Recomanacions

Volver a Madryn explota les possibilitats del llenguatge cinematogràfic dins del teatre. En clau de thriller i comèdia negra, aquesta obra és narració que esdevé en joc escènic. Alba Florejachs debuta com a directora amb “Volver a Madryn” de Rodrigo Cuesta. No és un test fàcil i la seva direcció és adient al text. El fa molt actiu i dinàmic. Un bon treball dels tres actors, Felipe Cabezas l’he vist en papers on les màscares i la commedia dell’arte era un gran conèixedor i que en les últimes obres s’ha anat obrint en altres especialitats actorals. Miquel Malirach, altre actor que vaig descobrir en peces musicals. I Adrián de Núñez és l’únic que, si no vaig errat, no l’he vist […]

Un grup d’homes primitius persegueix un mamut en una cacera. Aquesta imatge presideix l’últim espectacle que hem vist de la companyia xilena La Re-sentida, la mateixa que ens va portar Paisajes para no colorear i Oasis de la impunidad. Es tracta d’una imatge enorme, ferotge, que resumeix el tema de l’espectacle i que avança la brutalitat que ens mostraran als pocs minuts de començar els set actors adolescents que el protagonitzen. Una brutalitat que els hi ve imposada o heretada. Una masculinitat tòxica amb la que, tal com anirem veient al llarg de l’obra, no s’identifiquen… però en molts casos es veuen obligats a acceptar. Si amb el seu primer espectacle La Re-sentida reunia un grup de noies que volien […]

L’amistat va canviant amb el pas del temps, algunes perduren amb més o menys intensitat, d’altres es van perdent o queden de manera residual a la vida de les persones. Però hi ha connexions que per una o altra cosa, continuen existint. Enmig d’una nit de temporal, en Llorenç demana a l’Hèctor i en Xevi que es trobin a casa d’aquest últim. És urgent i ha de ser una reunió secreta. Els tres eren grans amics en l’adolescència, però ara només parlen de tant en tant. De cop les seves vides canviaran per un succés que va passar fa gairebé vint anys. Serà una nit entretinguda. Amb humor i molta energia, aquesta obra omple l’escenari d’una acció trepidant que provoca […]

Filumena Marturano ens connecta amb Nàpols, amb l’italià (quin esforç per recrear-ne l’accent dialectal identificant-lo amb el català; i l’estàndard, amb el castellà) i amb patrons de vida que potser es podrien considerar ancestrals. Filumena Marturano també és una simfonia de veus, de personatges (alguns plans; la majoria, molt ben perfilats), de riures i, en resum, de molt bon teatre. Filumena Marturano és una de les grans produccions de la companyia La Perla 29, que em porta a fer una reflexió: els guions escrits per autors del Mediterrani (en aquest cas, d’Eduardo de Filippo) els hauríem de considerar molt més. I amb aquesta idea no vull malinterpretacions, perquè és clar que hi ha autors dels set mars imprescindibles de conèixer […]

En La memòria del gel, l’Ada Vilaró recrea un escenari binari on la pròpia consciencia vital de la autora ens fa furgar en la ferida cada cop més irritant que infligim al món que ens envolta. Sinopsi. Un personatge nú desperta d’entre el gel evocant la part més íntima de la terra que ens retorna al començament de la vida, al ventre matern. L’actriu va entomant distints rols al llarg de la funció que evoquen tant el record de la mare ( terra) com d’altres mostres de vida: flors, animals i ens alerta de com tot es va descoronant al nostre voltant mentre ens entossudim a fomentar accions abanderades d’ etiquetes sostenibles. La artista ens mostra la por que tot […]

Mai no havia vist Blanca Portillo a un teatre, i tampoc havia llegit l’obra de La Madre de Frankenstein d’Almudena Grandes. Totes dues figures, però, se’m fan imprescindibles, cadascuna en la seva. Per això, tenia moltíssimes ganes de veure aquesta obra de teatre. No descobreixo res si dic que la interpretació de Blanca Portillo és magistral, la seva expressió corporal, la seva veu, tots els matisos d’un personatge tan complex com el d’Aurora Rodríguez Carballeira… a mi em deixa sense paraules, és al·lucinant veure com ella sola és capaç d’omplir l’escenari. Pablo Derqui, que interpreta el Doctor Velázquez, no es queda enrere. És una sort poder gaudir d’aquests dos grans actors junts, acompanyats d’un repartiment a l’alçada de les circumstàncies. […]

Una proposta intimista absorbent, sacsejadora i visceral. Qüestions ben contemporànies com el poder de la memòria, les cures, les arrels, la infantesa, l’ecologisme i l’amor són fils conductors amb els que l’Ada Vilaró ens proposa reflexionar sobre la necessitat de revaloritzar la vida, tant a nivell individual com a escala planetària. Les vivències personals són sempre noves oportunitats per nodrir l’imaginari creatiu de cadascú. A La memòria del gel, l’actriu i directora torna a portar al límit aquesta simbiosi, on tota metàfora (i n’hi ha moltes) esdevé una realitat concreta i crua. Les imatges juguen un paper important: la contundent —i no per això menys dolça— interpretació de l’Ada es barreja amb projeccions que donen encara més pes a l’escena, […]

És un text que em recorda les obres d’Irene Solà ”Canto jo i la muntanya balla o “Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres” per la seva relació amb la natura o les de Pilar Adón on a “De bestias y aves” descriu un territori fora del món amb animals en llibertat. Ada Vilaró és l’autora i intèrpret d’aquest peça. És coneguda per 360 grams estrenada al festival TNT al 2019. Com a directora del Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou ha rebut la Medalla d’Honor de Barcelona i el premi FAD Sebastià Gasch de les arts parateatrals. No ens estranya gens. En aquesta obra ens introdueix des de l’inici en un món en perill en forma de […]

Austràlia és una divertida comèdia dramàtica sobre la família, els vincles, la descendència, les expectatives… L’obra està estructurada en forma de diari en el qual assistim a les vacances de tres germanes des de la seva arribada a Austràlia fins al seu retorn, vacances on una d’elles tracta de donar un òvul a una altra. Israel Solà, conegut per ser el director de La Calòrica, s’estrena també com a dramaturg amb aquesta història basada en fets reals. L’espai escenogràfic minimalista a base de fons d’estudi fotogràfic, les transicions entre escenes a base de flaixos i la presència d’una càmera de fotos en escena són un encertat apunt de direcció per a convertir aquesta obra en un autèntic àlbum de fotos […]

Per a mi, el bon teatre és aquell que fa que surtis de la sala d’una manera diferent de com has entrat: més alegre, més trist, reflexionant, amb ganes de trucar algú, cantant…. De ‘La Infàmia’ surts… gelada, petrificada, amb una mescla de sensacions i sentiments que et bullen per dins però que et paralitzen per fora, sense saber amb quines paraules expressar el que acabes de veure, com assumir la història que t’acaben de contar. Almenys, així va ser per a mi i els meus acompanyants, que vam necessitar una estona de pausa i silenci, per a reprendre l’alè i poder verbalitzar el que sentíem davant tal barbàrie i davant la vida d’una activista, una dona referent, tan summament […]

És un teatre documental i de denúncia social. Aquesta obra és la historia de Lydia Cacho una activista pels drets humans mexicans explicada fil per randa tal i com la podem trobar a totes les hemeroteques accessibles. És per tant una història real. És un retall de la vida de Lydia Cacho, el moment de la seva detenció al 2005 per la policia estatal de Puebla acusada de calumnia pel que relata al seu llibre ‘’Los demonios del Edén’’ que tracta de les xarxes d’influències, dels abusos de poder i de l’encobriment per part de les administracions de les xarxes de prostitució infantil dirigides per polítics i empresaris d’alt nivell, recolzats per militars, policies i fins i tot dirigents religiosos. […]

Aquesta és una obra reivindicativa… i a reivindicar. Un text duríssim, punyent, que ens parla de drets humans, de pederàstia, de violència envers les dones i d’un país tan gran, tan meravellós i, a la vegada, tan desigual i perillós com és Mèxic. La periodista Lydia Cacho posa veu a les injustícies patides per les dones en el seu país, però també les viscudes en primera persona l’any 2005. Perseguida, segrestada, torturada i amenaçada de mort en diverses ocasions, Cacho ha hagut d’enfrontar-se a perilloses organitzacions internacionals però també a polítics del seu propi país. El que deixa molt clar l’obra és que ser dona, periodista i activista pels drets humans a Mèxic comporta un grau de perillositat molt alt. […]

Programada la temporada passada a la Sala Fènix durant l’edició del cicle Memòria històrica que la sala fa des de fa cinc anys, A(L)buelo és una obra unipersonal basada en fets reals. Una història que ens parla de la infància, de la identitat, de la immigració i de les mil maneres que existeixen de transitar el dolor. Amb l’assessorament actoral de l’actriu Alejandra Jiménez Cascón, la composició musical de banda sonora original de Vicky Blum i la banda sonora original d’Esther González i les lletres, dramatúrgia i interpretació de Triana Doce, A(L)buelo és un dels imprescindibles de l’escena que parla sobre la memòria històrica del nostre país. Triana Doce fa una interpretació meravellosa, intensa, plena de matisos i emocions. A […]

El títol ens suggereix Irlanda i les obres de Martin McDonagh. Hi ha elements comuns entre Els ossos de l’irlandès i la Calavera de Connemara o l’ambient rústic i feréstec de La reina de bellesa de Leenane. Víctor Borràs Gasch és l’autor d’aquesta tragicomèdia o comèdia tràgica, més còmica que tràgica, fresca, divertida i ocurrent. Com a La calavera, és una comèdia negra d’amistat i ossos. Aquesta obra va guanyar els premis Quim Massó i Frederic Roda i es va estrenar al teatre de Salt en el marc de la Temporada Alta. Són tres homes que sense ser amics es troben per un fet que els uneix de fa molt de temps, un fet que volen oblidar però els acaba […]

Quan es diu que la realitat supera la ficció sempre es té aquest pensament de manera superficial perquè, si realment s’escruta tot allò que no surt a la primera línia, moltes vegades l’horror és el protagonista absolut. Històries que no es volen saber o que s’intenten amagar per no descobrir com de miserable pot ser l’ésser humà. Lydia Cacho és una periodista i activista pels drets humans mexicana que porta tota la seva vida treballant per destapar els delictes contra les persones, especialment vers les dones al seu país. Al 2005 va ser segrestada per denunciar les activitats d’homes poderosos. En aquesta obra relata aquest segrest, al mateix temps que fa un repàs per tota la feina realitzada per ella […]