Recomanacions

Lolita Flores torna a l’escenari del Teatre Goya, on la vam poder veure a LA PLAZA DEL DIAMANTE l’abril del 2015, donant vida a Claudia, una florista que amb més de cinquanta anys s’ha enamorat del seu amic, en Valentín, paper interpretat per l’actor d’origen argentí Luis Mottola. PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS és una comèdia romàntica, blanca, escrita per Laurent Ruquier i dirigida per Tamzin Townsend. Un text que tracta sobre les relacions de parella i d’amistat, que suposa una aposta per les segones oportunitats que regala la vida. L’obra planteja també la sensació que tenen moltes dones de tornar-se invisibles pels homes en assolir una determinada edat. La lluita d’una dona, amb una vida a l’esquena, segura de si […]

Un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Martí Torras Mayneris i protagonitzat per The Feliuettes (Laura Pau, Laia Alsina i Maria Cirici) i Ferran Vilajosana. És un espectacle esbojarrat, és un musical, és teatre, és humor gamberro, és un absurd de començament a final. Estem en un bar de carretera, en un punt indeterminat de la N-II entre Maçanet de la Selva i els Monegres, un bar/fonda amb el curiós nom de COBI CURRO NARANJITO (antiga Casa Mary), on viuen ancorades en el passat les tres filles i “mitja” de la Mary (ja morta) i del Francisco. El seu pare les va abandonar, l’únic que saben d’ell és que havia treballat com a mascota, com a Cobi, Curro i Naranjito. […]

La predilecció de Clàudia Cedó pel gènere de ciència-ficció, que ja va quedar de manifest en la divertida Tortugues: La desacceleració de les partícules, pren en aquesta obra una dimensió més subtil. A L’home sense veu, l’autora i directora ens parla de la soledat i la incomunicació del món contemporani a través de tres personatges molt diferents: un astronauta que viu aïllat a la lluna, una dona a l’atur i un noi que pateix el trastorn de l’espectre autista. Aquesta tríada serveix per representar la gran frustració que suposa la incapacitat de trobar un llenguatge comú entre les persones i la necessitat inherent de l’ésser humà de poder connectar amb els nostres semblants. El muntatge és molt suggerent i té […]

La fórmula de The hole és ja coneguda pels barcelonins, però cal precisar que la franquícia va començar a Madrid l’any 2012. Des de llavors, s’han creat tres espectacles diferents sota la mateixa premissa: barrejar cabaret, burlesque i circ a parts iguals, sense oblidar l’humor ni unes gotes de provocació. La veritat és que les bases es mantenen i la repetició de la fórmula ja s’ha convertit quasi en estil, canviant només la temàtica o la inspiració de l’espectacle. Si en el primer hi havia un ull posat en el cabaret alemany i en el segon els referents eren els de la revista musical, a The Hole Zero els fonaments principals venen de la música disco. De fet, tot passa […]

Si ho comparem amb dècades anteriors, resulta evident que el musical de petit format està vivint un gran moment a la nostra cartellera. L’èxit de musicals més grans i la popularitat del gènere ha generat una indústria creixent d’espectadors però també d’artistes millor preparats a les escoles especialitzades. Tick Tick Boom és una d’aquestes modestes joies que ens ofereixen, darrerament, les sales alternatives que enriqueixen amb alta qualitat i mitjans modestos el teixit cultural de la ciutat. Es tracta d’un musical autobiogràfic de Jonathan Larson, creador de Rent, que parla de la dura vida de l’artista, la crisi dels trenta, l’amor, l’amistat i l’ambició individual. Protagonitzat per un brillant Xavi Duch i el sempre carismàtic Marc Pociello, el muntatge barreja […]

Després de 50 sombras de Andreu, Andreu Casanova torna amb Tinder Sorpresa, un espectacle que continua amb la temàtica clàssica d’homes i dones amb la que l’Andreu torna a lluïr-se deixant un mar de riures al seu pas. Només pujar-se a l’escenari es fica al públic a la butxaca amb una improvisació dinàmica i contundent fins que arriba el final de l’espectacle sense amb prou feines adonar-te’n. Un monòleg sense pèls a la llengua per parlar de les relacions 2.0 ple de ritme que va fer esclatar en riallades el pati de butaques.

Jordi LP ha tornat, i així vol que ho sàpiga el públic. El ja conegut humorista que va tenir una gran etapa televisiva a la dècada dels 90, torna després d’un temps en blanc als escenaris. Així, amb De vuelta y media, Jordi LP neix per segona vegada dins l’humor, com ell mateix diu. Amb aquest segon naixement, Jordi LP torna a presentar els talents pels quals triomfà fa ja uns anys: la seva gran veu i la seva habilitat pel cant, la imitació de persones, i la seva gesticulació facial i corporal; mitjançant els quals oferirà al seu públic un repàs sobre tot el que ha canviat el món després que deixés la televisió. D’aquesta manera, Jordi LP presenta […]

Himmelweg és una obra escrita per Juan Mayorga en la qual se’ns relata una ficció basada en fets històrics succeïts durant la segona guerra mundial i l’holocaust nazi. Però no és simplement una representació sobre l’holocaust, sinó que va molt més enllà. Inspirat en un fet històric (tot i que no tractat des de la voluntat de presentar un relat historicista), l’obra no pretén mostrar l’horror de l’holocaust jueu, o els cadàvers, o la violència; no hi ha cap mostra de violència explícita a l’obra. Es la nostra ment, la del públic, la que reconstruirà tota aquella violència que representa l’holocaust i el drama de l’obra. Mayorga, autor que dóna molta profunditat filosòfica a les seves obres, no vol manipular […]

Berto torna als escenaris amb “molta tontería”, amb coneixement de tota una vida dedicada a una carrera humorística basada en les “tonteries”. Torna com el mateix de sempre, i com quelcom molt diferent, a la vegada. Es tracta d’un show molt més íntim, amb moltes mirades al passat, a tot allò que l’ha portat fins aquí, a allò que li ha canviat la vida. Berto és ara un home molt més madur, amb un llarg recorregut sobre els escenaris. Torna amb molta tonteria, però a la vegada amb un discurs molt més seriós i conscient respecte allò que la vida li ha portat. Però que ningú s’alarmi, Berto torna igual o més de graciós que mai. Es tracta d’un show […]

Òscar Intente ens apropa a l’obra de Bertolt Brecht, en una proposta que mescla una quinzena de textos breus de poesia, prosa i teatre amb contingut antidogmàtic i de crítica social. Bertolt Brecht va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents del segle XX. Conegut a l’escena dels cabarets berlinesos, des d’on molts artistes de l’època es van permetre opinar i criticar, sempre amb humor i intel·ligència, la situació política d’un moment perillós. Un Brecht malhumorat i autoritari al que no li agrada allò que veu al seu voltant. Un Brecht que diu veritats enormes. Dirigit per Carles Grau, el muntatge critica la situació política que es vivia a Alemanya durant la primera meitat del segle XX i […]

Cyrano de Bergerac va ser un personatge peculiar de la França del 1600, Edmond Rostand va fer-ne una biografia teatralitzada i tot i que va témer per si no agradava al públic a l’estrena, va ser tot un èxit. El mateix passa a Cyrano del Borràs. Un èxit! Sala plena i dempeus en acabar. Una interpretació sublim de Lluís Homar donant-li una entonació totalment diferent de la que qualsevol altre mortal faria. En algun moment Lluís Homar pren tota la força d’escena i eclipsa el potencial que aporten els altres partícips de la història. De totes maneres, el repartiment aconsegueix transmetre totes les sensacions a la perfecció; un bon treball en equip per la dificultat de representar en vers, amb […]

Tot i que no en som gaire amants d’aquestes peces, creiem que s’han de veure. En aquest cas es tracta de EL PERRO DEL HORTELANO, escrita entre 1613 i 1618 per Lope de Vega, i que ens porta la Compañia Nacional de Teatro Clásico de Madrid. A la roda de premsa la directora de la proposta, Helena Pimentel va comentar que es tracta d’una comèdia única, amb una gran personalitat. Una comèdia que retrata els vaivens amorosos de la comtessa Diana (comtessa de Belflor) i el seu secretari Teodoro, uns amors encotillats per la rigidesa imposada per les jerarquies socials. Una comèdia que destaca per la construcció dels personatges, per la relació que s’estableix entre ells amb malentesos i situacions […]

Medusa és un muntatge al servei d’un text, el de Ricardo Menéndez Salmón adaptat per Pablo Ley, capaç de generar un univers sencer. La història gira entorn un fotògraf de l’oficina de propaganda nazi que es dedica a documentar l’horror de la guerra i els camps d’extermini. La seva biografia tan minuciosa com falsa (encara que sembli mentida) ens proposa una reflexió sobre l’horror i la nostra capacitat per convertir-lo en art. Amb una posada en escena abstracta que funciona com un reforç constant del text, copsant les seves imatges i accentuants els seus símbols, Medusa és un muntatge pels que ens obsessionem amb els textos i els veiem al nostre cap mentre llegim. Més informació a Somnis de teatre

…per a un text que no ho és tant. Les noies de Mossbank Road promet una història sobre l’amistat, però acaba posant sobre la taula la romantització d’una època passada on totes èrem més joves, més maques i més lliures (suposadament). L’acció avança amb microescenes que no permeten cap mena de progressió dramàtica, separades per el·lipsis de temps cada cop més llargues. Pel que fa a les tres dones protagonistes, malgrat tenir tres actrius de la talla de Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat, els personatges són esquemàtics i estereotipats i es mouen erràticament en un espai buit que esdevé tans llocs diferents que hi ha moments que ja no sabem ben bé ni on som. En resum, un […]

Atresbandes i Reckless Sleepers ens proposa un sopar amb plats demanats per comdemnats a mort i darreres paraules pronunciades per personatges de la història universal i la cultura pop. Tot plegat per recordar-nos, d’alguna manera, la nostra mortalitat i que a la mort s’hi pot arribar conscienment o de manera inesperada. En un ambient agradable, acompanyats d’uns amfitrions immillorables i amb menjar per compartir, L’últim sopar és un espectacle molt recomanable per deixar-se portar per les paraules i històries que s’hi proposen i passar una molt bona estona. Més informació a Somnis de teatre