Recomanacions

La companyia barcelonina La Virgueria, creada l’any 2009, va guanyar el X premi Quim Masó de produccions teatrals (dins del marc del Festival Temporada Alta 2016), amb el projecte MEDUSA. MEDUSA parteix de l’adaptació que Pablo Ley va fer de la novel·la homònima de l’escriptor asturià Ricardo Menéndez Salmón, sobre el cineasta, fotògraf, dibuixant i pintor Karl Gustav Friedrich Prohaska. Una adaptació teatral arriscada amb un magnífic resultat. Prohaska va ser un artista molt singular, obsessionat amb la desaparició i la invisibilitat, i fidel observador de les atrocitats i vergonyes humanes del segle XX. Un observador de l’horror. En entrar a la sala ja observem als quatre intèrprets posicionats a l’escenari, Isis Martín és la primera a parlar, es presenta […]

Como buena comedia clásica, El perro del hortelano es un texto relleno de amor, celos e ingeniosos juegos de palabras. Y estos son los ingredientes defendidos en la versión que Helena Pimenta dirige al frente de la Compañía Nacional de Teatro Clásico. La condesa Diana es una más de las protagonistas que se enamoran típicamente de alguien de menor rango social y que por ello se enfrentan a la eterna rivalidad entre la razón y el corazón. Sin embargo, si en otros autores como Marivaux – pienso en El juego del amor y el azar que vimos hace unos años en esa misma sala del TNC, dirigida por Josep Maria Flotats- la condición social resulta determinante y felizmente inviolable, el […]

5’ Sala petita, rajoles al terra. Públic a banda i banda. Els he vist en arribar. Els actors han entrat. Anna Gras-Carreño i Adrià Diaz. S’hi estan deixant la pell i la vida. 15’ En algun moment m’ho estan interpretant a mi sola. Parlen d’amor. De l’amor perfecte. De pensar com aconseguir l’amor perfecte. 35’ Juguen. Es sotmeten un a l’altre a un examen exhaustiu. Es miren un a l’altre. Respiren junts. Molt junts. S’enamoren … o creuen que s’enamoren. 75’ Que és difícil això de ser actor. Potser tant difícil com estimar. T’hi has de deixar l’ànima, la imaginació. T’has de donar. Actuar i estimar és això: obrir-nos de mig a mig i ser nosaltres i rebre l’altre (l’amant?, […]

Fa gairebé tres anys, passejant pel Strand de Londres, em vaig trobar amb un teatre que feien una obra anomenada Di and Viv and Rose, la qual anava acompanyada per un cartell bastant caspós pel meu gust. Em va cridar tant l’atenció negativament que va fer que no sentís cap interès en llegir absolutament res de l’obra, ja que transmetia la sensació de ser la típica comèdia dolenta i passada de moda. De fet, quan vaig llegir a principis de temporada que La Villarroel anava a fer Les noies de Mossbank road, em vaig sentir atret per aquesta i no la vaig relacionar amb aquella obra de Londres fins que el dia de la seva estrena vaig sentir els noms […]

Nit d’estrena al Teatre Romea, de la nova dramatúrgia de Ramon Madaula dirigida per Jordi Casanovas; una proposta que ja es va poder veure fa poques setmanes a Girona, dins del Festival Temporada Alta. Es tracta de la quarta obra de l’autor i aquesta vegada està situada en el jardí d’una casa adossada del Vallès Occidental, on tres generacions de Jordis celebren la seva onomàstica. Tal com va comentar fa pocs dies, el mateix Madaula a la roda de premsa, ADOSSATS és una comèdia que tracta de la manca de comunicació en una família “normal”. Una parella, en Jordi pare i la Carme viuen en una casa adossada al costat de Polinyà, amb el seu fill que també es diu […]

Teníem moltes ganes de veure aquest monòleg de Felipe Cabezas a la Sala Fènix, cinquè monòleg teatral de l’artista en la que serà la cinquena temporada de la sala. A finals del mes de novembre, a la roda de premsa ja ens van comentar que, en aquesta ocasió han fet tàndem de direcció amb Jordi Pérez, director artístic de La Vilella, que ha assumit la part de direcció actoral, la direcció d’art (mascares i vestuari) és d’Anna Chwaliszewska i l’espai sonor d’Orestes Gas. Els bufons, des de sempre, són uns personatges que han permès parlar de temes que la censura prohibia i criticar institucions i persones que aparentment eren “intocables”. En aquesta proposta el bufó del rei Lear no deixa […]

“El Bufón del Rey Lear” és el cinquè monòleg teatral de Felipe Cabezas. Un monòleg, en el que l’actor interpreta als vuit personatges que hi surten al llarg de l’obra (Shakespeare, el rei Lear, Regan, Goneril, Cordelia, el bufó del rei, l’actor que s’amaga sota el bufó i Kent). En “El bufón del rey Lear” hi trobem dues històries paral·leles, una principal i una secundaria, una cohesió entre realitat i ficció, un text i un subtext, un clàssic i un contemporani. Una dualitat que també es pot veure en l’escenografia i en alguns personatges de l’obra, com és el cas de les filles del rei, Regan i Goneril, que mitjançant la utilització de la màscara amaguen una doble cara (la […]

Aquest muntatge de la companyia Obskené obre al Tantarantana la quarta edició d’El Cicló (Cicle de Companyies Independents en Residència), un projecte impulsat pel teatre barceloní des del 2014 per donar suport a col·lectius teatrals actius i emergents, que treballen de forma independent i autogestionada. La companyia Obskené va néixer a mitjans de 2008 amb ganes d’arriscar en projectes de creació innovadors. D’aquesta companyia hem vist tres produccions, “FUENTEOVEJUNA”, “MANIFESTA” i “DE CARENES AL CEL” i amb aquest muntatge ha optat per una comèdia. ALPEN-STOCK és un text d’un autor contemporani francès, Remi de Vós traduït per Mònica Bofill i Ramon Minoves i adaptat per la mateixa Mònica i Ricard Soler, que és qui la dirigeix. Greta és la protagonista […]

L’any 1897, Oscar Metenier va fundar a París l’anomenat Teatre del Gran Guinyol. Es tractava d’un tipus d’expressió escènica macabra que, de forma extrema i retorçada, tractava de sacsejar les consciències dels nobles que hi acudien de públic. Amb aquest mateix esperit i afegint una considerable càrrega política, la Companyia Obskené presenta un text del francès Rémi de Vos que satiritza ideologies tan terribles com l’extrema dreta europea, el feixisme, el racisme i el masclisme. Malauradament, les seves bones intencions queden atrapades en una estètica de casa de nines kitsch i un delirant sentit de l’humor obsessionat amb la repetició i la caricatura. D’aquesta manera, malgrat l’entrega del seu repartiment, el muntatge aconsegueix poca cosa més que ridiculitzar la xenofòbia, […]

A poc a poc, l’actor Ramon Madaula, està donant a conèixer la seva faceta com a dramaturg, evolucionant amb prudència però fermesa cap a una veu tan crítica com divertida. Després d’Ignots i L’electe, ens ofereix amb Adossats una comèdia sobre la incomunicació, la masculinitat tòxica i les famílies disfuncionals ambientada en el dia de Sant Jordi. Farcida d’elements quotidians, molts d’ells de tarannà típicament català, l’obra juga a combinar humor amb drama, cinisme i sàtira social, abusant, en alguns moments, de certes estridències. Afortunadament, la direcció de Jordi Casanovas és àgil i aconsegueix que el text de Madaula funcioni sobre l’escenari. Especialment divertit, trobem a un Jordi Bosch el personatge del qual es troba sobrepassat pel balanç de la […]

No som de fer tard, però quan vas amb nens tot es torna imprevisible i el que era una tarda tranquil·la es va convertir en una tarda de presses després que la meva filla de dos anys s’enganxés la mà amb una porta. Dit això, la primera impressió quan vam entrar quan ja passaven 5 minuts de l’espectacle va ser espectacular. Després d’haver-nos descalçat, rere la cortina negra es va obrir un món de llums i música en directe que et transportava a un ambient oníric i misteriós. L’escenari era un rectangle a terra on, als peus dels ballarins i els músics es projectaven figures geomètriques canviants. Al voltant d’aquest rectangle hi havia el públic, els més petits a terra […]

Malgrat que la Biblioteca de Catalunya ens ha possiblitat viatjar a Italia en diverses de les seves obres, potser mai en ho han permés fer de forma tan immersiva com en aquesta ocasió (i qui hagi anat algun cop a aquest teatre ja sap com d’immersius poden ser). En aquest sentit, ens trobem amb tota una experiència teatral que va més enllà de l’obra que anem a veure i que dura des del moment que accedim a la sala fins que sortim. No donaré cap tipus de detall al respecte, ja que considero que és millor no aixafar la sorpresa a ningú i gaudir-ho. Centrant-nos en l’obra, puc dir que es tracta d’un divertiment que aconsegueix fer gaudir al públic […]

tick, tick … Boom!, explica la història autobiogràfica de Jonathan Larson (Jon en el text) que sembla tenir un futur prometedor, però poca sort. El jove novaiorquès es troba en un gran dilema prop de complir els 30 anys, preocupat per prendre la decisió correcta respecte a la seva carrera i a la seva vida. Jonathan Larson va escriure “Superbia” un musical futurista rock inspirat en el llibre “1984” d’Orwell, musical que tot i ser elogiat i haver guanyat algun premi, no es va arribar a representar mai en un escenari. La decepció del seu autor el va portar a escriure el musical que tenim l’ocasió de veure avui. Un musical que inicialment es va dir “30/90”, després “Boho days” […]

Salvatge i tendra. Delicada i violenta. Intensitat poètica! Només amb la benvinguda, ja ens posen a un lloc en que desperten la nostra curiositat sobre el que ocorrerà els pròxims minuts en aquell espai. Un espai inquietant. Un espai que ja ens fa intuir que no viurem un història fàcil i de cotó rosa tot i ser d’amor. Té tant d’amor com d’odi. Un amor rosa molt obscur, quasi negre. I amb un sabor amarg sense perdre un rerefons dolç. L’argument està bé però és la trama la gran protagonista! El que em capta totalment és la manera d’explicar-nos el què ocorre. No és una obra fàcil, no només per la cruesa d’allò que conta, sinó perquè ens trobem en […]

No perdeu l’oportunitat d’anar-hi!! Així de clar us ho dic! Tres veus que fan que t’enamoris dels musicals de Jonathan Larsson, si és que encara no ho estaves després de veure Rent. Felicitar els tres actors, però en concret a Xavi Duch per l’esforç que mostra durant l’hora i mitja que dura l’obra; pels seus canvis de registre en el transcurs de les cançons i per la complicitat que busca amb el públic que espera, impacient, allargar el braç per collir un regalet dolç. La companyia forma un trio molt ben compenetrat, fins i tot, a l’hora de salvar alguna distracció d’escena i que, juntament, amb el joc de llums fan que “Tick, tick…boom!” et faci descobrir com és d’important […]