Recomanacions

Salvatge i tendra. Delicada i violenta. Intensitat poètica! Només amb la benvinguda, ja ens posen a un lloc en que desperten la nostra curiositat sobre el que ocorrerà els pròxims minuts en aquell espai. Un espai inquietant. Un espai que ja ens fa intuir que no viurem un història fàcil i de cotó rosa tot i ser d’amor. Té tant d’amor com d’odi. Un amor rosa molt obscur, quasi negre. I amb un sabor amarg sense perdre un rerefons dolç. L’argument està bé però és la trama la gran protagonista! El que em capta totalment és la manera d’explicar-nos el què ocorre. No és una obra fàcil, no només per la cruesa d’allò que conta, sinó perquè ens trobem en […]

No perdeu l’oportunitat d’anar-hi!! Així de clar us ho dic! Tres veus que fan que t’enamoris dels musicals de Jonathan Larsson, si és que encara no ho estaves després de veure Rent. Felicitar els tres actors, però en concret a Xavi Duch per l’esforç que mostra durant l’hora i mitja que dura l’obra; pels seus canvis de registre en el transcurs de les cançons i per la complicitat que busca amb el públic que espera, impacient, allargar el braç per collir un regalet dolç. La companyia forma un trio molt ben compenetrat, fins i tot, a l’hora de salvar alguna distracció d’escena i que, juntament, amb el joc de llums fan que “Tick, tick…boom!” et faci descobrir com és d’important […]

L’actriu vilanovina Nur Aiza està representant al teatre Porta 4 l’obra “Autèntica”, una idea escrita i protagonitzada per ella mateixa. Nur Aiza és Mari Carmen, la protagonista d’aquesta història. Mari Carmen és “Auténtica”. “Autèntica” és una peça de teatre per a una sola actriu, un monòleg en forma de comèdia amb un rere fons dramàtic, una història de superació, la lluita constant d’una dona per aconseguir el seu somni. És caure i tornar-se a aixecar. És ser realment el que sembla o el que es diu que és. “Auténtica” és preguntar-se en un moment de la vida qui som realment i que volem ser. És reflexionar sobre l’autenticitat de nosaltres mateixos. És renunciar o seguir endavant malgrat que les nostres […]

Un espectacle construït per a provocar el riure en l’espectador, una paròdia de concert apte precisament per gent que no acostumada a assistir a les sales de concerts. Ezequiel Casamada, Miquel Cobos i Albert Mora són els tenors, Adrià Aguilera els acompanya al piano i descobrirem que també voldria cantar. Un concert de tres egos enormes que lluiten per aconseguir l’aplaudiment més sonor del públic. Cada un d’ells vol sobresortir per sobre dels altres dos. Jocs d’entrades i sortides, amb faristols que pugen i baixen, llums traïdores, canvis de partitures, …. un tipus de gag que nosaltres creiem, ja està massa explotat, però veient la reacció del públic, tenen el seu efecte. Situacions còmiques que provoquen en alguna espectadora riallades […]

Aquesta ha estat la segona òpera de la nostra temporada liceista i podem dir que hem gaudit moltíssim. Una nit d’òpera que va començar molt fluixeta, amb un primer acte força ensopit, sobretot per una posada en escena decebedora, que ens va fer pensar el pitjor; per sort al segon acte va canviar radicalment i ens va acabar meravellant ….. tant és així, que de ben segur quedarà a la nostra memòria. Aquesta producció està dirigida escènicament per Alex Ollé, un dels directors fundadors de la Fura dels Baus, i es va estrenar fa sis anys a l’Òpera de Lió a França. Josep Pons dirigeix musicalment la producció i ha obtingut de l’orquestra un resultat extraordinari, que ha estat molt […]

Jordi Bertran és un dels titellaires més reconeguts i prestigiosos del nostre país. La primera vegada que el vaig veure dalt d’un escenari, va ser en companyia d’en Miquel Gallardo, un altre gran titellaire al que admirava moltíssim, i que malauradament ens va deixar no fa gaire. L’espectacle era “L’Avar” de Molière, una proposta molt original, en la que els personatges eren aixetes de diversos models, tubs i ampolles. Al llarg dels seus quaranta anys damunt dels escenaris, en Jordi Bertran ha aconseguit nombrosos premis nacionals i internacionals, ha participat en els més importants festivals d’arts escèniques del món, ha fet gires per més d’una cinquantena de països, ha treballat en programes televisius , i ha estat premiat en nombroses […]

Hausson celebrar els 20 anys de màgia a La Seca Espai Brossa amb “Jugant amb la Màgia”, un espectacle on els jocs prenen el protagonisme i l’impossible es fa possible. L’any 1997 Joan Brossa, Hermann Bonín i Jesús Julve (Hausson) van inaugurar l’Espai Brossa, predecessora de l’actual La Seca Espai Brossa, des de aleshores la màgia ha tingut el seu propi espai en aquesta sala. De fet els DIMARTS MÀGICS, el cicle de màgia que es programa cada any a La Seca, porta a Barcelona a alguns dels millors mags del panorama internacional. Timon Krauser, Think Nguyen, Shawn Farquhar, Francis Tabary, Miguel Ángel Gea i Shoot Otawa són alguns noms dels mags que han passat per aquest espai en aquests […]

No resulta fàcil fer un espectacle ambientat al Nadal i pensat per representar-se durant aquestes dates que no sigui obertament anti-nadalenc o que, al contrari, destil·li cursileria o ensucrades bones intencions. Sorprenentment, El llarg dinar de Nadal aconsegueix fugir d’aquests tòpics fent una proposta molt interessant que reflexiona, amb delicadesa i una subtil profunditat, sobre la família, el pas del temps, la pèrdua i, en general, la vida mateixa. L’espectacle representa, amb una especial habilitat per les el·lipsis, 90 dinars de Nadal d’una família al llarg de 90 anys. El treball interpretatiu de tot el repartiment és tan elegant, detallista, específic i coordinat que aconsegueixen transmetre amb agilitat el pes de tot allò que es pateix durant les diferents dècades […]

El més interessant de plantejar una història protagonitzada per tres dones (cosa que, lamentablement, no és massa habitual) és que ofereix la possibilitat de representar diferents tipus de personatges femenins, combinar-los i contrastar-los entre ells i no davant d’interlocutors masculins, com passa la majoria de vegades. Escrita per Amelia Bullmore i dirigida per Sílvia Munt (dues dones més!), Les noies de Mossbank Road és un emotiu retrat de l’amistat i el pas del temps, des de la joventut fins a la maduresa, replet de perspectiva i profunditat. El muntatge, en general, és àgil i divertit però també fa unes incursions dramàtiques d’una duresa sorprenent. Potser aquests canvis de to són el principal risc de l’espectacle. El fet de passar bruscament […]

Si us agraden les comèdies d’embolics, entretingudes i molt divertides, L’hostalera és la vostra obra. Tot i que no té un argument especialment enrevessat de mentides i mitges veritats entre els diferents personatges, en la seva senzillesa i frescor radica la seva autèntica gràcia. No cal que l’argument sigui molt complicat, perquè els personatges estan construïts d’una manera molt intel·ligent. De la mateixa manera, els actors proporcionen unes interpretacions molt naturals i amenes. La posada en escena és fantàstica, convertint la sala de la Biblioteca de Catalunya en un gran menjador d’hostal, on els espectadors també són hostes. Senzilla i eficaç, ens transporta a Itàlia en forma i esperit. La música també és un element clau en aquesta qüestió. Música […]

Fa gairebé 15 anys vaig veure a Broadway el musical Nine, el qual estava protagonitzat per Antonio Banderas en el paper de Guido Contini i les diferents dones estaven interpretades també per actrius conegudes. Sens dubte, em va meravellar en tots els sentits i des de llavors m’he convertit en un enamorat d’aquest musical. No obstant, anys després vaig veure la pel·lícula que va fer Rob Marshall, protagonitzada per Daniel Day-Lewis, i em vaig portar una gran decepció per la molt discutible adaptació que es va fer, la qual diferenciava i remarcava a través del muntatge el món intern del protagonista i el real. De fet, m’ha succeït tot el contrari quan he anat a veure al Maldà Les dones […]

L’agitació inicial és fabulós. Primer amb un inici molt actiu i alhora divertit. Tenim diferents accions en els primers minuts que a més de ser petits sketsches per endinsar-nos en la seva història, ens agrada aquesta agilitat. Però ens pertorba veure aquestes 3 actrius com 3 jovenetes que no arriben als 20 anys. A poc a poc, i gràcies al seu bon treball això desapareix i fins i tot ens creiem que estem veient unes noietes que encara no han complert els 20 anys. Sílvia Munt ens porta una história d’amistat, de dones, de personalitats completament diferents però que es complementen entre elles. Aquesta amistat sobreviu amb el pas dels anys. Amb una posada en escena senzilla, uns elements per […]

Inspirada en un fet real, la visita organitzada per la propaganda nazi, el juny de 1944, de representants de la Creu Roja Internacional a un camp de concentració, concretament al camp de Theresienstadt. Una obra que partint d’un esdeveniment històric no tracta de reconstruir uns fets del passat, sinó que vol parlar del present i sobretot ens alerta sobre el futur. No vol en cap cas, explicitar la violència que tots hem vist mil i una vegades en el cinema o en el teatre, Com hem pogut llegir, Mayorga, amb aquesta proposta vol que la violència sigui la que cada un de nosaltres, espectadors, siguem capaços d’imaginar. Fins al límit que siguem capaços d’assumir. A Himmelweg únicament hi ha la […]

Aquesta peça és la quarta del cicle Cicatrius de Exquis Teatre, després de “LA NIT DE HELVER“, “LA CONFERÈNCIA DE WANNSEE” i “PROTESTA“. LENI és un text escrit per Valeria Schulzova i Roman Oleksák que intenta fer reflexionar sobre quina és la responsabilitat de l’artista vers la seva obra. Fins a quin punt és lícit secundar un moviment polític o social per treure benefici econòmic o assolir l’èxit, si aquest moviment és contrari als drets humans? I més encara, si ni tan sols l’artista està d’acord amb els principis d’aquest moviment? Planteja simultàniament la qüestió de la incidència que tenen els mitjans de comunicació en la percepció de la realitat. On és la frontera entre la informació i la manipulació […]

Torna el Mag Lari al Teatre Condal per oferir-nos un espectacle ple de màgia i comèdia, com ja ens té acostumats. En aquest cas, es tracta d’una funció que podríem anomenar de “grans èxits”, ja que presenta els millors números que ha fet durant els seus 25 anys de carrera. No obstant, cal dir que aquests estan dins d’un xou totalment nou que probablement agradarà tant a seguidors del mag com a persones que el van a veure per primer cop i en el que també hi ha cabuda per algun número nou. La representació és molt àgil i compta amb tot tipus de números que van des dels jocs de cartes a la teletransportació, els quals estan acompanyats per […]