Recomanacions

De la intimitat de Hampstead Downstairs al West End, i ara, a La Villarroel, per sort per als espectadors catalans. Sílvia Munt accepta el repte d’Amelia Bullmore que és a la vegada un caramel que et fa salivar des de la primera pàgina, i un viatge ple de desafiaments que poden fer trontollar el resultat final. El to del text de l’escriptora anglesa exigeix la directora catalana decidir si vol que la seva obra es decanti cap a la sitcom o mantenir un equilibri que l’acosti al drama. Les noies de Mossbank Road explora les entranyes de l’amistat entre tres noies, en la morfologia de la seva relació, en la necessitat de tenir algú al costat, en la dificultat a […]

Agradi més o menys, no hi ha dubte que Rent es va convertir als anys 90 en tot un referent del teatre musical contemporani que ha influenciat al gènere des de la seva estrena. El seu autor, Jonathan Larson, va morir el mateix dia que van començar les seves representacions, rebent elogis que arriben fins a l’actualitat i els quals no va arribar a conèixer. De fet, l’obra que podem veure aquests dies al Teatre Gaudí va ser gestada aproximadament per les mateixes dates que Rent i, malgrat que no va arribar a tenir la mateixa repercusió, es tracta d’un musical de petit format força interessant, el qual mira a fons dins del seu personatge a l’hora de plantejar la […]

Si el Mag Lari hagués nascut als Estats Units segur que tindria un show de màgia a Las Vegas. Els seus espectacles, partint de la màgia basada en els números més clàssics del repertori, es distingeixen sobretot per tot el que els acompanya: escenografia i vestuari molt treballats, grans efectes d’il·luminació, música a tot volum, cos de ball, molts lluentons i, sobretot, molt sentit de l’humor. Un humor característic que marca el seu personatge i que aguanta perfectament tot el que dura el show. Un humor que dispara amb bala, però que s’acompanya d’un toc d’innocència que el fa immune a tot. En aquest darrer muntatge, el Mag Lari ha volgut celebrar els seus 25 anys dalt de l’escenari amb […]

Amb aquesta obra Llàtzer Garcia tanca la trilogia sobre la família, però jo diria que obre un nou camí dins de la seva ja important trajectòria com a autor i director. Ho vam començar a notar a Sota la ciutat, però crec que aquí ja queda clar que els temes agafen més volada i els personatges es sobredimensionen. Només cal veure aquesta Mare que interpreta de forma magistral la gran Teresa Vallicrosa. El seu personatge, una fascinant barreja de tendresa i terror, requeriria fins i tot més minuts a escena, ja que quan no hi és es perd una mica l’interès per la història i per la resta de personatges, que malgrat tot tenen un rerefons complex i molt interessant. […]

Tres actrius protagonistes, Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura, que sota la direcció de Sílvia Munt ens han ofert una delícia de representació. Un text d’Amelia Bullmore, traduït per Roser Batalla, que ens parla de l’amistat. Un recorregut de gairebé trenta anys a la vida dels personatges, les seves vides, les seves penes, les seves alegries, els espais i les situacions. Una comèdia que exposa el viatge vital de les tres dones protagonistes, una comèdia que, com la vida, es converteix en drama en fracció de segons. Una reflexió sobre la fortalesa de l’amistat, únic refugi en situacions complicades, quan hem defallit, tot creient que érem prou forts per superar sols, moments complicats de les nostres vides. Tres noies […]

Dilluns era nit d’estrena al Teatre Condal, ple de gom a gom, i un Mag Lari pletòric ens va oferir un espectacle perfecte per a tota la família, en el que vam gaudir com a nens. Una persona amb una gran capacitat comunicativa que interactua amb el públic des del primer moment, amb un especial sentit de l’humor i una acurada i espectacular posada en escena acompanyen les 25 il·lusions que porta a escena a un ritme trepidant. 25 IL.LUSIONS és un muntatge de nova creació amb un recopilatori dels 15 números més emblemàtics del seu repertori i incorporant 10 de nova creació. Ens ha ofert uns números de màgia d’una polidesa exquisida i amb una gran bellesa estètica, però […]

Quin trio! Tot neix d’Otto e Mezzo, i a partir d’aquí el musical de Maury Yeston i l’adaptació i direcció de David Pintó, amb idea i interpretació de Mariona Castillo, el pianista i director musical Gustavo Llull, les coreografies d’Ariadna Peya… Rodó, un espectacle rodó, un musical de petit format amb res a envejar, sinó del West End, del Off londinenc (o el Fringe, com preferiu anomenar-lo). Es va estrenar a l’Eòlia fa un any i ara s’ha recuperat al Maldà, Una joia, paraula de Kabrota. Només amb l’arrancada de l’Oberture delle Donne, ja val la pena, però no marxeu que la Mariona ens fa un recital de categoria superior i el seu pianista no la deixa de la mà […]

Els somriures a l’entrada del teatre on actua el Mag Lari són diferents dels de la majoria d’espectacles teatrals. Quan t’acostes en el temps i en l’espai al Lari, el seu humor, el record de les seves mirades, les seves cares i ganyotes, la seva tendresa i també la seva irreverència t’hi acompanyen. La màgia del Mag Lari és una altra màgia. És la màgia que transforma famílies senceres en riures i boques immenses que al·lucinen amb els trucs. És la màgia que meravella la gent de l’espectacle per què el Lari és un grandíssim actor. És la màgia d’un somni que el mag Lari ha anat construint i ha fet realitat amb molt d’esforç, molt de treball, molt de […]

Ahir vaig anar a l’estrena de “25 il·lusions”, un muntatge de nova creació amb el que El Mag Lari vol celebrar els seus 25 anys dalt dels escenaris. I quina és la millor manera?, dons oferint al públic 25 il·lusions. Il·lusions en forma de números de màgia. Vint i cinc números de màgia que possiblement, als que us agradi El Mag Lari, us sonin d’haver-los vist en algun dels seus espectacles anteriors , com “Secrets”, “Splenda” o “Ozom”. I és que el mag, en aquest espectacle, ofereix alguns dels seus números més emblemàtics i n’incorpora alguns de nous. Entre el públic gent de totes les edats mirant embadalits com es van succeint un rere l’altre vint-i-cinc números de màgia pura […]

El pas del temps en les arts pot despertar-nos nostalgia i evocar sentiments diversos que ens condueixin a la reflexió. Sens dubte, teatralment parlant, es tracta d’un efecte màgic que necessita de professionals talentosos per tal que es produeixi i pugui arribar a l’espectador de forma evocadora. Precisament, això és el que aconsegueix aquest muntatge de la companyia La Ruta 40, el qual aposta per un minimalisme escènic que sap dibuixar en la ment de l’espectador l’atmosfera necessària a través de recursos senzills i efectius. Així, la posada en escena recolza un text que resumeix 90 anys d’una nissaga només a través dels dinars de Nadal, tot incidint en l’evolució dels personatges tant a nivell vital com sentimental. De fet, […]

Una nova proposta de la jove dramaturga Silvia Navarro, de la que ja havíem pogut veure INVISIBLE, el Musical i que en aquesta ocasió ha assumit la direcció en solitari. 94 MINUTS ens parla d’una dramaturga que vol escriure una peça teatral sobre l’amor perfecte. Per fer-ho escull un home al qual acaba de conèixer i li proposa convertir-se en copartícip del seu treball. Aplicarà, a la seva relació, patrons provats empíricament en relacions d’èxit. La dramaturga prendrà notes dels resultats per portar-les després a la seva obra. Hauran de mantenir una relació amorosa que ha de durar exactament 1.100 dies, el termini que segons els experts és el que dura una relació d’amor. Però ella li amaga un secret, […]

El talent d’en Xavi Duch no és de petit format, és excepcional, pels dots interpretatius, per la veu amb reverberacions tan de Broadway i amb una capacitat fora mida per a l’ensamblatge amb la resta de veus del repertori. Tick, tick… Boom! és el musical autobiogràfic que Jonathan Larson va escriure al mateix temps que s’estrenava Rent el 1990. La història d’un músic que mira d’estrenar la seva primera obra a Broadway i fer realitat, per fi, el seu somni, però que a la vegada sent la pressió d’un entorn que l’empeny a donar el braç a tòrcer i plegar-se a les convencions més materialistes i adotzenades. Ferran Guiu, a partir d’una excel·lent adaptació al català de Marc Gómez, renuncia […]

Anar al teatre per veure obres amables i que et facin passar la estona sense grans pretensions és una cosa que de vegades convé fer per desconnectar. Quan vaig anar a veure aquesta obra, pensava que em trovaria amb aquesta situació, però malauradament, tot i ser aquest tipus de teatre, no vaig aconseguir connectar en absolut. Tot i això, cal dir que el punt de partida de l’obra resulta interessant per a aquest tipus de comèdies, sent el d’una dona enamorada del seu millor amic que no li ha dit res en cinc anys, però el gran problema de l’obra és que s’estanca aquí i li costa tirar endavant. En aquest sentit, l’obra repeteix constantment la mateixa situació, només avançant […]

Hi ha una raça d’actors i d’actrius que malgrat els anys no deixen d’arriscar-se en els escenaris ni d’explorar noves fórmules. Ho hem vist amb Ernesto Alterio, amb Núria Espert… i ara li toca el torn a Concha Velasco, una altra artista incombustible que, no contenta amb la fama que la precedeix, s’ha atrevit amb un monòleg complicat i realment exigent. Porta dues temporades interpretant a una de les reines més controvertides de la història d’Espanya i se la veu feliç, potser perquè sap que es tracta d’un vehicle de lluïment que li permet mostrar moltes de les seves qualitats actorals. I és que és difícil trobar una actriu amb una carrera tan variada i eclèctica com la d’ella… Va […]

Algú podria dir que en aquest llarg dinar de Nadal passen poques coses o que gairebé passen sempre les mateixes, però algú altre podria assegurar que hi passa la vida. I així és, ja que durant poc més d’una hora assistim als dinars de quatre generacions de la família Bayard, amb les seves petites històries, les seves disputes i els inevitables naixements o defuncions. Una peça curta de Thornton Wilder que va ser escrita quasi com un exercici teatral i que des de fa uns anys s’ha convertit en una peça obligada per a aquestes dates al Maldà, el millor escenari possible. I és que La Ruta 40 ha aconseguit un espectacle subtil i delicat, on s’accentuen les intencions de […]