Recomanacions

L’òpera és un gènere preciós que, malauradament, es considera sovint elitista, potser pels preus, en general, poc assequibles de la major part dels seus grans muntatges per a alguns espectadors . Per sort, de tant en tant, trobem propostes a la cartellera que ens apropen un tastet de lírica en petit format i que serveixen per introduir als profans i divertir als experts. Àries de reservat és, en realitat, un concert de repertori teatralitzat on la dramatúrgia de Marc Rosich troba un grapat de bones excuses per regalar-nos un recital de clàssics de l’opereta alemanya. Amb un magnífic sentit de l’humor, Rosich dirigeix a Elena Martinell i Glòria Garcés en un estripat conjunt de moments hilarants, on les cançons no […]

Andreu Casanova continua el seu camí pels escenaris amb l’arribada del seu nou monòleg Tinder Sorpresa. En aquest show, Andreu plantejarà els canvis més notables a la manera de lligar des dels últims anys fins ara, condicionats de manera important per l’aparició d’apps per a lligar. Amb un gran talent per animar al públic i treure’l d’una timidesa inicial, Andreu Casanova fa ús de la improvisació per dividir el seu públic en els dos típics grans grups: solters i emparellats. Mitjançant la recreació de la seva cita ideal, dels problemes que suposa haver de buscar parella amb una app mòbil, l’ús d’anècdotes i notícies, etc., Andreu Casanova aconsegueix posar el públic dins d’una espiral de riures sobtats i no deixar […]

La companyia El Retrete de Dorian Grey està formada pel gallec Marcos Pett i el madrileny Ezra Moreno, i és una de les formacions de teatre d’objectes amb més prestigi internacional que ha participat en festivals i escenaris d’arreu del món. Un duet d’actors que enamora per la virtuositat, l’humor i la poesia de les seves propostes. És un espectacle on es recullen alguns números de la seva primera obra “Rúa Aire“, de “Ne Me Quitte pas” gran clàssic de la companyia amb la manipulació de globus, i del seu últim espectacle “In Memoriam” que efectuen amb imatges retallades i manipulades amb les mans i dits. Un treball, aquest últim, sobre la pèrdua de la memòria. Inclouen també un exercici […]

Juan Mayorga, autor de Himmelweg, reconeix tenir dubtes encara, anys després de l’escriptura de l’obra, en algun dels seus articles, de fins a quin punt tenim dret a recuperar una història, la de l’Holocaust, que hauria de ser irrepetible. Hi ha més preguntes, és clar: com es pot comunicar allò que sembla incomprensible? Què hi té a veure amb el teatre la “representació” que perpetra el comandant nazi del camp de concentració? Una delegada de la Creu Roja (delegat en el text) visita un poble que feien servir els nazis com a sala d’espera de camí a Auswitch. El Comandant del camp organitza una representació guionitzada per a donar la impressió de normalitat. La delegada haurà de redactar un informe […]

La companyia Arcàdia és una de les companyies residents de la Sala Beckett aquesta temporada 2017/2018. Amb ELS NENS DESAGRAÏTS la companyia tanca la seva trilogia sobre la família iniciada amb La terra oblidada i La pols dues propostes que vam poder veure a la Sala Flyhard. En elles parlen de les nostres arrels o de la impossibilitat de tallar amb elles per molt que ens hi esforcem. El text de Llàtzer Garcia parla bàsicament d’uns personatges atrapats per les creences dels seus progenitors, uns nens que sense criteri propi van viure dins d’aquesta comunitat tancada. Uns nens, que ja d’adults ens expliquen el que van sentir i viure i el que senten i viuen ara, un cop han passat […]

La primera vegada que nosaltres ens enfrontàvem a un espectacle de mentalisme. L’estreta línia que separa la genialitat de la bogeria. La línia que cal creuar per intentar creure en el que estàs veient. Anàvem encuriosits per un tipus d’espectacle que mai havíem tingut oportunitat de veure. I el resultat va ser una estona entretinguda però que no ens va convèncer. Malgrat tot, hem de dir que Luis Pardo ha dedicat gran part de la seva vida al món del mentalisme i l’any 2004 va guanyar el primer premi nacional de mentalisme. És considerat un dels millors mentalistes del món. Pensem que ha de ser un espectacle difícil de tirar endavant, per tal de mantenir l’atenció de l’espectador durant pràcticament […]

Al principi de temporada en adquirir el nostre abonament de dansa al Mercat de les Flors, ens vam fixar especialment en els espectacles que integraven l’itinerari “Partitures” i en revisar els vídeos, un dels espectacles que ens van atreure més, va ser aquest AUGURI. Sembla que alguns crítics conservadors han titllat aquesta proposta coreogràfica de poc menys que d’una presa de pèl, al no considerar-la dansa i en tot cas “teatre en moviment”, pel sol fet que durant la meitat de la proposta els 22 ballarins que la interpreten ho fan corrent en una carrera que a primera vista sembla caòtica. A nosaltres literalment ens ha fascinat, malgrat que inicialment el primer quart d’hora ens va descol·locar per la seva […]

El muntatge és una autèntica delícia, divertit, desenfadat, emotiu i amb un humor brillant. L’evolució dels personatges a través dels anys es desenvolupa amb total naturalitat. Podem veure com el pas del temps els canvia a tots dos, allunyant-los i apropant-los a les persones que eren quan es van conèixer. Viuen moments durs, fàcils, divertits, tristos… com qualsevol parella, però concentrat en un cap de setmana intens. Verdaguer assumeix el rol d’home indecís, acomodat i honest de manera total i absoluta. Ell és en Josep, no hi ha cap dubte, des del primer moment que surt a escena. Com en treballs anteriors, veure aquest actor donar vida a qualsevol personatge és un autèntic plaer. Ulldemolins, per la seva banda, interpreta […]

A cada nou muntatge, cada cop resulta més una evidència que Llàtzer Garcia s’està convertint en una de les veus més rellevants de la dramatúrgia catalana actual. Amb Els nens desagraïts, l’autor i director tanca la seva trilogia sobre la família amb una proposta d’una rotunditat dramàtica especialment colpidora. L’obra, en aquest cas, està més orientada a radiografiar la idea del fanatisme i la manipulació vinculada a la religió; però també tornen a estar presents el dolor i les seqüeles psicològiques que provoca la disfuncionalitat dels llaços familiars. L’espectacle fa un pas endavant en la trajectòria artística del seu creador, aconseguint una atmosfera que, amb recursos i gust cinematogràfic, genera una pertorbadora barreja entre terror i fascinació. La peça juga […]

Un personatge que en els llibres d’història de la nostra infantesa asseguraven que era boixa, que de tan enamorada s’havia trastocat fent impossible la convivència. I que per això la van tancar, amb 30 anys i que, per això va estar 46 anys aïllada del món. Ernesto Caballero ha escrit un text on planteja totes les grans preguntes d’una època marcada per la intolerància religiosa, la corrupció política i l’ambició desmesurada d’una monarquia absolutista. Ens presenta una dona que sap que viu els últims anys de la seva vida, sola, reclosa i apartada de la vida pública, i rememora els episodis més importants que ha viscut, davant del públic que adopta el paper de confessor. La tragèdia d’una dona, filla […]

Una de les experiències més estimulants i esperançadores que ens pot oferir la cartellera teatral és veure propostes valentes i compromeses nascudes d’iniciatives dels creadors més joves. En aquest cas, My Lowcost Revolution és una arriscada reflexió sobre la idea de revolució en els temps actuals i la frustració generacional que genera el fet de voler canviar el món i mai aconseguir-ho. L’espectacle reflecteix molt bé la sensació de repetició històrica, d’haver de tornar a començar des de zero amb cada nova iniciativa o el desgast d’una lluita sense un rumb fix. Francesc Cuéllar, autor i director d’aquesta obra, ja ens havia mostrat la seva faceta d’artista compromès participant com a actor en muntatges d’esperit similar com la notable Los […]

Dijous era nit d’estrena a La Vilella, amb una proposta de la Fundación Agrupación Colectiva (FAC) que s’autodefineixen com uns “radicals de merda”, que han intentat canviar el món amb moviments radicals, i no han pogut. En els seus projectes exploren la contemporaneïtat de les arts escèniques en totes les seves vessants, dansa, música, text, moviment, projeccions, i qualsevol altre element que pugui ser dut a un escenari. MY LOW COST REVOLUTION no és una apologia del conformisme, ni un atac a “el radical”, és un intent de descansar de tanta misèria, un homenatge a no estar sempre a tope. Una proposta amb dramatúrgia, direcció i text d’en Francesc Cuéllar, al que seguim, de fa temps, en la seva faceta […]

Cireres & Lentejuelas té tots els ingredients per gaudir d’un vespre de diumenge immillorable. Riuràs, t’emocionaràs i perdràs la noció del temps embolcallat per la màgia del Llantiol i el talent dels seus magnífics protagonistes. Un retorn al cabaret més autèntic, aquell cabaret canalla de vedettes i plomes que malgrat la nostàlgia no vam arribar a viure, amb moments d’una tendresa infinita i on la sorpresa és una constant: passaràs de la llagrimeta a la rialla en qüestió de segons!

Què és el teatre necessari? Existeix? I per què ho és de necessari? El món no se’n surt. Cada vegada més, el títol del clàssic de Tony Judt és més una certesa que una elucubració. El poder, faci la cara que faci, tendeix a foragitar els intents de penetrar a la recerca d’alguna cosa més enllà de la part cosmètica i inofensiva de la realitat. Al poder li cal mantenir-ho tot embolcallat en aquest paper de cel·lofana que és el convencional. El teatre, com a mitjà d’expressió, té la capacitat de desvelar, de donar llum quan entén que el fet teatral es dóna en l’ull de l’espectador més que a l’escenari o al text. Llàtzer Garcia (La pols) escriu Els […]

Aquesta reposició de Maria Estuard sembla haver estat més oportuna del que els mateixos programadors imaginaven. Quan a escena sentim parlar de les responsabilitats de l’Estat i del poder judicial no podem desconnectar del tot de la realitat… Hi ha un ressò llunyà que acompanya durant tota l’estona a les dues reines protagonistes, i quan al final -en els aplaudiments- les dues actrius que les interpreten deixen dos grans llaços grocs damunt d’unes cadires, tot sembla encaixar d’alguna manera. De fet, Schiller va aprofitar el text per reflexionar sobre la política, la justícia, la religió i altres elements que trasbalsaven l’Europa del seu moment, traslladant els principis del romanticisme a un argument històric que li importava relativament. Però deixant de […]