Recomanacions

Al contrari! és un homenatge més al teatre i al que normalment no es veu de totes les seves facetes: escenogràfica, textual, dramatúrgica, actoral. Al mateix temps és una denúncia per les mancances, retallades i problemes que pateixen la gent del món de la cultura en general. Lluïsa Cunillé escriu un text imaginatiu que penetra en els foscos racons del poder, la prevaricació i les crítiques de l’oposició. La direcció d’Albert Arribas ha fet una meravellosa utilització dels recursos teatrals amb els que expressa les dificultats, manca de pressupost i de voluntat política per mantenir un teatre com a símbol de la cultura d’una ciutat. Ha tret molt profit de dues esplèndides actrius que transiten per diferents personatges. Antònia Jaume […]

Vicky Luengo omple l’escenari. Unes taules més aviat sòbries, blanques, quadriculades, asèptiques. L’omple amb la veu i el cos, amb la intensitat, la veritat. I això fa que a la ment de l’espectador s’articuli un tribunal, un despatx d?advocats, una sala d?un hospital. Tot, gràcies al seu portent ia una molt bona direcció de Juan Carlos Fisher que no dóna puntada de peu sense fil. En aquesta Prima Facie, com si fos una òpera, Vicky Luengo es converteix en una extraordinària Prima Donna perquè no podem passar per alt el treball de veu que ha realitzat. No en dóna una sola nota cantada però en dóna la nota sens dubte. Assumeix 100 minuts d’atenció distribuint intel·ligentment, vivint les transicions, les […]

La companyia 23 presenten un menú degustació i musical, per temes coneguts de la nostra cultura a La cançó de sempre. Estrenada el setembre de 2023 al Teatre Eòlia, per alumnes de la mateixa escola que ens convida a viatjar per la nostra ciutat. Tot va sorgir d’un taller de final de carrera d’aquests alumnes de l’escola Eòlia. Es tracta d’un treball col.lectiu on tots els seus integrants hi han participat. “La cançó de sempre” és un viatge per Barcelona de la Rambla de les flors, pels carrers de Gràcia, per les llums del Paral·lel, pel barri xino de principis de segle. Tot amb diferents estils de música com la rumba, cuplet, els poemes que van recitant, les cançons de […]

A l’imaginari col·lectiu tenim diverses cançons i trossos d’obres on s’esmenta aquest noble animal, experiències que ressonen en el nostre record. Álvaro Tato té el do d’unir diferents textos oferint un fort fil connector i captant l’atenció de l’espectador a través de la història. Un tot que es converteix en alguna cosa més que la suma de les parts. Això és, com si fos un procés de fotosíntesi, uneix diferents matèries inorgàniques -o fragments textuals- i els converteix en una història en el seu conjunt donant a llum personatges sorprenents. En aquest cas, un ruc humanitzat que ens explica les seves passes fent-nos reflexionar sobre aquest periple en què som el seu company de viatge. Yayo Cáceres, el seu partner […]

Si algú s’ha preguntat en alguna ocasió què volia dir la “I” del col·lectiu LGTBI, en aquesta obra hi trobarà moltes respostes. Potser no totes, però és que la Intersexualitat no és una noció senzilla d’entendre a la primera. I no ho és perquè durant molts segles la societat ha intentat tapar-ho, estigmatitzar-ho i fins i tot modificar-ho a favor de les convencions de gènere. Aquest espectacle creat per Laura Vila Kremer, Raquel Loscos i Víctor Ramírez Tur vol denunciar en primera persona les pràctiques que s’han dut a terme amb persones intersexuals, explicant molt bé què vol dir el terme i també narrant experiències no massa llunyanes –ni en el temps ni en l’espai- que ens deixen ben perplexos. […]

El col·lectiu Que no salga de aquí presenta Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig, una obra de teatre documental que parla d’intersexualitat i posa vivències personals sobre l’escenari. Amb un muntatge que tot i indicaria de teatre documental, és més un teatre testimonial. Tant per part de Laura Vila com de la resta de testimonis que veiem en els audiovisuals. Un espectacle que parla de la intersexualitat en primera persona, explicant el que han passat, amb ganes d’explicar i visualitzar-se com individus i una forma d’indicar que no són casos únics, no són monstres com moltes vegades ens han volgut explicar. Amb un discurs contundent parla d’un tema molt tabú en la societat i en la comunitat LGTIBQ+. […]

Estrenada el setembre de 2023 al Teatre Eòlia, on obria temporada teatral, La cançó de sempre és un espectacle musical de la Companyia 23 i Albert Mora, que ens convida a viatjar per la nostra ciutat. Barcelona, lloc d’inspiració de molts artistes que li han acabat dedicant un poema, una obra de teatre, una pintura o una cançó. Serrat, Peret, Gato Pérez, Núria Feliu, Freddie Mercury, Montserrat Caballé, Rusiñol, Segarra, Mercè Rodoreda, Maria Eulàlia Capmany i tantes, i tantes d’altres, que amb els seus escrits, poemes i cançons, que parlen de nosaltres, ens ajuden a descobrir o redescobrir qui som i d’on venim, quines són les nostres arrels, i com era o ha estat la nostra ciutat al llarg dels […]

Els mites es carreguen de veritats i mentides amb el pas del temps, amb versions de la realitat. A cada transmissió de la llegenda es van afegint detalls o desvirtuant aquells més repetits, tot fent que la transformació de les paraules converteixi en un moment un fet definit en tan sols un xiuxiueig d’allò que va ser. En aquesta obra, a manera de teatre documental, s’exposa un suposat mite que al llarg de les dècades històriques s’ha anat modelant segons la societat i les seves moralitats. Es parla de la intersexualitat en primera persona amb una voluntat clara de visualització i treure els estigmes. L’espectacle provoca un despertar absolut davant d’una realitat de la qual no se’n sap gairebé res, […]

Corta el Cable Rojo és un espectacle d’improvisació més divertit, arriscat, original i modern. Interpretat per Ruben Tejerina, Mai Boncompte i Manu Pradas, que actuen acompanyats de música en directe i agosarades projeccions. Un espectacle que porta més de deu temporades a Madrid i ara el podem veure al Teatre Apolo de Barcelona. Una paraula per definir l’obra? Doncs improvisació. En cada història curta que van realitzant a partir de frases, apunts i informació que el públic va indicant per realitzar un muntatge divertit. Amb tot aconsegueixen establir una relació entre els actors/còmics i el públic. A partir de diferents sketches creen una gran complicitat amb el públic a partir del més disparatat i encara podem anar a més. Quan vaig […]

La Sala Atrium ha inaugurat temporada teatral amb Al contrari!, un text de la dramaturga Lluïsa Cunillé, dirigida per Albert Arribas i interpretada per Antònia Jaume i Berta Giraut. Al contrari!, és una joia teatral, començant pel text que és una autèntica meravella, i no en diem dels diàlegs, que tot i que hi desprenen molta ironia, el seu missatge és molt directe. El teatre de la Lluïsa Cunillé pot agradar o no, però s’ha de reconèixer que el seu univers teatral és únic, irrepetible, fascinant, sorprenent, ple de creativitat i del tot interessant. La seva capacitat imaginativa i creativa és enorme, i sens dubte queda reflectida en aquesta peça teatral, que de pas sigui dit, ningú s’hauria de perdre. […]

Mai un títol havia fet tanta justícia al contingut d’una obra. Al contrari! és un ja una declaració d’intencions a la que l’autora, Lluïsa Cunillé, ens té acostumats: res és el que sembla sinó tot el contrari. Ens trobem en la meitat de la nit, entre el son i la vetlla, amb la directora d’un teatre (Antònia Jaume) que prepara, en la més precarietat escènica i sense pressupost, una ambiciosa proposta per programar tres obres d’Ibsen. Un Ibsen admirat, magnificat, platònic, quasi com un fantasma. D’això estem parlant, no? Però la directora, no està pas sola; té visita. I quines visites! Un seguici d’interaccions –totes elles interpretades per Berta Giraut– a través de les quals, podrem conèixer la veritable realitat […]

Aquest cop tornem a pujar a l’Àtic 22, l’altra sala del Teatre Tantarantana. A veure si entrem en el joc que ens presenta la companyia La Salamandra, i mai millor dit. Una producció de Tantarantana com a Fàbrica de creació i Cia La Salamandra dins del Projecte de Suport a la Creació El Cicló. La Salamandra presenta Isekai: història d’un segrest un espectacle immersiu sobre un món virtual-fantàstic quan ja no tenim l’oportunitat d’un futur en aquest món real. Un text de ciència-ficció escrit i dirigit per Loredana Volpe. Tot és un joc, on hi ha un punt d’estil d’anime japonès i d’aventures on s’han de superar les proves. Només per aquest joc inclusiu i que t’has d’imaginar estar en […]

Proyecto Don Juan o la seducción del siervo es proposa explorar el tema de les noves masculinitats a partir de la figura del Don Joan. Un text de Mar Gómez Glez a partir del clàssic El burlador de Sevilla y convidado de piedra. Tornem a Dau al Sec i ens estrenem en aquest 2024 amb aquesta obra. Juga amb el text clàssic i trencant la quarta paret parlant sovint amb el públic i sortint dels seus personatges. Tot per parlar de la societat actual i de la nova masculinitat envers el Don Juan totalment arquetip que s’aprofita de les dones . Els actors protagonistes són Pep Muñoz en el paper de Don Juan i Santi Monreal com el servent Catalinón […]

Max Frisch és un dels dramaturgs suïssos en llengua alemanya més coneguts al seu país, però a Catalunya se l’ha llegit poc i se l’ha representat menys. Per tant, aquest muntatge ve a ser un reconeixement i a la vegada un homenatge a un autor al que li agradava parlar de la identitat, la responsabilitat i el compromís polític i social. A Andorra, una obra del 1961, es parla justament de tot això, i es fa en el marc d’un país inventat (res a veure amb el principat pirenaic) enmig d’un conflicte bèl·lic que bé podria ser la segona guerra mundial. Tot i així, la suposada neutralitat de la que es parla i l’exemplaritat d’un país petit, bonic i modèlic […]

Diu una frase popular: “Es riu del mort i del qui el vetlla”, dit d’aquell bromista que li treu punta a tot per fer riure. En aquesta obra és així, de forma literal. A Gracias por todo es riuen del mort, de qui el vetlla, dels assistents, dels rituals funeraris, sense pausa i amb tota l’artilleria (la pesada i la subtil). Estem tan acostumats a témer a la mort i a amagar-la, que una obra així, tan desmitificadora, ajuda a normalitzar-la. Celebrem doncs la presentació d’aquest musical còmic, surrealista, embogit, irreverent, que porta al màxim nivell de paròdia les fórmules convencionals d’acompanyar un mort. Dues noies treballen en una funerària com a mestres de cerimònies, i un dia els toca […]