Recomanacions

No hauríem de fer servir l’adjectiu “necessari” per referir-nos a una obra de teatre. En certa manera, el mateix fet teatral sempre és necessari, més enllà de la qualitat de cada espectacle. No obstant això, algunes vegades ens trobem peces que apel·len d’una manera tan brutal a la nostra consciència que resulta gairebé inevitable assenyalar que allò aporta un valor a la comunitat que està per sobre de l’habitual. El metge de Lampedusa és un exemple d’aquest tipus de proposta de teatre documental que impressiona, emociona i aterra de tal manera que és impossible sortir-ne indiferent. El testimoni d’aquest metge interpretat per Xicu Masó és d’una dolorosa honestedat que no pot produir cap altre efecte que no sigui una vergonya […]

Aquesta és una temporada amb excessives reposicions. Nosaltres no acostumem gairebé mai a veure una proposta teatral per segona vegada, i per tant en principi no pensàvem pas anar a veure aquesta versió en castellà; però un amic que l’havia vist a Madrid, ens la va recomanar, tot dient que es tractava d’una versió molt digne i totalment diferent de la catalana. Vàrem creure que pagava la pena fer-li cas, però tot i això, anàvem amb una mica de por, perquè tot i que ja fa més de cinc anys que vàrem poder veure la versió que ens va oferir l’Oriol Broggi al Teatre Romea, la tenim encara molt present a la nostra memòria i dubtàvem que aquesta proposta ens […]

Què faries si et quedessin 90 minuts de vida? Quim Masferrer ho té clar: desfogar-se. O el que és el mateix, malparlar de mig món. Empresaris, polítics –d’esquerra i de dreta, nacionalistes d’ambdues bandes-, església… i fins i tot la pròpia crítica teatral. Res se salva en aquest text escrit pel propi actor i dirigit per Ramon Fontserè. Bé, res no. La única cosa que no jutja són els toros, dels quals el personatge es declara admirador i n’arriba a oferir-nos un tast, admirant la “valentia” dels que exerceixen la professió. Em sembla perfecte que s’utilitzi l’humor per a criticar i reivindicar totes les injustícies que acompanyen el nostre dia a dia. Però per a que aquestes crítiques tinguin sentit […]

Pietro Bartolo és un home com tu i com jo, amb virtuts i defectes, amb bons i mals moments a les espatlles. Metge especialitzat en ginecologia, marit i pare. Impulsiu i servicial. Tossut i amable. Enamorat del mar, de la seva dona Rita i del cuscús que li cuinava la seva mare. Nascut en una família tan nombrosa com humil de Lampedusa, illa on viu i treballa i que estima amb tot el seu cor. Quan era jove, va caure d’un vaixell en alta mar i va viure el que és ofegar-se durant les tres hores que van trigar a rescatar-lo. Ara ha passat el temps, i no pot fer una altra cosa que ajudar a les persones que dia […]

Segons diu Sol Picó al programa de mà de l’espectacle, després de We Women hi havia ganes de “veure l’altra part i comprovar si és complementa, si es repel·leix, si encaixa…” I és així com va sortir aquest muntatge interpretat per set actors-ballarins. Un muntatge que dissecciona la masculinitat del segle XXI i analitza estereotips i clixés que encara existeixen, però sempre amb esperit crític i un sentit de l’humor sense complexos. Tot i així, hi ha un excés de tòpics i una manca de profunditat en alguns perfils que només s’apunten, com ara el de l’homosexual que vol tenir fills, el del seductor que ha perdut els papers o el de l’agressor. Perfils que potser aportarien un aire més […]

Música, ball i moltes ganes de passar-ho bé. El Teatre Condal ha estrenat “James Brown Tribute“ un espectacle en forma de festa- concert que vol homenatjar la música negra i la música Funk dels anys 80. Un espectacle que fa un repàs a alguns dels grans hits de James Brown, Bar-kays, Nas, Erik B & Rakim, Sugarhill gang, etc. Dalt de l’escenari la banda en directe Nación Funk All-Stars amb Lalo López, Guilliam Sons, Roger Martínez, Marc Benaiges i Adri González capitanejats per Lalo Lopez, les coreografies dels Brodas Bros (Berta Pons, Clara Pons, Pol Fruitós, Lluc Fruitós, Marc Carrizo) grup de hip hop i cultura urbana de referència al nostre país; Michel Clavero com a frontman i un cantant […]

“Paquito Forever” és un homenatge que l’Almeria Teatre rendeix al ballarí, cantaor, actor i transformista barceloní Paco Alonso. Un musical creat per Gerard Alonso i Fran Arráez, dirigit per Víctor Álvaro, en el que Joan Vázquez dóna vida a l’actor, i ens explica entre una desena de cançons originals composades pel músic Gerard Alonso i les coreografies de Bealia Guerra, qui va ser Paco Alonso. Joan Vázquez que ja havia interpretar el paper de Paquito en “Flor de Nit. El Cabaret”, una versió de l’espectacle de Dagoll Dagom que Víctor Álvaro va estrenar a l’Almeria Teatre en el 2014, es torna a ficar dins el personatge i la persona que va ser Paco Alonso. Durant els assajos de “Flor de […]

Fa uns dies vaig llegir que al Teatre La Vilella, es representava una proposta teatral per a UN SOL ESPECTADOR…. i com us podeu imaginar, no em vaig poder estar. Aquest passat diumenge, sortint del Teatre Romea, vaig fer camí cap allà. Es tracta d’una mena de viatge poètic i itinerant pels carrers i racons que són força desconeguts, al voltant de La Vilella. Un recorregut circular d’uns 45 minuts, que com espectador fas tot sol, però sempre cuidat al màxim per una o vàries persones que t’acompanyen i que et van indicant el que has de fer en tot moment. Abans de començar em demanen que intenti no parlar durant tot el recorregut i sobretot que intenti tenir les […]

Una producció del Centro Dramático Nacional, resultat d’un treball d’investigació sobre el conjunt de les sis novel·les de Max Aub amb el tema de la Guerra Civil Espanyola. Ernesto Caballero, és el director d’aquesta peça i va col·laborar estretament amb el dramaturg José Ramón Fernández i un grup de creadors per aixecar l’estructura dramàtica de la proposta seleccionant fragments de l’obra escrita. Pretén ser un gran mosaic sobre la Guerra civil espanyola i una crònica de la vida quotidiana d’un col·lectiu de persones que va patir les conseqüències de la Guerra. Una altra cosa és que ho aconsegueixi i nosaltres no ho creiem pas. La proposta escènica que en un principi durava 12 hores s’ha reduït fins a les dues […]

Una mare amb pocs recursos–Lluïsa Castells– intenta aconseguir una rampa per a que el seu fill –Alejandro Bordanove-, afectat per una malaltia neuro-degenerativa i ancorat a una cadira de rodes, pugui sortir al carrer. Com a principal dificultat, l’oposició d’un veïnat humil davant la perspectiva d’unes obres complexes estructural i econòmicament. La història que explica L’alegria, el nou text de Marília Samper, és quasi anecdòtica, però el que desprèn en ella és aplicable a tots i cadascun de nosaltres. La veritat és que ningú es nega a ajudar, sempre que això no el tregui de la seva zona de confort. Fins a on arriba el sacrifici possible? Pot ser una rampa, un tros de pa, una tarda de feina o […]

Després del gran èxit de “Testimoni de càrrec” d’Agatha Christie que es va poder veure al Teatre del Raval, el teatre torna a apostar per un altre de les novel·les, en aquesta ocasió no tan coneguda, de l’escriptora anglesa, “La visita inesperada”. “Una visita inesperada” és una obra de teatre de 1958 escrita per Agatha Christie, una novel.la de misteri que manté als espectadors en suspens fins al final. Durant tota l’obra estàs intentant esbrinar qui ha matat en Richard Warwick?. Tots són sospitosos. Tots tenen motius per assassinar-lo: la seva esposa la Laura Warwick (Empar López), , el germà en Jan Warwick (Gerard Clavell), la mare la Sra Warwick (Carme Capdet),la Srta Bennett (Muntsa Tur), el majordom en Henry […]

L’Eva, una noia de 22 anys, viu un dels pitjors moments de la seva vida, la seva mama s’està morint. Té càncer. L’Eva te por. Por a créixer, por a estimar, por de perdre a aquell ésser incondicional que ens fa costat , aquella persona, sigui mare, pare o avia, que tots tenim, irrepetible i insubstituïble. L’Eva troba escampat al terra de la seva habitació un munt d’objectes que han format part de la seva vida, un àlbum de fotos, uns peluixos, una capsa plena de mitges, uns vídeos de dibuixos animats, contes, nines,… Objectes que amaguen històries. Històries que ens faran emocionar i riure. Les actrius Aina Balasch, Ariadna De Vilar i Núria Mercader, sota la direcció de Sarah […]

Ens hem convertit en uns fidels seguidors de Mai Rojas i les seves propostes escèniques ens fascinen; malgrat tot encara no havíem tingut l’oportunitat de veure TUBERÍAS i hem aprofitat la programació que ha fet el Tantarantana dins del VIII Cicle de Companyies en Xarxa. Aquesta proposta és el resultat de la unió creativa de dues companyies: Todozancos, especialitzats en el circ i la manipulació d’objectes i Mai Rojas y Los Escultores del Aire, especialitzats en teatre físic i mim. TUBERÍAS va néixer d’una recerca de la companyia Todozancos sobre l’aigua i els va portar a parlar del canvi climàtic. Una producció plena de color i moviment, un espectacle multidisciplinari de teatre visual i gestual que combina la força narrativa […]

Lluïsa Cunillé no ha estat mai una autora fàcil ni que s’acomodi a models o a formes de fer més comercials. El seu teatre és hermètic a estones, misteriós a d’altres i sempre valent, potser perquè no es lliga a res ni a ningú. Es diu que Islàndia és una de les seves millors obres, i potser sigui veritat. Comença amb una escena amb tocs de realisme màgic i diàlegs a l’alçada de Pinter, per passar després al viatge iniciàtic del protagonista -d’Islàndia a Estats Units- per retrobar-se amb la seva mare. Pel camí, composat de llargues escenes o duets teatrals, es va construint davant nostre una mena de radiografia del capitalisme i alhora un retrat dels cadàvers que el […]

En temps on la política ha envaït gairebé totes les converses i la programació televisiva, és important que sorgeixin propostes teatrals que posin sobre la taula aquells petits problemes socials als quals tan poca atenció hi dediquem darrerament. L’autora i directora Marilia Samper planteja, en aquesta ocasió, un drama de barri ben construït sobre una mare que s’enfronta a tota una escala de veïns perquè necessita una rampa per poder treure de casa el seu fill amb mobilitat reduïda. El text, potser, resulta massa ingenu i una mica maniqueista. No obstant això, les interpretacions són emotives, especialment, les de Lluïsa Castell i el jove actor Alejandro Bordanove, que interpreta al fill amb una versemblança sorprenent. L’espectacle pot recordar al cinema […]