Recomanacions

En temps on la política ha envaït gairebé totes les converses i la programació televisiva, és important que sorgeixin propostes teatrals que posin sobre la taula aquells petits problemes socials als quals tan poca atenció hi dediquem darrerament. L’autora i directora Marilia Samper planteja, en aquesta ocasió, un drama de barri ben construït sobre una mare que s’enfronta a tota una escala de veïns perquè necessita una rampa per poder treure de casa el seu fill amb mobilitat reduïda. El text, potser, resulta massa ingenu i una mica maniqueista. No obstant això, les interpretacions són emotives, especialment, les de Lluïsa Castell i el jove actor Alejandro Bordanove, que interpreta al fill amb una versemblança sorprenent. L’espectacle pot recordar al cinema […]

Després d’haver demostrat, recentment, el seu gran talent vocal i interpretatiu, pels qui encara no el coneixien, amb Something’s Coming, l’actor i cantant Joan Vázquez es posa en la pell de l’artista real Paco Alonso per fer-li un emotiu homenatge. Arrel d’haver interpretat a la darrera reposició de Flor de nit el personatge del Paquito, el mateix que, en el seu moment, va representar el desaparegut bailaor, Vázquez s’ha atrevit a fer una mena de spin-off metateatral a una figura poc coneguda però molt entranyable i representativa de la seva època. Dirigit per Víctor Álvaro i amb un munt de cançons originals de Gerard Alonso, l’espectacle transita els difícils anys de la dictadura a través de les autèntiques vivències del […]

El repartiment de ROMEU I JULIETA està format per vint ballarins encapçalats per Sara Shigenari (Julieta), Nahuel Vega (Romeo), Armando González (Teobaldo) i Geoffrey Van Dyck (Mercutio). Tots vint destaquen per la seva versatilitat. Aquesta proposta està situada en un marc intemporal perquè aquesta història té lloc, ha tingut lloc i encara haurà de tenir lloc a tot arreu, en qualsevol moment i en qualsevol espai. Comença amb la mort dels amants en unes escenes d’una bellesa realment indescriptible, d’una sensibilitat i d’un preciosisme que ha emmudit la sala. Uns cossos que semblen eteris i fràgils en mans de la resta de ballarins que els “condueixen” per tot l’espai escènic. La coreògrafa ha obviat els personatges secundaris de la història […]

Un home solitari, Bruno, que té com a única companyia a casa seva una màquina que parla. Té aspecte de persona, però és una màquina. La va comprar anys enrere perquè amb la seva presència i les seves paraules li estimulés l’ànim i la vida. La màquina, Valeria, no és nova en aquesta feina. Concretament, aquesta és el tercer amo que té, després d’haver servit a un argentí i un francès, respectivament. Valeria té molts anys i Bruno ja no troba en ella el suport que tenia anys enrere. Per això, decideix comprar un gos que dona plaer. Tot i que no és un gos qualsevol, també és una màquina. I amb ell naixeran més conflictes. En un principi, potser […]

La nova producció de la coreògrafa Sol Picó se centra en l’home i aquesta peça pretén ser una reflexió del món de la masculinitat. Marta Galán és la dramaturga d’aquesta proposta. Set intèrprets, un equip artístic format pels músics Pere Jou i Antoni Comas, l’actor Elías Torrecillas i els ballarins Daniel Corrales, Junyi Sun, Valentí Rocamora i Guillermo Weickert. Tots ells es posen a la pell dels homes del segle XXI. Ha estat un procés de creació fet d’improvisacions i el resultat és una mena de performance amb els diferents models de masculinitat a l’escenari. A nosaltres la proposta no ens ha agradat gens, fins i tot ens ha molestat en algun moment i l’hem trobat tòpica, previsible i força […]

El laberinto mágico es un viaje por los perdedores de la guerra civil española. Pero no desde las batallas, sino desde la vida cotidiana. No desde la tragedia, sino desde la luz. En escena, más de una cuarentena de personajes afectados de una manera u otra por el desarrollo de los acontecimientos históricos. Algunos movidos por ideales, otros con propósitos más terrenales. Al final, cada uno sobrevive como puede y hasta donde puede… Lee la crítica completa aqui: http://www.masteatro.com/critica-laberinto-magico-2/

Quan el teatre s’ecola en la vida quotidiana, en els seus moments menys heroics i més susceptibles de ser ocultats fins que l’oblit els converteixi en quelcom que va poder passar, o no, l’experiència de l’espectador deixa de ser eminentment contemplativa i esdevé una mena de tour de force amb un mateix que, amb poques excepcions, haurà de transformar-lo en algú altre. A La Flyhard no s’hi va a passar l’estona, cal estar disposat que et cantin les quaranta, a aguantar el xàfec i descobrir que allò que veus prefigura allò que t’ha passat, que et passa o que, potencialment, podria passar-te. La Flyhard té una personalitat, una visió de món, la qual cosa no està renyida amb la diversitat […]

Una proposta de la Marilia Samper, un text escrit en residència a la Sala Beckett, una reflexió sobre la manca d’humanitat provocada en aquest cas per la precarietat i la pobresa que ens envolta i de la que Marilia ens va parlar a la roda de premsa de presentació de temporada. Un inici amb una escena d’una gran delicadesa entre els dos protagonistes principals, la Júlia (Lluïsa Castell) i el seu fill Eli (Alejandro Bordanove). Ella és una mare que te cura del seu fill tetraplègic i observem, atonits, com el vesteix amb una tendresa i un amor infinits, i el somriure a la cara. Una escena del seu dia a dia absolutament creïble on les interpretacions de tots dos […]

Aquesta proposta el debut dramatúrgic i de direcció de l’actriu Marta Aran (a la que recordem en aquesta mateixa sala amb La Pols o La terra oblidada). El projecte va prendre cos després de l’èxit de la lectura dramatitzada de la peça, que es va fer la temporada passada. El text està centrat en el conflicte de l’Alba (Lara Díez), una dona que es queda embarassada en un moment crucial de la seva trajectòria professional. Marta Aran aborda la qüestió de la maternitat des del punt de vista d’una persona que es veu gairebé “obligada” a ser-ho, pressionada pels seus entorns (familiar i laboral) i que ella hauria volgut ajornar-ho en el temps o oblidar-se definitivament. Un text que deixa […]

Només la primera escena d’aquesta obra passa a Islàndia. La resta se situa a Nova York i ens presenta un mosaic de personalitats les vides dels quals han estat trastocades per la crisi de 2008. Accionistes, estalviadors, estafadors…Tots diferents però igualment arruïnats i supervivents en la seva misèria… Llegeix la crítica completa aquí: http://www.masteatro.com/critica-de-islandia/

Es tracta d’una recreació del mite de Don Juan en forma de farsa napolitana, farsa teatral dinàmica i irreverent. Un espectacle a partir dels contes, sobre la figura del Don Juan, de Puškin i Rostand. La companyia Effige Teatro és una companyia teatral italiana a Barcelona, creada el febrer de 2017, que treballa amb una programació anual oferint al públic espectacles en italià i en castellà. La seva filosofia és aixecar espectacles que incloguin diverses maneres de fer teatre: la Comèdia de l’Art, el teatre de l’absurd, el teatre satíric. Un text de Francesco Nappi que podem escoltar en italià (sobretitulat en castellà) amb algunes variants napolitanes. Un idioma que imprimeix una altra cadència a les interpretacions i una manera […]

Ens ho havien advertit alguns amics, ens havien dit que era una proposta difícil, molt difícil i no pas per l’eusquera, malgrat els problemes habituals del Teatre Lliure amb la sobretitulació. Ens havien advertit de la complexitat del text. I era veritat, un text enrevessat i complex que fa difícil el seguiment del conjunt d’històries que conformen l’univers literari d’Obaba. Nosaltres per sort, vàrem poder bescanviar les nostres localitats de fila 2 per unes altres amb una excel·lent visió de les dues petites pantalles laterals de traducció…… però ni així. OBABAKOAK és una obra de Bernardo Atxaga (pseudònim de José Irazu Garmendia – Asteasu, Guipúscoa, 1951) publicada en 1988 i que va ser guanyadora del Premi Nacional de Narrativa en […]

És molt important que dones dramaturgues i directores com Marta Aran tinguin el seu espai en la nostra cartellera. No només es tracta d’una qüestió d’igualtat i de justícia social sinó de què la visió femenina, de forma natural, posa sobre la taula temes de gran importància inherents a les seves vivències i perspectives, sense els quals el relat cultural queda incomplet. Cal celebrar, doncs, que un espectacle com La noia de la làmpada abordi la qüestió de la maternitat i totes les pressions que han de patir les dones del seu entorn familiar i laboral només pel fet de tenir fills o arribar a l’edat de tenir-los. El text és un exercici de subtilesa, ironia i encert formidable, on […]

La producció d’enguany, és del Théâtre du Capitole de Toulouse i el Staatstheater Nürnberg i compta amb la direcció escènica de Vincent Boussard i la direcció musical de Renato Palumbo. L’orquestra i el cor del Liceu així com el conjunt VEUS-Cor Infantil Amics de la Unió, acompanyen un repartiment de luxe, Piotr Beczala en el paper de Riccardo i Keri Alkema en el d’Amelia. El cast d’aquest passat dissabte es completava amb Marco Caria com a Renato, espòs d’Amelia, Dolora Zajick en el paper d’Ulrica, la fetillera i Elena Sancho com a Oscar, el patge de Riccardo. Una senzilla però espectacular posada en escena, per ambientar l’atmosfera fosca i tensa de l’òpera de Verdi que de manera progressiva ens condueix […]

Wajdi Mouawad s’ha convertit en tot un habitual de la nostra cartellera des de que fa cinc anys es va estrenar la versió catalana d’aquesta mateixa obra, la qual va ser un indiscutible èxit de crítica i públic. Ara, ens arriba una nova posada en escena procedent de Madrid, sent difícil treure’ns del cap aquest muntatge que vam veure fa pocs anys i que de forma majoritària ens va sacsejar. Així, el major problema d’aquesta versió no resideix en el propi muntatge, sinó en les pròpies expectatives que portem al tenir tan present l’anterior. Naturalment, jo vaig anar amb aquesta inevitable idea al cap, però us puc dir que vaig sortir encantat de la sala i que em va semblar […]