Recomanacions

Agnés Mateus tornava a presentar un espectacle després de l’èxit assolit amb Hostiando a M. en 2015. Sense pèls a la llengua presenta un monòleg crític amb la nostra societat, ens posa davant nostre infinitat de temes que deixa anar sense respirar i quasi sense temps a què arribi a les nostres consciències. Una posada en escena extenuant on ella va deixant anar les seves crítiques, amb algunes hi estem absolutament d’acord, amb d’altres no tant, però en tot cas hem de reconèixer la seva gosadia de dir les coses que pensa i manifestar la seva rabia davant la passivitat de la societat. Les dones no “perdem” la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a dir les coses pel […]

És una peça de dansa ??? Això és el que diu el programa de mà del Festival. Quan intentem entrar a la Sala ens donen a cada un de nosaltres un petit palet de fusta i ens diuen que el guardem per fer complir els nostres desitjos; ens diuen que sortim al carrer i davant la porta d’Amics de les Arts ens tenen 10 minuts en silenci a peu dret…. ens diuen que en silenci “meditem” i que pensem un parell de desitjos, un de personal i un de col·lectiu per intentar que es compleixi com més aviat millor. Les instruccions que ens han donat per avançat és que després de la plantada, seguim a la persona que es posi […]

Una aproximació al tabú de la mort amb una dotzena de “taüts cabareters” que componen la instal·lació. Una acció-performance amb música en directe i presentada de manera interactiva i on cada espectador experimenta en primera persona amb cada taüt. Kiku Mistu proposa un acte de reconciliació amb la vida a través d’aquests dotze taüts redissenyats i transformats en objectes quotidians. El temps, la vanitat, la culpa, l’atzar, l’amor, l’hedonisme i el carpe diem són alguns dels motius temàtics que acompanyen el recorregut. Un espectacle que en bona manera poden participar els espectadors, quan es permet escollir alguns del “fèretres” per tastar algunes experiències, com per exemple “viure” en persona el traspàs de la vida a la mort d’una manera festiva […]

Tres robots humanoides Nao són els protagonistes de la representació. Un projecte de la Universitat Pompeu Fabra i amb un guió format per obres guanyadores d’un concurs de Ràdio 3 i peces del màster universitari d’Arts Digitals de la UPF. L’objectiu d’aquesta proposta és acostar la robòtica al gran públic. En entrar a la Sala veiem tres robots petits que de moment estan aturats en espera que comenci l’espectacle; Beatriz i Martí ens expliquen el treball que han realitzat per poder realitzar aquest apropament de la robòtica al Teatre, ens expliquen totes les articulacions que posseeixen els robots i la feinada informàtica i de treball de so, que els ha representat per poder portar a terme aquest projecte. Els espectadors […]

Per què Agatha Christie segueix de moda tants anys després? Per què la fórmula de les seves novel·les segueix funcionant amb el públic? A què es deu el seu ressorgiment? Són preguntes de difícil resposta, però el que està clar és que les darreres temporades ens han portat dues obres de l’autora, i a principi d’aquesta ja en tenim dues més en cartellera. Paral·lelament, Hollywood ha tornat a recuperar vells èxits de l’escriptora britànica i ja ha anunciat per a aquesta temporada dues cintes amb grans repartiments, com aquelles que es van posar tant de moda en els anys setanta i vuitanta. Està clar que Agatha Christie no ha marxat del tot i que la seva vella fórmula de novel·la […]

Una nova producció del Théatre de l’Archipiel i Nao Albet i Marcel Borràs que ara estrenen al Festival TNT. L’espectacle original va ser presentat en Temporada Alta en 2014 i al Festival Grec 2015, i ara ha tornat renovat després de la residència al Teatre de Perpinyà. En un primer moment veiem un grup de skaters que van creant una sèrie de figures estàtiques que prenen moviment i ens recorden una tarda qualsevol a la plaça del MACBA. Dos personatges anacrònicament vestits irrompen a l’escenari, són dos filòsofs que ens expliquen irònicament el seu pas per la universitat. … I de cop irrompen un grup de patinadors de Terrassa que vénen a compartir escenari amb els actors. Amb ells han […]

Aquesta proposta és la primera part de “Díptico por la identidad”, una particular investigació al voltant de qüestions de gènere i identitat. Va ser una de les propostes de Caravana de Tràilers 2016 i nosaltres la vàrem votar, malgrat que llavors no va sortir guanyadora. Vértebro són Ángela López, Juan Diego Calzada i Nazario Díaz que es van constituir en col·lectiu l’any 2007 i que amb la mixtura de disciplines han assolit una identitat pròpia. Una proposta provocadora que trenca amb els conceptes tradicionals de gènere i identitat, a través d’un repertori dissident de l’imaginari iconogràfic andalús. Amb la idea que la identitat no és una cosa inherent sinó que s’imagina i representa ens proposa òptiques diferents, i començant pel […]

Aquesta proposta que havia exhaurit entrades i era una de les més esperades, va suposar per la majoria d’espectadors una gran decepció. I no tant pel contingut com per la forma desafortunada de representar-ho. Després de cinc anys de judicis i recursos, el pare de Vicente Arlandis va ser condemnat a 29 anys, 6 mesos i un dia de presó en ser declarat culpable de l’assassinat d’una veïna seva de 84 anys. Ell mateix havia denunciat la desaparició. Va passar gairebé 14 anys a la presó. Ens vol mostrar una nova versió dels fets a partir de la lectura del relat judicial del sumari 3/94 i fer-lo esclatar en bocins. Malauradament, la lectora del sumari va ser la mare de […]

L’espai Reina Victòria de Terrassa, és molt més que un bar de copes, una vella casa terrassenca condicionada a l’estil victorià a mitjans dels anys 80, i que és un referent de les nits de Terrassa. No cal dir que l’espai ens va encantar, tot i que no vam tenir oportunitat de visitar la terrassa i la seva antesala-biblioteca. Però, nosaltres anàvem a veure i a escoltar a Rubén Ramos Nogueira interpretar al piano “Pavanes“, la peça de música renaixentista del compositor anglès Orlando Gibbons, mentre a la pantalla ens va explicant algunes coses sobre la música com a droga dura, tribus urbanes, mediums i certs sabors ancestrals que no haurien de caure en l’oblit. Orlando Gibbons (1583-1625) va ser […]

Aquesta iniciativa està promoguda per G.R.U.A. Grup de Recerca d’Universos Artístics que està format per Pere Faura, Anna Rubirola i Claudia Solwat i tenen com a objectiu fabricar o promoure nous contextos i formats d’exhibició artística, transportant pràctiques i pensament contemporani a diferents entorns i paisatges. El públic que assisteix a aquesta iniciativa, en finalitzar vota la proposta que li agrada més i aquesta passarà a un procés de creació que la completarà i serà estrenada en la pròxima edició del Festival TNT. Les propostes en forma de “tràiler” no poden tenir pas una duració que superi els 5 minuts; els 6 tràilers seleccionats han estat els següents: 1 – KAPITAL PERFORMANCE de Soren Evinson (un dels guanyadors) 2 – […]

Una reflexió sobre la relació mare-filla. Una idea fixa persegueix a l’autora, creu que la seva mare morirà de sobte, avui o demà, i ella es trobarà sola i no podrà fer el que fa ara amb ella i al mateix temps podrà fer coses que ara no fa, com retorçar-la, olorar-la o fer-li pessics. Un monòleg que ja va ser presentat a l’Antic Teatre dins del Festival Grec d’enguany. Visc amb la idea recurrent què la meva mare morirà en qualsevol moment i sense previ avís i de què, arribat el dia, no tindré amb què vestir-la. Enfoco la meva atenció cap a la seva aparença (i hi desvio el meu pànic): sé que res del que li posi […]

GRANOTES ens fa entrar al món d’en Lalo (Gerard Bosch) que a través de la seva narració reconstrueix el viatge que va fer Laura, la seva parella, abans de morir al llac Walden. Gerard Bosch un artista al que vam descobrir com a músic a “Quan arribi la tardor“, la temporada passada i que ara ens ha seduït amb la seva capacitat d’improvisació i la seva proximitat. Escrita i dirigida per Oriol Morales. Lalo ens convida a entrar al seu món i ens parla a través dels records de la seva parella, les seves llibretes, els seus dibuixos … intenta reproduir el seu viatge i ens canta en directe els temes O Manso i Helena de Davide Salvado, improvisant també […]

Quines ganes tenia de poder veure Billy Elliot i quina por alhora. Conec el musical des de fa temps i em sembla una delícia, però a l’anunciar-se l’estrena a Espanya em van entrar suors fredes «Hi ha nens amb aquesta qualitat actoral a casa nostra? ¿La productora apostarà realment per l’excel·lència de l’espectacle o per fer caixa amb el marxandatge?». En fi, que com amant dels musicals, sóc exigent i qualsevol cosa no em val… però sí, veient Billy Elliot m’he sentit feliç, per com sona, per com està interpretat, per la factura de l’espectacle i per l’enorme treball d’aconseguir un elenc de nens que donin la qualitat que se li demana a aquesta producció. Alerta, perquè si el paper […]

Haig de reconèixer que intento de no perdrem cap de les obres que es fan a Barcelona de l’Agatha Chiristie. Recordo que la primera va ser precisament “Els 10 negrets “ l’any 2007; era la primera vegada que es traduïda al català per Jaume Nadal i que va dirigir Joan Guaski al Guasch Teatre; després vindria “Testimoni de càrrec” al Teatre del Raval en la que vaig fins hi tot participar, “La Ratonera” en el Teatre Apolo, i “La visita inesperada” que s’està fent al Teatre del Raval, i que en breu aniré a veure . “Ten Little Niggers” que traduït al català és “Deu negrets”, és una novel·la policíaca de l’escriptora britànica Agatha Christie, publicada originalment en el Regne […]

Kalle Nio és un artista visual de Finlàndia i a les seves obres combina tècniques clàssiques (creiem que massa clàssiques) de màgia amb tecnologies contemporànies. Cutting Edge es fixa en l’acte terrorífic de la decapitació per reflexionar sobre la identitat i sobre per què la mutilació de cossos ha estat sempre el número estrella dels espectacles de màgia. Un espectacle que ens ha decebut molt, potser perquè ens havíem creat moltes expectatives per ser l’espectacle internacional inaugural. L’hem trobat pretensiós i si bé algunes escenes tenen complexitat tècnica, d’altres ens han semblat massa simples i amb recursos escènics molt pobres. Un espectacle al qual li faltava ànima i amb el problema afegit de què no es podien llegir correctament els […]