Recomanacions

Ja fa anys que el Barcelona Gay Men’s Chorus estrena els seus concerts en teatres o sales comercials amb una clara vocació d’espectacle o de pur entreteniment. No es tracta tampoc d’un cor a l’ús, sinó d’un cor gay que ve d’una llarga tradició de corals anglosaxones d’aquest estil. Potser és per aquest motiu que a La mar de bé s’ha escollit un repertori que beu directament dels musicals de Broadway i d’stàndards que remeten a l’Amèrica dels quaranta i cinquanta. Tot comença a bord d’un vaixell carregat de mariners i pin-ups, i com no podia ser d’altra manera… a ritme de Cole Porter. Aviat apareixen, però, temes de clàssics de l’escena, com ara The sound of music, Carousel, El […]

Hem començat la setmana, aquest dilluns amb un espectacle de Teatre Musical que desitjàvem molt veure, CABARET, un Musical mític que tots tenim al cap a partir de la pel·lícula on Liza Minnelli ens va deixar fascinats. Teníem moltes ganes de veure aquest Musical en directe a la nostra ciutat, però hem entrat al Teatre Victòria amb una certa recança, perquè creiem que és dificilíssim intentar estar a un nivell similar a la pel·lícula que tothom coneix i que molts venerem. Aquesta producció va ser estrenada al Teatro Rialto de Madrid a l’octubre del 2015 on va obtenir un gran èxit, amb 9 mesos en cartell; després ha fet gira per diverses ciutats de l’estat espanyol i ara arriba a […]

Les cotilles, peça de roba típicament femenina que, a força d’oprimir el cos de les dones, modelava la seva figura, eren fabricades tradicionalment amb barbes de balena. Aquest element tan suggerent serveix com a títol i metàfora central d’aquest interessant espectacle que parla de les diferents formes d’opressió (físiques, socials i polítiques) que han hagut de patir les dones al llarg del temps… i, fins i tot, encara avui pateixen. Ana Maria Ricart ha construït una magnífica dramatúrgia barrejant la història de la doctora Aleu i Riera (primera dona llicenciada en medicina de l’estat espanyol) amb frases de la seva tesi doctoral, notícies, anuncis de l’època i diferents testimonis. D’aquesta manera, l’obra resulta un conjunt de fascinants punts de vista, […]

La Villarroel obre les portes de la temporada amb una comèdia d’humor negre de l’autor Martin McDonagh i dirigida per Iván Morales. La calavera de Connemara ens situa al sud d’Irlanda dels anys 90. Som a finals de setembre en un poble rural sumit en pobresa. El fred comença a atacar i la foscor de l’hivern ja és a prop. És hora que en Mick [Pol López] comenci a desenterrar morts, per deixar espai als que vindran. Aquest any, a més, tindrà l’ajuda de Mairtin [Oriol Pla], i això només voldrà dir problemes. Ens trobem davant d’una obra senzilla: personatges marginats de la societat que es troben davant un misteri que s’acaba resolent per si sol. Fàcil. I per això, […]

Martin McDonagh és un escriptor i director de cine nascut a Londres amb ciutadania anglesa i irlandesa. McDonagh va començar a escriure obres de teatre sobre els anys noranta. Les seves obres han estat descrites per ser farcides d’humor negre; “La calavera de Connemara” que podeu veure a La Villaroel, n’és un clar exemple. Aquesta obra pertany a la seva primera trilogia, titulada The Leenane Trilogy. “La calavera de Connemara “ és plena de moments i diàlegs irònics i sarcàstics; fins i tot en algunes ocasions arriben a ser ofensius i violents, però sempre amb humor; un humor peculiar, que no a tothom agrada. De fet a la meva parella no li va acabar de convèncer, mentre que jo em […]

(…) volem fer l’inventari, tot lo complet que sabrem, de la riquesa, de l’opulència imponderable, estupenda, que en paraules, frases, adagis, modismes i formes té escampada i espargida la nostra llengua (…) Mossèn Antoni Maria Alcover escriu això al seu Diccionari de la llengua catalana. Lletra de convit, i és escaient per entendre l’espectacle que Produccions de Ferro presenta aquests dies a La Seca amb dramatúrgia de Toni Gomila i interpretacions del mateix Gomila i Catalina Florit. El de Manacor és reincident a la sala del carrer Flassaders on hi ha fet tres estades per dir el seu Acorar, que ha esdevingut un fenomen que no hem de cansar-nos de recomanar si segueix girant. Peccatum és la posada en escena […]

Iván Morales fa el seu salt al teatre comercial amb un divertimento farcit d’humor negre i “políticament incorrecte” (malgrat que al final recorre en massa ocasions a l’acudit fàcil i passat de moda sobre “maricons” i “subnormals”). Per fer-ho, s’acompanya de dos dels actors joves amb més projecció ara mateix: Pol López i Oriol Pla. El primer construeix un entranyable perdedor alcohòlic que viu a un poble on ningú no el creu, mentre que el segon, malgrat exhibir una tècnica de clown que ja la voldrien molts, acaba passant de voltes un personatge amb poca substància. El resultat és un espectacle que fa riure, que entreté i que està ben fet, però que no passa d’aquí. Més informació a Somnis […]

Possiblement no és una obra recomanable per a tots els públics, però si per tots aquells que tenen ganes de veure coses diferents, poc convencionals, gens comercials i més arriscades. A mi aquest tipus de teatre m’agrada molt perquè a part de trobar-lo original, no et deixa indiferent i et fa pensar. “Hivern” està plens de silencis, coses que es diuen i fets que s’intueixen; mirades, mitges paraules i dobles sentits; diàlegs senzills, curts i frases inacabades. “Hivern” són dos persones solitàries que es troben. Dos ànimes necessitades de companyia i afecte. Dos éssers que mitjançant l’autoengany intenten sobreviure dins la seva solitud. Tot i que possiblement tots dos porten temps vivint històries amb altres persones anònimes, en aquesta ocasió […]

Toni Gomila continúa el trabajo de recuperación del lenguaje balear que ya inició con Acorar, monólogo sobre el cambio de la sociedad tradicional mallorquina que lleva años en cartel y que ha girado a nivel nacional e internacional. En esta ocasión, el creador se une a su compatriota Catalina Florit para hacer una recopilación de los cuentos populares que hace más de 3 siglos el padre Alcover decidió no incluir en su particular recopilación por mostrar la parte más negativa de la sociedad: Violación, corrupción, abusos infantiles… Escenas que aún a nuestros ojos parecen fuera de lugar y políticamente incorrectas. Cuando pensamos en la cantidad de textos existentes, uno no puede evitar preguntarse si realmente esta recuperación de textos es […]

El tàndem que formen en l’escenari Oriol Pla i Pol López és extraordinari, i de fet a la funció d’ahir al vespre, tota la platea vam aplaudir entusiasmats en finalitzar dues de les escenes de l’obra en mig de la representació. Ens costa recordar aquest fet en cap altra obra de teatre no musical !!! Els dos actors estan molt ben acompanyats per la Marta Millà que ens ha agradat molt en el seu paper de dona solterona, catòlica, intransigent i aficionada al bingo de la parròquia i al “poiteen”, l’aiguardent del poble. En un paper molt més petit però que és imprescindible en la trama, Xavi Sáez interpreta molt bé el policia que ha de donar importància als detalls […]

Gemma Beltran i la companyia Dei Furbi ens proposen endinsar-nos a les ments de Kafka, Lewis Carroll, Pirandello i Calderón de la Barca en el seu darrer espectacle: Oklahoma. D’entrada no sembla fàcil construir un discurs, una trama, a partir de les idees i dels textos d’aquests intel·lectuals i, de fet, no ho és gens. I potser per això al principi de l’espectacle, amb Kafka com a fil conductor, costa bastant connectar amb el que ens estan explicant. A mesura que van entrellaçant-se els mots de Lewis Carroll i el món d’Alícia al País de les Meravelles el text es va construint amb més coherència per a l’espectador. Les veus d’Anna Alborch, Robert González i Toni Viñals cantant a capella […]

Entrem a la sala on les cadires estan disposades en forma circular al voltant d’un petit “escenari” també rodó. Una posada en escena de Joan Miquel Artigues que permet una gran proximitat amb el públic. Fum i foscor per iniciar l’espectacle. Un recull de rondalles mallorquines, vicis i pecats presents en la cultura popular que aquests dos actors ens han presentat d’una manera que el gest més groller sembla elegant i les irreverències passin desapercebudes o no ho semblin. Ens presenten un mostrari de rondalles per valorar el que per Mossèn Alcover era pecat, el que tapava i el que mostrava sense pudor, aquelles coses que el poble considerava correctes i les que no, d’allò que era considerat obscè i […]

Proposta escènica que ens parla de dos personatges que des de la més absoluta soledat intenten establir una relació que els ajudi a no restar sols. Ramon Bonvehí, és l’home, un home casat i amb un fill que es troba en una ciutat per motius de feina. Està allotjat en un hotel i, s’encamina a fer una visita quan, Bàrbara Roig, la dona, se li apropa. Ell té una vida organitzada i convencional, ella té una vida que la manté enllaçada a un home darrere l’altra. Després d’aquesta trobada les seves vides canviaran. Els dos personatges, uns desconeguts, inicien una conversa feta de frases curtes, inacabades, on els silencis formen part de l’acció i on és més important el que […]

La Zaranda té una forma de fer teatre amb un llenguatge contemporani i efectiu, no és un teatre difícil, però no a tothom li arriba ni a tothom li agrada, perquè és un teatre que va directe a l’ànima i ens deixa un pòsit que si bé queda esmorteït per l’humor i la ironia, no perd la seva capacitat de revoltar-nos i enfrontar-nos a una realitat crua i real. En aquesta nova proposta, AHORA TODO ES NOCHE continuen amb aquesta manera de fer i com en l’anterior espectacle sense gaire escenografia, tan sols amb un parell de carrets de supermercat, tres cubells grans d’escombraries, un cartró a manera d’aixopluc i poca cosa mes, … transformen l’escenari en els diferents espais […]

Oriol Broggi, director de La Perla 29, va estrenar “Bodas de sangre” aquest estiu dins el Festival Grec d’enguany. És el seu primer Lorca que es fa a la Biblioteca. L’expectació va ser tanta, que les entrades es van exhaurir de seguida. L’espai de la Biblioteca de Catalunya és per si sol un espai amb encant, si l’hi afegim un text meravellós, ple de poesia i amb una simbologia feta visible; una música en directe que t’arriba al fons de l’ànima i que sap transmetre tota la passió de l’obra; una direcció molt acurada on no hi falta cap mena de detall, i unes interpretacions extraordinàries, tan a nivell interpretatiu, com d’una dicció impol·luta (sense aquella cantarella que moltes vegades […]