Recomanacions

Set joves actors de l’Institut del Teatre han constituït el col·lectiu “José y sus Hermanas“, ells són Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera. La dramaturga Silvia Ferrando ha dirigit tot el procés creatiu, on ella els hi va proposar parlar d’una època oblidada, de la que no s’ensenya a les escoles. Què significa per ells la figura de Franco? Com influeix a les seves vides la transició espanyola i els silencis? Es deixen la pell a l’escenari amb una vitalitat i energia que s’encomana, en una proposta irònica i compromesa que porta a escena el sentiment dels joves davant dels rastres del franquisme. Ens parlen de Franco, de Lorca, i de […]

Primer de tot us haig de confessar que aquesta és la primera vegada que veig l’obra “Cabaret” representada en un teatre; sempre m’havia fet una mica de por portar-me una decepció al llegir les crítiques que s’havien fet d’aquest musical. Després de pensar-m’ho dues vegades i aprofitant una oferta que va sortir d’aquest espectacle, vaig decidir finalment anar-hi. Les crítiques i opinions dels meus companys eren bones, això em va reconfortar. “Cabaret” és un dels clàssics del teatre musical dels segle XX. Jaime Azpilicueta, director d’aquest musical, ens ofereix una versió adaptada de l’espectacle original de Broadway dels anys 60. És una versió en castellà, on Elena Gadel i Ivan Labanda encapçalen un repartiment de més de 20 actors i […]

Tres premis Tony i un Pulitzer, a més d’altres guardons menors, són el fruit que va donar Next to normal (Casi normales) en el 2009. De fet, ha estat un dels musicals més rellevants dels darrers anys, ja sigui per la seva qualitat, per la seva projecció internacional o per la revolució temàtica que va suposar, ja que era el primer cop que temes com les malalties mentals o l’abús dels psicofàrmacs eren protagonistes d’un musical de Broadway. I a més, eren presentats de forma quotidiana, amb personatges que es podien reconèixer fàcilment i situacions que partien de la versemblança més descarada. A la versió espanyola, que ha arribat finalment després d’anys d’espera, destaca l’aposta pel drama però també per […]

Encetem la nostra temporada del Mercat de les Flors amb aquest ROSAS DANST ROSAS, creat l’any 1983 i que ha estat una referència internacional de la dansa potsmoderna. Aquesta peça es va veure a Barcelona el 1985. La coreògrafa i ballarina belga Anne Teresa De Keersmaeker, va fundar la companyia Rosas durant la creació d’aquesta peça. La coreògrafa es caracteritza, en les seves creacions, per una rigorosa exploració del moviment des de les formes més simples a les més complexes i fa essencial la relació entre moviment i música. Aquesta peça, del període inicial de la seva carrera, no s’ha deixat d’interpretar en aquests 35 anys que han passat des de la seva creació. Aquesta peça consta de quatre parts […]

En temps convulsos, la tendresa i la senzillesa de les coses petites esdevenen el bàlsam necessari per refugiar-nos i posar distància amb el soroll de les coses transcendentals. A la Sala Fènix potser també ho pensen i aquests dies recuperen tres espectacles del titellaire Jordi Bertran, quaranta anys de carrera que bé mereixen una repassada i una posada al dia. ¡Azúcar! dona vida a objectes quotidians que sovint fem servira la cuina: una sucrera, un llevataps, una ampolla, bombons… Dalí M. Blanch i Nelo Sebastián converteixen en realitat allò que molts hem sospitat alguna vegada, que els objectes tenen ànima, i xerren quan no els mirem. Res millor que una sucrera per reflexionar sobre les inseguretats i el narcicisme dels […]

Franco, Lorca i els milers de soldats i civils enterrats en fosses comuns són el punt de partida i centre gravitacional d’una peça tant única com necessària. La directora i dramaturga Sílvia Ferrando capitaneja un vaixell postmodern amb tripulació sortida de les aules de l’Institut del Teatre pels mars revolts de la memòria històrica. És una obra intel·ligent i sense treva. Té la capacitat d’incomodar-nos, fer-nos riure i emocionar-nos en qüestió de segons. Les escenes flueixen per si soles i s’enllacen amb total naturalitat. I el nivell energètic de tot l’espectacle és al·lucinant. Si bé és cert, que algunes propostes no acaben d’estar a l’altura de la resta, n’hi ha d’altres que són inoblidables. La metàfora del partit de futbol […]

Si aquest mes (tan complicat, tan convuls, tan etern malgrat que portem només set dies) només heu de veure una obra de teatre, potser hauria de ser aquesta. I no perquè us ajudarà a desconnectar, sinó perquè us farà connectar. Connectar amb la història anterior, amb una seqüència de fets que, conscient o inconscientment, ens han portat fins el moment actual. Los bancos regalan sandwicheras y chorizos observa el franquisme amb la mirada d’aquells que no el vam viure, d’aquells que, tot sovint, ignorem dades importants del que va ser la dictadura i del que són encara les seves conseqüències. Amb una posada en escena contemporània i molt performativa i una dramatúrgia excel·lent, el col·lectiu José y sus hermanas presenta […]

Y ME MORÍ beu de les fonts dels contes populars mexicans i emmarca l’acció en el Mèxic rural dels anys 50. No és només una reflexió sobre la mort sinó que ens parla de la fragilitat de l’esser humà i de la seva capacitat per intentar superar les dificultats, de vegades perseguint fites impossibles. A partir de textos clàssics d’Horaci, Torres Villarroel, Rubén Darío o Bécquer, la investigació de com realitzar adaptacions dinàmiques d’aquests textos i incardinar-los amb la narrativa popular, ens ofereixen un projecte molt treballat on es barregen diversos elements teatrals i l’alegria i ganes dels tres joves actors. Una posada en escena d’un gran dinamisme marca tot l’espectacle, amb uns taüts “convertibles”, i uns murs que van […]

Paco Alonso va ser un bailaor, cantaor, actor i transformista que va néixer a Barcelona i va començar la seva carrera al Paral·lel dels anys 50. Reconegut a casa nostra pel seu personatge de Paquito en el musical “Flor de Nit” i per la seva intervenció a les sèries televisives de Dagoll Dagom “Oh! Europa” i “Oh! Espanya” on formava parella amb el seu inseparable Eugeni Solé. Paco Alonso va “néixer ballarí, ni nen ni nena, ballarí” i tota la seva vida va estar exercint l’ofici debutant en el cos de ball del Gran Teatre de Liceu. Va viure la seva professió com si fos la seva vida però mai va obtenir el reconeixement que mereixia. Va recórrer tot el […]

El Teatre Apolo, ara dirigit per Ricard Reguant, amb la companyia Ethika Global Entertainment, que impulsarà el desenvolupament del teatre, han iniciat la temporada amb l’estrena en exclusiva de la reconeguda novel·la de Agatha Christie, Diez negritos. Aquesta adaptació teatral està feta pel dramaturg italià Gianluca Ramazzotti i pel mateix Ricard Reguant que també la dirigeix. És evident que Agatha Christie és una aposta clara per als programadors teatrals d’un tipus de Teatre més popular o comercial, ja que la temporada 2013-2014 vam poder veure La Ratonera en aquesta mateixa sala, la temporada passada Testimoni de càrrec al Teatre del Raval on aquesta temporada podem veure La visita inesperada. L’estil de l’escriptora anglesa és inconfusible, amb un llenguatge que no […]

Diu Xavier Albertí, director de l’obra, que el teatre de Lluïsa Cunillé exigeix una “sensibilitat ben afilada” a l’espectador, i Islàndia n’és una prova. En ella hi trobarem la majoria de les constants de la poètica de la dramaturga de Badalona. Un adolescent, que en la primera escena de l’obra, però, és un adult, marxa a Nova York a buscar la seva mare alhora que fuig de la crisi econòmica islandesa. Ens trobem en un espai físic i vital hostil, amb tot un seguit de personatges que aniran revelant la seva insatisfacció respecte del seu entorn i les seves circumstàncies. El primer preceptor de Cunillé, Sanchis Sinisterra, anomena teatralitat menor aquell teatre que tendeix a reduir els recursos i prioritza […]

Aquesta és l’última proposta que hem pogut veure d’aquest Festival TNT 2017. Un intens i profitós festival on s’ha d’agrair una acurada planificació horària i la magnífica proximitat dels espais escènics que permet la mobilitat d’un espectacle a l’altra amb facilitat. ZVIZDAL és el retrat d’una parella de 80 anys, en Pétro i la Nadia, els únics que es van negar a abandonar la zona contaminada de Txernòbil. Aquesta parella d’ancians fa més de 30 anys que viuen totalment sols en un poble fantasma. Només un gos, un cavall, una vaca i unes gallines els hi fan companyia. I només els lligams amb la terra justifiquen el seu aïllament volgut. Cathy Blisson va obtenir el permís de les autoritats russes, […]

Quim Giron és un dels creadors d’Animal Religion, una de les companyies de circ més destacades de l’actualitat, que a nosaltres ens va enlluernar amb Sapiens Zoo. En aquest espectacle afronta un solo d’acrobàcia escultòrica i s’enfanga per crear un món de criatures estranyes. Treballa el fang a partir del contacte de la pell, formant textures i conduint a un estat de transformació constant, des de l’espai buit fins a un món on l’home i el fang són una sola cosa. Un espectacle de circ i moviment. El fang transforma el cos. El fang transforma el circ. L’acrobàcia transforma el fang. Un gran espai amb un gran bloc de fang quadrat, enorme, i un artista que ho transformarà. L’acompanyen a […]

Dos performers que porten escrit a la samarreta un número de mòbil. Els rols entre espectadors i creadors s’intercanvien per tal de mostrar el poder del telèfon mòbil sobre l’individu. El poder de decisió recau a les nostres mans, a través de missatges als seus mòbils a través del watsapp, els podem dir el que volem que facin. Els artistes estaran mancats de voluntat pròpia, es presenten com a canals expressius del públic, mèdiums d’un procés de creació aliè. Purs cossos-objecte en mans dels assistents. Un joc que pot estar bé per una reunió d’amics per tal de passar una bona estona, però no creiem que pugui ser una proposta teatral, en el que es faci pagar una entrada. La […]

Agnés Mateus tornava a presentar un espectacle després de l’èxit assolit amb Hostiando a M. en 2015. Sense pèls a la llengua presenta un monòleg crític amb la nostra societat, ens posa davant nostre infinitat de temes que deixa anar sense respirar i quasi sense temps a què arribi a les nostres consciències. Una posada en escena extenuant on ella va deixant anar les seves crítiques, amb algunes hi estem absolutament d’acord, amb d’altres no tant, però en tot cas hem de reconèixer la seva gosadia de dir les coses que pensa i manifestar la seva rabia davant la passivitat de la societat. Les dones no “perdem” la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a dir les coses pel […]