Recomanacions

El Teatre Poliorama torna a oferir-nos petites perles que poden passar desapercebudes per ser els dies en què la programen. I aquesta és una d’aquelles que no podem perdre. Winniepeg, el vaixell de Neruda, de Laura Martel, és un cant a l’esperança i una crida contra l’oblit. Recorda el moment en què el poeta Pablo Neruda i el ministre d’Exteriors del Govern xilè, Abraham Ortega, van obrir les portes del país a més de 2.000 republicans espanyols exiliats. Ens trobem amb una obra que parteix de l’inici de la guerra, com s’escapen pare i filla per marxar d’Espanya franquista cap a França i tota la duresa que troben per poder sobreviure. I com, un cop a França veuen la possibilitat de […]

Just començar l’obra, mentre fas cua a l’escala del Maldà, un ja se n’adona que assistirà a un espectacle diferent. De fet, Un segundo bajo la arena va començar com a espectacle de carrer a la Fira de Tàrrega, i un temps més tard va trobar en el Maldà el lloc ideal per tancar-lo entre quatre parets. A l’entrar a la sala ens trobem un banquet a mig acabar, sense convidats i amb les taules brutes i les copes mig plenes… A poc a poc anirem sabent que ens trobem en un dels banquets nupcials més famosos del teatre espanyol, el de la tragèdia lorquiana Bodas de sangre. Els tres personatges que han quedat atrapats en el banquet ens mostren […]

Vida i geografia tenen trets en comú: la impossibilitat d’establir un traç uniforme o d’una sola manera de fer-se comprensibles, l’acumulació de trets distintius que provoca una diversitat fora mida que, sovint, les fa incomprensibles, inescrutables, inassolibles… A la vida, a més, hi podem afegir la incertesa de diverses dimensions. Entre altres, la temporal, en la que el present es defineix per les restes que romanen del passat i les seves conseqüències, o la emocional, motor de caos i, alhora, generadora de desitjos que ens projecten al futur. Pol Guasch, en la seva creació literària (premi Llibres Anagrama de Novel·la 2021), posa en joc en forma d’al·legoria els dos conceptes i els combina per parlar del vincle, els orígens, el […]

Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig funciona com una proposta de teatre documental capaç de visibilitzar una realitat, no sols desconeguda, sinó completament absent en la història del teatre: la realitat de les persones intersex. Aquesta obra escrita i dirigida a quatre mans per Raquel Loscos i Víctor Ramírez funciona com un engranatge sòlid i atractiu gràcies a dos dels seus atractius principals. D’una banda, s’intenta fugir d’un format documental que travessi de manera homogènia tota l’obra, per a apostar, en canvi, per una mescla de gèneres que van des del freak show humorístic a l’atmosfèrica instal·lació artística. Per l’altre, l’oportunitat de comptar amb una actriu intersex en escena, la brillant Laura Vila Kremer, capaç de fer-nos deixar […]

Els Buonaparte és el nou text de Ramon Madaula, dirigit per Sílvia Munt. Aquest 2023 que hem deixat darrere ja he vist el Ramón Madaula com a autor i actor a Conqueridors. I ara amb aquesta mitja comèdia també ‘històrica’ del que podria haver passat en una nit on Napoleó Bonaparte queda amb el seu germà gran Josep Bonaparte. Ramon Madaura fa una ficció sobre la trobada que van tenir els generals Bonaparte. I l’únic que va assistir a la trobada va ser el sirvent mameluc de Napoleó. No és el primer cop que podem veure que podria passar durant la reunió de dos grans de la història, fa poc vaig gaudir de la nit entre Pau Casals i J.F.Kenedy […]

Com prendre un bon cafè, així és Filomena Marturano. Una abraçada al món caòtic, al deliri, al contrast de la història amarga i el riure lleuger. Una obra amb un ritme que se succeeix de manera trepidant en quatre idiomes; napolità, català, italià i espanyol; cosa que et permet deixar-te portar des del primer moment a la bella Itàlia. Variables com la família, el desig, el soroll, l’embolic, la força de continuar endavant, la convicció, l’esperança, l’engany, la comprensió… Un veritable plaer per fer vibrar les emocions. La posada en escena és fantàstica, sents que “formes part” de l’obra des del primer moment. El Teatre La Biblioteca permet aquest endinsar-se en l’experiència L’obra, escrita el 1946 per Eduardo De Filippo, […]

Amb l’argument d’ aquesta funció, vam encetar una conversa amb una amiga. Una amiga d’aquelles per la que estaries disposat a fer qualsevol cosa… al menys així de primeres, sense pensar-t’ho gaire… Com l’Elena quan accepta donar-li un òvul a sa germana que viu a Austràlia per poder engendrar un fill. Boom!! La bomba s’ha activat. I de cop es troba viatjant a l’altra punta del món amb la seva germana gran. Fa molt que no es reuneixen les 3 i entre elles comencen a aflorar converses pendents i d’altres més recents que esdevindran un carrusel de dubtes cada cop més puixant per l’Elena que fa que es replantegi la seva decisió de ser donant. Quina relació esdevindrà amb aquest […]

Els antípodes són, per definició, la part de la Terra que se situa a l’altre extrem del mateix diàmetre. Podria englobar Nova Zelanda i Austràlia, en el nostre cas. Quan utilitzem el terme en clau humanística i no geogràfica, ens referim a l’espai mental on se situa l’individu que pensa o actua de forma totalment oposada a la nostra. A Austràlia, l’obra amb la que l’Israel Solà s’estrena com a autor en solitari després del seu recorregut per la companyia La Calòrica, les dos accepcions s’uneixen per tractar el concepte de família. I és que les tres germanes protagonistes posen en joc, a l’altre cap de món, caràcters ben diferents producte de les seves trajectòries vitals, i es fan conscients […]

A La Copla de Wisconsi les vaig conèixer amb l’inoblidable There was a fiesta!, una obra que vam poder portar als Terrats en Cultura; i a partir d’aquest l’he anat seguint. Una conferència performativa i cantada sobre feminisme i dissidència sexual en la música de la Transició espanyola. Un projecte guanyador de la Beca Odisseu Eòlia i+D 2022. Després d’ajornar la data inicial que tenia que anar a veure aquesta obra per una caiguda, al final he encertat el dia per començar les festes amb “Caçons que acanem en Fade Out” al Tanarantana. Amb aquesta proposta ens posen davant el mirall la cançó espanyola i més “cañí” y la contracultura dels anys 80. Amb aquesta obra ens obren els ulls […]

La vida és una constant transformació, al voltant d’una persona o en el seu interior. Els canvis es produeixen normalment per un creixement personal o social i com a adaptació a tot allò que envolta a qualsevol. A vegades, es necessita una empenta per aconseguir marcar la diferència entre l’abans i l’ara. Sovint, i més avui dia, no sempre qui influeix en aquests canvis desitja realment el benestar propi de la persona que ha tingut aquesta transformació. Adam és un estudiant universitari que coneix a l’Evelyn mentre treballa de vigilant a un museu. Ella és una estudiant d’art a qui li agrada provocar canvis allà per on passa i deixar la seva petjada en la societat. En principi no tenen […]

Basat en la idea original de María Nieto, Serena Altair escriu un text sobre l’amor i la felicitat en les relacions de parella. Els dos personatges interpretats per Anna Cerveró i Genís Lama reflexionen sobre la vida en parella amb algunes crítiques, poques però directes, a l’amor romàntic. Ells dos, mostrant un domini de l’escenari i amb una molt bona interpretació, teoritzen sobre la rutina en la parella i els pilars fonamentals que la sustenten. El trencament amb les convencions socials per aconseguir un amor veritablement lliure és el nus de l’obra tot i que va girant al voltant de la felicitat. Jorge Velasco aconsegueix amb la seva direcció que el text prengui una forma més terrenal i concreta a […]

Oliver Twist Christmas Story és un espectacle familiar inspirat en la famosa novel·la de Charles Dickens, creat, dirigit i coreografiat per Coco Comin, i que podeu veure al Teatre Cúpula Arenas Barcelona del 6 de desembre al 7 de gener. Coco Comín, que ja havia fet Oliver Twist l’any 2000, ha explicat a EFE que la idea d’Oliver Twist-Christmas Story va ser un encàrrec del director de la Cúpula. Es tracta d’una nova producció en català, amb onze actors sobre l’escenari (sis nens i cinc adults), que recreen una història immortal a través d’un captivador espectacle amb inoblidables temes cantats en directe. Tret de Luka Gordillo, el nen que dona vida a Oliver, i algun altre actor, molts d’ells ja […]

La forma de les coses, l’exitosa comèdia de Neil Labute, torna a Barcelona després de més de quinze anys, de la mà del dramaturg, escriptor i traductor català Marc Rosich. Va ser amb aquesta obra que Julio Manrique s’estrenava com a director teatral al Teatre Lliure l’any 2008. Jo la vaig veure un any després al Club Capitol. Em va agradar tant, que a la setmana següent vaig tornar a veure-la. Quan vaig saber que estava programada al teatre Versus Glòries, i a més a més era una versió d’en Marc Rosich, ho tenia claríssim, que no podia, ni volia perdre-me-la per res del món. Marc Rosich fa una relectura contemporània d’aquesta tragicomèdia que, tot i que va ser escrita […]

El clàssic de Lorca, La casa de Bernarda Alba, vista a la Sala Ars Teatre en una adaptació lliure de la companyia. Repressió, enveja, gelosia, luxúria, cobdícia … es troben a la casa de Bernarda Alba i l’ànsia de llibertat envaeix als seus habitants. L’última obra de Federico García Lorca, el van assassinar poc després d’acabar-la, mai va poder veure representada. He de dir que poques vegades he visitat aquesta sala al costat de Plaça Urquinaona. Sala Ars Teatre té una programació molt ecleptica i que costa trobar petites obres que m’atreuen. I aquesta ha estat una d’elles. He de dir que no he sortit gens decepcionat. Un drama de la representació femenina de l’Espanya més profunda que s’ha pogut […]

Aquesta obra es va produir i estrenar a Barcelona abans de portar-la a Buenos Aires i ara ens torna potser més madura, més autèntica. És un text escrit per Carlos Correa i és genial pel que fa al contingut i al llenguatge. Dirigits per Carlos González Richard, dos actors, Gonzalo Villareal Porzio i ell mateix són dos gautxos aferrats a la terra i a una vaca. Em recorda Ñaque, o de piojos y actores de Sanchis Sinisterra, en què dos actors van aturant la representació per introduir les seves pròpies reflexions, els seus dubtes, les seves lluites i contradiccions. A La lechera, els dos actors, en un ambient rural, brut i polsegós es fan retrets i insulten constantment, com un […]