Recomanacions

Avui en dia, i aquí (no sé si a Àustria), Thomas Bernhard és vist com un autor cabdal, revolucionari en el seu moment i amb un pòsit d’intel·lectualitat molt gran. Però a la segona meitat del segle passat els austríacs el tenien com un autor polèmic, d’aquells que podia ser escridassat en un teatre o insultat pel carrer. El seu antinacionalisme li va fer guanyar moltes antipaties, i el públic se sentia sovint ofès amb les seves obres o amb les seves novel·les. L’home de teatre n’és un exemple molt clar, presentant-nos un actor inflat d’ego que critica a tort i a dret tot el que l’envolta. Aquí molts vam descobrir el text amb la versió que en va fer […]

Dona és una obra de Queralt Riera i la proposta més arriscada que he vist de l’Oriol Tarrason amb Les Antonietes. A més, ens trobem amb l’última proposta d’aquesta companyia. El text és complex, però tant la paraula com el moviment o dansa és part essencial de l’obra. Ens trobem amb una àvia, una filla i la neta. Tres testimonis amb els seus dimonis. Una obra on Alba Sàez, la neta és el que té el paper més intens, tant en els seus monòlegs com en el moment de dansa. L’Annabel Casan porta el paper de la mare, protagonista de la història per ser una ‘dona’ en un paper molt tràgic. I Anna Güell amb el paper d’àvia i que […]

Aquest cop Molotov és una obra basada en el llibre Caso Cipriano Martos del periodista Roger Mateos, on es reconstrueix la història d’aquest militant antifranquista mort el 1973. És un muntatge difícil de definir, per un costat no vol ser un teatre documental, tot i tenir fragments d’entrevistes, fotografies, muntatges que així ho representen, amb Joan Valentí amb el text que connecta amb la història. Tampoc podem dir que és un teatre d’objectes, tot i tenir moments on els objectes que veiem reflectits a la pantalla i que magníficament la Montse Pelfort ens il·lustra diferents parts del text fent que t’apropi molt més el relat. I no podem deixar de mencionar la part audiovisual que ha creat Dan Ortínez per […]

NADA ES IMPOSIBLE és el darrer show de l’Antonio Díaz que ens emmiralla en un món paral·lel on tot és possible. En un contrarellotge on màgia i ciència van de la mà, ens presenta un espectacle ple de intencionalitat científica. Prenent com a fil conductor teories positivistes com la de l’abellot que desafia les lleis de la aerodinàmica per volar o l’efecte Pigmalió que mostra la vulnerabilitat del ser humà, culmina un número d’hipnosi desconcertant amb l’efecte papallona (tot i que aquesta teoria podria explicar-se millor) Amb més o menys intencionalitat, el talent d’aquest noi sembla no tenir fi. L’espai es farceix de màgia. Anells voladors, gent tele transportada, jocs de numerologia impossibles … tot per captar l’atenció d’ un […]

Las noches malas de Amir Shrinyan, escrita por Albert Tola y dirigida por Carlos Rodríguez Alonso, nos interroga más que nos narra: ¿Quién es el joven Amir que llega de Irán pidiendo asilo por ser homosexual? El espectador deberá descubrirlo con sus propios ojos acompañando al protagonista (Tomas Rodado, de ascendencia palestina) en un cúmulo de noches que transcurren por todos los sitios, pero en ninguno que sea un hogar. Aunque Amir, inmigrante sin familia en una gran ciudad, nunca podrá existir por si solo sino en relación con los dos personajes que configuran un peculiar triángulo. Lo veremos pues, como un camaleón, adaptándose al rol que le toca jugar frente un abogado que le ayuda tanto como enreda (Rodrigo […]

Mercè Rodoreda va néixer en plena catalanitat al 1908, filla de menestrals i grans amants de la literatura i el teatre. Les obres de la Rodoreda han estat traduïdes a 40 llengües, essent la Plaça del Diamant la més traduïda de totes. Curiosament en anglès, s’ha posat per títol The times of doves, (El temps dels coloms) mostra de l’impacte del personatge principal, La Colometa. Carlota Subirós en fa una aposta arriscada perquè no hi ha diàlegs sinó que és un soliloqui que segueix fidelment la narració de la Rodoreda. L’adaptació de Ferran Dordal i Carlota Subirós no és el pas de la novel·la a un text teatral sinó que és la mateixa novel·la llegida en veu alta per 11 […]

Juli Disla és l’autor d’aquest text fresc, actual i etern sobre els comportaments en les diferents relacions afectives ja siguin dins del context familiar, entre amics o d’una parella. L’interpreta la jove Companyia laMare i la dirigeix Fer Rivas. Dos germans i les seves parelles es troben a començaments d’estiu preparant la piscina per la temporada. El joc és l’element que uneix als personatges i que serveix de fil conductor, jocs infantils, jocs físics, jocs de paraules, jocs que asseguren l’entreteniment. La família, omnipresent, està prenent el cafè a dintre. A fora, hi ha intercanvi de retrets i apareixen discussions que no són noves. Una relació de parella es trenca i un dels components es nega a acceptar-ho. Aquesta relació […]

Després de l’èxit de Mort a les cunetes (Premi al Millor espectacle i al Millor actor a la Mostra de Teatre de Barcelona), l’actor igualadí Joan Valentí i David Pintó s’alien de nou per homenatjar les víctimes de la repressió franquista. Molotov, vida i mort de Cipriano Martos Jiménez, militant antifranquista, estrenada al Teatre de l’Aurora d’Igualada, l’octubre de 2020, és el segon muntatge del cicle Memòria històrica que es pot veure a la Sala Fènix. Molotov, és un muntatge de David Pintó i Joan Cortès “Nan”, interpretant per Joan Valentí Cortès i Montse Pelfort Valentí, basat en el llibre Caso Cipriano Martos del periodista Roger Mateos, on es reconstrueix la història d’aquest militant antifranquista mort el 1973, i que […]

Quan a la cartellera hi ha una obra de l’actor Dafnis Balduz, no m’ho penso dues vegades, hi vaig. Cadascú deu tenir els seus actors preferits, en el meu cas és Balduz, que el lligo amb mestratge. I si no, el recordeu a “L’oreneta“, al costat de l’actriu Emma Vilarasau? Amb aquesta idea, vaig anar a “Pols de diamant”, i de nou em vaig trobar amb una obra de les que cal recomanar a tothom perquè hi vagi. Tant ell com com l’actor Albert Salazar expliquen amb rigor un cas complex, com la vida mateixa, que va tenir lloc a Madrid el 2021. L’ús de la mentida per amagar una realitat coneguda, però que tothom titllaria de reprotxable, va portar […]

Hi ha persones que pensen que no encaixen en cap ambient, que no aconsegueixen trobar el seu lloc a la societat perquè son el que les altres denominen rares o freaky. No s’ha d’oblidar que sempre es pot trobar a aquells que son iguals o semblants a una mateixa, només cal saber on buscar. Janet i Brad es comprometen i en el seu viatge per visitar a un antic professor d’ell, enmig d’una tempesta, es queden barrats i han de demanar ajuda a l’única casa que troben els voltants. A dins coneixeran a Frank-N-Furter i al seu servei, uns personatges peculiars. Tota la trama narrada i envoltada per temes musical que sobresurten dels paràmetres. Directe des del West End de […]

Que la gira del 50 aniversari del musical The Rocky Horror Show comenci a Barcelona, i amb el muntatge del West End, és un privilegi. No només perquè es tracta d’un fenomen mundial, un espectacle de culte que també va passar per la gran pantalla pocs anys després de la seva estrena en el teatre; si no també perquè l’elenc que el conforma és el mateix que veuries a Londres i això a nivell de qualitat, es nota (i es gaudeix). Si bé potser aquest no és un musical apte per a tots els públics, si t’agraden els musicals, coneixes una mica els grans títols que marquen el gènere i ets una persona curiosa, aquesta experiència és per a tu. […]

Victorina Duran. La recordeu? Amiga de l’actriu Margarida Xirgu. Victorina va destacar en l’art, va ser la primera catedràtica d’Indumentària i Escenegrofia. També va pintar quadres, i a l’escola de pintura on estudiava de Madrid va conèixer Salvador Dalí. Va fundar el Lyceum Club Femení. I participava en el Círculo Sáfico de Madrid. La guerra va estroncar tot el progressisme d’una generació de dones, que de sobte va entendre que si no fugia, podia morir. Victorina Duran va exiliar-se el 1937 a Argentina gràcies a la seva amiga actriu Margarida Xirgu. Aquesta història, i moltes més, explicades de forma poètica i molt visual, és la que explica l’obra de teatre “Victorina”, una meravella que commou i que és un cant […]

El món es divideix entre els que els encanta els musicals i els que els no els suporten. És un gènere que crea extrems; si més no, és la meva experiència. I ho he tornat a comprovar amb el musical anglès que ha arribat per primera vegada a Barcelona: “The Rocky Horror Show”. El públic era tan entusiasta, que n’hi havia que hi anaven a veure el musical vestits o disfressats com els mateixos actors, que no surten a l’escenari amb robes discretes. Les cançons també feien aixecar de les cadires el públic, que taral·lejava, cantava i cridava a estones les lletres de la cançó. El musical anglès, és clar, és ben conegut i estimat, i per això l’entusiasme desfermat […]

El títol ja ens ho diu tot: L’amic retrobat. Ens trobem davant La història de dos amics narrada trenta anys després d’haver-la deixat. I entremig, una gran guerra i el que tots ja coneixem. Precisament, els orígens d’aquesta guerra són el que acaben contaminant una amistat d’escola entre un jueu (Quim Àvila) i un alemany (Max Grosse Majench). Com mantenir una relació intacta, al marge del que afecta als teus propis veïns i a tota la ciutat? El text és ja un clàssic contemporani escrit per Fred Uhlman, alemany d’origen jueu, i traduït per Dolors Udina, un referent a casa nostra de la traducció anglosexona. Si bé sobre l’escenari es vol ser fidedigne a l’essència del text original, tant l’adaptació […]

Dijous es va estrenar al Teatre Borràs El Substitut, una obra on l’humorista i actor mataroní Pep Plaza se’ns mostra sense cap mena de màscara, ni caracterització. Vaig triar aquest espectacle perquè en Pep Plaza és un dels actors que més m’agrada del programa Polònia que s’emet a TV3. És l’actor que més em fa riure amb les seves imitacions. Com necessitava riure, vaig pensar que aquest espectacle era una bona tria. Sabia que m’ho passaria bé. No m’ho he passat bé… m’ho he passat superbé! Ha sigut genial! D’entrada ja us dic que hi heu d’anar. És un no parar de riure. Pep Plaza és un artista polifacètic, és l’home de les mil veus. El seu registre d’imitacions és […]