Recomanacions

Encara guardem a la memòria el tàndem Vilarasau/Boixaderas que ens van deixar absolutament impactats quan es va estrenar aquesta obra l’any 1998. Escrit per en Jordi Galceràn el 1995 és una d’aquelles obres que no oblides malgrat el temps transcorregut. Per això no hem dubtat en anar a veure aquesta nova posada en escena, dirigida aquest cop per en Sergi Belbel. I hem de dir que ara ens ha tornat a impactar; el clímax aconseguit a La Villarroel és realment important si bé no recordàvem els petits apunts d’un particular sentit de l’humor que ha provocat més d’una rialla a la platea. PARAULES ENCADENADES és un clàssic del nostre teatre, un thriller psicològic sobre els límits i conflictes en les […]

La filipina, la moldava, l’albana, la sud-africana i la búlgara són les nacionalitats que els van donar naixement. Però Grècia és el país que les va acollir sense massa fervor, que les va posar a netejar en condicions no massa favorables i que finalment, amb un increïble i inesperat gir de guió, les està portant pel món de teatre en teatre. La realitat supera la ficció… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-clean-city/

Aquesta proposta de BODAS DE SANGRE, potser una de les obres teatrals més reconegudes del poeta granadí, i que va representar el seu primer èxit com a dramaturg, ens ha fet multiplicar les emocions fins a deixar-nos sense alè. Ens falten les paraules per poder descriure el que ens ha fet sentir. Gallina de piel !!! Bodas de sangre parla sobre els grans temes: la vida, la mort i l’amor. Oriol Broggi l’ha tornat a encertar de ple…. ha vist l’obra com un llarg poema ple de ritme i de musicalitat protagonitzat pel nuvi i la núvia, per Leonardo (únic personatge amb nom de l’obra de Lorca) i la seva dona. Uns personatges forts que lluiten per sobreviure en un […]

Pares decebuts amb els seus fills, ciutadans que es rebel·len contra la societat, matrimonis que s’odien, parelles que s’enamoren i se separen, joves que parteixen a la recerca d’un futur millor… L’autora turca Yeşim Özsoy situa aquestes accions en el context d’Istanbul, però la veritat és que la representació de la seva terra, marcada per la divisió cultural entre orient i occident, parteix de conflictes molt semblats als de qualsevol altra ciutat plena de gent i contradiccions… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-histories-distanbul/

Després de cada funció de Ventura, els actors es queden a parlar amb els espectadors per debatre sobre l’obra i ‘resoldre els dubtes que hagin pogut quedar’. Allà ens expliquen que el director, Víctor Muñoz, va decidir canviar l’ordre del text de Cristina Clemente per mantenir l’enigma i donar-li més joc. La sensació amb què un surt, però, és que el director potser no ha confiat prou en el text. La seva decisió fa que l’espectador hagi d’estar més pendent de captar l’artefacte que dels personatges, d’entendre’ls, viure’ls i trobar-hi complicitats. Si es volia evitar desvetllar algun element de l’obra per mantenir-lo com a mcguffin fins al final, s’hauria pogut fer d’una altra manera. De totes maneres, amb el text […]

Sixto Paz sempre ens sorprèn amb nous reptes. En aquesta ocasió ha estat amb l’obra “Tender Napalm” de Philip Ridley , una proposta complicada de la que els Sixto Paz juntament amb la companyia Psirc se n’han sortit amb nota. Un text realment complicat, salvatge, poètic, metafòric i amb diàlegs punyents. Un duel entre un home i una dona que es troben en un moment complicat en la seva relació. S’estimen i s’odien. La mort de la seva filla els ha els ha porta a un terreny perillós. Tots dos han patit el mateix, però cadascun d’ells ho viu de manera diferent. Individualment. Aïllats de la realitat que els rodeja, talment com si es trobessin en una illa deserta, són […]

Per què la Juana Inés, dona culta, pintora i escriptora pertany al Siglo de Oro Español, i es va fer monja no per vocació, sinó per no estar sotmesa a un marit i poder fer el que li agradava; vocació poca. Els de Teatro Nómada de Mèxic han muntat una història que arrancant al XVII salta cap el XXI sense manies per descobrir que les dones tenen encara els mateixos problemes i ho fan barrejant tècniques, parlant, escrivint a les parets, i a través de videos amb entrevistes on queda clar que una “guarra” és una noia que s’ho deixa fer tot, i un “guarro” és un xicot que va brut i desendreçat; encara anem així. També acompanyem a la […]

El millor de Sixto Paz (Pulmons, hISTÒRIA, Dybbuk…) és que no es queda mai a la zona de confort i amb cada nou muntatge obre una nova porta: nous llenguatges, temàtiques, eines per connectar amb l’espectador… Ara bé, a Tender Napalm han fet un pas més enllà. Unir teatre, circ i moviment en una obra de text i que tot quedi perfectament integrat en la dramatúrgia no només era difícil, sinó que fins i tot era un risc. Però no només se’n surten, sinó que a més a més ho fan amb una posada en escena d’una bellesa extraordinària. Han partit d’una obra salvatge, sensual i inquietant de Philip Ridley que juga amb la fantasia a través de nombroses metàfores […]

“Aüc és allò que se sent entre les costures del silenci i la ràbia. És el crit o el lament silenciat en la nostra quotidianitat. És un lloc incòmode però necessari” Dansa, música i teatre per parlar sobre les diverses violències sexuals. Cinc intèrprets (Ariadna i Clara Peya, Julia Barceló, Olga Lladó i Maria Salarich) mitjançant la dansa, música i interpretació, comparteixen històries i experiències amb la finalitat de que tot canviï, i que la por desapareixi. Una por que costa de compartir. La por de sentir-se culpable. La por de conviure amb aquesta por. La por d’explicar. La por de ser entès. Us podria parlar d’una realitat passada i una altra no tan llunyana. Properes. No cal dir noms. […]

Un lloc inusual per veure una representació teatral, un pis modernista de la Casa Milà “La Pedrera”. Ens reben a la porta i ens condueixen a una petita sala d’espera fins que hi som tots, una vintena de persones. De cop ens trobem asseguts al voltant del llit de la Maria, una dona de vuitanta anys, malalta i amb el maluc trencat. El seu fill la visita. Estem tant a tocar que podem percebre l’escena com si ens passes a nosaltres, com si en el llit hi fos la nostra mare. Un luxe del qual gaudirem durant tota l’obra, ja que pràcticament no hi ha frontera entre nosaltres i els personatges. Tres estances del pis donaran aixopluc a les diferents […]

Sense ser-ne del tot conscients quan vam comprar les entrades d’aquest espectacle, hem fet coincidir en el temps dues propostes relacionades amb l’obra TEOREMA de Pier Paolo Pasolini, WHO IS ME. PASOLINI i aquest del que ara parlarem. Per sort, després de la primera vam tenir l’encert de visionar la pel·lícula a través del portal “Filmin” al que estem subscrits, abans de veure aquest “ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC“, fet que ens ha ajudat i molt a entendre i per tant a gaudir de la proposta. Davide Carnevali, és l’autor italià del text que ha estat traduït i dirigit per Albert Arribas. Text inspirat en la pel·lícula de Pasolini on Carnevali també utilitza la tècnica dels monòlegs que resumeixen l’acció […]

Per a celebrar els 25 anys dalt dels escenaris, T de Teatre ha encarregat a Julio Manrique un text i un muntatge que segueixi empenyent la companyia en la deriva de risc que ha emprès uns anys ençà, amb les col·laboracions de Daulte, Sanzol… La preferència pel teatre menys convencional quan provens de zones més adotzenades, de l’entreteniment, del bon entreteniment, té els seus esculls i aquest cop s’han estavellat. E.V.A. és una història sobre el dolor i sobre les diferents maneres que tenim uns i altres d’enfrontar-nos-hi o, fins i tot, de no fer-ho. L’assetjament escolar, la frigidesa, l’abandó, el massoquisme són les formes que adopta el dolor a E.V.A., potser massa fronts oberts per a poder-los desenvolupar amb […]

Teníem moltes ganes de veure aquesta proposta que hem anat seguint en el seu periple canadenc durant els mesos de febrer i marc d’aquest any en el teatre Périscope de Quebec, amb un èxit de públic espatarrant, amb totes les localitats exhaurides per les 19 representacions que es van poder fer. També a principis d’aquest juliol, del 7 al 9, s’ha pogut veure al Festival de Teatre Clàssic d’Almagro. Un joc escènic entre la interpretació real i el llenguatge dels titelles, que va néixer al marc de l’International Performance Arts Meeting (IPAM) del Grec Festival de Barcelona, gràcies a la sintonia entre el quebequès Philippe Soldevila i Víctor Álvaro, principals responsables de les companyies Sortie de Secours i Gataro (aquesta […]

El Circ Ronaldo és una petita empresa familiar, que generació rere generació segueix lluitant per que la part més emocional i tradicional del món del circ no desaparegui. Aquell circ ambulant , de formes més tradicionals, on hi viuen i hi conviuen equilibristes, malabaristes, acròbates, mags i els pallassos de cara blanca i el clown. Danny Ronaldo, autor i intèrpret d’aquest espectacle, pertany a la sisena generació d’una gran família circense. Estem parlant de l’any 1842, quan Adolf Peter Vandenberghe, avantpassat de Danny Ronaldo, va debutar en el món del circ a l’edat de quinze anys. Entrem dins la carpa. Travessem les cortines vermelles, un home vestit amb un vestit d’orquestra militar desgastat pel temps se m’acosta i em diu […]

Porto dies pensant en què és el que va fallar. La posada en escena era perfecta, els actors immensos, el tema interessant, l’espectacularitat i el ritme de la funció bestials… I no obstant, vaig notar alguna cosa, un petit avís del cos que em recordava que no m’havia commocionat. Per què una obra que ho té tot no m’ha fet vibrar?… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-beware-of-pity/