Recomanacions

La productora Sixto Paz, responsable de propostes tan interessants com Pulmons, L’efecte o Història, entre d’altres, continua creixent i experimentant aquesta vegada associant-se amb la companyia PSIRC, amb qui han creat un espectacle visualment bellíssim. Tender Napalm és un conjunt d’al·legories sobre la fatal pèrdua d’un fill per part d’una parella. La tristesa, la ràbia, la lluita contra el dolor i la por, entre moltes altres emocions i pensaments, queda perfectament plasmada en aquest muntatge que barreja textos essencialment metafòrics amb una poètica del llenguatge físic exquisida. Resulta al·lucinant la fluïdesa amb la qual s’han integrat les coreografies de moviments amb els diàlegs i les diferents escenes. No només aconsegueixen que tot encaixi a la perfecció sinó que, a més, […]

A Who is me, és el mateix Pasolini qui relata la seva biografia alhora que dissecciona la seva forma de fer com artista i n’elabora un manifest. Rigola la posa en escena dins una caixa de fusta com les que es fan servir per transportar quadres, una peça artística que transcorre dins d’un contenidor d’art. Gonzalo Cunill interpreta a tocar del públic i transmet tota la poesia i el desassossec d’un artista complex i, per moments, torturat. Un muntatge diferent, bell i delicat que val molt la pena experimentar. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

Aquest és el lema d’aques muntatge, que explora quines són les forces que ens empenyen diàriament a sortir del llit i fer les activitats més inútils (entre elles, com no, l’art). Amb una combinació original i fresca de text, teatre físic i clown, uns personatges sorneguers, irònics i memorables, un sentit de l’humor totalment gamberro i més d’un cop amagat, La conquista de lo inútil ens parla de la crisi de maduresa i del preu a pagar per dedicar-se a l’art com mai ningú no ho havia fet abans. Un muntatge intel·ligent, divertit i molt recomanable. Tan de bo torni a visitar la nostra ciutat! Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

Gràcies a l’èxit de l’encara recent i memorable muntatge d’Incendis, el teatre de la nostra ciutat ha començat a obrir-se, a poc a poc, als textos i les històries de països de l’Orient Mitjà que estan resultant, a més, propostes molt interessants. En el cas d’Històries d’Istanbul, l’obra fa un retrat dur però realista d’algunes situacions i personatges quotidians de la Turquia actual. L’autora, Yesim Özsoy, aconsegueix una poètica crua a través de la desesperança i explica (sense justificar) alguns dels comportaments i formes de pensar més menyspreables del seu país. Malauradament, en aquest trist relat poc espai queda per l’optimisme (això és part del seu valor com a denúncia social) però sí per alguna pinzellada d’humor subtil. Com en […]

Diu Sanson Carrasco al principi de la segona part del Quijote quan el propi Don Quijote li pregunta sobre les expectatives dels lectorsal voltant de la possibilitat que n’hi hagués una de segona part: “Vengan más quijotadas, embista Don Quijote y hable Sancho Panza, y sea lo que fuere, que con eso nos contentamos”. El fet que Sansón Carrasco parli des de dins de la novel·la ens dóna la mesura de fins a quin punt Cervantes va voler barrejar i diluir, de fet, les nocions de realitat i ficció a la seva obra. Sortie de Sécours i Gataro han unit forces des de Quebec i Barcelona per abordar amb ironia el tema i per posar de manifest que, sovint, és […]

Cinc dones relaten damunt d’un escenari les seves peripècies com a immigrants a Grècia. Es dediquen a netejar cases, oficines o teatres, i totes coincideixen en les dificultats per sobreviure en un país que, en un moment o un altre, els hi ha estat hostil. És cert que parlem de Grècia, però seria hipòcrita pensar que això no passa aquí o en qualsevol altre país europeu. D’aquí ve la grandesa de les seves intervencions, d’aquí sorgeix l’empatia amb el públic i la transversalitat del missatge. Ara bé, el teatre documental -molt de moda en els darrers anys- no deixa de ser teatre, i aquí és potser on Clean City no acaba de donar la talla… Les cinc dones protagonistes, que […]

Ahir divendres, a l’Espai Lliure vam poder gaudir d’aquesta obra de Yesim Özsov, actriu, directora i dramaturga turca fundadora i directora artística del Galata Perform d’Istanbul. Traduïda i adaptada per Carles Batlle està dirigida per Joan Arqué Solà. Sis actors interpreten dotze personatges, en un seguit d’històries creuades. Sense relació aparent, vells i joves, conservadors i progressistes, laics i creients, aquests personatges encarnen les contradiccions d’una ciutat on es troben Orient i Occident, dues concepcions de vida pràcticament oposades. Una ciutat que fa de frontissa entre continents i cultures. Partint del meddahlik, una forma tradicional d’art dramàtic turc interpretat per un actor que explica històries, i barrejant les formes fragmentades de la dramatúrgia contemporània, els actes de l’obra han estat […]

Al vestíbul de l’Institut del Teatre, esperem unes 30 persones per veure aquesta proposta dirigida per Àlex Rigola. Abans de baixar al segon soterrani i entrar dins la capsa on ens espera Pier Paolo Pasolini, ens expliquen que després de la mort de Pasolini, endreçant els seus papers, es va trobar un poema autobiogràfic inacabat. Un text que ara, nosaltres, coneixerem. Presentat a Temporada Alta 2016, amb aquesta proposta, Alex Rigola ha decidit apropar-se a la figura del poeta i cineasta italià. Un muntatge íntim, molt proper als espectadors, dins d’una capsa de fusta de les que es fan servir per transportar les obres d’art. Tots 30 espectadors (creiem que ahir érem solament 29) asseguts en una única filera en […]

[…]Portant fins i tot més a fons el seu esperit provocador, Aüc tracta un tema molt més proper i que afecta a un percentatge major de persones: el de les agressions a les dones. La companyia abandona aquí l’estructura narrativa clàssica que sí mantenien a Limbo per oferir una sèrie d’escenes d’allò més suggeridores que representen, a través de la dansa, la música i el monòleg a una i dues veus, els diferents tipus de violacions. Des dels tipus més violents, com l’abús a menors o l’agressió al carrer, fins a les menys visibles, com la que es produeix dins d’una parella… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/auc-les-impuxibles-carla-rovira/

Per la meva manera de veure-ho no ha passat d’aquí. Cinc dones, no actrius professionals, ens han explicat el seu camí (no de roses) per arribar a Gràcia, escaquejar-se de la policia, aconseguir papers, reunificar la família… sempre fent feines de neteja, allò que en argot actual anomenen QUELI (la QUELImpia), Per no ser professionals ho han fet força bé i hi ha hagut moment ben divertits. Un documental voluntarista. Des del meu punt de vista no ha passat d’aquí. Crítica completa » http://bit.ly/2vmmkbj

Sacrifici és una obra de tall clàssic però feta amb molta energia i vitalitat. Després d’uns primers minuts una mica fluixos i previsibles pel que fa a direcció la peça entra en un tempo gairebé perfecte. Es nota que ha estat treballada al detall. Les rèpliques són divertides, crues i ben escrites. Les situacions no són sorprenents però la seva resolució és més que satisfactòria. S’utilitzen diferents espais simultanis que ajuden a la dinàmica de l’obra però l’espai sonor no acaba d’estar a l’altura. Els quatre actors són una de les peces claus de l’èxit de l’obra. Són creïbles, propers i tenen el personatge tan interioritzat que es disparen i ressonen un munt de matisos que omplen de colors l’escena. […]

T de teatre fa 25 anys i ho celebren amb una obra plena d’històries properes, elaborades i ben executades tant escènicament com interpretativament. La veterana companyia d’actrius ha caminat molt des d’aquells Petits contes misògins i Homes! que molts encara guardem a la memòria. Progressivament ha anat passant del teatre més despullat i directe a un de molt més sofisticat i televisiu sense perdre mai el seu segell. L’obra ens mostra la vida adulta de quatre dones que s’enfronten a situacions noves per les quals ningú les havia preparat. Aquests fragments de vida tenen com a leit motiv el “viure fa mal” però sense perdre mai el sentit de l’humor. Les històries es relacionen tangencialment entre si oferint una clara […]

Cada vegada és més habitual veure Teatre “documental” protagonitzat per persones no professionals, totalment alienes a les Arts Escèniques, en les que intenten explicar part de les seves experiències o records de la seva vida. Aquesta mateixa temporada hem pogut veure per exemple al Teatre Lliure de Gràcia una proposta internacional, protagonitzat per àvies del barri de Gràcia… DALE RECUERDOS XXX … o en aquesta mateixa edició del Grec, podrem veure LA BELLESA, amb veïnes del Casc Antic de Barcelona. Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris són els dos autors i directors d’aquesta proposta que retrata Grècia des de l’òptica de dones de fer feines immigrants. Des del 2015 són directors artístics de l’Escena Experimental del Teatre Nacional d’Atenes. La dramatúrgia […]

Emmanuel Radnitzky, més conegut com a Man Ray, va ser un dels noms indissociables dels moviments dadaista i surrealista. Tot i que és conegut sobretot per la seva tasca com a fotògraf, podem assegurar que la seva definició més acurada s’inscriu dins de la categoria d’artista total. Aquest bagatge professional i la relació que va tenir amb les seves muses és el que ha servit de base a les coreògrafes Meritxell Barberà i Inma García per realitzar aquest inspirador espectacle. Les dues directores porten treballant juntes des del 2003 a la companyia valenciana Taiat Dansa, i el personatge de Ray ha estat en els darrers anys un element recurrent sobre el que han investigat i treballat diverses vegades. L’espectacle està […]

Els últims anys Grècia ha patit un alarmant ascens del racisme social i institucional. Ara fa 4 anys, el 2013, va viure un dels moments més negres. Les persecucions, batudes i agressions a immigrants, activistes o homosexuals per part del partit neonazi Alba Daurada, actualment la tercera força parlamentària, se succeïen amb total impunitat. Fins i tot el Consell d’Europa per als Drets Humans va denunciar-ne la complicitat de la policia grega. Va ser l’any també de l’assassinat del raper antifeixista Pavlos Fissas, que acabaria amb la detenció de la cúpula del partit i que va suposar un punt d’inflexió en la situació del país. És en aquest context, ja l’any 2014, quan Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris comencen el […]