Recomanacions

Darrerament la Flyhard ha fet una aposta decidida i encertada per la ciència ficció al teatre. Després de muntatges com Tortugues o L’última nit del món, #lifespoiler ens proposa què passaria si poguéssim llegir el nostre Facebook dels propers set anys. Amb una posada en escena minuciosa, on destaca un treball excel·lent d’escenografia i llums, però, sobretot, amb les magistrals interpretacions de Vicky Luengo i Bruna Cusí, #lifespoiler ens parla del destí, del que significa crèixer, prendre decisions i adquirir compromisos i, sobretot, de com ens veiem i ens imaginem a nosaltres mateixos. Tot això, amb lleugers tocs de física quàntica per afegir una nota de color i un divertidíssim Sergio Matamala amb un paper fet a mida. Sens dubte, […]

Jean-Claude Grumberg és un dramaturg francès prou conegut al seu país, però pràcticament inèdit a casa nostra. Com molt del teatre contemporani que ens arriba del país veí, es tracta d’un tipus de text discursiu, sovint basat en una anècdota i quasi sense acció dramàtica. A Serlo o no trobem dos veïns que coincideixen a l’escala del seu immoble i que conversen sobre el fet de ser jueu… o de no ser-ho. Una excusa per parlar de la diferència, dels prejudicis i de la llibertat a l’hora d’escollir què es vol ser a la vida, lluny de religions o de dogmes establerts. Llàstima, però, que el diàleg sigui a estones desigual i que un dels personatges parteixi amb inferioritat de […]

La vida és un conjunt de decisions que s’exclouen entre sí. Si fas A, no podràs experimentar B. I si A no és tan bonic com t’esperaves, probablement t’oblidaràs dels inconvenients de B i et turmentaràs amb el temut “i si hagués …”. En definitiva, triïs el que triïs, hauràs de pagar un preu que pot compensar-te… O no. És aquesta disjuntiva tan humana la que planteja Arthur Miller a El preu. El que es presenta com un clàssic conflicte d’interessos entre dos germans, un dels quals tria cuidar el seu pare i l’altre centrar-se en la seva carrera professional, ens absorbeix per la proximitat i actualitat de la situació. No importa que l’obra estigui ubicada a Estats Units o […]

El fet que veure una obra de ciència ficció als nostres escenaris ens sembli ja tan habitual i, segons quines temàtiques, fins i tot, repetitives, ens dóna una pista important de com s’ha diversificat en els darrers anys l’oferta teatral de Barcelona. Probablement, va ser Javier Daulte, amb els seus muntatges Gore, ¿Estás ahí? o, sobretot, 4D Óptico, un dels encarregats d’obrir el camí a certs gèneres més associats tradicionalment al cinema i la televisió. En aquest sentit, Life Spoiler segueix l’estela d’altres propostes que abans han barrejat comèdia, intriga i física quàntica, amb un resultat més que efectiu, tot i no ser ja una novetat. En realitat, el més engrescador del seu conjunt és el seu brillant punt de […]

[…]En els textos de Lorca, els personatges no parlen sinó que reciten, donant-li força a cada paraula. Els seguidors de Broggi trobaran molta concordança entre aquest aspecte poètic del text i el teatre del director. En aquest muntatge, el que veiem són molts dels elements que ja formen part del seu segell, alguns utilitzats amb més encert que altres… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-bodas-de-sangre/

La rutina té el seu encant. Té un ritme. Té tendresa. Crea complicitats. Ens fa reviure una i altra vegada moments riallers i tristots. Es creen unes relacions úniques entre uns persones úniques, cadascuna amb unes característique ben particulars que les fan igualment especials. I aquest és el primer que em ve al cap quan comença l’obra. D’una manera breu, concreta, senzilla i divertida sabem on ens trobem, amb qui i com són es relacions establertes. I comença la feina: ens endinsem en una fàbrica de boles de colors molt màgica, amb un magnífic treball en equip ( que intuisc que és el que hi ha per fer aquesta creació). Hi ha molt de diamisme, moments graciosos, moments de “guaaau”, […]

Per aquells que no vau ser Lucky Lukes quan van sortir a la venda les entrades de “Bodas de sangre” que sapigueu que ho podeu tornar a intentar per les funcions de setembre. Merescudíssimes 5 rondes d’aplaudiments a la sala per aquesta companyia que va fer saltar les llàgrimes d’alguns dels espectadors. Una proposta emotiva que toca tots els temes d’una gran tragèdia clàssica. Els actors, acostumats a la proximitat dels diàlegs, canvien de registre i interaccionen entre ells a metres de distància, per tal que l’atrevida distribució de grades se senti implicada a l’escena. Oriol Broggi, el director, s’ha permès el luxe d’introduir un gran element de màrqueting que fa impressionar; el Juguetón, el cavall de Leonardo. Segurament es […]

Des del moment en que es va anunciar aquest projecte, va aixecar-se una gran expectació per saber com seria el resultat de veure Lorca a través de la particular mirada de La Perla 29. En aquest sentit, podem dir que, en general, aquesta gran fusió no ha decebut. De fet, ens trobem amb una gran proposta que està rebent un ampli suport per part del públic, tal i com demostra el fet d’esgotar totes les entrades en pocs dies i la conseqüent prorroga amb noves dates al setembre, cosa que demostra novament que La Perla 29 ha esdevingut un segell de qualitat teatral en el qual el públic confia. L’espectacle ens presenta unes escenes visuals de gran potència, les quals […]

“Life Spoiler” és la tragicomèdia de ciència-ficció escrita i dirigida per Marc Angelet i Alejo Levis , i interpretada per Bruna Cusí, Vicky Luengo i Sergio Matamala que podeu veure a la Sala FlyHard fins a principis d’agost. “Life spoiler” és una d’aquelles propostes que crea diversitat d’opinió. Dels vuit que hi vàrem anar només a tres ens va agradar. A mi com la ciència ficció i el misteri m’agraden, vaig gaudir molt d’aquesta proposta. S’ha de reconèixer que la FlyHard tot i que és una sala petita, sempre ens sorprenen amb les escenografies. Aquest cop no va ser menys, Closca Turla i Sergi Esceno han creat una escenografia digna de recordar. Les actuacions de Bruna Cusí i Vicky Luengo […]

Què us puc dir que no s’hagi dit… Un altre imprescindible que no us podeu perdre !!! És tracta d’un text intel.ligent, molt ben dirigit per Sílvia Munt i unes interpretacions, sense excepció, magnífiques de Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom. La taxació del preu d’uns mobles vells tan sols és el punt de partida de l’obra; al seu darrera s’amaga el veritable tema : el preu que hem de pagar cadascun de nosaltres davant els nostres actes i decisions. El Preu ens parla de responsabilitat, de les il·lusions perdudes, de les conseqüències de les nostres decisions, d’autoconeixement, de incomunicació, de rancúnies i retrets, de desesperació i por, de realització personal i de vulnerabilitat, i dels falsos […]

La veritat és que no sé per on començar. Des de ahir que hi dono voltes i més voltes per intentar explicar-vos el que vaig veure al Teatre Akadèmia. De primeres ja us recomano que no us la deixeu perdre. És un d’aquells muntatges on text, interpretació i direcció són excepcionals, de matrícula d’honor. “La caça de l’home” es va publicar al 2010, es va estrenar al Festival Shakespeare a càrrec de Mario Gas i es va poder veure durant el Festival Grec 2016 dins de l’espectacle “F.R.A.U”, un muntatge d’unes set hores de durada, que ens submergia dins del món poètic d’Albert Balsach, i que va provocar molta controvèrsia entre els espectadors . “La caça de l’home” d’Albert Balasch […]

Bodas de sangre és un d’aquells textos màgics que només Lorca sabia fer, però el que em vaig trobar a la Biblioteca no em va aconseguir transmetre tota la grandesa i la força d’aquesta tragèdia. D’una banda, em va costar molt connectar amb la història d’uns personatges molt joves (22 anys, diuen al text) interpretats per actors de molta més edat. Malgrat la seva bona feina, el resultat era massa cerebral, massa madur, massa adult, quan la història que tenim és totalment visceral, passional i embogida. De l’altra, la posada en escena la vaig trobar bonica però absolutament freda. Escenari despullat, els intèrprets sempre lluny, els tempos (i la cadència del text) excessivament allargassats i, de contrapunt, una música que […]

Al Maldà la Lloll s’ha fet un cabaret a mida. Amb Ariadna Cabiró al piano i Eduard Autonell com a suport, una de les còmiques per excel·lència del país ens explica, en clau de farsa, la història del baró de Maldà, i trufa la història amb cançons ben conegudes per tothom (Fumando espero, L’himne del pirates, Maria de West Side Story…) amb les lletres degudament alterades i traduïdes al català. Amb un bon ritme i un sentit de l’humor molt personal (que no defuig les bromes polítiques), la Lloll demostra la seva gran habilitat com a show woman i dona forma a un espectacle entretingut que entusiasmarà els seus incondicionals. Més informació a Somnis de teatre

Cos, espai, temps, moviment això és “Heartbeat”, un espectacle que es presenta per primera vegada a Barcelona dins el programa Corpografies que s’ha pogut veure al centre de creació de dansa La Caldera durant el mes de juny. “Heartbeat” és un solo de moviment per a una intèrpret, en un espai buit i d’una durada de 180 minuts aproximadament. Degut a la seva durada al públic sens permet sortir i entrar de la sala mentre dura l’espectacle. Jo no em vaig moure. Estava fascinada pel que estava veient i no em volia perdre cap detall dels que ens oferia la coreògrafa i performance Sandra Gómez, una valenciana especialista en solos. El primer que podem escoltar durant una bona estona, gràcies […]

Amb la informació que podeu veure a la fitxa de l’espectacle, o millor dit desinformació es presenta “White Rabbit Red Rabbit“. No pot tenir millor markèting per vendre una proposta teatral, un monòleg o un joc a dalt de l’escenari. No saps que vas a veure, ni el que pots trobar-te i (inicialment) ningú et comenta res. Sembla que en lloc d’anar a veure a escena una obra o la lectura d’un text, ens trobem en un joc on has d’entrar quan ja comprem l’entrada. Mirar de no saber-ne res de l’obra, ni per on aniran els trets. Un markèting perfecte, ja que no saps si l’autor és fals i tot emboltat de misteri. Un facebook, fotografies que ja em […]