Recomanacions

Perquè més que interpretada aquesta funció ha estat cridada, i com va dir Sant Nicolau Pistoler no per dir-ho més alt s’entén millor. D’una manera inexplicable l’obre comença parlada en italià, no en algun dialecte calabrès tot i que els personatges són de la ‘Ndrangheta. Al cap d’una estona es passa al català. Motiu? Misteri. La trama té molt poc gruix i es mou una mica, o molt, a empentes i rodolons. S’han autodirigit les mateixes autores i això generalment és perillós, però en una comèdia és de risc alt, tant que penso que s’han fotut la plantofada. Per sort és un DespertaLab i possiblement l’aniran retocant per aquí i per allà i d’aquí a un temps estarà afinada, perquè […]

Ha estat la primera vegada que he anat a La Caldera a veure dues peces de dansa dins el Cicle “Corpografies” La Caldera és un centre de creació de dansa i arts escèniques; un lloc on allò que encara no existeix es converteix en quelcom creatiu. És un espai obert, de recerca, de creativitat, innovació i invenció. És un lloc on es treballa per apropar i fer intel·ligible als espectadors la gran diversitat de llenguatges i de formes d’expressió artístiques que hi ha actualment dins les arts escèniques contemporànies. El cicle “Corpografies” està constituïda per dues peces de recerca: “Hardcore Research on Dance” amb Georgia Vardarou, i “Cuerpar” amb Teresa Lorenzo. Dues ballarines que no es coneixen entre elles. Dues […]

” A mi m’ha semblat una pallasada” escolte que comenta una dona a una altra quan sortiM de la sala. Si, d’alguna manera estic d’acord, però no oblidem el què hem anat a veure. És una obra d’entreteniment, sense més transendència ni ànim de conduir a un replantejament vital o a una profunda reflexió. I si anem a veure-la així, amb aquesta idea, crec que podem passar una bona estona. És fresca i divertida, amb un ritme trepidant! Tenim bona interpretació, bona música en directe i el treball de cos també està al nivell. A més, amb molt pocs elements, viatgem a un bosc amb tot de personatges fantàstics, veiem un ase on abans hi havia un home i anem […]

Hi ha troballes interessants a Màfia. Sovint, la música és utilitzada al teatre per a subratllar o emfasitzar allò que no has estat capaç de transmetre mitjançant l’estrictament teatral. Les Mamzelles, però, han sabut incloure-la de manera natural el “xumba-xumba”, que, en aquest cas, no subratlla de manera brusca sinó que és el mateix vehicle d’expressió de la intensitat que exigeix l’escena. També gaudim amb l’equilibri entre humor negre i càrrega dramàtica del text. Les quatre actrius han estat capaces de trobar el to adequat i de definir el seu personatge amb pocs trets des del primer moment. En canvi, Màfia es queda a mig camí a l’hora de colpejar la màfia a la que fa referència el títol: els […]

Demà dimarts és l’últim dia que podreu gaudir d’aquest magnífic espectacle abans que marxi a Londres! Something’s coming és un tribut a Sondheim. Es va estrenar a la sala Luz de Gas de Barcelona l’octubre de 2015, un any més tard es va poder veure al Teatre Gaudí de Barcelona i seguidament al Nuevo Teatro Alcalá de Madrid. Ara teniu la oportunitat de poder-lo veure a l’Almeria Teatre dins la seva programació. Joan Vázquez ens apropa a l’obra de Stephen Sondheim, un dels compositors de musicals més importants de Broadway. “A Funny Thing Happened on the Way to the Forum”, “Company”,” Follies”, “A Little Night Music”,” Sweeney Todd”,” Sunday in the Park with George”,” Into the Woods”, “Assassins” són alguns […]

Programa 2 “Bonito y qué más” d’Irene García, “Diva invisible” de Rosa Mª Masiá i “Efil” dels coreògrafs Julien Rossin i Arias Fernández. Tres peces curtes de 15, 15 i 20 minuts respectivament, caracteritzades per ser dansa de prop. 1-“Bonito y qué más” d’Irene García ***1/2 “Bonito y qué más” ens fa qüestionar els estereotips de la bellesa, i reflexionar sobre l’obsessió que tenen algunes persones davant la seva pròpia imatge. Mitjançant dansa contemporània i teatre (dramatúrgia d’Aleix Duarri), tres ballarines (Èlia Genís, Alma Steiner i Irene García (coreògrafa)) ens mostren una coreografia plena de matisos, basada sobre els concepte de la perfecció i la imperfecció, de l’aparició del monstre de la bellesa i la seva caiguda. Les ballarines es […]

Era de preveure que Xavier Albertí optés per una posada en escena asèptica, freda i força estàtica, però potser no era tan obvi que el conjunt resultés tan insípid i mancat de força. Ricard III, a l’igual que Macbeth i també Titus Andrònic, és un relat sanguinari i violent, servit per un dels personatges més sibil·lins i terribles de la dramatúrgia universal. Els seus actes, però també les seves mesurades paraules, són maldat en estat pur. Per tant, res pot ser innocent ni tou en un muntatge d’aquesta obra, i en canvi en el TNC ens trobem amb un primer acte fluix, amb escenes que freguen el ridícul (l’assassinat del Duc de Clarence o els cabeçuts que simulen els fills […]

Juntament amb La tempesta, aquesta és una de les meves obres shakesperianes preferides, potser per la llibertat amb la qual va ser escrita, pels tocs de fantasia o per l’hàbil barreja de ficció i realitat. Les lectures i les capes de contingut d’aquesta comèdia aparentment banal són moltes i variades, de la mateixa manera que segons com es miri pot semblar que siguin dues o tres obres diferents. El més difícil és fer que les trames encaixin i que els tons, tan diferents entre si, no es donin de bufetades. És per aquest motiu que en moltes ocasions els muntatges de l’obra es decanten més cap un cantó o cap a l’altre. La proposta d’Els Pirates tria sobretot l’aspecte festiu, […]

A falta de prou recursos per competir, en general, amb els musicals del West End o de Broadway, per raons pressupostàries, els petits homenatges de caràcter íntim i proper que apareixen, de tant en tant, a la nostra cartellera resulten veritablement agradables. L’actor, músic i cantant Joan Vázquez, en aquest cas, ha sentit la necessitat de fer el seu modest tribut a Stephen Sondheim, compositor d’obres tan reconegudes com Into the Woods, Sweeney Todd, Follies o Sunday in the Park, entre moltes altres, aconseguint un show realment càlid i emotiu. Només amb un preciós piano tocat per ell mateix i un micròfon, l’intèrpret aconsegueix omplir de sensacions tota la sala de la mà d’algunes de les cançons més mítiques d’aquest […]

Tal com diu Abel Folk abans de començar l’espectacle, “això que veureu és sobretot un concert”. Un concert de música contemporània a Shakespeare i Cervantes, puntejat amb textos dels dos grans autors… tot i que si ho diguéssim a l’inrevés segurament tampoc estaríem faltant a la veritat. De fet, tot plegat és una excusa per tornar a escoltar les paraules dels dos genis, que tot i viure a la mateixa època van tenir un tarannà vital i estilístic ben diferent, com queda demostrat a la peça. No hem de negar que el dramaturg anglès és l’estrella de la funció, amb una quantitat més important de textos i amb escenes senceres d’algunes de les seves obres més importants. En aquest sentit, […]

Teatre Nu, una transgressora companyia de teatre familiar i Laura Guiteras, una actriu i cantant de primera, han unit els seus talents per crear un muntatge de teatre musical, protagonitzat per Mrs. Brownie, una diva de la música negra que recorda els seus grans èxits al final dels seus dies. La Laura posa la seva extrordinària veu i la seva capacitat d´actriu, els altres han aportat l´estructura dramàtica i els seus coneixements en la manipulació de titelles i l’Abel Boquera la part musical. “Mr. Brownie” és un espectacle divertit i de gran qualitat musical, on coincideixen el llenguatge actoral, la manipulació d´objectes, la cançó, la poesia i l´humor, que ens parla de la cara més humana dels mites. No us […]

“Els tres aniversaris” que podeu veure a La Villaroel és la versió que ens proposa la dramaturga Rebekka Kricheldorf del clàssic universal “Les tres germanes” de Txèkhov. He llegit que és un diàleg ple d’ironia entre l’obra de Kricheldorf i la de Txèkhov. De fet totes dues parlen d’una societat estancada,en decadència, i descriu les vides i aspiracions d’una família insatisfeta i frustrada, que passen els anys aferrant-se a les obligacions d’un present desencantat. Es tracta d’una obra circular. Rebekka Kricheldorf situada l’acció a la Rússia del segle XX, durant tres festes d’aniversari successius, els de l’Irina, una de les germanes protagonistes. Són tres aniversaris repetitius; els mateixos regals, les mateixes frases, els mateixos retrets, els mateixos somnis,… Monotonia, incomunicació. […]

Diguem-ho a boca de canó: Adrià Aubert i Els Pirates han llegit bé Somni d’una nit d’estiu, i han decidit enfasitzar-ne l’allò més lúdic i més extrapolable al segle XXI, això és la caricaturització (en el millor dels sentits) d’una sèrie de conductes associades a la passió. Gelos, obsessions, comportaments neuròtics, distorsions de la voluntat, pèrdua temporal dels sentits… L’improbable, en aquest cas, el creuament afectiu entre món sobrenatural i l’humà, esdevé còmic, esdevé graciós, i sí!, que bé que senta anar de festa al teatre, anar-hi per enamorar-se del primer que passa, per a celebrar que estem junts gaudint amb la història que ens explica un altre, i que d’aquesta història en som protagonistes potencials, i que som tan […]

Vaig triar aquesta obra principalment per la Carmen Machi, que la vaig descobrir en “Juicio a una zorra” ( que vaig veure dues vegades!!!) i l’any següent en el paper de Creont a l’Antígona que es va poder veure al Teatre Lliure de Montjuïc , totes dues valorades amb ***** la màxima puntuació. Malauradament en aquesta ocasió la meva valoració ha estat molt baixa, no per que la Machi no estigui a l’alçada, tot al contrari és una actriu sensacional, sinó pel text de l’obra, que no l’he trobat gens interessant. Tot i que comença força bé, vaig anar perdent l’interès a mida que avançava l’obra, fins al punt que se’m va fer fins hi tot llarga. Llàstima perquè el […]

És la primera vegada que tinc ocasió d’assistir a un espectacle de dansa al Maldà, es tracta del cicle el Maldà enDansa , que enguany celebra la seva 4ª edició, i que gira entorn l’experiència de la dansa contemporània amb estils diferents. Així es podran veure durant dues setmanes sis peces curtes de dansa teatre, dansa urbana, dansa conceptual o teatre físic. Dansa de proximitat. Dansa de qualitat. La proposta del Maldà és divideix en dos programes de tres peses curtes cadascun d’ells, que responen a l’interès de fugir del format tradicional, estimular la creació i apropar aquesta disciplina artística a nous públics. Jo de moment he pogut gaudir del Programa 1 1- “Nua” un solo de Nadine Gerspacher,”Silence” un […]