Recomanacions

Ja ho havíem intuït a la roda de premsa i ens ho havien dit els que ja l’havien vist, Ricard III es Lluís Homar, un “monstre” dalt l’escenari que dóna vida a un altre monstre, a una persona que es defineix ella mateixa com a dolenta. Albertí ens presenta Ricard III com un home ferit, que com a reacció a la seva condició física i al rebuig que ha sentit des de petit, treu la fúria i la violència per aconseguir arribar al poder. Ens presenta la dualitat entre el dolor humà i la utilització dels mecanismes de poder per apaivagar-lo i que provoquen més dolor. En paraules de l’actor protagonista: Ricard III neix malvat o el fan actuar així […]

Quan d’un autor tan suggerent i interessant com Tennessee Williams, del qual creiem conèixer la seva obra de cap a peus, apareix material inèdit, es produeix una excitació gairebé màgica. En aquest cas, es tracta de One Arm, un relat curt escrit l’any 1942 que el mateix dramaturg va adaptar al cinema vint-i-cinc anys després, tot i que els estudis de Hollywood mai es van atrevir a produir la pel·lícula. Mig segle més tard, Moisés Kaufman, dramaturg i director veneçolà resident a Nova York, va fusionar el relat curt i el guió cinematogràfic en una versió teatral que, ara, ha dirigit Agustí Estadella pels escenaris catalans amb molta habilitat i gran encert. Amb un repartiment ample i variat per tractar-se […]

Ernesto Caballero és un autor i director madrileny força conegut, sobretot per la seva vinculació amb el Centro Dramático Nacional. A Barcelona han arribat diversos muntatges seus, com ara els celebrats La tortuga de Darwin (també amb Carmen Machi) i Montenegro, sobre les Comedias Bárbaras de Valle-Inclán. Ara ens porta un espectacle del que també és autor, i aquí potser és on comencen les pegues, ja que el text té diversos i variats problemes: un desenvolupament poc afortunat, un missatge polític confús, uns monòlegs excessivament literaris, etc. L’única trama que funciona és la de l’evolució artística de la protagonista, tot i que és insuficient perquè s’aguanti un espectacle que té, suposadament, altres pretensions. Però malgrat tot això, la Machi defensa […]

Dos fills van a veure la mare quasi d’imprevist. L’un hi va poc, l’altre mai. Ella, una intel·lectual, viu sola classificant documents de la fundació que van crear amb el seu marit i un company ara també mort. Sola? Doncs no, resulta que ara l’ajuda el fill del company fundador, amb el que al final van tenir moltes diferències. La tensió es palpa des del primer moment i els desacords afloren amb certa brutalitat. A més el fill ajudant era company d’escola d’ells. Què va passar entre els fundadors? I com és que ara ha llogat el fill de l’altra per ajudar-la? Crítica completa » http://bit.ly/2lfcuH0

Dins de la programació encabida en l’apartat de “Teatre/Cabaret” que ha presentat aquesta temporada El Maldà, aquest era l’únic que ens quedava per veure després de CLOSE TO LIZA i QUE FUE DE ANDRES VILLARROSA ?. MRS. BROWNIE neix d’un treball conjunt de la companyia Teatre Nu (creada en 1991) i Laura Guiteras, interessats, els primers, en donar els primers passos en el teatre musical, i interessada, la Laura, en treballar en el món de les titelles, un món que la companyia domina. D’aquesta coincidència d’interessos, neix l’espectacle que varem pogut gaudir ahir a la petita Sala de El Maldà. En Mrs. Brownie el llenguatge actoral, la manipulació d’objectes i la cançó es combinen a través dels tres protagonistes: Mrs. […]

Dins del cicle Ciutat Flamenco del Mercat de les Flors, en la seva 24ª edició, Rocío Molina va estar l’encarregada de la inauguració amb un flashmob el passat 19 de maig, acompanyada de José Manuel Ramos “Oruco” al compàs. Aquest passat cap de setmana ha presentat la seva producció CAÍDA DEL CIELO a la sala MAC del Mercat de les Flors, espectacle que va ser estrenat a Chaillot a la tardor passada i que va fer estada al Festival Temporada Alta de Girona. Rocío Molina (a la que havíem vist en IMPULSO al gener del 2016) és una coreògrafa i bailaora que ha creat un llenguatge propi basat en la tradició reinventada d’un flamenco que respecta les seves essències i […]

Els textos que s’inspiren en grans clàssics corren el risc de quedar desdibuixats i de perdre’s en si mateixos, volent-se apartar de l’original, però alhora sense deixar-lo anar. En aquest cas, Rebekka Kricheldorf ha fet una gran feina. L’autora parteix de Les tres germanes de Txèkhov, però crea un text amb vida pròpia i el dota de profunditat a través de la ironia, entre d’altres recursos. En aquest sentit, Jordi Prat i Coll aconsegueix traslladar-lo amb una àgil posada en escena i amb un ús de l’humor que subratlla el patetisme en el que viuen els personatges, perfectament portats per uns esplèndids actors que estan totalment a l’alçada de la proposta. L’obra resulta ser molt més que un divertiment, en […]

Som a l’era de les còpies. Reproduïm constantment frases i imatges, compartim una vegada i una altra el mateix contingut fins a fer-lo viral i convertir-lo en veritable. Han passat 5 anys des de la polèmica produïda per l’Ecce Homo restaurat a Borja. Més enllà de la repudia inicial, la veritat és que la figura va portar a la fama a la seva creadora i al seu poble – amb els consegüents beneficis econòmics que això comporta-. El resultat, un original perdut i una “còpia” molt més popular. Una cosa així és la que planteja Ernesto Caballero en aquest text… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-de-la-autora-de-las-meninas/

Entrem a la sala i ja veiem dos dels personatges asseguts xerrant i regirant els fulls d’una revista. De cop i volta, en començar l’acció entren dues amigues a les que veiem absolutament felices, i que porten una gàbia de hàmster cadascuna. Qüestionen la conveniència de tenir un hàmster. Una proposta de gènere dramàtic plena d’ironia i de situacions absurdes que per inversemblants són molt reals. Veiem reflectida en escena la pressió de la societat que obliga a les persones a anar seguint unes passes, inexorablement, i que no admet amb facilitat postures diferents. Una societat que no contempla prendre l’opció voluntària de no tenir fills. Amb clau d’humor, moltes situacions absolutament quotidianes al voltant dels fills que es converteixen, […]

CÚBIT va ser estrenada el 30 de setembre de 2016 a la Sala la Planeta, dins del Festival Temporada Alta i és una creació de la companyia “La Ruta 40”, companyia fundada l’any 2011 a Barcelona per Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla. Escrita i dirigida per Josep Maria Miró ens explica la història de dos germans que visiten la casa familiar on viu la seva mare, Paula, vídua. Anna Azcona ens ha ofert una interpretació magnifica, una actriu que seguim i que ens agrada molt per la seva varietat de registres i la seva marcada personalitat. El fill gran es Lluc (David Menéndez), treballa en el món del periodisme i les arts gràfiques i viu en parella. No […]

“La fille du Régiment” és una divertida i fresca òpera còmica en dos actes del compositor italià Gaetano Donizetti. Es va poder veure per primera vegada al Teatre Nou de Barcelona l’any 1844, sis anys més tard es va representar per primer cop al Liceu. Amb aquesta ocasió són dues les vegades que he tingut la sort de haver vist aquesta òpera al Liceu. La primera la vaig veure al 2010, reescrita en el context de la Primera Guerra Mundial ,ja que l’original s’ubicava a la revolució francesa, amb més diàlegs i escenes parlades.amb l’excepcional tenor peruà Juan Diego Flórez (Tonio) , considerat el millor tenor lleuger del moment, la soprano italiana Patrizia Ciofi (Mari), una de les veus més […]

La producció presentada és la de Laurent Pelly, estrenada al Liceu al març del 2010 i que nosaltres llavors també vàrem tenir la sort de poder veure, malgrat que encara no havíem començat a fer les nostres cròniques en aquest Blog; va ser guardonada per la crítica operística com a millor representació de la temporada i Pelly com a millor director d’escena. La direcció musical és de l’italià Giuseppe Finzi. Encapçalant el repartiment, el tenor Javier Camarena i la soprano Sabina Puértolas en els papers de Tonio i Marie. El repartiment compta també amb la contralt Ewa Podles i el baríton Simone Alberghini en els papers de Marquesa de Berkenfield i Sulpice. Estrenada el 1840 a l’Opéra Comique de París, […]

Era de preveure que Jordi Oriol i Carles Santos acabarien col·laborant en alguna cosa… I era també molt previsible que el punt en comú -o el pretext, com es diu en el programa de mà- fos precisament Joan Brossa. Tot i que els tres han seguit camins diferents coincideixen en el seu amor per la performance, pel simbolisme, pel joc teatral i per la valentia escènica, absolutament lliure de modes i autocensures vàries. És cert que aquest collage brossià, basat en un primer moment en l’obra Collar de cranis i altres peces, potser peca d’hermètic i a moments inintel·ligible. Però a la segona part, on els actors “canten les quaranta” al públic, el to es rebaixa i l’humor apareix d’una […]

La figura de Lorca és tan important pel teatre i la poesia en llengua castellana que, afortunadament, veiem sovint a la nostra cartellera muntatges de les seves obres o homenatges a la seva figura. El que té d’especial aquesta proposta de Pep Tosar és que ha sabut trobar un magnífic equilibri entre el teatre documental, la poesia dels seus textos i el seu esperit musical amb un resultat excel·lent i molt poc habitual. El producte de combinar la lectura dramatitzada amb testimonis d’experts sobre la vida de l’escriptor granadí i el duende de la guitarra, percussió, veu i ball flamenc en directe és tan preciós, encertat i emotiu com hipnòtic. Estem davant d’un esplèndid homenatge a la persona que va […]

Per tercer any consecutiu i durant el mes de maig torna a la Sala Fènix el Cicle “Yo gesto” , una iniciativa que es centra en el teatre gestual i de nova creació, al que intento anar-hi sempre que puc. Dels quatre espectacles programats per aquesta temporada he triat “GAGSonTRIX” de la cia. PuntMoc, un espectacle de mim, totalment centrat en el teatre físic, gestual i humor absurd, que m’ha semblat molt interessant. La cia PuntMoc va ser fundada l’any 2001 per tres germans, en Guillem,en Juli i l’Héctor Boada, els actuals productors, guionistes i actors de la companyia. Fins el dia d’avui, han realitzat : quatre espectacles de llarga durada (tant de carrer com de sala), algunes animacions i […]