Recomanacions

Costa molt parlar i argumentar sobre un espectacle que, per desig exprés de l’autor i perquè funcioni l’engranatge, cal veure totalment a cegues. White Rabbit Red Rabbit juga a l’efectisme des d’abans de comprar l’entrada fins la darrera paraula del text. En aquest joc hi ha uns quants moments divertits però, malauradament, poca cosa més. Fa passar una bona estona, sí, però em temo que no està a l’alçada del seu propi misteri. Més informació a Somnis de teatre

És el que m’ha aportat —o hauria de dir que no m’ha aportat— aquesta comèdia-drama que està en cartell a la FlyHard. Bon començament amb l’explicació científica de la teoria de cordes, però de seguida ha perdut manxa. Llàstima perquè la idea era bona, però no ha passat d’aquí i ha caigut en discussió darrera discussió mentre passa el temps. La direcció i la parella d’actors han estat bé, però ha faltat gruix. Llàstima. Crítica completa » http://bit.ly/2pUiIvo

Dues joves actrius han creat i interpreten aquesta proposta que diu molt més del què es diu amb paraules. Una de blanc, l’altra de negre, la de blanc amb vambes i top negres, la de negre amb vambes i top blanc. La de negre és la Laia Alberch, la de blanc la Paula Ribó. A l’escenari les dues noies, la de blanc asseguda en una cadira, l’altra li fa una trena i parla de la diferència entre estar trist o estar alegre. Sona un despertador. La de negre prepara un batut de plàtan que treu d’una nevera de platja. Les dues beuen. La música sona i elles ballen, absolutament sincronitzades. De cop paren i comencen a agredir-se, sembla que fan […]

El fet de trobar-se als actors jugant un partit de futbol abans de començar l’espectacle al mig de l’escenari i vestits amb la seva roba personal (segons indica el programa de mà) ja ens dóna moltes pistes de quin és l’esperit de la proposta. I és que aquest Txèkhov adaptat i dirigit per Àlex Rigola no fa gaires concessions a l’academicisme teatral, apostant, més aviat, per la naturalitat (sostinguda sobre el notable talent dels seus actors) i deixant que la força del seu text parli per ella mateixa. L’exercici funciona amb gran eficàcia i tots els seus recursos, en algun cas, un pèl efectistes, estan ben integrats i tenen prou sentit per a resultar convincents. Potser, en algun moment, la […]

Dins de EL CICLÓ (Cicle de Companyies Independents de Barcelona) que empara creacions de joves companyies amb una visió trencadora, la companyia Casa Real presenta al Teatre Tantarantana,VEN A FRAGUEL ROCK, la seva nova proposta. Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos, els dos dramaturgs d’aquesta proposta ens van explicar a la roda de premsa que, quan buscaven el tema per construir el text van decidir parlar del “gènere” en el més ampli sentit de la paraula, en l’àmbit temàtic de construcció de gènere i d’identitat, i d’altra banda investigar les convencions del gènere negre en teatre. Aleshores van decidir unificar les dos vessants, gènere de ficció i identitat. Una comèdia negra que fa servir les convencions del gènere detectivesc per […]

Què tenia Federico García Lorca que seduïa a tothom? “…no era comparable con nadie su persona misma. Era el genio de la personalidad. No he conocido a nadie que tuviera el don de la expresión humana viva de la presencia, como lo tenia aquel extraordinario ser, que era Federico. Tenia una seducción, un poder hechicero, una expresividad corporal tan inmensa, que era sencillamente irresistible. Era un fenómeno. Era la simpatía, llamaríamos, elevada a fenómeno cósmico. Era el máximo de la potencia de la presencia humana” Vicente Alexander “Federico García” és un espectacle de Pep Tosar i Evelyn Arevalo basat en la vida i obra de Federico García Lorca. Va ser estrenat al 2015 a la Sala Hiroshima de Barcelona i […]

Ramon Madaula és l’autor i intèrpret d’aquesta proposta, un text que va ser presentat al V Torneig de dramatúrgia de Temporada Alta 2015, on va quedar finalista, i ara, per a la seva representació a les sales comercials ha estat reescrit, allargant la seva durada i variant força el contingut. Una guerra dialèctica entre metge (Ramon Madaula) i pacient (Roger Coma) on apareixen totes les inseguretats, totes les pors, totes les contradiccions personals del polític que fan qüestionar el fet d’haver arribat al lloc on està. Quins són els fets del seu passat que marquen l’avui i condicionen el seu futur?? El text no ens ha acabat de convèncer, ja que ho trobem força “tendenciós” i ple de tòpics, en […]

La proposta de Joan Ollé vol retre homenatge a un dels seus sants particulars, Jaime Gil de Biedma. Un itinerari per l’experiència personal del poeta i, al mateix temps, una crònica de la història d’Espanya des de la Guerra Civil (que ell va passar refugiat a la casa de la Nava) fins a la Barcelona preolímpica, en la qual Gil de Biedma analitza, amb despullada sinceritat, les relacions d’ell amb si mateix i amb els altres a través de poemes, diaris, correspondència, entrevistes…, tot seguint el fil biogràfic de la vida del poeta. La seva joventut va estar marcada per la vida de l’alta burgesia barcelonina, Liceu, Club de tenis, Club de Polo, …. La seva homosexualitat, inconfessable en aquella […]

A l’escenari només un piano i un micròfon, baixen les llums i entra un apassionat de Stephen Sondheim a escena. Perquè, així, és com s’ha de definir a Joan Vázquez després de veure el seu espectacle Something’s coming, un tribut a un dels compositors de musicals més importants de la història. Vázquez amb la seva veu, i acompanyat d’un piano, ens trasllada als escenaris de Broadway, on ens endinsem, per exemple, a Follies, Merrily we roll along, Sweeney Todd, Sunday in the park with George o Company, algunes de les obres més celebrades de l’autor. Però no només ens fa gaudir amb la seva capacitat de reproduir amb delicadesa i emoció cada paraula i cada nota dels diferents temes, també […]

Des de fa un temps, el boca-orella ha anat convertint aquest espectacle en un dels més ben valorats de la cartellera i, un cop l’he vist, us puc dir que crec que amb molta raó. Es tracta d’un entreteniment que combina el teatre gestual amb la música i l’humor d’una forma magistral, tot fent servir les habilitats dels tres intèrprets per construir una posada en escena d’allò més suggerent. Els actors, i alhora creadors de l’obra, absorveixen tot el coneixement i la pràctica dels grans del gènere, però al mateix temps aconsegueixen fer-lo seu i l’adapten a les seves pròpies capacitats, tot oferint una peça amb personalitat pròpia. En aquest sentit, tots tres actors demostren un domini impecable del seu […]

Doncs la setmana passada vaig poder assistir a l’estrena de “Federico Garcia” al Teatre Romea. Sembla mentida la perfecció i l’equilibri que han aconseguit per poder realizar aquesta peça. La unió d’una “cantaora”, d’un guitarrista i d’un percussionista, un “bailaor” i la narració de Tosar amb els texts de Federico. I si això no és suficient, amb les projeccions que hem vist a primer pla realitzant entrevistes en un tren o directament projeccions de fets, situacions i fotografies. Ja tenim una declaració d’intencions amb el nom de l’obra “Federico García”, deixant l’identificació del cognom a la nostra memòria i portant a escena els texts menys coneguts d’aquesta icona. Ha estat un autèntic goig que hem pogut gaudir aquesta setmana al […]

És difícil escriure sobre una proposta que mou emocions i sentiments, una proposta que arriba a l’ànima. Això és el que ens ha passat amb aquesta mirada que ens ha proporcionat Pep Tosar sobre la figura del poeta .Ès el gran homenatge de Pep Tosar a la figura de Federico Garcia Lorca, que ha preparat amb la col·laboració d’Evelyn Arévalo. Aquesta proposta es va estrenar a la Sala Hiroshima, dins del marc de Festival Grec 2015; s’han arribat a fer tan sols 8 funcions, quatre a la Sala Hiroshima i les altres en gira per l’estat espanyol. Un cop vista ens sembla inversemblant aquesta espera de dos anys per poder programar-la de nou. Pep Tosar s’ha endinsat a la vida […]

“White Rabbit Red Rabbit” és una obra del dramaturg iranià Nassim Soleimanpour, que es va estrenar en el Festival Fringe d’Edimburg. Ha estat traduïda a més de una quinzena de idiomes, i s’ha pogut veure a molts llocs del món, com Londres, Edimburg, New York, Canadà,… Ara la teniu la oportunitat de poder-la veure a la sala Barts de Barcelona de la mà de Hause&Richman, la productora de Jordi Casanovas i El Terrat. Entro amb curiositat. No sé el que veuré. A dalt de l’escenari: Una taula. Dos gots d’aigua. Un ampolleta amb verí. Una escala. Un sobre tancat. Un intèrpret. Cap director. Cap assaig. Cap informació. Un requisit: un cop comenci s’arribarà fins el final. Sigui el que sigui […]

És ben sabut que la figura de Lorca desperta passions més enllà de la seva faceta artística, sent un reclam per si sol. De fet, aproximar-nos a aquesta ens permet fer una anàlisi més profunda de la seva obra, podent contextualitzar-la i entendre-la millor. Tot i això, representar aquesta vessant sobre un escenari no és una tasca fàcil i, sovint, s’han pogut veure propostes sense cap tipus d’ànima. Sens dubte, no és el cas d’aquest espectacle, el qual desborda creativitat per tots els costats, aconseguint fusionar diferents disciplines fins a aconseguir dotar-lo d’una personalitat pròpia. En aquest sentit, ens trobem amb un documental que combina música, interpretació i ball a través de l’audiovisual i el directe, tot creant una atmosfera […]

Dir que Carmen Machi és una actriu tot terreny i una bèstia escènica no és cap secret, cosa que hem pogut comprovar en les nombroses visites que ha fet l’actriu madrilenya a la nostra ciutat. Amb aquesta obra, ho torna a demostrar, arribant fins al punt que ella es converteix en la seva ànima i aconsegueix salvar un text que acaba resultant poc sòlid. En aquest sentit, la idea de partida esdevé molt interessant, aconseguint trobar un filó suggerent que atrapa a l’espectador. Així, la primera part de l’obra està farcida de bones idees, trobant-nos amb una proposta que planteja interessants reflexions al voltant de la política, la cultura i la psicologia social. Malauradament, el desenvolupament d’aquestes idees, al fusionar-se […]