Recomanacions

Amors i Humors és una cita musical i literària pels amants de Shakespeare i Cervantes. Imprescindible per aquells que busquin aproximar-se als dos genis d’una manera engrescadora i per aquells que ja els coneixen i volen gaudir-los des d’una altra perspectiva. L’obra es trena a partir de tres eixos: La música de l’època dels autors, escenes representades de les seves obres més conegudes i una part didàctica que fa ponts entre ells i amb l’actualitat. On més excel·leix és en els dos primers eixos. La bona tria de cançons i textos i la subtilesa i la tècnica amb què són interpretats t’atrapen des d’un primer moment (gran treball de Pep Planas). En canvi, la dramatúrgia que serveix de fil conductor […]

Els coreògrafs invisibles mouen ciutats senceres i fan ballar les persones d’arreu i de totes les edats Aquesta peça feta per adolescents d’institut i gent gran ens porta fragments de vida, de memòria, sentiments que apareixen i s’esborren amb la rapidesa que es belluga el nostre món. Una obra dolça i agradable sense cap pretensió que és capaç de fer visibles connexions que a priori semblaven impossibles. Hi ha molts ballarins/actors, molts nervis, moviments que no acaben de sortir, alguna descoordinació però entre tots han creat quelcom que va més enllà de la tècnica i que s’apropa de manera miraculosa a la vida.

Molts elements són els que fan de Somni d’una nit d’estiu una de les obres més especials de William Shakespeare: la màgia, la vessant psicològica, els divertits embolics amorosos o el seu simbolisme sexual, entre d’altres. En aquest cas, els Pirates Teatre han optat per potenciar la part més festiva de la història aconseguint un fantàstic entreteniment acompanyat, com s’ha fet altres vegades, amb música en directe. El resultat és una fresquíssima proposta, enginyosa, simpàtica i amb un ritme envejable que ens recorda allò que Shakespeare, quan es fa bé, resulta molt comercial. A més, l’espectacle conté alguns canvis de sexe d’alguns personatges molt interessants que aconsegueixen modernitzar la peça i fer-la més plural i diversa. Potser el seu únic […]

Aquesta obra d’August Strindberg, que curiosament no és de les més representades a casa nostra, és una peça cabdal de la dramatúrgia nòrdica, una obra que té quelcom de terrorífic i angoixant alhora. La seva influència, a més, és allargada, perquè la guerra matrimonial de la parella protagonista s’ha vist després moltes vegades en escena, fins al punt d’assegurar que és el precedent més clar de George i Martha, el matrimoni de Qui té por de Virginia Wolf? En aquesta versió de Jordi Casanovas s’ha volgut fer una picada d’ullet a l’espectador català i s’ha traslladat la trama a una suposada conxorxa colpista en un país mediterrani, idea que ens porta de seguida a l’Espanya dels vuitanta. Però hi ha […]

Amb els anys, els textos de Tennessee Williams sembla que llueixin una mica menys, potser pel seu estil una mica antiquat o per unes provocacions que avui ja no ho són tant. Tot i així, la sordidesa dels seus temes, l’encertat retrat dels seus desvalguts personatges i la manera d’evocar una determinada època dels Estats Units sempre acaben per convèncer. En aquesta peça inèdita, que no amaga els seus orígens literaris ni cinematogràfics, tornem a trobar el Williams de sempre, però potser més lliure, més descarnat, més sincer… Es nota que és d’aquell tipus d’obres que alguns autors escriuen sense cap mena d’autocensura, sabent que difícilment veuran la llum i arribaran al gran públic. Aquest cop, però, Moisés Kaufman ha […]

Durant el mes de Juny, i per segon any consecutiu, la Sala Fènix organitza el cicle SOMRIURES, l’alternativa de l’alternativa. Cinc setmanes d’humor gestual i comèdia física que els amants del teatre sense text no s’haurien de perdre. Ahir es va presentar el primer dels cinc espectacles “The best of the worst”, traduït al català seria més o menys “el millor del pitjor”. Nit d’estrena , a la Sala Fènix no hi cabia ni una agulla!!! “The best of the worst” és l’espectacle de Javier Ariza Barcina, un còmic o pallasso modern, tal com es sol definir a si mateix, amb una trajectória de fa més de 15 anys. L’espectacle neix a partir de la recopilació d’alguns dels seus “pitjors” […]

Un espectacle amb llanterna màgica que esdevé màgic. Una història de tres germanes, un calidoscopi i més coses. Un pianista extraordinari donant suport a tota la història i un il·lusionista que a més de menar la llanterna fa trucs amb calma i autoritat. Una noia expressiva i atractiva que fa tots els papers amb histrionisme controlat. Llàstima que les projeccions s’han fet llargues; una retallada li hauria vingut bé a l’espectacle. Tot i així val la pena; a mi m’ha agradat. Crítica completa » http://bit.ly/2rI6p9s

Divendres passat vàrem aprofitar les últimes hores a Barcelona per veure l’òpera “Der fliegende Holländer“(L’HOLANDÈS ERRANT) de Richard Wagner, en una de les sessions del nostre abonament. Prèviament havíem llegit alguns comentaris negatius d’aquesta proposta i certament anàvem amb una certa por que no ens acabes d’agradar la posada en escena, ni tampoc la qualitat dels solistes. Per sort no va ser així perquè en general vàrem gaudir força. Es tracta d’una òpera romàntica en tres actes, amb el llibret del mateix compositor, estrenada a l’òpera de Dresden al gener del 1843 i representada per primera vegada al Gran Teatre del Liceu l’any 1885. En aquesta versió escenificada que hem pogut veure aquest cap de setmana, el director d’escena i […]

“Ricard III” va ser un dels grans èxits de Shakespeare des del mateix moment en que es va estrenar, convertint-se en una de les obres més representades en teatre. És una tragèdia que pertany a la última obra de la tetralogia sobre la història d’Anglaterra. Després de “Hamlet”, “Ricard III” és la peça més llarga de Shakespeare (si fos representada en la seva totalitat passaria de les quatre hores). La que podeu veure al TNC és una adaptació de Lluïsa Cunillé a partir de la traducció de Joan Sellent, que a part d’actualitzar el llenguatge a un català contemporani, (tot respectant els versos als originals, tal qual una partitura musical), l’ha reduït a unes tres hores de funció amb entreacte […]

I jo si fos vosaltres no me la perdria. La versió d’Els Pirates del Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare captura a les mil meravelles el to festiu i desenfadat de l’original i ens regala un espectacle que, més que teatre, és una festa en tots els sentits. Amb gran intel·ligència, encara més sentit de l’humor i un ritme vertiginós, el repartiment canvia constantment de vestit i de personatge per donar vida a tota la constel·lació que habita el bosc, des de les fades, fins els còmics (que esdevenen la millor sorpresa de la nit, que no us penso desvelar). Un grup d’actors i actrius d’autèntic luxe, amb una complicitat que no veureu gaire sovint. Si mai algú us ha […]

Mos Maiorum ens enfronta cara a cara amb el que passa a diari a Marroc, Melilla, l’estret i les costes de Màlaga. Després d’un any d’investigació i moltes entrevistes, Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin es posen a la pell de tots els implicats i ens expliquen els seus relats respectant les veus dels protagonistes. Fent servir una original tècnica de teatre documental, l’espectacle té lloc en un espai diàfan, sense seients i amb els actors que mouen uns focus amb rodes mentre, mitjançant uns auriculars senten les paraules que han de dir. Així, cadascun d’ells és capaç de copiar la veu, les inflexions, l’accent i cada matís, com si, en comptes d’un actor, estiguèssim veient una gravació de […]

Una novel·la, que esdevé còmic, que esdevé teatre. La història d’una transformació que acaba essent el que no era, que vol ser el que no és. I per què no? El mateix intercanvi d’identitats que ha experimentat la història, entesa com a narració, inclosa per Paul Auster a Trilogia de Nova York (1987), és el que dispara el seguit de suplantacions a partir de les quals els personatges inicien una recerca, o una fugida potser. La novel·la és una obra sobre la naturalesa abstracta del llenguatge, i el seu objecte és la textualitat en sí mateixa i, per tant, l’intent de visualitzar una narració aparentment no visual fou un repte descomunal per a Mazzuchelli i ho ha d’haver estat també […]

…tot passa millor. Ja ho deia Mary Poppins. I això és el que fan les germanes Cayero al seu espectacle, posar un toc d’humor al relat del que passa dins dels murs dels centres d’internament de menors. La seva experiència com a educadores (feina que desenvolupen des de fa molts anys) els dona la perspectiva i el coneixement per poder parlar del tema amb rigor, sinceritat, emoció i, també, humor. Petites històries que conformen un relat desconegut per la majoria, però profundament necessari. Més informació a Somnis de teatre

Nina culmina la Trilogia de la Imperfecció, que ha constituit el gruix de la programació de la Sala Atrium enguany, amb una adaptació de La gavina de Txékhov que destaca tant per l’acurat ús de les projeccions per crear un grup d’ombres que acompanyen la protagonista en la seva desgràcia, com per una adaptació feixuga i poc interessant del text de l’autor rus. Un final agredolç per l’experiment estètic de Raimon Molins. Més informació a Somnis de teatre

Ven a Fraguel Rock, de la Companyia Casa Real, barreja en un mateix espectacle la nostàlgia dels anys 80 (canalitzada en aquest cas mitjançant les sèries de televisió), les característiques de les històries de gènere negre (un mort al lavabo, tres sospitosos amb bons motius per haver-lo matat), la reflexió sobre el pes del gènere en l’individu (Què s’espera dels homes? Què poden fer les dones? Es pot quedar fora d’aquestes categories?), convida al públic a participar (és el públic qui tria l’assassí a cada funció) i aconsegueix construir un espectacle divertit, original i intel·ligent amb personatges inoblidables i unes interpretacions d’allò més interessants. Més informació a Somnis de teatre