Recomanacions

La reputació de Sergi López com a actor continua sent, passats els anys, molt bona i, cada vegada, més merescuda. Tot i això, va bé comprovar, en viu i en directe, els motius del prestigi interpretatiu que posseeix tant entre els companys com entre el públic. A Non solum, l’artista fa una demostració en tota regla del seu domini de l’escena, de la narració, la tècnica i l’energia. Amb una expressivitat física portentosa, al més pur estil Lecoq, la proposta combina un simpàtic sentit de l’humor amb una curiosa reflexió filosòfica sobre la identitat, el doble i la defensa dels individus davant la massa. El text, escrit juntament amb Jordi Picó i guanyador, al seu moment, del Premi Max, és […]

Es tracta d’una tragicomèdia que apropa l’espectador a una història autèntica sobre una relació que per algunes persones podria traspassar els límits normalment establerts, oblidant les normes per poder arribar a ser feliç. On són els límits en l’amor i el sexe ? Una parella a la recerca d’un fill s’adona que malauradament ell és infèrtil; de comú acord busquen la millor solució possible i creuen que aquesta passa per demanar al seu millor amic els ajudi a la fecundació. Quant esforç demana la llibertat? I, ¿on s’acaba la teva i comença la meva? Una història que comença en sentit contrari als esdeveniments sels fets, per tal d’explicar-nos com s’ha arribat a prendre aquesta decisió. Sorpresa de l’amic i rebuig […]

La jove companyia ens mostra una diferent versió del “Somni d’una nit d’estiu” que estic convençut que abans ningú no haurà vist mai. La proposta d’Adrià Aubert abandona qualsevol instint sexista i dóna pas a la gran complexitat de canviar de sexe a un dels personatges clau. Acompanyats de moments musicals molt ben harmoniats, els 7 actors connecten amb l’espectador des del minut 0 amb les coreografies dels follets del bosc, el toc humorístic que no pot faltar en cap text de Shakespeare i els encreuaments en una dimensió paral·lela a la del “Somni”; en la qual la companyia representarà “Romeu i Julieta” (un gran conegut de La Seca). Aquests joves pirates acaben de capturar l’encant d’un públic que està […]

Pel meu gust massa coses. El càsting, la posada en escena, el vestuari…? El muntatge s’ha fet d’una manera en que ningú s’ha pogut lluir, i com que la culpa al final és del que mana, doncs se l’empalma el director. Ni per un moment pell de gallina, i això en un Shakespeare és pecat mortal. Una altra cosa: aquestes escenografies monumentals que després no podran girar pel territori —la nació, i el teatre “és” Nacional— amb el muntatge inicial, potser s’haurien de reconsiderar, però com deia la meva tieta Enriqueta, això són figues d’un altra paner. Crítica completa » http://bit.ly/2r7pS0h

Homes… Homes que parlen de les seves dones com a objectes. Homes que pensen que poden intercanviar-les, com qui parla de cromos. Homes que no creuen en la fidelitat ni en la sinceritat. “Et dono permís per a que et follis a la meva dona”. I ja està? Se suposa que hem de riure? Perquè a mi el que em provoca són ganes de clavar-los-hi a aquests éssers simples i primitius una bufetada. I és que dic jo que potser, i només potser, les dones hi tindran alguna cosa a dir… Crec que aquest muntatge m’hagués interessat més si els seus protagonistes fossin una parella que, en el legítim dret de decidir com volen conduir la seva relació, es plantegessin […]

El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare es converteix, a mans de la companyia Els Pirates Teatre, en una poderosa font d’imaginació. És divertida, àgil i esbojarrada. La companyia ens proposa una versió més lliure i contemporània del somni més apassionant, canalla, absurd i inquietant que va tenir Shakespeare. És una espècie de conte festiu que enllaça el món fantàstic amb el món real. Paral·lelament a aquest argument hi ha una altra història purament teatral, en la que els protagonistes són un grup d’actors que estan assajant l’obra de teatre de Romeu i Julieta que han de representar en les noces del Duc d’Atenes i Hipòlita. Teatre dins el teatre. Hi ha molts moments divertits i enginyosos, com el del […]

Una proposta multidisciplinària de Sergi Buka, Jordi Sabatés que ha fet la composició musical, i la interpreta en directe, i Victoria Szpunberg que és l’autora de la dramatúrgia. Prenen com a eix de l’espectacle el món de la llanterna màgica, parla de l’existència de la fantasia en el món contemporani. Ombres i llums a través d’aquest artefacte pioner en les tècniques per representar la realitat i que va obrir les portes al desenvolupament audiovisual i al cinema. Una ocasió privilegiada per veure en moviment la col·lecció històrica de plaques per a llanterna màgica, de Sergi Buka. La llanterna màgica es va convertir en un dels grans espectacles del segle XVII, i una sèrie d’artistes anònims pintaven sobre vidre petites obres […]

M’encanta el flamenc en tots els seus pals. El cante, el toque i el baile. Intento anar a tots els espectacles d’aquest gènere artístic . Puc presumir d’haver vist a un munt d’artistes flamencs com Cristina Hoyos, Sara Baras, la companyia de Antonio Gades, Rafael Amargo, Rocío Molina, Antonio Canales, José Maldonado, Chicuelo, Mayte Martin,…però me’n faltava un dels grans, en Joaquín Cortés , que per una raó o una altre no havia tingut ocasió d’anar-lo a veure. Joaquín Cortés està considerat com un dels millors ballarins i coreògraf de la història del flamenc. No ho poso en dubte. Però per mi, em sap molt de greu dir-ho, ha estat una gran decepció. M’esperava molt més d’aquest artista. Si no […]

Les expectatives són dolentes. A vegades criminals. Ivànov prometia molt: recomanacions entusiastes, bons actors, bon director, posada en escena contemporània… Però a vegades no n’hi ha prou. Àlex Rigola assegura que no li interessa la gran majoria de teatre que es veu a casa nostra. Fins i tot hi inclou alguns dels seus propis espectacles. És per això que amb aquesta versió lliure de Txékhov ha apostat per una posada en escena contemporània despullada d’alguns artificis propis de la teatralitat. La contenció interpretativa és, segurament, un dels punts forts del muntatge. L’altre podria ser la posada en escena, amb elements interessants com el partit de futbol, l’exhibició de Benito amb el io-io, el confeti o els gats, però hom pot […]

El somni d’una nit d’estiu d’Els Pirates Teatre dura gairebé una hora i tres quarts. Ningú ho diria. Passa volant. És fresca, divertida i molt (molt) esbojarrada. El seu director, Adrià Aubert, explica que l’ha concebut com una festa i de ben segur que ho ha aconseguit. L’adaptació a quatre mans amb Ariadna Pastor està feta a mida de la companyia i es nota; potencia els seus punts forts i n’accentua la comicitat. El món fantàstic que permet crear l’obra de Shakespeare a través del bosc es converteix aquí en un món amb un punt esperpèntic -però deliciós- gràcies, entre altres, a unes estupendes ‘fades sincronitzades’. La paròdia del mateix món teatral (l’obra està plena de teatre dins el teatre) […]

Ja ho havíem intuït a la roda de premsa i ens ho havien dit els que ja l’havien vist, Ricard III es Lluís Homar, un “monstre” dalt l’escenari que dóna vida a un altre monstre, a una persona que es defineix ella mateixa com a dolenta. Albertí ens presenta Ricard III com un home ferit, que com a reacció a la seva condició física i al rebuig que ha sentit des de petit, treu la fúria i la violència per aconseguir arribar al poder. Ens presenta la dualitat entre el dolor humà i la utilització dels mecanismes de poder per apaivagar-lo i que provoquen més dolor. En paraules de l’actor protagonista: Ricard III neix malvat o el fan actuar així […]

Quan d’un autor tan suggerent i interessant com Tennessee Williams, del qual creiem conèixer la seva obra de cap a peus, apareix material inèdit, es produeix una excitació gairebé màgica. En aquest cas, es tracta de One Arm, un relat curt escrit l’any 1942 que el mateix dramaturg va adaptar al cinema vint-i-cinc anys després, tot i que els estudis de Hollywood mai es van atrevir a produir la pel·lícula. Mig segle més tard, Moisés Kaufman, dramaturg i director veneçolà resident a Nova York, va fusionar el relat curt i el guió cinematogràfic en una versió teatral que, ara, ha dirigit Agustí Estadella pels escenaris catalans amb molta habilitat i gran encert. Amb un repartiment ample i variat per tractar-se […]

Ernesto Caballero és un autor i director madrileny força conegut, sobretot per la seva vinculació amb el Centro Dramático Nacional. A Barcelona han arribat diversos muntatges seus, com ara els celebrats La tortuga de Darwin (també amb Carmen Machi) i Montenegro, sobre les Comedias Bárbaras de Valle-Inclán. Ara ens porta un espectacle del que també és autor, i aquí potser és on comencen les pegues, ja que el text té diversos i variats problemes: un desenvolupament poc afortunat, un missatge polític confús, uns monòlegs excessivament literaris, etc. L’única trama que funciona és la de l’evolució artística de la protagonista, tot i que és insuficient perquè s’aguanti un espectacle que té, suposadament, altres pretensions. Però malgrat tot això, la Machi defensa […]

Dos fills van a veure la mare quasi d’imprevist. L’un hi va poc, l’altre mai. Ella, una intel·lectual, viu sola classificant documents de la fundació que van crear amb el seu marit i un company ara també mort. Sola? Doncs no, resulta que ara l’ajuda el fill del company fundador, amb el que al final van tenir moltes diferències. La tensió es palpa des del primer moment i els desacords afloren amb certa brutalitat. A més el fill ajudant era company d’escola d’ells. Què va passar entre els fundadors? I com és que ara ha llogat el fill de l’altra per ajudar-la? Crítica completa » http://bit.ly/2lfcuH0

Dins de la programació encabida en l’apartat de “Teatre/Cabaret” que ha presentat aquesta temporada El Maldà, aquest era l’únic que ens quedava per veure després de CLOSE TO LIZA i QUE FUE DE ANDRES VILLARROSA ?. MRS. BROWNIE neix d’un treball conjunt de la companyia Teatre Nu (creada en 1991) i Laura Guiteras, interessats, els primers, en donar els primers passos en el teatre musical, i interessada, la Laura, en treballar en el món de les titelles, un món que la companyia domina. D’aquesta coincidència d’interessos, neix l’espectacle que varem pogut gaudir ahir a la petita Sala de El Maldà. En Mrs. Brownie el llenguatge actoral, la manipulació d’objectes i la cançó es combinen a través dels tres protagonistes: Mrs. […]