Recomanacions

Dins del cicle Ciutat Flamenco del Mercat de les Flors, en la seva 24ª edició, Rocío Molina va estar l’encarregada de la inauguració amb un flashmob el passat 19 de maig, acompanyada de José Manuel Ramos “Oruco” al compàs. Aquest passat cap de setmana ha presentat la seva producció CAÍDA DEL CIELO a la sala MAC del Mercat de les Flors, espectacle que va ser estrenat a Chaillot a la tardor passada i que va fer estada al Festival Temporada Alta de Girona. Rocío Molina (a la que havíem vist en IMPULSO al gener del 2016) és una coreògrafa i bailaora que ha creat un llenguatge propi basat en la tradició reinventada d’un flamenco que respecta les seves essències i […]

Els textos que s’inspiren en grans clàssics corren el risc de quedar desdibuixats i de perdre’s en si mateixos, volent-se apartar de l’original, però alhora sense deixar-lo anar. En aquest cas, Rebekka Kricheldorf ha fet una gran feina. L’autora parteix de Les tres germanes de Txèkhov, però crea un text amb vida pròpia i el dota de profunditat a través de la ironia, entre d’altres recursos. En aquest sentit, Jordi Prat i Coll aconsegueix traslladar-lo amb una àgil posada en escena i amb un ús de l’humor que subratlla el patetisme en el que viuen els personatges, perfectament portats per uns esplèndids actors que estan totalment a l’alçada de la proposta. L’obra resulta ser molt més que un divertiment, en […]

Som a l’era de les còpies. Reproduïm constantment frases i imatges, compartim una vegada i una altra el mateix contingut fins a fer-lo viral i convertir-lo en veritable. Han passat 5 anys des de la polèmica produïda per l’Ecce Homo restaurat a Borja. Més enllà de la repudia inicial, la veritat és que la figura va portar a la fama a la seva creadora i al seu poble – amb els consegüents beneficis econòmics que això comporta-. El resultat, un original perdut i una “còpia” molt més popular. Una cosa així és la que planteja Ernesto Caballero en aquest text… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-de-la-autora-de-las-meninas/

Entrem a la sala i ja veiem dos dels personatges asseguts xerrant i regirant els fulls d’una revista. De cop i volta, en començar l’acció entren dues amigues a les que veiem absolutament felices, i que porten una gàbia de hàmster cadascuna. Qüestionen la conveniència de tenir un hàmster. Una proposta de gènere dramàtic plena d’ironia i de situacions absurdes que per inversemblants són molt reals. Veiem reflectida en escena la pressió de la societat que obliga a les persones a anar seguint unes passes, inexorablement, i que no admet amb facilitat postures diferents. Una societat que no contempla prendre l’opció voluntària de no tenir fills. Amb clau d’humor, moltes situacions absolutament quotidianes al voltant dels fills que es converteixen, […]

CÚBIT va ser estrenada el 30 de setembre de 2016 a la Sala la Planeta, dins del Festival Temporada Alta i és una creació de la companyia “La Ruta 40”, companyia fundada l’any 2011 a Barcelona per Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla. Escrita i dirigida per Josep Maria Miró ens explica la història de dos germans que visiten la casa familiar on viu la seva mare, Paula, vídua. Anna Azcona ens ha ofert una interpretació magnifica, una actriu que seguim i que ens agrada molt per la seva varietat de registres i la seva marcada personalitat. El fill gran es Lluc (David Menéndez), treballa en el món del periodisme i les arts gràfiques i viu en parella. No […]

“La fille du Régiment” és una divertida i fresca òpera còmica en dos actes del compositor italià Gaetano Donizetti. Es va poder veure per primera vegada al Teatre Nou de Barcelona l’any 1844, sis anys més tard es va representar per primer cop al Liceu. Amb aquesta ocasió són dues les vegades que he tingut la sort de haver vist aquesta òpera al Liceu. La primera la vaig veure al 2010, reescrita en el context de la Primera Guerra Mundial ,ja que l’original s’ubicava a la revolució francesa, amb més diàlegs i escenes parlades.amb l’excepcional tenor peruà Juan Diego Flórez (Tonio) , considerat el millor tenor lleuger del moment, la soprano italiana Patrizia Ciofi (Mari), una de les veus més […]

La producció presentada és la de Laurent Pelly, estrenada al Liceu al març del 2010 i que nosaltres llavors també vàrem tenir la sort de poder veure, malgrat que encara no havíem començat a fer les nostres cròniques en aquest Blog; va ser guardonada per la crítica operística com a millor representació de la temporada i Pelly com a millor director d’escena. La direcció musical és de l’italià Giuseppe Finzi. Encapçalant el repartiment, el tenor Javier Camarena i la soprano Sabina Puértolas en els papers de Tonio i Marie. El repartiment compta també amb la contralt Ewa Podles i el baríton Simone Alberghini en els papers de Marquesa de Berkenfield i Sulpice. Estrenada el 1840 a l’Opéra Comique de París, […]

Era de preveure que Jordi Oriol i Carles Santos acabarien col·laborant en alguna cosa… I era també molt previsible que el punt en comú -o el pretext, com es diu en el programa de mà- fos precisament Joan Brossa. Tot i que els tres han seguit camins diferents coincideixen en el seu amor per la performance, pel simbolisme, pel joc teatral i per la valentia escènica, absolutament lliure de modes i autocensures vàries. És cert que aquest collage brossià, basat en un primer moment en l’obra Collar de cranis i altres peces, potser peca d’hermètic i a moments inintel·ligible. Però a la segona part, on els actors “canten les quaranta” al públic, el to es rebaixa i l’humor apareix d’una […]

La figura de Lorca és tan important pel teatre i la poesia en llengua castellana que, afortunadament, veiem sovint a la nostra cartellera muntatges de les seves obres o homenatges a la seva figura. El que té d’especial aquesta proposta de Pep Tosar és que ha sabut trobar un magnífic equilibri entre el teatre documental, la poesia dels seus textos i el seu esperit musical amb un resultat excel·lent i molt poc habitual. El producte de combinar la lectura dramatitzada amb testimonis d’experts sobre la vida de l’escriptor granadí i el duende de la guitarra, percussió, veu i ball flamenc en directe és tan preciós, encertat i emotiu com hipnòtic. Estem davant d’un esplèndid homenatge a la persona que va […]

Per tercer any consecutiu i durant el mes de maig torna a la Sala Fènix el Cicle “Yo gesto” , una iniciativa que es centra en el teatre gestual i de nova creació, al que intento anar-hi sempre que puc. Dels quatre espectacles programats per aquesta temporada he triat “GAGSonTRIX” de la cia. PuntMoc, un espectacle de mim, totalment centrat en el teatre físic, gestual i humor absurd, que m’ha semblat molt interessant. La cia PuntMoc va ser fundada l’any 2001 per tres germans, en Guillem,en Juli i l’Héctor Boada, els actuals productors, guionistes i actors de la companyia. Fins el dia d’avui, han realitzat : quatre espectacles de llarga durada (tant de carrer com de sala), algunes animacions i […]

La companyia Obskené, resident a la Sala Beckett, representa l’adaptació del còmic “Ciutat de vidre” a l’entranyable sala del Poblenou. A ritme de projeccions del còmic autèntic que interactuen amb els mateixos actors ajuden a l’espectador a situar-se dins de la història, la qual, a l’inici, costa d’entrar i imaginar-se-la. A poc a poc es va teixint el relat i amb la polivalència dels actors de fer diferents personatges, arriben a l’extrem de la bogeria. Potser adquirint un estil sobreactuat. Per acabar, és cert que en moltes ocasions s’agraeix que les obres siguin ràpides, però en aquesta ocasió, personalment, demanaria que durés uns minuts més per tal de poder mastegar més la trama perquè sigui més fàcil de pair.

Aquesta ha estat l’última proposta de la companyia Sala Atrium dins de “La trilogia de la imperfecció“. Una trilogia que han construït a partir de la dona protagonista de tres grans obres de la literatura: NORA de “Casa de nines” (Henrik Ibsen), JÚLIA de “La senyoreta Júlia” (August Strindberg) i ara amb NINA de “La Gavina” (Anton Txékhov). Aquesta NINA és també la més difícil de les tres propostes perquè és, potser, la que més s’allunya de l’obra original en haver incorporat text contemporani del mateix Raimon Molins. De fet el començament de la proposta es correspon al desenllaç de l’obra de Txékhov amb la tornada de Nina Mihailovna a províncies després del seu fracàs com a actriu a Moscou. […]

Els actors esperen al públic jugant un partit de futbol, i vestits amb la seva roba personal. Durant la representació utilitzen els seus propis noms i fins i tot il·lustren l’inici de l’obra amb fotografies de la seva infantesa o joventut. Jocs extrateatrals que intenten esborrar la ficció o posar els límits en uns marges que no són els habituals. Tot plegat per acostar-nos al drama d’Ivànov des d’una altra perspectiva: més honesta, contemporània, despullada d’artificis i d’alguns tòpics burgesos amb els que s’acostuma a servir el teatre de Txèkhov. El gran mèrit de Rigola és que fa i desfà el que vol amb la seva versió d’Ivànov, però sense trair mai els personatges ni l’autor. Tot i que reconeixem […]

Aquesta és la curta definició de la proposta que hi ha a La VIllarroel fins l’11 de juny. Timonejada per Rosa Boladeras, la que fa anys i la que cada festa que fa se’n penedeix d’haver-la celebrat. De manera avorrida i mullant les festes amb alcohol transcorren tres aniversaris on els dilemes morals i els seus fracassos passats juntament amb el temor dels possibles fracassos futurs quedaran a la llum d’unes generacions que arriben al món trastocades pel que els ha tocat viure de ben petites. La bona interpretació dels 6 actors eclipsa l’escassa escenografia, que cada vegada més està vigent a totes les sales de Barcelona.

Un text de Neil Simon, i una de les seves obres més representades arreu del món, i que ha estat traduïda al català per Josep Minguell que és també el director i un dels intèrprets de la proposta. El títol original és “The Sunshine Boys“, que fa referencia al duo còmic creat i format per Al Lewis i Oliver Clark (Al i Oli…), i que va omplir teatres al llarg de 35 anys. Onze anys després de la seva ruptura, reben una oferta d’una cadena de televisió per fer una única gal·la recordant els seus espectacles. Com van acabar barallats, el seu retrobament farà saltar totes les alertes per tal que la gravació pugui arribar a bon port. Situacions inversemblants […]