Recomanacions

Una de les obres finalista en el V Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta 2015. Amb aquest text de Ramon Madaula, s’ha portat els escenaris amb Roger Coma com a company en aquesta creuada. El que veiem és una comèdia dramàtica sobre la política i la psiquiatria. Tot comença quan un president ha de pronunciar el seu discurs d’investidura. Amb un Roger Coma divertit i amb els tics d’alguns dels Presidents de la Generalitat, i en Ramon Madaula donant les repliques en cada moment. S’ha de dir que avui hem vist una prèvia (tret del Torneig), on s’ha presentat per primer cop amb públic per veure la reacció del mateix. I les primeres impressions, veient el públic assistent, és […]

Doncs vaig poder anar a l’estrena d’aquesta proposta sobre la vida de Galileu. Primer de tot indicar que s’ha de mirar amb ulls d’adolescents per poder entrar-hi. Ens explica la vida de Galileu escrita per Bertolt Brecht. Amb una part que ens vol demostrar amb proves el que Copèrnic va plantejar com una teoria. I com sempre que a l’Església li toquen el que no sona, res millor que amenaçar i qüestionar-ho tot (menys les seves creences). I com podem veure, interpretada per gent jove i amb la música (enllaunada) de “Love of Lesbian” i que realment l’únic que fan els actors és tocar instruments i poc més. Sembla un reclam per els fans de “Love of Lesbian” que al […]

En una època on el pensament racional i científic està cada cop més amenaçat, on es busquen solucions fàcils als problemes complexos (amb el populisme com a exemple paradigmàtic) i on els poderosos són més corruptes que mai, Galileu no només esdevé un muntatge pertinent sinó completament necessari. Que Carme Portaceli hagi decidit muntar-lo perquè arribi al públic adolescent és, a més a més, un acte de militància i responsabilitat. El que trobem a l’escenari és una posada en escena moderna, música pop, actors joves i magnífics i un text que, malgrat resultar una mica didàctic en alguns moments, presenta idees interessants, intel·ligents i totalment d’actualitat. Un encert. Més informació a Somnis de teatre

La premissa d’A tots els que heu vingut promet molt: veure trontollar el món sencer d’una vídua convergent després de la confessió de Jordi Pujol. Malauradament, aquesta premissa s’esgota ben ràpidament i el que queda és un muntatge molt allargassat (les dues hores de durada podrien quedar reduïdes perfectament a una de sola), carregat de tòpics i cops d’efecte de manual, una ridiculització fàcil de les senyores de l’Eixample i un costumisme amable i carrincló. Una oportunitat perduda. Més informació a Somnis de teatre

Diumenge és un d’aquells muntatges que no es processen amb el cap sinó amb un altra cosa. Joan Brossa, un dels grans surrealistes de casa nostra, dibuixa a Diumenge un retrat lliure i poètic de la societat catalana de la dècada de 1960, encara sota el mandat de la dictadura franquista. Imatges suggerents, poesia, una posada en escena senzilla i uns actors impecables fan de Diumenge un d’aquells espectacles per anar a gaudir i deixar-se portar pel seu poder evocador. Tot un plaer. Més informació a Somnis de teatre

Com ja ens tenen acostumats, la Companyia Ignífuga ha tornat a triar un text clàssic com a punt de partida pel seu nou espectacle. En aquest cas ha estat El jugador de Dostoievski i han convertit el seu relat sobre la ludopatia en un retrat de l’Europa moderna (on només compten els calers i els governs es juguen el futur dels seus ciutadans als mercats, els grans casinos moderns). Amb una posada en escena contemporània i decadent (plena de xandalls i lluentons), uns intèrprets entregats i efectius i aquell humor cínic tan marca de la casa, El jugador és un muntatge modern, arriscat i brillant. No us el perdeu! Més informació a Somnis de teatre

Ah! (Judit) és un muntatge que aborda les violències que ens envolten des del crit i la reivindicació. Amb una estructura fragmentada, l’espectacle presenta diferents situacions que il·lustren la seva tesi: violència institucional, violència masclista, tortura, repressió, explotació… El resultat és un retrat angoixant i no gens autocomplaent sobre la societat en què vivim, i una invitació a cridar i revoltar-s’hi en contra. Més informació a Somnis de teatre

Ramon Madaula parla en el seu segon text com a autor dramàtic de la inseguretat i la necessitat que ens estimin. Per fer-ho, ens presenta un polític incapaç de fer el seu discurs d’investidura a causa d’un tic nerviós al rostre. A partir d’aquí neix una comèdia molt divertida en la que dos homes, polític i psicòleg, intenten abordar totes aquestes inseguretats en temps rècord perquè el polític pugui, finalment, prendre possessió. La família, el coaching i la política són l’eix dels gags d’un muntatge que no només fa riure sinó que permet gaudir de la bona feina dels seus dos protagonistes: Ramon Madaula i Roger Coma. Més informació a Somnis de teatre

Després d’anys de crisi econòmica i amb les dades d’atur en creixement perpetu, fer-se autònom ha deixat de ser una sortida merament vocacional per molta gent, que s’ha vist obligada a sumar-se a aquest col·lectiu. I malgrat els molts avantatges que té aquesta forma de feina, tots els que ens hi trobem sabem que també té els seus desavantatges, i d’això se’n riu amb complicitat i intel·ligència aquest Autónomos, pensat especialment per fer-nos passar una bona estona. Gags, cançons, un punt de cabaret i molt d’humor és el que ofereix, de la mà de dos divertidíssims actors còmics i un excel·lent pianista en directe. No us la perdeu! Més informació a Somnis de teatre

“Calli home, calli, que això és Brossa. Quin acudit parlar de coses tan classicones…” perquè sí, estem davant una peça teatral de Joan Brossa, entre absurda i surrealista i, és clar, el “pàjaru” ha substituït l’argument per la situació; la història són els dos petit burgesos dels anys seixanta, matrimoni, que un diumenge a la tarda, com és habitual, reben la visita de “l’amic” un altra petit burgès que representa que és entès en moltes coses i a qui la dona admira i afalaga. L’escena de les papallones li acaben de donar el toc de poesia visual, i no explico res més. Bona direcció i bones actuacions. El públic entusiasmat. Aneu-hi; val la pena, a més de teatre de Brossa […]

Les pors dels que semblen intocables són un dels punts que es repeteixen en l’escriptura de Ramon Madaula. Si en el seu debut dramatúrgic, Coses nostres, presentava la vulnerabilitat d’un actor enfront de la crítica, a L’electe és un futur president el que, en la intimitat del seu despatx, acaba desvetllant els seus complexos i les seves frustracions. ¿Els desencadenants? Un TOC a la cara que li impedeix pronunciar el discurs d’investidura i un psicòleg que disposa de mitja hora per curar-lo. Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-de-l-electe/

En un moment en què les diferències de gènere en els àmbits personal i professional estan sent cada vegada més estudiades i criticades, Saara Turunen escriu i dirigeix ​​teatre. Les protagonistes d’aquesta història són cor i cervell fets dones. Dues ànimes -i dues actrius- en un mateix cos. La primera és una sex symbol que es vesteix de vermell, es pinta els llavis i s’enamora. La segona porta bigoti i escriu sobre el capitalisme i la mort. Juntes s’ofeguen. Separades cauen en “alguna cosa pitjor que la mort”: el buit. Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-broken-heart-story/

En termes generals, la realitat laboral dels nostres dies estaria envoltada d’uns nuvols negres que ens faria mirar-la de forma negativa. Però, per què no riure’ns d’ella encara que sigui per una estona? Això ens proposen Álex Martínez i Andreu Rami, centrant-se en l’àmplia tasca dels autònoms, però reflectint una realitat en la que tots en podem veure reflectits d’una manera o un altre. En aquest sentit, juguen amb encert amb una història i uns personatges molt propers que ens fan riure i que, si volem, també ens poden fer reflexionar al voltant de la situació que viuen i/o vivim, sempre a partir d’una posada en escena senzilla, però molt efectiva. De fet, els dos actors i creadors de l’espectacle […]

Joan Brossa va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic català. És possiblement el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX, i un dels primers defensors de la poesia visual de la literatura catalana. Per ell tot l’art era poesia. Un quadre, una escultura, el teatre, fins hi tot la màgia esdevenia per ell poesia. De fet la poesia és l’element comú en tota la seva obra, d’aquí ve que Brossa qualifiqués el seu teatre de «poesia escènica», “Diumenge” n’és una mostra. Als que us decidiu anar a veure “Diumenge” no espereu trobar teatre tradicional. No hi plantejament, nus, ni desenllaç. Brossa substitueix l’argument per situacions. A primera vista sembla que estiguis davant d’un quadre […]

Si una cosa m’agrada d’anar a la Sala Flyhard és la sensació d’estar anant a veure teatre viu, acabat de fer, que parla de l’aquí i ara. Des dels seus inicis mantenen l’aposta per la nova dramatúrgia catalana, i és el camp de proves que està forjant una nova manera de fer teatre, més propera i directa. Amb Refraccions he descobert a Concha Milla, que ens proposa una comèdia que posa en evidència els diferents prismes amb el que cada membre de la parella viu el dia a dia. La proposta és fresca i desenfadada al principi, i adquireix tints de drama romàntic a mida que avança la història. La trama acompanya a una parella des de l’enamorament fins a […]