Recomanacions

Qui no coneix les novel·les o històries de Jane Austen? Encara que només sigui per les desenes d’adaptacions en cinema o televisió (Sentit i sensibilitat, Orgull i prejudici, Emma, etc.) tothom té una idea dels elements que conformen l’univers de la famosa autora britànica: els matrimonis de conveniència, la necessitat de casar-se per mantenir econòmicament a tota una família, les diferències dins d’una mateixa classe acomodada, i molts altres elements individuals que ens porten indefectiblement al que algú va arribar a anomenar “cinema de tassetes”. Però no s’enganyin, Els Watson és tot això… només fins a un determinat moment. L’obra, que agafa com a referència una novel·la inacabada d’Austen, comença amb tot el que esperem d’ella i es para en […]

Encara que un no hagi vist la pel·lícula francesa del 2004, tothom coneix més o menys la història del cor de nens en un reformatori de finals dels anys quaranta. La cinta era un remake de la també francesa La cage aux rossignols (1945) i va ser un fenomen en el seu moment, aconseguint nombrosos premis per tot el món i fins i tot obtenint dues nominacions als Òscars d’aquella temporada. A més, no hem d’oblidar que Les Petits Chanteurs de Saint Marc –els que realment cantaven a la banda sonora del film- van emprendre una gira que va durar anys i els va portar a vendre milers de còpies. Per tant, era d’esperar que tard o d’hora la història […]

Amb música tot va millor. Les melodies i les cançons permeten deixar-se emportar i oblidar-se de tot allò que pot turmentar. Dona esperança i un món nou de possibilitats que s’estén davant de les persones en els moments més inesperats. A l’internat “Fondo del estanque” la vida és grisa i monòtona, regnada per la disciplina i la falta d’estimació. Tot canvia quan arriba Clément Mathieu, un professor substitut que mostrarà a l’alumnat que la música pot canviar-los la vida. Així, alumnes difícils o inadaptats descobriran que poden tenir un futur. Amb unes veus portentoses es conforma aquesta producció, una història senzilla i trista en què sorgeix un raig d’esperança gràcies a l’amor per la música que uneix a (gairebé) tots […]

Sarah Kane, la talentosa i turmentada autora britànica que es va treure la vida poc després de complir 28 anys, va escriure Purificats inspirada per una controvertida frase de Roland Barthes: “Estar enamorat és com estar a Auschwitz”. De fet, l’obra ens parla de l’amor en situacions límit, del desafiament dels enamorats a un règim que intenta censurar qualsevol tipus de sentiment. Dos germans incestuosos, una parella gay i un noi pertorbat són els personatges sobre els que s’infringeix el càstig, les limitacions i la violència més extrema. Completen el repartiment un fals doctor, que domina la situació a base de totalitarisme, i una ballarina de peep-show per la que està absolutament obsessionat. Kane fa de la violència la seva […]

L’amor és el motor del món, és el sentiment i l’emoció que més pot empènyer a algú a fer els actes més bondadosos i els més sinistres. En nom de l’amor es poden fer coses increïbles, però també pot ser l’excusa utilitzada per fer barbaritats. Tinker és un fals doctor que aprofita la seva posició en una institució sanitària per castigar tots els actes d’amor que realitzen les persones ingressades en el centre. Amb violència i sense cap remordiment actua mogut pel seu propi autoodi i mutila tot allò que pot formar part de l’enamorament. Un text intens i ple d’impactes emocionals és la columna vertebral d’aquesta obra. Sarah Kane esbudella els sentiments més extrems entorn a l’amor, l’atracció i […]

Viral, like, post, tuït… aquestes paraules son més que conegudes per tothom a aquestes alçades. Les xarxes socials i tot el món virtual s’han expandit com una taca d’oli en qüestió de pocs anys. Son una finestra per la comunicació, la creació de comunitat, altaveu de veus oprimides, però també una arma de doble fil on es pot causar el bé i molt mal. Unes amigues queden per anar a una manifestació en contra de la sentència d’un cas de violació. Durant aquesta protesta es produeix un fet que provoca que Abi, una d’elles, faci un al·legat feminista i de condemna al succés al seu bloc. El text que no havien de veure més que quatre persones comptades, acaba compartint-se […]

Els mitjans de comunicació i les xarxes socials tenen la capacitat de convertir en estrelles les persones i alhora de d’anul·lar-les. I tot en qüestió de pocs dies. També es necessita que la persona tingui qualitats naturals, com ara saber comunicar-se, expressar les seves idees amb seguretat i contundència i, el millor de tot, tenir la capacitat de crear frases com a titulars. Segur que podem pensar en persones que han sortit d’àmbits molt diferents que han deixat fins i tot la seva feina per convertir-se només en tertulians de ràdios i televisió perquè han complert aquests requisits. I els podrà anar bé sempre que siguin coherents amb el personatge que representen, i que, per tant, no menteixin entre el […]

Aquest cop he vist “Un tal Quixot” al Teatre de l’Aurora d’Igualada. Espero que ben aviat es pugui programar aquesta versió del Quixot per Barcelona i pugeu veure-la aviat. Primer amb “Noucents, el pianista de l’Oceà“, “Un tal Shakespeare” i avui “Un tal Quixot” amb Marcel Tomàs. Agafant com a base l’obra “Un tal Shakespeare”, ara toca El Quixot per donar peu a una revisió de l’obra amb notes d’actualitat i d’una conferència que no surt com hauria de ser. Marcel Tomàs és el “Quixot de la triste figura” on en presenta un orador sobre l’obra i a més el personatge del llibre més universal. A més tenim a Toni Escribano com un Sancho Panza gallec d’origen ampordanés com a […]

Elling va ser primer una novel·la, i més tard una pel·lícula noruega del 2001 que va aconseguir fins i tot una nominació a l’Òscar com a millor film estranger. Ara arriba al teatre, i ho fa amb els dos mateixos personatges que van enamorar a mig món. Es tracta de dos pacients d’un psiquiàtric que després de dos anys d’internament han de començar una nova vida fora del centre. La seva difícil adaptació i les situacions i personatges que coneixeran pel camí són el que dona gruix a aquesta història, on la tendresa, la comèdia i el drama es donen la mà tota l’estona. Pau Carrió ha aconseguit crear una peça sensible, amb un regust de feel good movie que […]

Un escenari net i polit on els elements es mouen i se situen d’una manera neta i polida, sense estridències. Tot perfecte i controlat al mil·límetre. Un escenari perfecte per parlar de la corrupció, tan neta i polida. La corrupció en el joc. El joc com a corrupció. El joc de la corrupció. Juguem! I això és el que es fa en aquest espectacle: jugar! Jugar amb diferents llenguatges, ritmes, elements, textures i capes de (ir)realitats per submergir-nos, de la mà de dofins i orques entre altres espècies diverses, en la immensitat de l’oceà que és aquest sistema pervers i pervertit, on es juga amb la vida. Una obra de gairebé dues hores en què no ets conscient del temps, […]

Aviat farà 27 anys que Dagoll Dagom va posar en peu Pigmalió, amb versió de Xavier Bru de Sala sobre l’adaptació de Joan Oliver, i protagonitzada per Lloll Bertran, Josep Minguell, Pep Cruz, Lluís Marco, Mercè Bruquetas i Eduard Farelo. Acostumats als projectes musicals de la companyia en aquell moment, tothom esperava un My fair lady que mai va arribar… Aquell va ser un dels muntatges més convencionals del grup, un petit homenatge a la nostra llengua servit amb una luxosa i espectacular posada en escena. Ara, la mateixa Lloll s’atreveix a revisitar el personatge i a jugar al que faci falta en aquest curiós experiment metateatral, a mig camí entre la nostàlgia i l’homenatge. I no ho fa sola, […]

Lluitar per sobreposar-se a les dificultats i tenir el coratge de fer-ho, tot i els obstacles que es presenten dia rere dia, forma part de la valentia de cada persona. En ocasions el més fàcil seria deixar-se emportar per allò que requereixi menys esforç, però la vida no hauria de ser així. Elling i Kjell es coneixen quan comparteixen habitació en un centre psiquiàtric. Sembla que no congenien i que no poden ser més diferents d’un de l’altre. Passa un temps i l’estat els hi dona l’oportunitat de compartir un pis tutelat a la ciutat d’Oslo. Comença allà la seva integració en la societat, amb alts i baixos, però sempre amb voluntat d’aconseguir-ho. El text d’Ingvar AmbjØrnsen és una delícia, […]

Va ser durant el confinament que vaig descobrir la novel·la La trena de la dramaturga francesa Laetitia Colombani. La trena és la seva primera novel·la. Ha estat èxit de vendes i ha rebut el prestigiós Prix Relay en la seva 40a edició l’any 2017. El setembre de 2022, La Perla 29 la va portar a escena al Teatre Goya, adaptada al català per Cristina Genebat i Marta Marco, i el desembre de 2023 es va estrenar als cinemes amb guió i direcció de la mateixa autora. La trena és el retrat humà de tres dones, nascudes en diferents continents. Tres dones valentes, lluitadores, que comparteixen uns mateixos valors, sentiments, idees i dessitjos. Tres dones que rebutgen allò que el destí […]

Una expedició de 4 dones està a punt de fer el cim del Fitz Roy, un dels cims amb més dificultat de la Patagònia que mai abans ha estat assolit per una cordada femenina. Son a 3.000 mts d’alçada fent un recés, esperant que millorin les condicions atmosfèriques per seguir endavant. Entre jocs i xerrades l’ espera es fa prou llarga per acabar descobrint la veritable raó que les ha portat on son i sorgiran els dubtes per tirar endavant o renunciar-hi. Una decisió que hauran de prendre totes juntes i per la que difícilment estaven preparades. FItz Roy no és més que l’escenografia triada per l’autor Jordi Galceran per recordar-nos que l’estadística es forja amb un conjunt de variants […]

Gordas és una comèdia irreverent sobre la fama, la religió, l’amor, l’amistat… i el físic. Què tenen en comú Satanàs, una estrella de cinema, dues monges, una lesbiana convertida per força, les ganes de follar i un donut? Al principi semblen ingredients sense sentit… però ….Un espectacle per riure (amb alts i baixos) sobre els cossos imperfectes de tots però sobretot en les dones. Les dues actrius són grasses, ‘gordas’ com elles mateixes diuen. I ens expliquen en diferents escenes els moments com saltar-se la dieta, a l’hora de quedar amb algú amb el tinder, el moment de la recerca de moment pel sexe, la recerca el cos somniat a canvi de l’ànima.Com he comentat, hi ha escenes, esquetxos que […]