Recomanacions

Una obra dirigida per Montse Bonet que ens parla de les relacions de parella, de l’amor i del desamor, de com aquestes relacions s’han d’adaptar per sobreviure en un món dominat per la cerca de la independència personal. Les crisis de parella i l’evolució de les relacions en el temps i de com afecta l’arribada de les noves tecnologies, i el seu impacte en les maneres de relacionar-se, imposant noves formes de coneixença i de relacions. Júlia i Romeu, Ainhoa Roca i Albert Requena, són una parella tradicional, ella treballa a la ràdio i com cada dia es lleven i comenten els plans del dia i del cap de setmana. Un canvi de plans destarota l’estabilitat d’en Romeu que esclata […]

En aquesta proposta i a través de les històries i preocupacions de 12 joves europeus, l’espectacle del Conde de Torrefiel pretén donar una visió de la societat contemporània, una societat que creuen perduda i sotmesa a una forma de feixisme quotidià; una reflexió sobre el nostre dia a dia i una pregunta sobre quan som realment lliures en els nostres pensaments i en les nostres accions. Amb un llenguatge a mig camí entre la dansa i el teatre, la proposta compta amb una estètica visual i textual que potser quan va ser estrenada ja fa uns anys podria considerar-se potent. Dotze històries explicades amb ironia, de persones que amb desitjos sexuals “primitius” lluiten per mantenir les aparences. La divergència constant […]

La companyia Teatro del Barrio ens va portar EL REY la temporada passada, una proposta que ens feia mirar, de forma diferent, la transició espanyola. Ara ens porten una mica més enrere en el temps i ens presenten, cronològicament, la història del capitalisme espanyol des de l’inici del segle XX fins als nostres dies. Alberto San Juan escriu, dirigeix i interpreta aquesta proposta oferint-nos un altre capítol de la seva visió sobre els esdeveniments polítics més recents del nostre país. Amb el segell d’identitat de la companyia, ja que es tracta de teatre de denúncia. Marta Calvó acompanya en l’escenari a Alberto Sant Joan, en un viatge a 1939 per tornar a caminar des de llavors fins avui. En paraules […]

Una proposta que és una mena de còctel, que barreja el Teatre, amb la música i cançons en directe, i que en alguns moments també utilitza altres branques de les Arts Escèniques, com la dansa. Quatre actrius a la nostra vista “encotillades”, fan un repàs per un món on es considerava (… i malauradament encara es considera) la dona molt inferior a l’home, i ho fa durant els últims 150 anys de la nostra societat. Un magnífic text d’Anna Maria Ricart, molt treballat, que parteix de la vida de la doctora Dolors Aleu, protagonitzat per aquestes quatre actrius que encarnen diferents papers, amb els seus diàlegs parlats, però també amb cançons que elles mateixes interpreten a diferents veus, sense trampa […]

De tots els temes que han servit, des de l’inici de la crisi, per inspirar peces de teatre social, sàtires i comèdies musicals, la difícil situació dels autònoms d’aquest país encara estava pendent de revisió. Amb molta gràcia i originalitat, Álex Martínez Vidal i Andreu Rami han decidit ser els encarregats de dur a terme aquesta missió amb un resultat refrescant i molt divertit. Seguint l’evolució d’un protagonista que es queda a l’atur i decideix fer-se autònom, la proposta ens explica la història amb un format d’esquetxos molt efectiu, amb bon ritme i un grapat d’idees força enginyoses. Especialment, destaquen la química humorística dels dos actors, els vídeos on es paròdia un telenotícies del futur (probablement, el més hilarant de […]

Mouawad i Broggi caminen per la corda fluixa a Boscos, la mateixa per la que caminaven Max Ophuls o Stefan Zweig i que t’obliga a fer equilibris per no caure de quatre grapes en la carrincloneria o la inversemblança. I és cert que, en algun moment de la primera part, es frega perillosament el culebrot, però és un risc que més tard sabrem que cal córrer per tal que la història adquireixi la profunditat a què aspira. La Loup (Clara de Ramon) és una adolescent canadenca que mig a contracor inicia una recerca enrere en el temps acompanyada d’un paleontòleg per tal d’esbrinar quins són els seus orígens i potser desentranyar allò que gravita sobre les dones de la seva […]

“Fes-me una perduda” de Mercè Sàrries és una comèdia musical que es pot veure al Teatre Eòlia. Es tracta d’una comèdia plena de tòpics sobre la dona treballadora, mestressa de casa, mare i esposa. Una comèdia que mitjançant alguns números musicals i gags més o menys divertits, ens explica el dia a dia d’una dona que s’ha de triplicar en l’Anna-Sílvia-Raquel. La mare i mestressa de casa, la dona treballadora i l’esposa perfecta. “Fes-me una perduda” transcorre entre cançons i gags, i tot i que en un principi no acaba de quallar, va millorant en el transcurs de la representació. Però tot i així, tret d’algun gag divertit, a mi no em va acabar de convèncer. Per suposat no tothom […]

Una tarima minúscula enmig d’un escenari buit. Això és tot amb el que compta Sergi López a l’hora de pujar a escena, i el cert és que un cop acabat l’espectacle t’adones que no li fa falta res més. L’actor porta 12 anys defensant aquest monòleg escrit a quatre mans amb Jorge Picó, però això no resta mèrits a una actuació superlativa que exigeix donar el màxim a cada nova funció. L’energia i la tècnica de López -no s’ha d’oblidar que tant ell com Picó van estudiar a l’École Jacques Lecoq de Paris- són fonamentals en aquest espectacle i ho impregnen tot de dalt a baix, tot i que no seria just oblidar-se de la magnífica idea que hi ha […]

Cita sovint Joan Ollé un mestre seu que li deia que en teatre 1 + 1 + 1 + 1 = 1, i la referencio en aquest cas perquè “L’ànec salvatge” que ha produït el Teatre Lliure i que encara (per poc temps) pot veure’s a la seva seu de Montjuïc, n’és un exemple molt il·lustratiu, tots els elements se signifiquen els uns als altres, tot té sentit en conjunt, tot suma amb un objectiu comú, el muntatge, la representació. Gregers Werle és un jove de bona família que s’obstina a fer complir els “imperatius de l’allò ideal” que -des del seu punt de vista- no són altra cosa que fer prevaldre la veritat per sobre de tot (i caigui […]

Doncs sí, l’Espai Lliure pelat, només amb una p… cadira, això sí, amb una il·luminació de luxe. Com es poden suggerir tantes coses només encenén i apagant llums? Pregunteu-li al Raúl Baena. L’obra hauria de ser àrida i rasposa com un fregall d’espart, ja que va del naixement i creixement del capitalisme espanyol, però aquest fill de dibuixant incisiu ha resultat ser un creador del mateix calibre que el pare: incisiu i rebuscador com un sense sostre entre les deixalles de la política espanyola de l’últim segle. Interesantísim plantejament i una posada en escena notable. Els dos intèrprets, nota alta. Crítica completa » http://bit.ly/2oMbubd

PROTESTA és una de les obres prohibides de Havel i ha estat treta a la llum per la companyia Exquis Teatre. Dirigida per Jordi Casasampera està emmarcada dins del seu cicle “Cicatrius“, cicle que pretén recuperar obres de les cicatrius que encara estan obertes a Europa. En aquest cas, una obra que a causa de la prohibició es va convertir en un autèntic objecte de culte clandestí entre els cercles de la cultura txeca dels últims trenta anys. PROTESTA és una conversa desigual entre dos intel·lectuals, Stanek (Jordi Gràcia i Vallès) i Vanek (Carles Goñi). Stanek és un escriptor acomodat que s’ha assimilat al règim polític totalitari i està protegit pel sistema. Està reconegut i té una bona posició en […]

Ha estat tot un privilegi haver pogut assistir a un assaig i posterior representació d’aquesta proposta on gent “gran” del meu barri (Gràcia), en una sessió de dues hores han seguit les indicacions de Didier Ruiz, director d’aquesta posada en escena. I els hi dic “grans”, perquè no solament ho són per haver arribat a superar l’edat de 75 o 80 anys, sinó perquè són persones valentes en superar la por d’explicar en públic els seus records davant de les grades d’un teatre amb una capacitat de 250 espectadors. M’adono que són realment pocs “records” que jo no he viscut directament, perquè són d’una època que encara no havia nascut, però la resta que són la majoria, els torno a […]

El dramaturg anglès Noël Coward va estrenar Vides privades l’any 1930, i des d’aquell precís moment el text es va convertir en un dels principals referents de l’alta comèdia britànica. L’obra ha tingut incomptables versions, i per elles hi ha desfilat un bon nombre d’estrelles del teatre o el cinema anglosaxó del moment: Gertrude Lawrence, Laurence Olivier, Tallulah Bankhead, Maggie Smith, John Gielgud, Richard Burton, Elizabeth Taylor, Joan Collins, etc. Tot i que ara pot semblar un text superat i un pèl passat de moda, el seu mèrit encara és el de reflectir com pocs la batalla entre sexes i la sofisticació d’uns diàlegs i unes situacions d’una època molt concreta. Segons sembla, La Brutal tenia molt clar que calia […]

Ana Maria Ricard, autora de “Barbes de Balena” ha construït un quadre poètic d’una gran bellesa visual, en que el pinzell esdevé ploma. Una joia en tots els sentits, text, escenografia, vestuari, interpretació i música en directe. Sota la magnifica direcció de Mònica Bofill quatre actrius excel.lents. Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López i Anna Romaní, ens expliquen la lluita que van haver de patir les dones del S.XIX per obrir-se camí per aconseguir els seus somnis dins d’una societat masclista. Es tracta d’un homenatge a totes elles, i ho fan des de la memòria de les seves avies i besàvies representades totes elles en la figura de Dolors Aleu, la primera dona llicenciada en medicina dins l’estat espanyol, rebesàvia […]

Dins el VII Cicle de Companyies en Xarxa, la Romería Producciones presenta el seu primer espectacle, “Amorodioamor” en el Tantarantana Teatre. “Amorodioamor” neix de la idea de construir un espectacle a partir de la conjugació de l’amor amb les emocions. I ho fa mostrant-nos les diferents etapes per les que passa una relació d’amor i quines són les nostres emocions dins aquesta relació. María Miguel a part de ser-ne l’autora, també és l’actriu que interpreta al personatge de la Greta. Una feina excel·lent on l’actriu mostra el gran ventall d’emocions per les que passa la protagonista. Emocions que transiten mitjançant la paraula, la dansa, els audiovisuals, la poesia de Benjamín Prado i la composició musical d’Iñaki Rubio. Tot sota la […]