Recomanacions

Cada vegada més, l’efectivitat teatral de La Brutal depèn més del projecte que tinguin sobre la taula o les inquietuds de qui dirigeixi en cada cas que d’una personalitat pròpia com a productora. La seva filosofia està, més o menys, definida: treballen sobre textos d’autors contemporanis o adaptacions de clàssics amb tarannà realista i un marcat accent urbà. Però, més enllà d’això, el que ens han anat oferint durant els darrers anys ha tingut resultats diversos. En aquest cas, ens trobem l’actualització d’una peça de Noël Coward que és, en alguns moments, divertida, en d’altres apunta temes interessants però que, en global, resulta un pèl irregular. El que, potser, no hauria de ser més que un vodevil sobre la lluita […]

A l’octubre del 2015 la peça es va estrenar amb la família Frutós Nicolàs en el Festival TNT, amb un gran èxit de públic. Dos anys després, l’Antic Teatre ha recuperat aquesta proposta protagonitzada aquest cop, per la pròpia família de les dos creadores: Mònica Almirall amb el seu pare Lluís Almirall i Mariona Naudín amb el seu pare Romà Naudin. UNA FAMÍLIA BALLA és un projecte escènic que explora la possibilitat de modificar els rols i les jerarquies que heretem, i que sostenen la institució familiar. Dos pares i dues filles en escena ens reben vestits amb una granota taronja i cantant, dos músics els acompanyen, a l’escenari taules i cadires. Sangria a disposició de qui vulgui. De cop […]

Lou Andreas-Salomé (Luiza Gustàvovna Salomé) va néixer a Sant Petersburg el 12 de febrer de 1861 i va morir a Alemanya el 5 de febrer de 1937. La Gestapo va confiscar la seva biblioteca pocs dies després de la seva mort. Psicoanalista i escriptora, va ser musa i amant de grans intel·lectuals i artistes del seu temps, va compartir secrets amb Friedrich Nietzsche, i va ser deixebla i col·laboradora de Sigmund Freud i amiga del poeta Rilke. Desitjada per tots, que li demanaven matrimoni, finalment es va unir a Paul Rée, amic de Nietzsche. Un temps més tard va esdevenir la parella duradora i apassionada del poeta Rainer Maria Rilke. Pionera en l’art de ser ella mateixa va escriure més […]

Una producció dins del VII Cicle de Companyies en Xarxa al Teatre Tantarantana. Aquest cicle apropa les propostes de companyies del circuit teatral independent de l’estat. Enguany nou companyies ofereixen una mostra de les diferents tendències i maneres d’entendre l’experimentació en les arts escèniques. AMORODIOAMOR és una obra que utilitza el llenguatge teatral, la dansa i les arts visuals i un envolvent espai sonor, per explicar com es pot arribar a odiar a qui més s’ha estimat. Entrem a la sala i tot just ocupar les nostres localitats, Greta (Maria Miguel) amb un barnús i sabatilles s’adreça al Miquel i l’abraça tot dient, “gracias por venir, estoy muy mal, me acompañas? ” …. i el fa pujar a l’escenari. Un […]

Oriol Genís és el mànager de Andrés Villarrosa “el cantante melódico del trémolo metódico” i espera que arribi l’artista a la sala de El Maldà on ha d’oferir una actuació al seu públic. Espera amb la paciència del mànager, i, mentre espera, fent temps per no haver de suspendre i tornar els diners, ens fa un retrat biogràfic d’aquesta fugaç estrella de la Bodega Bohèmia. …. I és que Andrés Villarrosa és un impresentable, un home de poca paraula que no compleix sempre els seus compromisos…. alguna nit es presenta a l’espectacle i d’altres no, tot segons li peta…. deixant plantats als espectadors. Continuem esperant l’arribada del cantant i l’Oriol continua explicant anècdotes de la seva vida i la seva […]

Un text de William Shakespeare que hem vist representat recentment en un altra proposta escènica al Teatre Nacional de Catalunya i que també ens va agradar molt. Ara, tornem a reviure aquella història en una proposta de petit format en què s’ha buscat l’essència…. i s’han sabut sortir amb nota. Anem al Àtic22 una mica a cegues, sense saber ben bé quina visió d’aquest text clàssic de William Shakespeare, ens oferiran…… i enshem trobat amb una proposta àgil, divertida i diferent, molt diferent del que estem acostumats. Tot comença amb una festa per rebre els homes que han tornat sans i estalvis de la guerra. Beatriu i Hero, esplèndides Anna Bertran i Mariantònia Salas, esperen els seus amics Benedicte i […]

Segons podem llegir en el diccionari, la paraula zaquizamí, provinent de l’àrab, fa referencia a una golfa o última cambra d’una casa, habitualment sota teulada. Un espai on es guardaven els objectes en desús. I aquesta és l’escenografia que ens trobem en la Sala Tallers del TNC, unes golfes que momentàniament s’han quedat a les fosques, els nens que hi jugaven han marxat i és aleshores que els ninos tornen a la vida. Un armari amb tres prestatges, un gran bagul i moltes capses plenes d’andròmines. L’espectacle infantil i familiar ZAQUIZAMÍ ha arribat al TNC després d’una gira per Catalunya i Espanya amb més de 50 representacions i de participar en nombroses fires i festivals com Fira Mediterrània de Manresa […]

La companyia Teatre de l’Alba prepara el seu primer projecte: “Te lo contaré en un viaje”. Es tracta de l’adaptació del llibre homònim de Carlos Garrido Torres. En un principi no les tenia totes d’anar a veure aquest espectacle, ja que el meu pare va morir en les mateixes circumstàncies que l’Alba. Després d’escoltar la Conferencia en la EASP: “Te lo contaré en un viaje: el camino hacia la espiritualidad laica”, que va fer Carlos Garrido (escriptor, periodista i pare d’Alba), vaig canviar d’opinió. L’enfocament de l’obra no era la historia de la noia, sinó en les coses que esdevenien importants des del personatge d’Alba. Coses importants com l’esperança, les emocions, els valors i l’espiritualitat. Segons Carlos Garrido “El espejo […]

Álex Martínez i Andreu Rami, amics en la vida real, juntament amb Joan Berenguer (compositor i pianista) ens relaten en forma de comèdia, les contrarietats d’un jove emprenedor que decideix fer-se autònom. Pràcticament sense escenografia, ajudats pels canvis de vestuari, les projeccions d’un telenotícies (amb un divertidíssim Biel Duran fent de periodista) i la música en directe, aquests “locus” del teatre han muntat un musical molt particular que no us podeu perdre. La crisis econòmica i la precarietat laboral que vivim impulsa a moltes persones a provar sort a treballar per compte pròpia. Aquest és el cas de l’Alex, un jove de trenta anys, que s’ha quedat sense feina. Però quin problema hi ha…No et preocupis si et quedes sense […]

RIGOLETTO, és una de les obres mestres del compositor italià Giuseppe Verdi; el llibret és de Francesco Maria Piave, basat en l’obra teatral Le roi s’amuse de Victor Hugo. L’argument ens explica la història del bufó de la cort del Ducat de Màntua (nord d’Itàlia), on la seva filla Gilda s’enamora perdudament del faldiller noble, en una relació rebutjada pel seu pare i que desencadena un tràgic final en una societat on tot val. En aquesta producció que hem pogut veure aquest passat divendres al Liceu, el que més ens ha agradat, ha estat l’extraordinària posada en escena de Monique Wagemakers, que ens ha fascinat per la seva coreografia de moviment escènic, el seu color i per la plataforma basculant […]

Resulta admirable que un grup com Projecte Ingenu, format per actors i actrius tan joves, hagi decidit afrontar textos clàssics com a línia identificativa, quan el risc és molt més elevat i la dificultat més gran que treballar amb un teatre contemporani més proper a la seva realitat. Després d’oferir-nos un Hamlet i un Romeo i Julieta amb resultats notables, el director Marc Chornet ha endinsat la companyia en l’univers de Lorca amb, probablement, els seus millors resultats fins al moment. D’aquesta manera, Yerma, la peça escollida, agafa en les seves mans un tarannà ple de simbolisme, delicadesa i intensitat. En aquest cas, la proposta no té cap tic de taller d’escola d’interpretació, al contrari, en la seva forma, aparença […]

… al sortir del teatre, tots menys jo que ja estic retirat, eren autònoms. O sigui que l’obra era en conya, però… Autónomos El Musical, és una peça feta entre col·legues que ens parla de la crisi recent, la falsa recuperació i baixada dels índex d’atur a base de que tot “cristo” menys els polítics, cardenals i bisbes s’han hagut de fer autònoms. Gràcies. Pràcticament sense escenografia i amb l’ajut impagable del pianista Joan Berenguer, Andru Rami i Álex Martínez Vidal, col·legues a la vida real, han muntat un pollastre divertit en calu de conya. Un encert les projeccions d’un telenotícies que feia de contrapunt a les situacions esbojarrades d’aquest parell de monstres. Només en sessions semigolfes (22:00) cada dissabte […]

Al Maldà, l’Oriol Genís és el mànager de l’Andrés Villarrosa, un cantant dels de casette de benzinera, degia ls que viu l’art de la cançó des de la ingenuïtat i el romanticisme, des de la caspa i la carrincloneria també, d’aquells pels que cal gratar molr per aconseguir-li volos. L’Oriol Genís n’és el responsable de la idea original, i Marc Rosich és qui signa la dramatúrgia. Tots dos decideixen, no enderrocar la quarta paret, sinó fer-ho tot miques, per establir un diàleg entre el Genís/Mànager/Escriptor i en Rosich/Dramaturg. Tots dos esperen, igual que ho fa el públic, i és aquesta espera la que acabarà essent matèria teatral. Endur-s’ho tot al terreny de la comicitat té els seus riscos, i omplir […]

Moltes són les actrius (i els actors i directors!) que reivindiquen la falta de grans papers femenins en el teatre clàssic. Hedda Gabler és un d’aquests pocs. I Julia Barceló i la Cia. Solitària la defenen amb fluïdesa en aquesta adaptació contemporània. Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-filla-del-seu-pare/

Des de fa gairebé una dècada, malauradament, la rebel·lia social i l’inconformisme són temes que acostumen a estar en el debat general degut al gran impacte que la crisi econòmica ha causat en la nostra societat. La rebel·lia possible és un text que tracta, en forma de sàtira costumista, el tema de la lluita i la indignació tot i que des d’una mirada una mica ingènua. Escrita per Javier G. Yagüe i Luis Garcia Araus, originalment, l’any 2007, resulta evident que el pas del temps i els esdeveniments mundials no han jugat a favor d’aquesta història centrada en detalls quotidians que, per molt molestos que siguin, són anecdòtics al costat de les grans injustícies a les quals assistim diàriament. Malgrat […]