Recomanacions

Al mes del desembre de 2015 es va estrenar aquesta versió lliure de Hedda Gabler dins del Festival Temporada Alta, amb la firma del jove dramaturg gironí Aleix Aguilà i la direcció de Pau Miró. Els intèrprets formen part de la companyia Solitària i treballen plegats per primer cop en aquesta proposta: Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals. Partint de la trama del seu autor, Henrik Ibsen, Aleix Aguilà ha refet la història limitant l’acció a la nit de cap d’any i l’endemà. Amb una mirada desacomplexada, aconsegueix traslladar el personatge, les seves frustracions i la seva crisi existencial al món contemporani. Un món on vivim amb una obsessió malaltissa per mostrar-nos als altres, per aparentar ser el que […]

Dissabte passat ens vàrem apropar a la primera sessió al Teatre de l’Eixample, i un altra vegada amb una certa por, perquè aquell matí havíem llegit una crítica destructiva que literalment se la carregava, sense gaires miraments ni arguments. A vegades crec que els que escrivim les nostres opinions sobre el que veiem al Teatre, no som massa conscients del mal que li podem arribar fer a un equip de persones que han estat treballant en un projecte artístic i han posat tota la seva il·lusió, el seu treball i els seus diners en aquest projecte. Una crítica d’aquest calibre pot acabar fent que una proposta escènica fracassi, malgrat que aquesta tingui, com és el cas, una qualitat més que […]

Una magnífica opció per passar una estona de desconexió total amb la nostra realitat. Des que estàs entrant a la sala et submergeixes en un altre món al compàs d’un flexo de la llum amb so de violoncel, tocat per un ésser sortit d’un univers de fantasia. Ja a dins, l’escenografia no té desperdici, estem a una carpa de circ en una altra dimensió. Millor no perdre detall perquè cada element / instrument és més original que l’anterior! Interpretació molt autèntica, amb personatges molt aconseguits i ben defensats que desprenen una gran tendresa! Gags que desperten des d’un tímid somriure a la més gran riallada, senzillament perquè no ho busquen d’una manera forçada. En tot moment hi ha risc i […]

Deliciosa i amarga. Tendra i violenta. Tot i tenir un format agradable, humorístic i lleuger, la temàtica és molt potent i atravessa per tots els poros de la pell. Cocktail de text, dansa, música en directe,… perfectament preparat i servit. Utilització de diversitat de recursos en la justa mesura i amb un per què, amb molt de simbolisme i molta metàfora perfectament comprensibles. Molt de joc en escena, naturalitat i veritat. Format magistral per conéixer la biografia d’algú, per conéixer a la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. I amb ella, la de tantes altres dones. La de tantes altres peixetes que acaben a la mar. Ens hem tret […]

Molts dels musicals que ens arriben actualment ho fan amb el comodí d’apostar sobre segur, tot refugiant-se en alguna història coneguda o en productes habituals, ja siguin pel·lícules, grups musicals o d’altres similars. Per això, s’agraeixen apostes com aquesta, la qual d’entrada arrisca sense vendre’s com allò que ja hem vist tantes vegades i oferint un punt de partida original dins dels musicals. Tot i això, l’obra té els seus encerts i les seves mancances, però sent en tot moment una proposta que ens fa passar una bona estona, gràcies especialment a unes bones veus, a uns temes musicals complaents i a una història lleugera amb la que ens deixem emportar sense gaires complicacions. Per contra, la història que se’ns […]

Sí, una autèntica filla de puta, però el títol és Filla Del Seu Pare, obra a partir de Hedda Gabler d’Ibsen. L’adaptació és d’Aleix Aguilà, que ha passat la tisora i ha deixat la peça amb els tres protagonistes: la Hedda, el seu marit Jorgen i l’amic Ejlert, però jo no hi he trobat a faltar res més. perquè l’adaptador ha sigut hàbil, l’ha traslladat a l’època actual i ho ha sabut lligar. S’ha permès una llicència, mantenir que del segon llibre d’Ejlert no n’hi havia còpia i era un manuscrit. Tot i així, a mi no m’ha molestat. Escenografia bona, il·luminació espectacular i actuacions molt ben travades, i amb tot això el resultat ha estat excel·lent, segons el meu […]

Pocs actors, un escenari molt gran i tot i així ben ple! Ens submergim en un ambient fred i impersonal per tractar una cosa tan personal com la identitat. En aquest cas la falsa identitat. Estètica cuidadíssima i personatges molt treballats. Quan la interpretació és bona i hi ha un domini del cos i dels espais amb un imaginari ric per part de l’actor/acrtiu, no ens cal molt més als espectadors per entendre-ho tot i ,a més, completar amb la nostra imaginació. En aquesta obra en veiem un exemple. Ritme molt bo, amb moments lents i pausats i trencaments. Tot i així, encara no sé ben bé per què, se m’ha fet una mica llarga i no m’ha acabat d’atrapar […]

La doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913) va ser la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. A la seva tesi doctoral va reivindicar la necessitat de proporcionar una bona educació a les dones, al mateix temps que feia un al·legat contra la cotilla, aquella peça de roba que enclaustrava a les dones i els hi perjudicava la salut. Aleu va aconseguir dedicar-se a allò que més desitjava, però no sense superar tots els obstacles que se li van presentar. Ara amb Barbes de balena, a El Maldà, recordem a aquesta i a altres dones que ens han precedit, mentre s’encoratja a totes aquelles que han d’arribar. Anna Maria Ricart ens presenta un text molt elaborat, […]

Primer vaig tenir la sort de poder veure un pasi per molts poc d’aquesta funció. I ahir ja vam poder veure l’estrena al Maldà. Un espectacle que ens parla d’Andrés Villarrosa, un músic una mica tronat que va existir i que recuperem per les nits golfes del cap de setmana. Amb un magnífic Oriol Genís i un alter-ego Andrés Villarrosa. Inicialment la funció comença amb retard, força retard ja que l’Andrés no ha arribat i encara no sabem si podrà assistir, segons sembla aquest Andrés Villarrosa és un personatge una mica extravagant. I no és la primera vegada que ho ha fet. Amb això, tenim a l’Oriol (el pobre ha fet tot el possible tenir un bolo de l’Andrés al […]

La companyia Menú Teatral presenta Alícia, un espectacle amb dramatúrgia de Pablo Ley a partir d’Alícia al país de les meravelles i Alícia a través del mirall de Lewis Carroll. Amb un inici que descol·loca en un primer instant, t’adones a l’instant que no tenim una obra com hem vist fins ara. Cada actor no realitza un únic personatge, i és normal veure multiplicitat de personatges amb una companyia de pocs integrants. Podem veurem a tots els actors de la Cia Menú Teatral interpretant el personatge de l’Alícia. Tots els actors van interpretant a tots els personatges i on podem veure en aquest detall tot un encert quan podem veure el somrient Gat Cheshire. És la màgia d’aquesta obra i […]

Sí, els feixistes, els que es caguen de por davant un bon poeta que connecta amb el poble, els amics dels que encara estan al Gogierno de España. Ho deixo que m’estic emprenyant al parlar de García Lorca. Aquesta Yerma que es fa al Teatre Akadèmia està molt afinada, començant per l’espai dissenyat per Laura Clos “Closca”, passant per la il·luminació de David Bofarull i acabant per la direcció de marc Chornet i l’adaptació del mateix Chornet i Anna M. Ricart. De prota en fa l’Alba José que està impressionant, recita amb desimboltura el text i amb el cos expressa tot el trànsit pel seu viacrucis. La resta d’intèrprets estan a la mateixa altura, però el paper de Yerma és […]

Carta de amor a Julia Gutierrez Caba, Miguel Rellán i David Serrano. Estimats Julia, Miguel i David, Vull declarar el meu absolut amor per vosaltres. Cartes de amor posa les cartes d’un parell d’actors, cap per amunt, que interpreten els seus personatges des de la tendresa de la infància fins a la tristesa de la mort, una relació que evoluciona en poc més d’una hora a una velocitat inhumana. Estimat Miguel, NO!!! El mundo no es una mierda, si de vez en cuando venís a Catalunya, si se cree en el mago de Oz, si nos permitís descubrir vuestro verdadero tu, a nuestro verdadero yo. M’agrada que la vida sigui aleatòria i et porti sorpreses en forma d’espectacle. Moltes gràcies […]

Un cop més la calòrica torna a posar el dit a la nafra. Pren un tema d’actualitat i te l’esclafa als nassos i te’n fa farinetes. Literalment . Fairfly és economia-ficció, o no tant, és sociologia-ficció, o no tant, és marketing-ficció, o no tant. Genials els 4 actors, genials les seves interpretacions en una obra de petit format i proper, però de gran abast social. Genial girar la truita i riure dels nostres “marrons”, de les nostres anades d’olla, que es confonen amb utopies boges que són tant difícils d’aconseguir. L’amistat i la feina són dos grans temes a Fairfly de Joan Yago, que un cop més toca allà on fa més mal mentre se n’en fot. La ressenya ampliada […]

Després de Només són dones i Esplendor, Carme Portaceli torna a tractar l’univers de la lluita femenina adaptant al teatre la novel·la més popular de Charlotte Brontë. Aquest cop, estem davant de la història d’una dona del segle XIX que desafia la societat patriarcal establerta. Amb un fort caràcter i una sinceritat directa i sense filtres, Jane Eyre defensa els seus principis i la seva llibertat per sobre de tots els obstacles i dificultats. Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-jane-eyre/

… a recol·locar l’hèrnia al seu lloc després de tan riure, i és que entre l’Oriol Genís i el Marc Rosich han organitzat un “pollo” de consideració recordant al cantante melódico del trémolo metódico. Com és natural davant d’un fet d’aquesta magnitud, al Maldà no hi cabia ni una agulla; no sempre es recupera al que havia sigut ídol de la famosa i extinta Bodega Bohèmia del carrer Lancaster. Només per veure el número de la Canción del Guau Guau i el ball de claqué amb que el remata, ja val la pena anar a la sessió golfa al carrer del Pi número 5. Ni el Fred Astaire. Crítica completa » http://bit.ly/2mDCdW6