Recomanacions

Després d’atrevir-se amb Shakespeare i Caryl Churchill, Projecte Ingenu es llança en aquesta ocasió a adaptar a Lorca, i ho fa amb una posada en escena plena de bellesa i unes interpretacions fresques, contingudes i elegants. Amb aquests ingredients i la magnífica adaptació de Marc Chornet i Anna Maria Ricart, Lorca ens mira als ulls i ens parla a cau d’orella per explicar-nos una tragèdia plena de capes i matisos, que segueix molt més vigent del que podríem passar. Molt recomanable. Més informació a Somnis de teatre

A Close to Liza, Virgínia Martínez torna a demostrar que és molt més que una bona veu i ens regala un espectacle total, a mig camí entre la biografia, el recital i l’homenatge. Sense ni una paraula de text però interpretant amb el cor cadascuna de les lletres, Close to Liza repassa algunes de les cançons de la diva mentre dibuixa amb encert la seva biografia. Un espectacle que fa posar la pell de gallina, humiteja els ulls i, apunteu-ho, tornarà al Maldà a l’abril. Més informació a Somnis de teatre

Amb Fairfly, La Calòrica recupera el seu sentit de l’humor i la seva crítica àcida, punyent i insuportablement lúcida. Aquest cop li ha tocat el rebre a la cultura de l’emprenedoria i el sempre intel·ligent Joan Yago no ha deixat cap detall sense explorar. Amb comèdia i drama, però sempre amb la veritat com a arma de destrucció massiva, Fairfly ens presenta 4 personatges que decideixen muntar la seva pròpia empresa quan veuen perillar els seus llocs de feina. Impecablement interpretada i amb un espai escènic sorprenent i proper (prepareu-vos per estar sobre l’escenari del Tantarantana), Fairfly conté tots els ingredients que fan de La Calòrica una de les companyies independents més interessants del panorama. Més informació a Somnis de […]

L’obra “Fuita i Martiri de Sant Andreu Milà” (1973) que podeu veure a la sala petita del Teatre Gaudí, és la primera novel·la que va escriure l’autor mallorquí Miquel Àngel Riera. Dins de les meves inquietuds està la de conèixer la narrativa dels altres Països Catalans, així que aquesta era una bona oportunitat de conèixer la d’en Miquel Àngel Riera, un dels escriptors més representatius de la literatura mallorquina, i una bona opció per tal d’apropar-nos i entendre a la seva gent i els seus costums. “Fuita i Martiri de Sant Andreu Milà” estrenada a La Sala La Fornal de Manacor el dia 15 de setembre de 2016. Una cadira i la imatge d’una finestra de barrots (projectada en una […]

Quan trio una obra de teatre quasi sempre ho faig en funció de qui és l’autor, qui l’ha dirigit o quin és el repartiment. Tots tenim les nostres preferències. Quan tens la sort que tot l’equip artístic que t’agrada coincideix en un mateix muntatge,normalment l’experiència és brutal!!! En “L’ànec salvatge” es produeix aquesta conjunció , cosa que va fer que comprés les entrades de seguida que van sortir a la venda. En primer lloc es tractava d’un text d’Ibsen, la dirigia Julio Manrique, l’escenografia era d’en Lluc Castells i el repartiment de luxe. Un repartiment en el que coincidien dos grans actors als que els tinc una especial admiració, l’Ivan Benet i en Pablo Derqui. Com no podía ser altre, […]

Quan la rapera i poeta Kate Tempest es va introduir en el món del teatre, tot feia presagiar que els seus textos serien contundents, com un cop de puny a l’estómac, i que parlaria de personatges que podem tenir molt a prop. Per això els tres protagonistes d’aquesta obra -quatre, si tenim en compte al difunt Toni, del que se’ns dóna l’esquela just a l’entrar- s’emborratxen, fumen porros, van a les discoteques i tenen ressaques monumentals. Són personatges que han tirat endavant a les seves vides com han sabut, o com han pogut, i que ara es troben atrapats i confosos. Una història de petites frustracions i de desencants en el jovent actual. El principal mèrit de Wasted és la […]

Una nena perduda en un món absurd que afronta els perills de fer-se gran. Travessar el mirall, entès com a pantalla de la tecnologia avançada, potser sigui una metàfora del futur caòtic que Carroll va imaginar, i el què ha imaginat Marta Buchaca és que els miralls al primer terç del segle XXI són els mòbils (podrien ser-ho les tauletes, els ordinadors…). Alícia fa deu anys, i els pares li regalen el mòbil que demana des dels cinc. Un conill que sempre fa tard li’l roba i ella es llença cau avall darrere del preuat tresor. A l’altra banda hi coneix el gat de Cheshire, el barreter boig, la malvada reina de cors, el rei… El viatge el fa amb […]

Feia temps que no ens ho passàvem tan bé al Teatre. Divendres passat vàrem sortir de la Sala Gran del TNC amb un somriure dibuixat a la cara i és que estàvem plenament satisfets amb la proposta que Sergi Belbel ens ha regalat, basat amb un dels pocs textos escrits pel teatre de Mercè Rodoreda. Un text que fa uns 20 anys ens va descobrir la gran Rosa Novell, escrit per Mercè Rodoreda als anys 50 però que ens parla d’una època anterior, en ple esclat del Modernisme a Barcelona. Amb una aparença de Comèdia costumista, ens dibuixa uns personatges que ara mateix ens menjaríem amb patates, per la seva enorme tendresa…. un grup de veïnes de més de 60 […]

Així li deia Bertolt Brecht a Karl Valentin, l’autor de les peces breus que avui he vist a la sala Frégoli de La Seca. Una dotzena d’elles escollides pels de Taganrog Teatre i dirigides per Lluïsa Mallol. Teatre de l’absurd en la seva més àmplia qualificació. Pel meu gust és d’aquells espectacles que queden una mica encotillats en un teatre, doncs demanen la proximitat i interacció dels locals nocturns tipus cabaret, però no ha estat un problema, la funció ha passat en una bufada i el públic ha sortit molt content. Crítica completa » http://bit.ly/2mbElaF

Després de set anys d’existència, La Calòrica continua demostrant que és una de les companyies emergents més originals, efectives i amb més personalitat del panorama independent. L’associació creativa entre el dramaturg Joan Yago i el director Israel Solà resulta una combinació de talent cada vegada més memorable a l’hora d’abordar les propostes que es decideixen col·lectivament entre tots els membres del grup. Aquesta forma de treballar tan democràtica per escollir els temes que els importen i volen tractar és el que, realment, marca a tots els seus espectacles d’un fort caràcter generacional, d’una mirada crítica i d’un compromís inherent amb el seu contingut. Fairfly manté aquesta mateixa línia decantant-se, en aquest cas, per una sàtira fresca i trepidant sobre el […]

N’hi ha que han dit que aquesta Florentina no aporta res de nou i que el TNC no hauria de seguir reproduint estampes d’èpoques passades, si no és per actualitzar els seus textos i donar un tomb a la truita. S’ha dit també que és feina dels teatres privats fer obres d’aquesta mena i deixar el teatre nacional per a altres menesters. Potser tots tenen la seva part de raó, però jo no puc deixar d’admetre que he gaudit de valent amb Rodoreda, amb el magnífic planter d’actrius, amb la clàssica direcció de Belbel i amb la megalòmana escenografia de Max Glaenzel. És fàcil criticar un tipus de producció com aquesta, però crec que encara és més fàcil caure sota […]

Tot el que faci flaire de Verdaguer m’enamora. Ho reconec i he de dir que sóc força fan d’Obeses així que m’és difícil cercar una imparcialitat a l’hora de recomanar aquesta obra que, per a mi, ha estat com un gran regal inesperat. Malgrat que hi ha un molt bon treball dramatúrgic en la selecció i composició del text (intercalant grans clàssics com el Sum Vermis i fragments del Cant de Gentil amb d’altres menys coneguts) , l’estructura general de la peça queda una mica fluixa. L’argument de “noi coneix a noia” està servit sense massa guarnició i amb la sensació d’haver estat reescalfat massa vegades. En canvi, l’enfrontament entre els dos Verdaguers, el jove i el vell, té gust […]

És un divertiment còmic amb capes de profunditat crítica. Un joc dramàtic entra l’absurditat i l’humor. Jocs de paraules, gags de clown. Un text fill de l’actor de cinema mut, que diu moltes coses que no es diuen. Una magnífica direcció i interpretació, amb un tempo mesurat. Accelerat quan cal, al ralentí quan cal. 12 històries amb un estil que segur que ha estat font per a Calders, Beckett i tants altres que sobrevivien en temps de guerra i horror. Els tres actors, Josep Maria Mas, molt pallasso, Ferran castells, molt showman, Blanca Pàmpols, molt tendre. Un text tant difícil de dir, i tant ben dit! 12 peces molt ben treballades i jugades entremaliadament per la Lluïsa Mallol. Se’m fa […]

No, redéu. La Calòrica; el caloret és el que deia mig torrada aquella alcaldesa que tenia el fetge com un paté de foie. La Calòrica és una companyia de teatre que ja porta uns quants anys divertint al personal amb posades en escena sempre divertides, i avui no ha estat diferent. Fairfly és una comèdia de Joan Yago en que dues parelles que estan a punt de ser acomiadades de l’empresa en que treballen posen en marxa la idea revolucionària d’un dels components del grup. Obra fet dins l’escenari del Tanta, actors i públic, amb una distribució a quatre bandes que ha resultat genial. No puc explicar res perquè després m’apedregarieu pel carrer. Aneu-la a veure, feu-me cas, cony. Crítica […]

D’un dramaturg com David Mamet, guanyador del premi Pulitzer de teatre, autor de més de trenta obres, guions de cinema i que, fins i tot, ha dirigit diverses pel·lícules, és comprensible que, en aquests moments, es permeti abordar certs nous projectes des d’una perspectiva més capriciosa. Muñeca de porcelana és un text que, per la seva estrena a Broadway, Mamet va escriure especialment per ser protagonitzat per Al Pacino. D’aquesta manera, la proposta és un regal al servei del lluïment de l’actor principal, replet de monòlegs contundents, frases grandiloqüents, girs, paraulotes i una construcció psicològica no tan complexa com cridanera. Aquesta versió de Bernabé Rico dirigida de forma correcta per Juan Carlos Rubio té la fortuna de comptar amb el […]