Recomanacions

Pocs actors, un escenari molt gran i tot i així ben ple! Ens submergim en un ambient fred i impersonal per tractar una cosa tan personal com la identitat. En aquest cas la falsa identitat. Estètica cuidadíssima i personatges molt treballats. Quan la interpretació és bona i hi ha un domini del cos i dels espais amb un imaginari ric per part de l’actor/acrtiu, no ens cal molt més als espectadors per entendre-ho tot i ,a més, completar amb la nostra imaginació. En aquesta obra en veiem un exemple. Ritme molt bo, amb moments lents i pausats i trencaments. Tot i així, encara no sé ben bé per què, se m’ha fet una mica llarga i no m’ha acabat d’atrapar […]

La doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913) va ser la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. A la seva tesi doctoral va reivindicar la necessitat de proporcionar una bona educació a les dones, al mateix temps que feia un al·legat contra la cotilla, aquella peça de roba que enclaustrava a les dones i els hi perjudicava la salut. Aleu va aconseguir dedicar-se a allò que més desitjava, però no sense superar tots els obstacles que se li van presentar. Ara amb Barbes de balena, a El Maldà, recordem a aquesta i a altres dones que ens han precedit, mentre s’encoratja a totes aquelles que han d’arribar. Anna Maria Ricart ens presenta un text molt elaborat, […]

Primer vaig tenir la sort de poder veure un pasi per molts poc d’aquesta funció. I ahir ja vam poder veure l’estrena al Maldà. Un espectacle que ens parla d’Andrés Villarrosa, un músic una mica tronat que va existir i que recuperem per les nits golfes del cap de setmana. Amb un magnífic Oriol Genís i un alter-ego Andrés Villarrosa. Inicialment la funció comença amb retard, força retard ja que l’Andrés no ha arribat i encara no sabem si podrà assistir, segons sembla aquest Andrés Villarrosa és un personatge una mica extravagant. I no és la primera vegada que ho ha fet. Amb això, tenim a l’Oriol (el pobre ha fet tot el possible tenir un bolo de l’Andrés al […]

La companyia Menú Teatral presenta Alícia, un espectacle amb dramatúrgia de Pablo Ley a partir d’Alícia al país de les meravelles i Alícia a través del mirall de Lewis Carroll. Amb un inici que descol·loca en un primer instant, t’adones a l’instant que no tenim una obra com hem vist fins ara. Cada actor no realitza un únic personatge, i és normal veure multiplicitat de personatges amb una companyia de pocs integrants. Podem veurem a tots els actors de la Cia Menú Teatral interpretant el personatge de l’Alícia. Tots els actors van interpretant a tots els personatges i on podem veure en aquest detall tot un encert quan podem veure el somrient Gat Cheshire. És la màgia d’aquesta obra i […]

Sí, els feixistes, els que es caguen de por davant un bon poeta que connecta amb el poble, els amics dels que encara estan al Gogierno de España. Ho deixo que m’estic emprenyant al parlar de García Lorca. Aquesta Yerma que es fa al Teatre Akadèmia està molt afinada, començant per l’espai dissenyat per Laura Clos “Closca”, passant per la il·luminació de David Bofarull i acabant per la direcció de marc Chornet i l’adaptació del mateix Chornet i Anna M. Ricart. De prota en fa l’Alba José que està impressionant, recita amb desimboltura el text i amb el cos expressa tot el trànsit pel seu viacrucis. La resta d’intèrprets estan a la mateixa altura, però el paper de Yerma és […]

Carta de amor a Julia Gutierrez Caba, Miguel Rellán i David Serrano. Estimats Julia, Miguel i David, Vull declarar el meu absolut amor per vosaltres. Cartes de amor posa les cartes d’un parell d’actors, cap per amunt, que interpreten els seus personatges des de la tendresa de la infància fins a la tristesa de la mort, una relació que evoluciona en poc més d’una hora a una velocitat inhumana. Estimat Miguel, NO!!! El mundo no es una mierda, si de vez en cuando venís a Catalunya, si se cree en el mago de Oz, si nos permitís descubrir vuestro verdadero tu, a nuestro verdadero yo. M’agrada que la vida sigui aleatòria i et porti sorpreses en forma d’espectacle. Moltes gràcies […]

Un cop més la calòrica torna a posar el dit a la nafra. Pren un tema d’actualitat i te l’esclafa als nassos i te’n fa farinetes. Literalment . Fairfly és economia-ficció, o no tant, és sociologia-ficció, o no tant, és marketing-ficció, o no tant. Genials els 4 actors, genials les seves interpretacions en una obra de petit format i proper, però de gran abast social. Genial girar la truita i riure dels nostres “marrons”, de les nostres anades d’olla, que es confonen amb utopies boges que són tant difícils d’aconseguir. L’amistat i la feina són dos grans temes a Fairfly de Joan Yago, que un cop més toca allà on fa més mal mentre se n’en fot. La ressenya ampliada […]

Després de Només són dones i Esplendor, Carme Portaceli torna a tractar l’univers de la lluita femenina adaptant al teatre la novel·la més popular de Charlotte Brontë. Aquest cop, estem davant de la història d’una dona del segle XIX que desafia la societat patriarcal establerta. Amb un fort caràcter i una sinceritat directa i sense filtres, Jane Eyre defensa els seus principis i la seva llibertat per sobre de tots els obstacles i dificultats. Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-jane-eyre/

… a recol·locar l’hèrnia al seu lloc després de tan riure, i és que entre l’Oriol Genís i el Marc Rosich han organitzat un “pollo” de consideració recordant al cantante melódico del trémolo metódico. Com és natural davant d’un fet d’aquesta magnitud, al Maldà no hi cabia ni una agulla; no sempre es recupera al que havia sigut ídol de la famosa i extinta Bodega Bohèmia del carrer Lancaster. Només per veure el número de la Canción del Guau Guau i el ball de claqué amb que el remata, ja val la pena anar a la sessió golfa al carrer del Pi número 5. Ni el Fred Astaire. Crítica completa » http://bit.ly/2mDCdW6

Un text realment fascinant, amb moltíssims matisos i actituds en què ens podem veure reflectits en com ens comportem al llarg de la nostra vida; a més a més, en cap cas l’hem trobat llarga, perquè hem gaudit del text plenament …. i no pas pel dramatisme del seu desenllaç, que potser si, es força previsible en alguns aspectes, sinó perquè ens ha agradat molt paladejar el camí i tots els simbolismes que l’escriptor ha emprat per explicar-nos aquesta història tan humana. És per això que no entenem com aquest text de l’escriptor noruec Henrik Ibsen, encara no s’havia estrenat comercialment a casa nostre. Des d’aquí, volem donar les gràcies als responsables d’aquesta adaptació, Marc Artigau, Cristina Genebat i el […]

No sabem fins a quin punt Lewis Carroll es podia imaginar que el personatge d’Alícia que va crear a mitjans del segle XIX tindria un impacte tan fort en la cultura popular. Innombrables manifestacions artístiques s’han inspirat en ella i el seu país de les meravelles imaginari convertint-la en una de les icones més importants de la literatura moderna. La companyia Menú Teatral se suma a la gran quantitat d’obres, pintures, pel·lícules, poemes i cançons basades en aquest llibre amb una proposta que resulta un molt interessant laboratori teatral. Sense massa interès en trobar noves lectures del text original, aquest muntatge dirigit per David Maqueda troba, des de la fidelitat al seu univers absurd, una gran quantitat de jocs actorals, […]

L’equilibri entre el respecte pel material original i la valentia a l’hora de reinventar un clàssic sempre és el punt més difícil però també el més clau per obtenir un resultat efectiu. És, francament, complicat aconseguir ser fidel i transgressor alhora sense caure en homenatges carrinclons o en efectismes superficials. El director Pau Miró, que ja ens havia mostrat el seu interès per la deconstrucció amb l’excel·lent versió de Terra Baixa amb Lluís Homar, ha tornat a encertar amb aquesta fresca adaptació de Hedda Gabler. Amb una intel·ligent dramatúrgia d’Aleix Aguilà, l’espectacle sap mantenir viva l’essència de l’obra d’Ibsen i, al mateix temps, traslladar el personatge a un conflicte, unes frustracions i una crisi existencial que tenen una mirada completament […]

En la Barcelona del S.XX van aparèixer alguns locals nocturns que se’ls coneixia com “Nidos del arte”. Enfans Terribles, Villa Rosa, Tabú, Copacabana, la Bodega Bohémia eren locals freqüentats per personalitats famoses, on hi actuaven normalment artistes desconeguts amb la il.lusió de poder arribar a ser algun dia artistes consagrats. La Bodega Bohémia era un d’aquells caus canalles, transgressors i divertits per on hi van passar un munt de personatges, d’entre ells l’Andrés Villarrosa, “el cantante melódico del trémolo metódico”. Però tal com diu la cançó, ¿Qué fué de Andrés Villarrosa? Que fue, que fue… No se, no se… Ja us aviso que no cal que busqueu a la Viquipèdia perquè no en trobareu rés d’ell. Sota la dramatúrgia i […]

Volem canviar el món. Aquesta és la frase que fa que la discussió entre dues parelles de companys de feina i amics es plantegin alternatives molt originals per respondre a l’ERO de l’empresa on encara treballen. Aquest el plantejament inicial d’aquesta magnífica obra que La Calòrica està representant al Tantarantana. El text, que signa Joan Yago, no té pèrdua. És enginyós i divertit, però també amb amb frases plenes de reflexions interessants sobre l’actualitat social i personal del nostre entorn. La direcció d’Israel Solà fa que tota la història d’aquests personatges es visualitzi en la mateixa habitació i al voltant de la mateixa taula. El pacte que sempre i ha d’haver en el teatre entre actors i espectadors aquí funciona […]

… per culpa d’una història fluixa, i d’un guió pobre no se’n treu res ni en teatre ni en cine. Si a més d’anar curt en el relat, les músiques que hi penges no tenen massa personalitat, navegant entre el pop i tocs de disco, la cosa es pot fer pesada. Estem patint un bluff de musicals a casa nostra i hauríem de vigilar perquè no tenim un suport “industrial” potent en aquesta especialitat, i si no vigilem, això ho podríem pagar car (com que se n’anés tot a prendre pel sac en quatre dies). Crítica completa » http://bit.ly/2mFpoes