Recomanacions

A La Villarroel li han agafat el gust a Mike Barlett. I nosaltres que ens n’alegrem. Al 2018, Sixto Paz hi estrenava una obra que havia triomfat a Londres feia només quatre anys: Bull. Un text molt potent sobre l’acarnissament del capitalisme liberal que governa el meravellós segle 21 que tenim la sort de viure. Aquest 2023, de la mà de La Brutal, arriba un text anterior d’aquest dramaturg i guanyador de diversos premis al Regne Unit: Love, Love, Love. Una obra que parla d’amor i, sobretot, de la seva absència. Del futur que somiaven els hippies antisistema dels anys 60 —reintegrats al sistema gràcies al boom econòmic i les promeses dels 80 i dels 90— transformat en cendres en […]

Dramaturga i guionista de moltes obres teatrals que he tingut la sort de gaudir-ne aquests anys, Cristina Clemente recrea a La paella dels dijous una situació límit viscuda en el si de la família. Aquesta obra forma part d’una trilogia, projecte conjunt de col·laboració entre autors, autores, directors i directores catalans i de l’Argentina. Durant el Grec Festival, es va veure a El Maldà (La paella dels dijous), la Sala Flyhard (Silvia) i la Sala Versus Glòries (Rovira versus Rodríguez). I ara tornen les tres a fer temporada davant l’èxit que van gaudir durant el Grec. Una trama que succeeix en únic dia, el dijous on els fills d’una dona separada van a veure-la cada setmana. Però hi ha un […]

La Barni ens torna a sorprendre amb una obra amb un compromís polític, feminista i un rerefons de la guerra civil i les seves conseqüències. En aquesta ocasió és una coproducció amb Cassandra Projectes Artístics i Lamarsó produce. Amb un text d’Eva Hibernia sobre les memòries de l’escenògrafa Victorina Durán, Marc Vilavella en fa una direcció espectacular aprofitant tots els elements teatrals que coneix i domina. Una vida desconeguda per molts de nosaltres, injustament oblidada. Gràcies a la Hibernia i el seu recull, no només hem conegut a la coreògrafa, escenògrafa i artista Victorina Durán, sinó a tot un moviment femení que començant al 1927 va aconseguir portar al parlament de la Segona República canvis legislatius que es van convertir […]

Coherència, revolució i pares són paraules antònimes. Si ets revolucionari i vols canviar el món, pensa que canviaràs d’idea quan tinguis diners a la butxaca gràcies a una bona feina i, més tard, quan siguis pare. Aquesta podria ser una de les grans idees que l’obra “Love, Love, Love” transmet, però és una idea concisa per abraçar una obra que es basa en una parella que es coneix a finals dels anys seixanta a Londres i la veiem evolucionar fins arribar a l’actualitat. El que més em va sacsejar de l’obra: copsar el mal que poden fer uns pares que exigeixen tant a una filla llesta i bona filla quan ells mateixos no van fer mai cas als seus pares. […]

Alan és el darrer muntatge de WeColorMusic (Mateu Peramiquel i Mar Puig), una companyia que expliquen històries reals amb l’objectiu de portar l’espectacle més enllà de l’entreteniment. Alan es va estrenar al teatre municipal La Sala de Rubí sota el títol d’Arrels. Es tracta d’un musical de petit format inspirat en un fet real, la història del rubinenc Alan Montoliu Albert, un jove transgènere que es va suïcidar després de patir assetjament a l’escola i al carrer. No es tracta d’un espectacle infantil, és un espectacle per a tots els públics, sobretot per a aquell sector juvenil que tant necessita mirar-se al mirall i veure-hi reflectida la realitat d’un adolescent tal com és veritablement. És una proposta on acció, moviment, […]

El Lector por horas és un dels textos més rellevants de l’obra de José Sanchis Sinisterra, Premi Nacional de Literatura i fundador de la Sala Beckett de Barcelona. Des de la Beckett s’ha organitzat la Tardor Sanchis amb la idea de fer un reconeixement tant a la seva figura com a molta part de la seva immensa obra representada en molts teatres de Barcelona amb coproduccions amb altres teatres d’Espanya. A l’any 1996 ell mateix va tenir la idea de fer una Tardor Pinter per donar a conèixer el teatre de Harold Pinter. La Tardor Sanchis ha tingut una gran acollida per part del públic. En aquest cas és una coproducció de la Sala Beckett, el Teatro de la Abadía […]

Els éssers humans tendeixen a reflexionar sobre sí mateixos més del que estarien mai disposats a confessar. L’autocompassió i la generació espontània d’autoestima és un dels trets característics que menys s’acostumen a admetre, però que estan a l’ordre del dia. És interessant aquest autoanàlisi de la persona, més encara si es tracta d’un individu amb un cert grau de celebritat. “Ser o no ser, aquesta és la qüestió” es preguntava Hamlet i bé, aquí segueix el dilema. En un monòleg de dues hores es fa un repàs de part de l’obra de Shakespeare, però també un recull de reflexions sobre altres personatges de la història del teatre i la cultura. Aquesta producció és una espectacular dissecció del personatge i del […]

La Dona fantasma, la nova proposta de la companyia de T de Teatre, semblava ben engrescadora: un homenatge a quatre mestres i una reflexió entorn de les possibilitats de la ficció i del teatre. Motius suficients per enfilar cap a platea. No obstant, l’obra ha acabat resultant una amalgama d’escenes on les frontisses no acaben d’encaixar. Per un costat, els tres primers monòlegs d’aquestes mestres semblen voler dignificar la vida que sovint s’ha considerat petita però que de petita no té res: les anècdotes d’escola, els desenganys i la misèria de la cura dels progenitors. Llàstima però, que s’acaben reduint a monòlegs insubstancials i fins i tot vulgars que no duen com aquell qui diu enlloc. L’embranzida i l’emoció arriba […]

El gran mèrit de Nao Albet i Marcel Borràs és la llibertat que sempre han tingut per fer el teatre que els hi venia de gust. Sense lligar-se a ningú ni a cap idea preconcebuda, porten ja 15 anys omplint els escenaris amb monges asiàtiques, filòsofs, skaters, atracadors o falsificadors d’art. Se’ls ha titllat de gamberros o incendiaris, però darrera de l’estridència o l’estirabot hi trobem un domini cada cop més gran de la direcció escènica. Les seves idees semblen no tenir fi, ni fronteres, i ja farts de parlar de mil i una coses… ara parlen d’ells mateixos. I ho fan, com no podia ser d’altra manera, sense filtres i amb tot el desvergonyiment del món… encara que aquesta […]

Carles Alfaro dirigeix un dels textos més reconeguts del dramaturg Sanchís Sinisterra, posant en escena una reflexió sobre la mort de l’autor, o més aviat el naixement del lector com a creador. L’obra té un aire de thriller psicològic noir, on els tres personatges, magistralment interpretats per Pep Cruz, Pere Ponce i Mar Ulldemolins, es mouen en un joc de miralls que visibilitza les seves relacions de dependència, xantatge i manipulació. La posada en escena remarca un halo de misteri, amb una il·luminació plena d’ombres i foscors, projeccions abstractes, miralls trencats al terra i uns sofàs negres tan rígids com els personatges que els utilitzen. Però per sobre de tot, aquesta obra és una oda a la intertextualitat. Si totes […]

Our Town ( La nostra ciutat) es va estrenar a Broadway el 1938, es va portar al cinema el 1940 i mesos després se’n va fer una adaptació radiofònica. S’ha representat un munt de vegades dins el teatre amateur, però aquesta és la primera vegada que es representa a Barcelona amb un repartiment d’actors professionals. Un repartiment nombrós! Una quinzena de grans actors i actrius professionals, de diferents generacions compartint escenari. Rosa Renom (regidora, narradora), Guillem Balart, Jenny Beacraft, Rosa Boladeras, Tai Fati, Oriol Genís, Paula Malia, Carles Martínez, Biel Montoro, Lluís Oliver, Mercè Pons, Xavier Ripoll, Isabel Rocatti, Josep Sobrevals i Albert Triolar protagonitzen aquesta peça, del dramaturg nord-americà Thornton Wilder, al Teatre Lliure de Montjuïc. Ells representen el […]

És nit de celebració a l’Olimp. Zeus, el màxim rei dels cels (Guim Oliver), es casa amb Hera, la deessa de la terra, del matrimoni, les dones, el cel i les estrelles. Hera és Júlia Molins. Tots els déus estan de festa. Han vingut al convit: Afrodita, Marcel Quesada, és la deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat. Ares (Clara Solé), déu de la guerra, Hades (Natàlia Mas), deu encarregat de l’inframón i dels morts, i Dionís deu de la fertilitat i del vi és Moha Amazian. Tots es coneixen de fa molts segles i entremig de danses, menjar, beure, jocs i música techno, es diverteixen i al mateix temps expliquen totes les fites i excessos de què són […]

La companyia de dansa La Taimada (El vuitè dia, Lo.li.ta / La mort, Infern) sempre s’ha caracteritzat per un llenguatge dur i unes imatges impactants. El seu és un llenguatge sovint inspirat en la fredor i en la contundència de la ciència ficció cinematogràfica, amb Kubrick com a referent involuntari. És per això que El jardí, tot i basar-se inicialment en El jardí de les delícies d’El Bosco, no amaga aquesta influència i exhibeix des de l’inici uns personatges que ens porten a un futur potser proper, però futur a fi de comptes: el nen que juga amb la realitat virtual, els guardians que amb màscara de gas inclosa es dediquen a preparar i esterilitzar l’espai on passarà tot, etc. […]

Our town és una de les obres més representades als Estats Units des de la seva creació, el 1938, i per molts una de les millors ambaixadores de la seva dramatúrgia. Thornton Wilder, l’autor, va rebre tres premis Pulitzer al llarg de la seva carrera i durant molt temps va ser considerat uns dels escriptors americans més importants. Avui en dia està una mica oblidat, tot i que la profunditat i senzillesa aparent de les seves obres –també és autor d’El llarg dinar de Nadal– encara emociona i convenç. Potser un dels seus secrets és que feia un teatre força modern per a la seva època, amb influències brechtianes i la utilització d’una sèrie de recursos que llavors podien semblar […]

A cada guerra hi ha mil històries desconegudes, plenes d’horror, dolor, solitud i tristesa. La Guerra Civil n’està plena de relats de persones que van anar al front o es van quedar a casa patint les batalles, la fam i la repressió, al mateix temps que esperaven no perdre l’esperança. Pepe Castells i Pubill és un d’aquells joves que sense arribar a la vintena havia estat reclutat a finals de 1937 per anar al front per lluitar contra l’alçament de Franco. Les seves vivències, l’enyor a la seva família, la soledat que l’envolta i l’atrapa, la gana que pateix i la guerra cruenta i despietada que no acaba queden reflectides en un dietari que decideix escriure cada dia per deixar […]