Recomanacions

La por acostuma a paralitzar a les persones, a no voler seguir endavant, a témer construir relacions o no atrevir-se a provar coses noves. Moltes vegades aquest sentiment prové d’alguna experiència desada al calaix de la memòria. A vegades simplement cal un element per trencar aquesta petita capa que ajuda a créixer i enfrontar-se a tot el que vindrà. Un llibre i la història que narra poden ser-ne el detonant. Ja era difícil escollir La historia interminable per fer-ne una obra de teatre, però fer-ne un musical? Podria semblar impossible, algú s’hi havia d’atrevir. A aquesta obra s’hi pot arribar patint perquè sobrevola per la memòria la pel·lícula de 1984, basada en la novel·la original de 1979. Per algú que […]

La carrera de Ramon Madaula com a dramaturg sempre ha anat lligada a la comèdia costumista (Adossats, Els Brugarol), encara que de tant en tant li agradi tirar de personatges històrics (Buffalo Bill a Barcelona, Conqueridors o la propera Els Buonaparte). Però també en aquests casos el to és de comèdia, o en algun cas fins i tot de paròdia. L’humor de les seves obres acostuma a ser planer, directe i no amaga mai un caràcter popular que marca completament la seva faceta d’autor. Conqueridors, amb una trama televisiva i una altra de pseudo-històrica, adopta el format de la sitcom i satiritza el món de les sèries des de dins. Això li va prou bé en un principi, i fins […]

The amateurs company han creat un producte teatral molt actual. Sorprèn que un tema tan punyent i preocupant per tots aquells professionals del món del teatre que hi deixa la il·lusió, el temps i la vida sense massa reconeixement ni ajuts econòmics no s’hagi tractat en profunditat (que jo sàpiga) a les escenes teatrals. Ivan Andrade i Clara Bes són els fundadors d’aquesta companyia i, a demés de “Partícules Paral·leles”, han estrenat obres de teatre a BCN i tractat altres temes preocupants de l’actualitat. Tots ells són espectacles de creació i per tant, coneixen bé les dificultats d’una companyia independent per tirar endavant qualsevol projecte. En aquesta obra fan moltes al·lusions als directors de les grans sales de teatre de […]

Loco Amoris és el segon espectacle de la companyia emergent La Bella Otero. El projecte neix d’un impuls creatiu arran d’una realitat compartida de manera separada: una relació a distància. Els dos intèrprets de l’obra, Aquesta obra l’he vist al Teatre de l’Aurora. Emma Arquillué i Pablo Macho Otero (també autor del text) van viure en primera persona durant dos anys aquesta situació. Partint d’aquesta vivència concreta, el projecte porta la reflexió cap a un lloc tan ampli i extens com és l’amor en el segle XXI. L’interessant era agafar les experiències més profundes. Una parella. Tu i Jo. Jo me’n vaig a estudiar a París. Tu et quedes a Barcelona. Reflexiona sobre la parella, la distància i dels sentiments […]

A tocar del 25N, Dia Internacional contra la violència envers les Dones, a la Casa Elizalde es va programar Tómbola, un espectacle de la Cia Gespalka’p amb dramatúrgia i direcció de Maria Ramírez que es va estrenar el juliol de 2023 al Teatre Eòlia i per temes d’agenda no hi vaig poder anar. Tómbola ha estat guanyadora del Premi Mostra’T 2022 de la Sala Sandaru al millor espectacle; millor actriu per Laura Dorca i millor direcció per Maria Ramírez. També ha estat nominada com a Millor Espectacle Musical de Proximitat als V Premis Teatre Barcelona 2021-2022; i a Millor Musical de Petit Format als Premis Teatremusical.cat. La vida es una tom, tom, tómbola la vida es una tom,tom, tómbola de […]

Fa, aproximadament, quaranta anys, s’estrenava als cinemes la pel·lícula La història interminable, una versió de la novel·la homònima de Michael Ende, publicada l’any 1979. La Historia Interminable,el musical és la primera adaptació teatral en format musical que es fa d’aquesta obra. Es va estrenar el 2022 al Teatro Calderón de Madrid, amb gran èxit de públic i crítica. Després de fer gira per algunes ciutats espanyoles, arriba al Teatre Apolo de Barcelona. Hi vaig anar diumenge, funció matinal. La meva valoració ha estat la màxima, tot i que van haver de parar la funció, durant uns minuts, degut a problemes tècnics d’il.luminació bastant importants. Tot i així, haig de dir, que La historia interminable és un musical espectacular! Ho té […]

Anar al teatre i sortir amb la sensació que alguna cosa s’ha mogut per dins, amb la barreja d’emocions latents que necessiten d’un temps a cel obert per reposar i integrar, aquest ha estat el regal d’aquesta obra, La Infàmia. Aquesta és una història real, un trosset de vida transcendent i rellevant de la biografia de Lydia Cacho. Un viatge paorós des de Cancun a Puebla. Lydia Cacho és periodista i activista mexicana que treballa incansablement pels pels drets humans i en particular pels drets de les dones i la infància al seu país. Aquesta obra és imprescindible per a reivindicar de prop les realitats que sembla que només existeixen de passada en algun telenotícies. Sempre és així, quan posem […]

Volver a Madryn explota les possibilitats del llenguatge cinematogràfic dins del teatre. En clau de thriller i comèdia negra, aquesta obra és narració que esdevé en joc escènic. Alba Florejachs debuta com a directora amb “Volver a Madryn” de Rodrigo Cuesta. No és un test fàcil i la seva direcció és adient al text. El fa molt actiu i dinàmic. Un bon treball dels tres actors, Felipe Cabezas l’he vist en papers on les màscares i la commedia dell’arte era un gran conèixedor i que en les últimes obres s’ha anat obrint en altres especialitats actorals. Miquel Malirach, altre actor que vaig descobrir en peces musicals. I Adrián de Núñez és l’únic que, si no vaig errat, no l’he vist […]

Un grup d’homes primitius persegueix un mamut en una cacera. Aquesta imatge presideix l’últim espectacle que hem vist de la companyia xilena La Re-sentida, la mateixa que ens va portar Paisajes para no colorear i Oasis de la impunidad. Es tracta d’una imatge enorme, ferotge, que resumeix el tema de l’espectacle i que avança la brutalitat que ens mostraran als pocs minuts de començar els set actors adolescents que el protagonitzen. Una brutalitat que els hi ve imposada o heretada. Una masculinitat tòxica amb la que, tal com anirem veient al llarg de l’obra, no s’identifiquen… però en molts casos es veuen obligats a acceptar. Si amb el seu primer espectacle La Re-sentida reunia un grup de noies que volien […]

L’amistat va canviant amb el pas del temps, algunes perduren amb més o menys intensitat, d’altres es van perdent o queden de manera residual a la vida de les persones. Però hi ha connexions que per una o altra cosa, continuen existint. Enmig d’una nit de temporal, en Llorenç demana a l’Hèctor i en Xevi que es trobin a casa d’aquest últim. És urgent i ha de ser una reunió secreta. Els tres eren grans amics en l’adolescència, però ara només parlen de tant en tant. De cop les seves vides canviaran per un succés que va passar fa gairebé vint anys. Serà una nit entretinguda. Amb humor i molta energia, aquesta obra omple l’escenari d’una acció trepidant que provoca […]

Filumena Marturano ens connecta amb Nàpols, amb l’italià (quin esforç per recrear-ne l’accent dialectal identificant-lo amb el català; i l’estàndard, amb el castellà) i amb patrons de vida que potser es podrien considerar ancestrals. Filumena Marturano també és una simfonia de veus, de personatges (alguns plans; la majoria, molt ben perfilats), de riures i, en resum, de molt bon teatre. Filumena Marturano és una de les grans produccions de la companyia La Perla 29, que em porta a fer una reflexió: els guions escrits per autors del Mediterrani (en aquest cas, d’Eduardo de Filippo) els hauríem de considerar molt més. I amb aquesta idea no vull malinterpretacions, perquè és clar que hi ha autors dels set mars imprescindibles de conèixer […]

En La memòria del gel, l’Ada Vilaró recrea un escenari binari on la pròpia consciencia vital de la autora ens fa furgar en la ferida cada cop més irritant que infligim al món que ens envolta. Sinopsi. Un personatge nú desperta d’entre el gel evocant la part més íntima de la terra que ens retorna al començament de la vida, al ventre matern. L’actriu va entomant distints rols al llarg de la funció que evoquen tant el record de la mare ( terra) com d’altres mostres de vida: flors, animals i ens alerta de com tot es va descoronant al nostre voltant mentre ens entossudim a fomentar accions abanderades d’ etiquetes sostenibles. La artista ens mostra la por que tot […]

Mai no havia vist Blanca Portillo a un teatre, i tampoc havia llegit l’obra de La Madre de Frankenstein d’Almudena Grandes. Totes dues figures, però, se’m fan imprescindibles, cadascuna en la seva. Per això, tenia moltíssimes ganes de veure aquesta obra de teatre. No descobreixo res si dic que la interpretació de Blanca Portillo és magistral, la seva expressió corporal, la seva veu, tots els matisos d’un personatge tan complex com el d’Aurora Rodríguez Carballeira… a mi em deixa sense paraules, és al·lucinant veure com ella sola és capaç d’omplir l’escenari. Pablo Derqui, que interpreta el Doctor Velázquez, no es queda enrere. És una sort poder gaudir d’aquests dos grans actors junts, acompanyats d’un repartiment a l’alçada de les circumstàncies. […]

Una proposta intimista absorbent, sacsejadora i visceral. Qüestions ben contemporànies com el poder de la memòria, les cures, les arrels, la infantesa, l’ecologisme i l’amor són fils conductors amb els que l’Ada Vilaró ens proposa reflexionar sobre la necessitat de revaloritzar la vida, tant a nivell individual com a escala planetària. Les vivències personals són sempre noves oportunitats per nodrir l’imaginari creatiu de cadascú. A La memòria del gel, l’actriu i directora torna a portar al límit aquesta simbiosi, on tota metàfora (i n’hi ha moltes) esdevé una realitat concreta i crua. Les imatges juguen un paper important: la contundent —i no per això menys dolça— interpretació de l’Ada es barreja amb projeccions que donen encara més pes a l’escena, […]

És un text que em recorda les obres d’Irene Solà ”Canto jo i la muntanya balla o “Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres” per la seva relació amb la natura o les de Pilar Adón on a “De bestias y aves” descriu un territori fora del món amb animals en llibertat. Ada Vilaró és l’autora i intèrpret d’aquest peça. És coneguda per 360 grams estrenada al festival TNT al 2019. Com a directora del Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou ha rebut la Medalla d’Honor de Barcelona i el premi FAD Sebastià Gasch de les arts parateatrals. No ens estranya gens. En aquesta obra ens introdueix des de l’inici en un món en perill en forma de […]