Recomanacions

Allà al Poble Sec, a tocar del Teatre Grec i també del Lliure, i del Mercat i de l’Institut del Teatre, hi ha una sala petiteta on s’hi fan funcions, d’aquestes que en diuen de petit format. A La Vilella, aquests dies s’hi pot veure el muntatge que de “La falsa suicida” d’Angélica Liddell ha dirigit Sadurní Vergés. El text de la figuerenca va ser estrenat l’any 2000 a Madrid per la companyia Atra Bilis, capitanejada per la pròpia Liddell. Un home, l’Horacio, es queda coix al salvar una dona, l’Ana, que, suposadament, ha volgut suïcidar-se al llençar-se des d’un balcó. La retroba com a noia de cabina de peep-show. Ell s’ha convertit en matagats i ella es fa dir […]

Quina llàstima que aquest espectacle només s’ha pogut veure durant una setmana. De poc que ens el perdem !!!. Sort d’un bon amic que em va dir “feu mans i mànigues, però no us perdeu la sala roja a La Badabadoc” Així que sense pensar-m’ho dues vegades, vaig anul·lar les entrades que tenia per un altre espectacle i vaig comprar per “La sala roja”. Quin encert !!!! Teatre argentí independent en estat pur !!! Brillant, divertida, hilarant. Molt ben dirigida. Molt ben interpretada. L’espai escènic és immillorable!!!, la recreació d’una aula de primària en la que no hi falta cap detall ( cadires i taules petites, una pissarra, aquarel·les, pintures i material escolar vari…). Molt original l’entrada del públic a […]

Els autors d’aquesta proposta, Elies Barberà i Carles Fernández Giua, han pres una pregunta com a punt de partida: És legítim l’ús de certa dosi de violència per preservar la democràcia real? Teatre de l’Enjòlit és una companyia d’actors que va néixer l’any 2007 a Barcelona com a grup de treball i experimentació a l’Institut del Teatre. El seu compromís els ha dut a crear fórmules noves de teatre per apropar el text i el missatge a l’espectador. REALPOLITIK, una tragicomèdia que s’inscriu en l’anomenat teatre d’agitació, un teatre que utilitza el riure com a arma, una farsa. Parteix d’una bufetada. Sis personatges que s’uneixen a causa d’un fet poc menys que anecdòtic, però que els canviarà la vida: durant […]

Vam conèixer Roland Schimmelpfennig gràcies a l’extraordinari muntatge que el propi Moisès Maicas va fer de “El Drac d’Or” al Teatre Akadèmia. Tant en aquell cas com en el de “Peggy Pickit”, l’alemany capgira totes les convencions teatrals per parlar-nos de dues parelles que es retroben després d’uns anys de no veure’s. Una ha viscut una vida convencional i l’altra, en canvi, ha estat a l’Àfrica treballant com a metges. El xoc entre les dues experiències generarà tensió entre els quatre amics. El joc subversiu que proposa l’autor, en forma de repeticions incessants d’algunes parts del text, de versos que són cantats en lloc de dits o de discontinuïtat de les accions, és recollit per Maicas, poc amic del teatre […]

Traspassada a un altre barri la Beckett, l’Almeria Teatre i el Lliure són els teatres de capçalera que ens queden als graciencs que encara plorem l’Artenbrut i, alhora, celebrem que Els Lluïsos programés la temporada pasada “Barcelona (Contra la paret)” que havia arrasat Tàrrega setmanes abans. El cas és que el teatre del carrer Sant Lluís ha recuperat “Sueño de una noche de verano (Versió de Deisy Portaluppi)”, escrita i dirigida per Iván Morales per als alumnes de Joves III de l’Estudi Laura Jou, que fa uns mesos ja va ajudar-nos a afrontar l’any 1 després de Beckett amb una proposta perspicaç i enèrgica plena d’ironia, d’autocrítica i d’amor pel teatre. La filla de l’Amancio Ortega duu a terme el […]

Després del seu gran èxit de “Quitapenas” al Teatre Gaudí, Pedro Paiva presenta al Versus Teatre, “Lemon Paiva. A la postre: humor”, un nou monòleg humorístic d’aproximadament una hora, en què reflexiona sobre els grans temes de la vida. En aquella ocasió la meva valoració va ser de ****, la seva originalitat humorística em va sorprendre molt i m’ho vaig passar realment bé. En aquesta ocasió la meva valoració ha estat més baixa, no per la qualitat de l’espectacle, que realment és molt bo, sinó perquè no em va sorprendre. En aquest espectacle ha incorporat nous elements escènics, com les quatre titelles que l’acompanyen: “el negro Juan”, “los hermanos mellizos José y Francisco Amadeo”, “la Lirio” que és equilibrista i […]

Un text de Roland Schimmelpfennig, autor de qui ja havíem vist “EL DRAC D’OR” ara fa tres anys i que a nosaltres ens va agradar molt, però que va generar opinions controvertides. Creiem que amb aquesta proposta de “LA PEGGY PICKIT VEU LA CARA DE DÉU” passarà exactament el mateix. En la línia d’aquest dramaturg alemany, l’obra està estructurada com un collage amb moments totalment surrealistes. Un autor que no ens deixa actuar només com a espectadors, sinó que ens implica en la seva història, amb els actors que s’adrecen directament a nosaltres des del moment zero de la representació. Aquesta obra va ser estrenada al Deutsches Theater de Berlín en 2010. Ara arriba a El Maldà en una traducció […]

Anar al Teatre de la Biblioteca de Catalunya és sempre un plaer, i es que l’espai per si sol desprèn màgia. La seva nau gòtica és espectacular i ha donat moltes possibilitats escèniques a tots els muntatges que s’hi representen. Les seves pedres i el sòl de sorra ens han fet viatjar a èpoques llunyanes i llocs inimaginables, com a les muntanyes d’Irlanda, al regne de Jim a la Xina, a la Dinamarca de Hamlet ,al Líban , al món de fantasia i ficció de Felini , a França Bergerac , a la Itàlia de Filippo, … ara ha arribat el torn a la Florència de Carlo Goldoni, un dramaturg venecià, considerat com el fundador de la comèdia italiana moderna. […]

La Sala Porta4 ha programat DOS FAMILIAS durant els diumenges del mes de febrer i segons ens van comentar, al mes de maig es representarà també a La Vilella. Per poder tirar endavant el projecte José Pascual Abellán, va impulsar la creació de la nova companyia “Dos familias”, formada pel mateix Abellán, l’actriu Annabel Totusaus, els actors Pau Sastre i Eduardo Telletxea i el director Sergio Arróspide. L’estrena oficial la va acollir la desapareguda Sala Trono, de Tarragona, a l’abril de 2016, on va obtenir un gran èxit de públic i crítica. Una peça de les que arriben al cor, pel text i per unes interpretacions tan convincents que hem acabat plorant amb els protagonistes i ens ha permès posant-se […]

Exemple de que de vegades gran pressupost,bon gust i qualitat es poden trobar, i d’aquesta unió sorgeixen caramelets com aquest! Sí, és musical per a nens. I que feia jo allà? gaudir com una enana des del minut 1! No us deixeu guiar per prejudicis amb el que fa el director a la tele o pel fet de ser un espectacle familiar, millor passar per sobre d’això i viatjar a un altre planeta durant una estoneta. Bé, a diversos planetes, tots situats en aquest univers tan màgic que es crea ja per tercer any a la sala Barts. Destaque que com a persona no massa fan dels musicals, no se m’ha fet gens pesada, trobe molt adequat el número de […]

No en tenim cap dubte de la professionalitat i esforç d’aquesta ballarina i coreògrafa escocesa Claire Cunningham. No en tenim cap dubte de què cal mostrar al món el que significa lluitar contra una discapacitat, del gènere que sigui, que automàticament et deixa fora de determinades activitats o desitjos. No en tenim cap dubte de què aquesta és una peça treballada i en la que segurament parla d’ella mateixa amb una sinceritat aclaparadora. Com tampoc en tenim que diumenge ens vam equivocar en escollir aquesta proposta dins del nostre abonament. I que el Teatre Lliure es va equivocar en programar aquesta peça de manera aïllada, una peça de 32 minuts de durada i que et deixa absolutament perplex, perquè la […]

MERAVELLOSA! Alejandra Jimenez-Cascón, un nom a recordar i no perdre de vista! Grandíssima labilitat en escena. Extraordinària capacitat per saltar d’un sentiment a un altre amb tota l’emoció al cos i a la veu. Actuació tan verídica, que l’hora i mitja ha sigut un viatge emocional brutal. Arriscada aposta la d’un format tan complicat com el d’executar multiplicitat de personatges ella sola, sense sortir d’escena, sense caracterització més enllà de la construcció amb el seu cos, amb tants canvis de registre en segons. Risc que val molt la pena quan el resultat és aquest! Així es demostra ser, realment, una bona actriu! Així dona gust ser espectadora! NO US LA PERDEU!

Un despatx amb una taula i una pissarra al darrera. Entra Protàgores a escena (amb una vestimenta pròpia del segle XXI) i se’ns presenta de tu a tu. Sembla ser que la història de la filosofia té un deute amb ell ja que, després de més de mil anys, no ha aconseguit el reconeixement que ell creu merèixer. Tota la glòria se la va quedar Sòcrates i, pel què Protàgores professa, aquest no va ser tan espectacular com ens pensem. Aquesta és la premissa de l’obra: explicar qui va ser aquest filòsof i reivindicar la seva feina. Comèdia hilarant en alguns moments, La paradoxa de Protàgores, ens apropa la història de la filosofia però traslladada a l’actualitat (fins i tot […]

Realpolitik ens proposa una faula política sobre la nostra capacitat per canviar el món. Partint d’un fet casual, Teatre de l’enjòlit ens presenta un grup de ciutadans, que podríem ser nosaltres, que descobreixen que tenen més poder del que inicialment pensaven. Ara, el dubte és: què en faran? Amb un ritme àgil, molta comèdia i uns personatges quotidians i memorables, Realpolitik presenta dilemes interessants sense renunciar a fer-nos riure i passar una bona estona. Més informació a Somnis de teatre

La mare retrata una dona que s’aboca a la depressió quan veu que la seva vida s’esmicola. Els seus fills han marxat, la relació amb el seu marit fa aigües i, enmig del desastre, el seu instint l’empeny a aferrar-se al passat (la seva obsessió és que el seu fill deixi la seva parella i torni amb ella), en comptes de construir un futur. Sense més context i sempre des del punt de vista d’aquesta dona mentalment desequilibrada, Florian Zeller construeix un text reiteratiu i fosc que es replega sobre si mateix fins a crear un relat monolític i sense matisos sobre la tragèdia d’aquesta dona. En escena, una Emma Vilarasau que no sorprèn però tampoc no decepciona, dóna vida […]