Recomanacions

Mar Puig i Mateu Peramiquel han creat Alan, un musical basat la vida de l’Alan Montoliu, el noi de 17 anys que va treure’s la vida després de fer la transició i patir el rebuig dels companys d’escola i una forta pressió social. Un musical colpidor i emocionant! ALAN és la nova creació de WeColorMusic, un musical inspirat en una emotiva història real d’Alan. No és un espectacle infantil, és un espectacle adolescent. Mar Puig i Mateu Peremiquel formen part essencial d’aquest espectacle. Van començar amb Bruna . Posteriorment, Les Històries de l’avi Josep (que personalment no em va fer el pes). Ara presenten Alan el musical que ha recorregut teatres, escoles i instituts durant tot l’any 2022. I de […]

Hamlet.01 va arribar, fa poc més d’un any, a una petita sala com el Dau al Sec, per convertir-se en una petita gran joia del teatre contemporani. Dels experiments més singulars i reeixits que s’han generat al nostre país. Només algú amb l’experiència i la saviesa del Sergi Belbel podia atrevir-se amb una raresa com aquesta. Perquè Hamlet.01, com gairebé tothom ja sap, no és el text de Shakespeare reconvertit en monòleg i interpretat per l’Enric Cambray. O, com a mínim, no només. Hamlet.01 és una anàlisi gens acadèmica d’una sèrie d’aspectes completament diversos i heterodoxos de l’obra original que devien cridar l’atenció del Sergi en algun o en diversos moments de la seva carrera, i que ens permet, al […]

Jo, Travesti és un espectacle que combina el teatre, la música i dansa per recordar i homenatjar l’art i la cultura del transformisme. L’obra ha estat escrita per Josep Maria Miró i estrenada a l’Antiga Presó Model dins del Grec Festival de Barcelona 2023, així com a la Fira de Tàrrega. A escena trobem a un dels referents de la dansa a Catalunya i a Espanya i, artista multidisciplinari amb més de vint anys de trajectòria, Roberto G. Alonso que es reivindica sobre l’escenari del Centre de les Arts Lliures com a actriu. El músic i actor Jordi Cornudella, encarregat de la direcció musical de l’espectacle, l’acompanya durant tot aquest viatge. Entre ells dos, i les seves dues alter egos, […]

Alan podria estar a mig camí entre el teatre familiar, el musical de petit format i, fins i tot, el teatre divulgatiu per a adolescents. Potser té una mica de cada, tot i que també és teatre reivindicatiu i compromès. De fet, l’obra es basa en la vida d’Alan Montoliu, que es va treure la vida pels volts de Nadal del 2015 després de patir transfòbia a l’institut de Rubí on estudiava (no va ser l’únic centre escolar en el que va haver de patir bullying). El muntatge, per tant, té la clara voluntat de recordar la figura del noi i de denunciar la tremenda pressió social que va haver de suportar durant la seva curta vida. Però lluny de […]

Aquest dijous he anat al Teatre Aquitània a veure “La 39, ja et trucarem“, de la companyia “3 que fan”. Estrenada inicialment al Casal d’Alella, segons sembla amb bona acollida pels veïns. I han volgut realitzar el dificil salt a Barcelona. És un petit homenatge al gènere musical, amb diferents copets d’ull a alguns d’ells. Com el xiulet que escoltem un parell de vegades com inici d’un musical. A més, parlen del teatre musical en un espectacle musical; altre copet d’ull a un dels musicals més recordats però en el món del cinema. Aquest cop amb càstings ens anem iniciant en aquesta obra. Clara anima a un desconegut, en Pol a fer un musical. I en aquest començament s’uneix en […]

Els malabarismes de T de Teatre són de mèrit. Després d’una trajectòria de trenta anys sobre els escenaris, segueixen donant gasolina a la seva habitual inquietud exploratòria i es mouen d’una zona de confort plena de tòpics que, com a tals, són injustos i que alimenten l’etiqueta (que també ven entrades, i que duu segur molta de la seva audiència actual) de companyia de comèdia i de riures. La dona fantasma, el text de l’argentí Mariano Tenconi Blanco, que també dirigeix el muntatge, no és cosa fàcil. Transita pel delicat fons psicològic de les persones, i ens en mostra la seva part oculta, els esperits que hi habiten, els somnis, els desitjos i els anhels, les frustracions, la moral, la […]

El teatre, com la literatura o qualsevol art serveix per plasmar una realitat i fer-la entendre, denunciar-la o fer-la inoblidable. En algunes ocasions, explicar una història real dalt de l’escenari és una eina molt potent per fer-la entendre i intentar que no es torni a reproduir. Aquesta és la història de l’Alan Montoliu, un noi transsexual que va patir un calvari per la transfòbia i l’assetjament escolar. Tot i l’amor que li processava la seva família no va poder amb tot l’odi i falta de respecte que va rebre per part dels seus companys/es de classe, professors i gent fora del cercle familiar. La pressió, la tristesa i el malestar que li van ocasionar van fer que Alan es suïcidés […]

Hem de felicitar la idea de dedicar la tardor al dramaturg i fundador de la Sala Beckett (1989) José Sanchis Sinisterra. Li han brindat un cicle de sis espectacles, cinc lectures dramatitzades, xerrades, taules rodones i més activitats dedicades a un dels creadors contemporanis més importants d’Espanya. Dos magnífics actors, Javier Godino i Joan Martínez Vidal del Teatro a Primera sangre interpreten al teatre Tantarantana un text de Sanchis Sinisterra sota la direcció i adaptació del mateix autor i codirigit per Daniela de Vecchi. Ñaque o de piojos y actores la va estrenar al 1980 el Teatro fronterizo i continua en plena actualitat perquè parla del teatre, el teatre de sempre, las seves dificultats, les seves grandeses i les seves […]

El primer que hem de tenir en compte a l’anar a veure l’últim muntatge de les T de Teatre és que ens enfrontarem a una obra més conceptual que argumental. A l’igual que amb aquell Premis i càstigs de l’any 2015, la companyia s’arrisca a fer un teatre que no segueix les premisses més comercials i que busseja en conceptes com el teatre, la mort o l’educació. És cert que es parteix d’un lloc comú –un col·legi de nenes als anys setanta- i que els personatges tenen un lligam entre si, però l’estructura està pensada com a petits monòlegs individuals per acabar, finalment, en una mena d’exercici d’espiritisme que proporciona un final bellíssim… És una estructura que pot provocar certa […]

Com a la novel·la de Joan Sales, Incerta Glòria, en la que hi ha una part on es narren en forma epistolar les vivències d’un jove tinent del bàndol dels vençuts, en Papers de la Guerra és un soldat que dona el seu testimoni mitjançant unes cartes escrites a la seva mare. Uns papers amagats a dalt de tot d’un armari són trobats per un net a casa de l’avi Josep Castells en el moment de fer reformes. A la postguerra s’amagava tot el que et pogués comprometre. En aquest cas, era la seva participació com a soldat en el bàndol republicà. És un diari entre març 1937 i el final de la guerra. Pau Vinyals és l’actor, dramaturg i […]

A partir del dietari manuscrit (escrit entre 1937 i 1939), unes cartes i dibuixos, guardats dins una caixa precintada amb una cinta adhesiva de Pepe Castells i Pubill, amb fragments de Núria Castells i Marina Garcés, Papers de la guerra és la història d’un net que busca al seu avi al mig d’una guerra, llegint les seves paraules en veu alta. Una producció de la Família Castells i la dramatúrgia de l’actor Pau Vinyals. Pau Vinyals posa veu a Pepe Castells, i juntament amb Rita Molina (veu en off) dirigeixen aquest espectacle. Els germans Jordi i Josep Castells també participen d’aquest muntatge. Ells no parlen. Durant tot el muntatge pinten en directe un mural gegant del paisatge on va quedar […]

Va ser el gener del 1992 quan Atlantic Records va publicar el debut de la pianista nordamericana Tori Amos, Little Earthquakes (Petits terratrèmols). La irrupció en les llistes d’èxits d’una noia pèl-roja parlant-nos tant de depressió, sexualitat, culpa, plaer i de tots aquells terratrèmols que sacsegen la nostra vida i dels silencis que s’han mantingut durant anys fins a arribar el moment de parlar. Aquest era el cas -també- del segon single d’aquest àlbum: Silent All These Years (En silenci tots aquests anys), en la que Amos, no només ens deia com escoltava l’Anticrist cridant a la seva cuina i que el seu gos no mossegaria a ningú si s’estava quiet, i que sentia la seva veu tot i que […]

Vaig triar aquest espectacle per diverses raons: m’encanta la mitologia, m’agrada molt tot el que fa la Núria Guiu, pel vídeo de presentació de l’espectacle i per la idea d’unir la mitologia grega amb la dansa. Quan entrem a la sala, l’espectacle ja ha començat. Som a l’Olimp. Hi ha una festa. Fa tres-cents anys que dura. És el banquet de noses de Zeus (Guim Oliver) rei dels Déus, poder suprem de l’Olimp i Hera (Júlia Molins) reina de l’Olimp, Deessa del matrimoni, les dones, el cel i les estrelles, germana de Zeus. Els convidats són Dionís (Moha Amazian) Déu del vi i dels estats alterats, Hades (Natalia Mas) rei de l’inframon, Afrodita (Marcel Quesada) Deessa de l’amor i el […]

Fa 30 anys, dos alienígenes s’infiltraven entre la població catalana. Atrets per les històries i la curiosa —i sovint macabra— idiosincràsia humana, no havien assolit la pubertat quan ja triomfaven a la primeríssima divisió teatral, estrenant la seva primera obra de creació, amb només 14 anys, al Teatre Lliure. Avui, quan amb prou feines ronden els 30, ja han trepitjat als espais més emblemàtics i inaccessibles del panorama teatral europeu. Catorze obres a l’esquena avalen dues de les carreres més prematures del teatre català (i, segurament, mundial). Aquest mes d’octubre aterren a la Sala Petita del TNC amb un espectacle singular (tot el que fan és singular) que marca un punt d’inflexió (més) en la seva carrera. De Nao Albet […]

T de Teatre torna a reunir-se i decideixen fer-ho amb un dràstic gir. Aquesta vegada no es presenten amb l’habitual format de comèdia de situació que tant les caracteritza, sinó que s’atreveixen amb la seva proposta més experimental a partir d’un text encarregat al dramaturg argentí Mariano Tenconi Blanco. En el pròleg inicial, una veu en off presenta diverses reflexions metateatrals. Per a què serveix el teatre? Per a educar? Sembla que no hi ha resposta concreta a aquestes preguntes, encara que l’autor comparteix una interessant afirmació: només les coses inútils són imprescindibles per a l’ànima. Finalment, ens demana que deixem de fer-nos preguntes i ens involucrem en un gran exercici de fe. L’obra arrenca i el seu funcionament dependrà […]