Recomanacions

Dissabte vaig anar al Lliure de Gràcia a veure “Davant la jubilació” de Thomas Bernhard, una obra dirigida per Krystian Lupa. Vaig flipar!!! Si us haig de ser sincera, és la primera vegada que veig un muntatge dirigit per Lupa. Si us he de ser encara més sincera, haig de reconèixer (i em cremen les galtes) que era la primera vegada que en sentia parlar d’aquest director polac. Ara sé que Krystian Lupa és un dels grans referents de l’escena europea. “Davant la jubilació” ha estat la primera vegada que Krystian Lupa ha dirigit una obra amb actors catalans. Us imagineu quina feina tan complicada haver de dirigir tota l’obra amb un traductor al costat? Lupa només parla alemany. La […]

Laura Mihon, l’autora del text, va arribar a Espanya el 1992 quan tenia 4 anys. Venien de Romania on la dictadura de Ceaucescu havia caigut feia tan sols 3 anys. Es van establir de forma temporal però es van acabar quedant. Laura es va criar a Espanya però mantenint una estreta relació amb el seu país d’origen on visitava anualment als seus familiars de Bucarest. Ha escrit aquesta obra, alimentant-se de la seva pròpia historia però també ha recollit part de totes les històries que li han explicat els seus pares i avis, viscudes per ells mateixos o els seus coneguts. Després de la caiguda del comunisme, un arxiver (excel·lent Pau Sastre) custodia milers de dossiers personals de l’època de […]

Una recomanació que deixa amb bon gust, un bombó que podem perdre sense cap problema després d’aquestes dates d’empatx en tots els sentits. No patiu que no tenim una obra on han posat un parell de cançons, per colar-nos com teatre musical. I ara que estem amb la cartellera amb diferents propostes de teatre musical, arriba El despertar de la primavera (Spring Awakening) amb més força. Podem dir que és un dels millors musical que tenim actualment a la cartellera. L’adaptació realitzada al català ha estat afortunada en aquest cas. Amb el talent d’uns protagonistes joves i acompanyats del contrapunt del caràcter que ens demostra Roser Batalla i Mingo Ràfols. Amb tot, aconsegueixen sorprendre’ns i demostrar el seu bon fer. […]

Aquest dissabte passat ens vàrem apropar novament al Mercat de les Flors, ja que teníem moltes ganes de veure aquesta proposta de la que ha estat nomenada nova directora del Mercat pels pròxims quatre anys, Àngels Margarit; teníem curiositat de veure la seva última creació coreogràfica, malgrat que en teoria es tractava d’un treball dedicat al públic familiar, cosa que un cop vista, ens costa molt d’entendre. Doncs potser el que menys ens va agradar és precisament la coreografia, encara que com s’explica en el paràgraf anterior és un espectacle “en construcció” i per tant encara no es considera acabat. Una coreografia complexa que en bona part té com a elements bàsics, les fustes que els ballarins transformen en una […]

El Despertar de la Primavera m’ha sorprès gratament. Sense grandiloqüència ni grans pretensions, el musical aconsegueix, gràcies al talent de tot l’equip i a una molt bona execució d’aquesta obra del Off-Broadway, conservar un bon ritme durant les més de 2 hores que dura, enganxant al públic de principi a fi. Els seus joves actors i els seus músics ens demostren que no es necessiten grans escenografies, perruques per un tub o milions de llums perquè un musical funcioni: l’escenografia és escarida, encara que està molt bé utilitzada; el vestuari és simple, però dóna bon resultat; les actuacions dels joves actors i actrius són molt bones; a més realitzen les coreografies amb molt ritme i poètica; i a nivell vocal […]

Sota l’aparença de dolça i innocent comèdia clàssica d’enganys, a Les Noces de Fígaro s’hi amaga un text ple de filosofia vital, crítica social i reivindicacions feministes que el aquest cop director Lluís Homar no passa per alt. Per al muntatge que celebra els 40 anys del Lliure, Homar utilitza una minimalista però efectiva posada en escena i un repartiment fantàstic. Especialment destacables estan Mar Ulldemolins i Marcel Borràs, que mostren la seva part més jovial, alegre i juganera. Aquests trets no impedeixen que les tres hores de representació siguin reduïbles ni que el final musical, que d’entrada sembla la millor manera d’acabar l’espectacle, tingui força deficiencies en veus i coreografia. Uns últims 5 minuts millorables que no treuen la […]

Geronimo Stilton és el rosegador més famós de la literatura infantil, periodista i director de l’Eco del Rosegador, el diari més venut a Ratalona, capital de l’illa dels Ratolins. Un musica per públic familiar,l dirigit per Lluís Danés, amb música de Xavi Lloses i llibret d’Enric Llort. Una innovadora posada en escena, que a nosaltres, adults, se’ns acabarà fent una mica reiterativa, ja que està fonamentada en projeccions d’imatges que recreen l’entorn en què es desenvolupa cada una de les proves que ha de resoldre Geronimo Stilton. Les projeccions es fan sobre unes estructures amb forma de formatge que en un inici representa la casa del ratolí, mil·limètricament encaixades i d’una gran plasticitat. Un vestuari molt acolorit i fantasiós, una […]

Ens situem als anys 30, en un país d’Europa amb un règim feixista. El context no és gaire agradable. A més, li hem de sumar una parella formada per una dona que fa penitència per un error del passat i un noi amb una malaltia mental que el fa totalment dependent d’ella. Partim d’una història dramàtica de base. Aquest és l’argument de “La nit de Helver”. De fet, aquesta nit del títol és el punt d’inflexió de les vides d’aquestes dues persones, la Karla i en Helver. El guió són punyals que a poc a poc van penetrant en la teva ànima, paraules que no tindrien ni la meitat de sentit si no fos per les interpretacions d’Alba Florejachs i […]

La solvència com a productora de Sixto Paz a l’hora de portar endavant projectes interessants ja fa temps que ha quedat demostrada amb muntatges com Pulmons o L’efecte, per citar només un parell d’exemples. En aquesta ocasió, amb un text original de Jan Vilanova Claudín, presenten una obra sobre el paper dels individus en la història, de com la memòria o la necessitat de crear un relat amb el qual resulti més fàcil identificar-se interfereixen en la nostra percepció dels fets passats. El tema plantejat resulta molt interessant tot i que, en alguns moments, pren un camí una mica massa teòric. Afortunadament, tenir a un professor d’universitat en la trama serveix d’excusa i soluciona, en part, aquest problema. La direcció […]

Amb tota la parsimònia del món, dues minyones, que seran presències gairebé fantasmals al llarg de tota la representació, paren la taula d’un dinar de Nadal de casa bona. Amb la parsimònia i la desgana de qui les ha parat tota la vida aquestes taules, però a qui no se’ls ha permès ni se’ls permetrà gaudir-ne. Així arrenca “El llarg dinar de Nadal”, un muntatge de la companyia Ruta 40 dirigit per Alberto Díaz, a partir de la peça escrita el 1938 per Thornton Wilder (Madison, Wisconsin, 1897 – Hamden, Connecticut, 1975). Al llarg de quatre generacions i noranta Nadals, acompanyarem la família Bayard, les seves dones i els seus homes, els naixements i les morts, que se succeeixen de […]

Per un tema d’agenda no havíem vist aquesta versió catalana de Xavier Farré que ahir ens va tornar a donar un cop de puny, ja que tot i que han desaparegut les referències nazis, la fan encara més colpidora perquè el que veiem pot passar qualsevol nit i en qualsevol lloc del món. En paraules del director, “la Nit dels Vidres Trencats pot tornar a ser”. En prescindir d’aquesta referència explícita al nazisme, ens mostra la lluita per sobreviure en un entorn hostil on l’ésser humà està atrapat en un sistema que no admet les seves carències o formes de vida. Ens obliga a enfrontar-nos a uns fets sense ubicar-los en un context històric que ja ha passat. Sergi Torrecilla […]

El passat 18 d’agost va fer 80 anys de la mort de Federico García Lorca. Aquesta temporada el teatre barceloní l’ha volgut homenatjar amb cinc muntatges que recuperen el seu imprescindible llegat artístic. Federico García Lorca és sens cap dubte un dels escriptors més representat dalt dels nostres escenaris. El seu estil tan particular en quant als temes que tractava (la figura de la dona, el seu rol social i la seva personalitat) , i la forma en que ho feia, (utilitzant sempre la simbologia, la música i la poesia visual), han fet d’aquest escriptor tot un símbol de la literatura poètica i teatral espanyola, i un dels més grans, admirats i reconeguts dins de la literatura universal. De les […]

Davant la jubilació s’inspira en la història verídica d’un jutge nazi que, anys després de la guerra, va aconseguir conservar la seva bona posició a base de mantenir amagats els seus ideals nacionalsocialistes. La seva vellesa i la seva imminent jubilació es converteixen en una metàfora del final de la seva època d’esplendor i el trauma que això li comporta. Al seu costat, apareixen les seves dues germanes, ambdues dominades i tot i així pols oposats d’una mateixa realitat. Llegeix la crítica completa aquí.

“La nit de Helver” és una de les quatre obres que formen part del cicle “Cicatrius” que la companyia Exquis Teatre ha engegat amb la voluntat de mantenir intacta la memòria històrica, en aquest cas, al voltant de l’Holocaust. Són les cicatrius mal tancades de la ferida més ferotge que l’ésser humà s’ha infligit a sí mateix, i cal palpar-se-la per no oblidar que hi és i que fa mal. El dramaturg polonès Ingmar Villqist és l’autor d’un text contundent que no dóna treva a un espectador en tensió que ha de sentir que durant una hora i quart es reobre la ferida i que està bé que així sigui. La història ens situa en la nit del 9 al […]

Doncs segons com ha semblat que en volguessin donar lliçons d’història i fins i tot de moral, però al marge del relat històric (l’autor és historiador i no se n’ha pogut estar) el triangle de personatges actuals ha funcionat prou bé. Bona direcció de Pau Roca que continua vorejant el risc de ser actor i director a la vegada; però se’n surt prou bé. Espai escènic i il·luminació bons. Utilització del vídeo irrellevant, per a mi, però tampoc ha fet nosa. L’espai Lliure quasi ple, tot i ser una reposició, doncs l’any passat s’havia estrenat a la Beckett. Crítica completa » http://bit.ly/2ipCVUs