Recomanacions

“El despertar de la primavera” d’Spring Awakening, és un musical pop rock basat en l’obra de Frank Wedekind (1890) amb llibret i lletres d’Steven Sater i música de Duncan Sheik. La versió que podeu veure al Teatre Gaudí és l’adaptació catalana que ha David Pintó ha fet d’aquest exitós musical de Broadway. Raons per les quals no us heu de perdre aquest musical: –L’espai escènic ocupa tota la sala del teatre. Les parets negres són plenes de paraules i frases escrites amb guix, de seguida ens adonem que estem en una aula d’estudis durant l’època adolescent. En front un mirall de peu a un costa i a l’altre l’orquestra. Uns caixons negres són tot el material escènic que ha triat […]

Aquest cop he anat a la Sala Atrium sense l’entrada comprada, ni reservada i com no podia ser menys les entrades estaven exhaurides. He tingut sort, i ha fallat un parell de persones i hem pogut entrar. Recordatori per els propers cops, a la Sala Atrium no hem d’esperar a l’últim dia, la qualitat de les propostes fa que el boca-orella funcioni i ompli en la seva programació. I la tràgica història d’Amanda Todd no és per menys. El suïcidi, un acte molt present en el meus últims mesos, és un acte molt valent i a la vegada tràgic. En un món on els adolescents pateixen l’assetjament a les xarxes socials i al món real, ens indica que la última […]

Doncs aneu a la Seca Espai Brossa a veure Dolça Sodoma Meva i ho teniu garantit perquè Enka Alonso us captivarà. Aquesta noia ha tingut el valor d’enfrontar-se a un monòleg d’aquells de pit i collons, perquè no és fàcil, és complicat i al principi no saps que està passant, però a mida que es desencadena la tempesta, comença a ploure, la pluja desfà la sal i descobrim a la dona que va ser convertida en estàtua, ens explicarà el que va passar i… perdrem el control i quedarem absolutament seduïts; les dones ja ho tenen això. Un text magnífic, ben dirigit i interpretat amb excel·lència. Encara hi sou a temps. Crítica completa » http://bit.ly/2gc9o1h

Partint d’una suposada història real, la companyia La copla de Wisconsin ha volgut retre homenatge als cantants dels anys quaranta i cinquanta, i a la vegada recordar a tots els homes i dones que van haver de patir els estralls de la dictadura. En forma de concert, i amb continus flashbacks, la història de Patty Lemon i Martin Bennett evoluciona des d’un primer càsting fins a una actuació estelar al Carnegie Hall. I ho fa sota una estètica que sembla sorgida del documental Sexo, maracas y chihuahuas, el film-homenatge a Xavier Cugat que retrata justament la mateixa època. Tot i que el guió resulta a vegades un pèl forçat i els arranjaments musicals queden una mica pobres amb la formació […]

Quan es va decidir que la pel·lícula d’Stephan Elliott es convertís en un musical, els seus responsables podien optar per les relacions personals dels tres protagonistes o per les conseqüències de la seva aventura pel desert d’Austràlia. Però no, la opció escollida va ser la música discotequera i l’estètica drag queen. El musical es basa pràcticament en això, deixant l’argument i els diàlegs com a simple lligam entre número i número… al més pur estil del gènere de revista, ara transformat en luxós espectacle de drags. Si un accepta la proposta s’ho pot arribar a passar força bé, però si la premissa ja no és del vostre gust millor que no insistiu. L’espectacle és el que és, i el públic, […]

Ahir va ser la nit d’estrena d’una nova temporada d’aquesta producció musical, que la temporada passada va rebre el premi de la crítica del 2105 i actualment té 4 Nominacions als premis Butaca; ara es representa a l’Eixample Teatre i a la italiana, amb una nova escenografia a dos nivells, que ha resultat tot un encert i que a més a més ha permès encabir als músics dins de l’escenari, en un espai molt més reduït de l’inicialment previst, ja que es va representar al Gaudi a 4 bandes. Un repartiment de 15 intèrprets i 5 músics en directe, formen part de l’espectacle basat en la famosa pel·lícula de Billy Wilder, que aquí es va titular “Con faldas y a […]

Quan Juan Rulfo explica la història d’aquell genet que va estar empaitat durant mesos pels seus perseguidors, cavalcant uns i altres sense parar, dia i nit, sense beure, sense menjar sense descansar, glossa una història real… una mica exagerada. En una conferència va aclarir que es va inspirar en un fet real, on uns latifundistes van perseguir fins a la mort a un agricultor rebel. Un fet real que va durar unes dues hores, però que ell es veia amb autoritat per exagerar-lo fins a l’extrem per donar-hi més rellevància. Això és Realisme Màgic, un corrent literari en que García Márquez va excel·lir. Lamentablement aquest Relato de un Náufrago ha pecat de realisme i no hem vist màgia per enlloc. […]

Quan es fa una adaptació teatral d’una pel·lícula que agrada a tothom, el més habitual és que resulti un homenatge devaluat del material de partida que se sosté gràcies a l’enorme estima que el públic sent pel producte original. No és el cas, afortunadament, d’aquesta deliciosa proposta musical basada en el film Ningú no és perfecte (Some Like It Hot, 1959) de Billy Wilder. Amb la garantia de qualitat dels espectacles estrenats a Broadway, aquesta traducció al català de Sugar és un deliciós entreteniment, amb un ritme fantàstic, música jazz en directe i un repartiment en estat de gràcia que es deixa la pell per elevar el muntatge al màxim de les seves possibilitats. Els diàlegs, gairebé tots extrets del […]

“Priscilla, reina del desierto” és un musical amb llibret de Stephan Elliot i Allan Scott, basada en la pel·lícula “Las aventures de Priscilla, reina del desierto” estrenada l’any 1994. L’espectacle que es va estrenar al 2006 en el Lyric Theatre de Sídney, ha passat per nombrosos països com Londres, New York, Canadà, Grècia, Israel, Itàlia, França, Austràlia, Argentina,… Fins hi tot ha format part de la programació de musicals de Broadway que es podia veure en el vaixell Norwegian Epic de la companyia de creuers Norwegian Cruise Line . Després dos anys d’èxit a Madrid, el vell autobús batejat amb el nom de Priscilla puja a l’escenari del Tívoli, en una adaptació de Miguel Antelo. Aquest musical és la revelació […]

I analitzada fredament s’ha de valorar una molt bona direcció d’Oriol Broggi i excel·lents actuacions de tots els actors, vestuari vistós i bones interpretacions musicals, però crec que l’obra no funciona, o el temps que ha passat li ha fet mal. Podríem dir que aquesta obra ens vol transportar a quan érem petits, però a mi se’m deu haver escapat el bus; no m’ha arribat i al final, com es veu que diuen els del futbol, demanava l’hora. S’ha de vigilar amb les reposicions d’obres antigues; no totes aguanten el pas del temps. Llàstima. Crítica completa » http://bit.ly/2g4VOiK

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA (Spring Awakening), és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió. És un musical que ha aconseguit commoure espectadors d’arreu del món des de la seva estrena a l’Off de Broadway l’any 2006. Considerada una peça de culte, ha tingut diverses produccions internacionals. És l’any 1891, a Alemanya, en un món en el qual els adults són els qui controlen tot. Un grup d’adolescents d’un petit poble s’enfronta a algunes de les grans preguntes que marquen l’adolescència: el sexe, el suïcidi, els misteris de la pubertat i la interminable sèrie de qüestionaments que comencen a aflorar. La història de com intenten trobar les respostes, […]

En trobem amb una road-movie amb autocar inclós. Tot i que la posada en escena és molt àgil, amb grans coreografies i un muntatge on s’ha de destacar el disseny de vestuari, ens quedem amb això i poc més. Estilisme impossible, perruques, purpurina i plataformes. Hi ha números que treuen un gran partit de tot el vestuari. En la part musical, tot i no tenir cap tema propi, tot el que podem escoltar és la música disco. Una banda sonora Gloria Gaynor, Pep Shop Boys, Tina Turner, Madonna, etc … Bona selecció per el record i executada amb força talent quan les canten en directe i per les 3 Dives que s’han penjat dalt de l’escenari durant les seves actuacions. […]

Malgrat les nostres pors per aquest tipus de franquícies Musicals, hem de dir que l’espectacle ens ha agradat moltíssim, especialment per la seva extraordinària banda sonora, que es basa en cançons molt i molt populars que enganxen de seguida; malgrat que la música està totalment enllaunada i en cap cas existeixen músics en directe, sonava a la perfecció, potser amb un volum excessivament elevat, almenys des de la quarta fila on estaven asseguts. Ens ha agradat molt també el seu espectacular vestuari, que a cada escena sorprèn una mica més …. i sobretot ens ha agradat en conjunt per l’energia i entusiasme que els actors desprenen en tot moment. D’ençà que la pel·lícula original es va estrenar l’any 1994, aquesta […]

Ara que sembla que Barcelona s’està posant de moda com a ciutat de referència en el que respecte a la programació de musicals (segons diuen els productors nacionals), estem tenint el privilegi de poder veure cada vegada més espectacles mundialment coneguts. D’altra banda, però, la nostra mirada, amb l’experiència com a espectadors, s’està tornat menys ingènua i, per tant, tenim dret a ser una mica més exigents. Priscilla és un show lluminós, alegre i desenfadat que aposta per l’entreteniment lleuger, la música disco i la diversió superficial. Això no és cap defecte: al contrari! Resulta molt necessari tenir propostes que proporcionen bon rotllo a la platea i fan aixecar la gent del seient i ballar una estona. El problema és […]

Aquest espectacle de titelles està format de quatre peces: “Hamlet”, “Els miserables“, “La cantant calba” i “El tiranicida” i ens mostra diferents personatges fets de tela i cartó que viuen buscant l’essencial, tant en la forma com en el contingut. Javier manipula les llums i la música i es disposa a treure el que hi ha a dins de la primera de les capses. A la taula encén una espelma i la seva escalfor, a través de les mans de l’artista és la que retorna la vida a Hamlet. Un titella que lluita amb les seves pors i que plora davant la necessitat d’agafar la calavera que sembla mirar-la, i que finalment agafa fins a pronunciar les paraules clàssiques de […]