Recomanacions

La companyia “La copla de Wisconsin”ens explica la història de Patty Lemon i Martin Bennet, dos cantants de jazz dels anys 40, ella andalusa i ell català, que es van conèixer viatjant en un vaixell viatjant a Tànger per fer un concert i van iniciar el seu projecte comú a Barcelona. La repressió brutal que en aquella època patien les dones solteres, que no podien cantar i molt menys de nit, i els homosexuals, els va portar a creuar l’Atlàntic per acabar cantant al Carnegie Hall, una de les sales més prestigioses de Nova York. Prenent com a fil conductor les cançons d’aquest únic concert, ofert l’any 1959 en aquesta prestigiosa sala els dos autors de la proposta, Salvador S.Sánchez […]

Un espectacle plantejat com una fusió entre teatre i cabaret. Un nou exemple de teatre documental que ens presenta la companyia Diversitat Teatral, fundada per Emili Corral. Aquesta companyia té com a objectiu ajudar a dissoldre la barrera mental de la “discapacitat” posant de manifest que la discapacitat és en la mirada dels altres i no en les persones que tenen algun tipus de limitació. Lluiten per oferir espectacles de qualitat, en circuits comercials, i on persones amb alguna discapacitat puguin treballar amb la resta de l’equip i ajudar a trencar amb prejudicis fruit de la ignorància. L’apassionant història de l’Adolfo, un Billy Elliot veneçolà i homosexual que somia en ballar, aconseguir la fama i viatjar per tot el món. […]

Aquesta és una obra que parla de la guerra i de les seves conseqüències, d’ètica periodística i personal, de prioritats a la vida… però sobretot parla de relacions humanes i de persones que són sacsejades pel seu entorn, afrontant-lo amb valor i amb totes les contradiccions i incongruències que us pugueu imaginar. La història dels dos reporters de guerra comporta un marc molt determinat, però a Margullies no li interessen les seves gestes sinó la seva intimitat. Per això els reclou en un loft de Manhattan i els obliga a enfrontar-se a històries quotidianes i a un dia a dia al que no estan acostumats. I aquí és on l’autor s’hi troba més a gust, perquè tal com ha demostrat […]

“La desaparició de Wendy” de Josep Maria Benet i Jornet ,ha estat l’obra amb la que s’ha inaugurat oficialment la nova Sala Beckett. Una obra amb la que Toni Casares, director artístic de la Beckett, ha volgut retre homenatge a Bernet i Jornet, un dels autors més destacables del teatre contemporani català. Un homenatge a l’homenatge que fa Bernet i Jornet al teatre. El muntatge està dirigit al més estil Oriol Broggi, proper, càlid i artesà. Una barreja entre fantasia i realitat, entre clàssic i modern. Un joc escènic. Teatre dins el teatre. Les interpretacions han estat en conjunt un bon treball d’equip, des del més veterà de tots, en Joan Anguera, als més novells Diana Gómez, Mar del Hoyo, […]

La Cia. Les Antonietes presenten “Mambo” al Maldà, una obra escrita i dirigida per l’Oriol Tarrasón, interpretada per Dani Arrebola i Annabel Castan. “Mambo” és una peça plena d’ironia, des d’una mirada còmica a ritme de Maaaaaaaaaaaaambó !!!, sobre la crisis de parella. Una barreja de teatre dins el teatre, en la que de vegades són ell i ella, i d’altres en Dani i l’Annabel. És una història basada en fets reals, o no…, on surten tots els draps bruts de cadascun d’ells. Dues mirades diferents. Dues posicions diferents. Un combat dialèctic entre les coses essencials, i les que no ho són. “Fa tant de temps que estem junts que ja no et puc seguir estimant”. L’ Oriol Tarrasón ens […]

Plantejada com un joc de teatre dins del teatre, Mambo és una peça molt divertida sobre una parella en crisi que discuteix sobre les seves misèries. Curiosament, a vegades, el conflicte transcendeix i són els actors qui parlen al públic, explicant els problemes que, com a artistes, tenen amb el seu company d’escena. Així, aquest truc de miralls entre realitat i ficció suma algunes capes semàntiques (i certa confusió també) a la radiografia emocional que es fa del món dels matrimonis desgastats. Un univers experimental per la companyia Les Antonietes que, fins ara, ens havia acostumat a l’adaptació de clàssics. La proposta té la gran sort de comptar a un parell d’intèrprets (Annabel Castan i Dani Arrebola) entregats al màxim, […]

Estem davant d’un nou exemple de teatre testimonial, però en aquest cas envoltat d’estètica cabaretera, transformisme i cançons de Rafaella Carra i Olga Guillot. I és que aquí la història que se’ns explica és la del mateix protagonista, Adolfo Álvarez, que va començar com a ballarí a Veneçuela, va venir becat a Barcelona per treballar en diverses companyies de contemporani i va acabar fundant la formació Chicos Mambo, fins que pocs anys més tard una retinitis vírica el va deixar pràcticament cec i el va apartar durant molt de temps del món de l’espectacle. Una història de superació, per tant, que Álvarez explica amb cruesa, nostàlgia i molt de sentit de l’humor. Potser teatralment es poden trobar moltes mancances i […]

Barcelona va rebent amb comptagotes musicals procedents de Broadway o, com en el cas de Priscilla, del West End londinenc. Es tracta d’un musical basat en una pel·lícula de culte australiana dels anys 90 que va donar veu als transformistes i transexuals i que va suposar un inesperat èxit comercial en el seu moment, enduent-se a més l’Òscar al millor vestuari. Així, en l’actual febre per adaptar pel·lícules a grans musicals de teatre, no sembla res estrany que aquest film tan vistós donés el salt als escenaris, resolent amb encert la translació d’una road movie al teatre, sense que aquesta grinyoli, i fent un ús molt adequat de l’autocar que dóna nom a l’obra, tant a nivell conceptual com escenogràfic. […]

Dins d’una temporada en la qual s’ha decidit fer diversos homenatges a l’estimat dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, té cert sentit que s’hagi escollit Revolta de bruixes per presentar les actrius de la Kompanyia Lliure, tractant-se d’una història protagonitzada, bàsicament, per dones. Tot i ser un text molt popular en l’àmbit del teatre amateur, feia molts anys que no es feia un muntatge professional i, per tant, la proposta havia de lluitar, d’entrada, contra els prejudicis que qüestionen la seva vigència. Afortunadament, hem pogut comprovar, gràcies, en gran part, al carisma i bon treball interpretatiu del repartiment, que la peça encara funciona, té interès i actualitat. El que s’ha perdut, potser, és l’impacte o la transgressió de donar veu […]

There was a fiesta! és un d’aquells espectacles únics i màgics que sorgeixen de vegades a la cartellera. Tot el glamur dels 40 i els 50 sobre l’escenari, un trio de jazz, dos intèrprets amb una veu i un talent que us deixaran bocabadats i la història senzilla, però carregada d’intenció, d’una parella que viatja d’Espanya als Estats Units cantant estàndards, ritmes llatins i el que calgui. Una festa que emociona i enamora, una joia totalment imprescindible. Més informació a Somnis de teatre

És cert que potser Revolta de bruixes no és el millor text de Benet i Jornet, ni el que millor ha envellit. És cert que les noies de La Kompanyia, actrius amb un gran talent, mereixien un muntatge on poder lluir-se, com a mínim, al mateix nivell que els seus companyis amb In Memoriam. Però, amb tot, Revolta de bruixes encara presenta una interessant reflexió sobre la irracionalitat humana i els conflictes de poder i, encara que només sigui, per veure un repartiment que desborda talent per totes bandes, val la pena apropar-se a l’Espai Lliure. Més informació a Somnis de teatre

La història d’Amanda Todd és la història de tantes noies a tot el món que pateixen assetjament a les xarxes socials i al món real senzillament perquè no encaixen en la societat en què viuen. En el cas de l’Amanda va ensenyar els pits a un desconegut quan només tenia 12 anys. Una imprudència per la qual ningú no hauria d’acabar suicidant-se. El problema d’aquest muntatge és que es pregunta qui és el culpable de tot plegat i comença qüestionant el paper de la pròpia Amanda, amb la perillosa insinuació que ella, en certa manera, s’ho va buscar, que si hagués estat més discreta res d’això no hagués passat, com si a l’altra banda no hi hagués hagut un home […]

Li agradin (o no) els musicals de gran format, probablement, cap espectador podrà escapar-se de caure en l’encís de l’enlluernadora maquinària de la nova proposta de Dagoll Dagom. Amb una factura veritablement espectacular, Scaramouche té totes les peces al servei de convertir-se en tot un esdeveniment teatral. Els decorats, el vestuari, la il·luminació, els canvis d’escenografia i la banda de músics aconsegueixen estar a l’altura del que s’espera davant d’un car muntatge com aquest. L’experiència, a escala formal, és satisfactòria: resulta gratificant, màgica i sorprenent. Malgrat, però, el seu esplèndid desplegament tècnic, el cert és que, en qüestions de contingut, la dramatúrgia de Joan Lluís Bozzo no aconsegueix sostenir l’interès del públic durant les seves gairebé tres hores. La història […]

La nostra segona òpera de la temporada del Liceu, ha estat aquesta conegudíssima “Le nozze di Figaro” de Wolfgang Amadeus Mozart, en versió de Lluís Pasqual i amb Leo Castaldi com a director d’escena i Josep Pons en la direcció musical. Ambientada en els anys 30 i amb una escenografia de Paco Azorín on domina el color blanc, aquesta proposta escènica és la tercera vegada que torna al Liceu on va ser estrenada l’11 de novembre de 2008 i reposada en febrer del 2012. Fígaro (Kyle Ketelsen), el comte d’Almaviva (Gyula Orendt), la comtessa (Anett Fritsch) i Susanna (Elena Copons) ens porten una mirada critica a la relació entre les classes populars i la noblesa, mostrant-ne l’amoralitat i els abusos, […]

90 minuts de riures i nostàlgia amanits amb música en directe. Això ens proposta en Marc Martínez amb el seu nou espectacle Mal Martínez- humor i hòsties al Teatre del Raval. Dirigit especialment a aquells que han crescut i han sigut adolescents a la Barcelona de la dècada dels 70-80, però extrapolable a tothom, ens explica com a base “d’hòsties” –literals o metafòriques- ha sobreviscut per arribar al dia d’avui. Amb un muntatge molt acurat i molt ben travat, Martínez fa còmplice i partícip al públic de les seves vivències. Us descobrireu connectant directament amb alguns dels fragments del seu monòleg i cantant més d’una cançó. I es que, al final, a Barcelona o a un poble perdut a les […]