Recomanacions

El grup We color Music va començar a caminar amb projectes musicals diversos: Espectacles escènics, enregistrament de cançons per encàrrec i formació (musicoteràpia o percussió creativa). Mar Puig i Mateu Peremiquel formen part d’aquest entramat artístic creant música i textos. Aquesta parella no han parat de recollir guardons. Van començar amb Bruna que va ser guardonada als Premis Teatre de Barcelona com a millor Espectacle Familiar. Posteriorment Les Històries de l’avi Josep van quedar finalistes als Premis Talent en la modalitat Arts Escèniques i Curtmetratges. Enguany ha estat Alan el musical la que ha rebut el Premi Teatre de Barcelona en la modalitat de Teatre Familiar. Alan ha recorregut teatres de proximitat, escoles i instituts durant tot l’any 2022. Com […]

Hera es casa amb Zeus i ens convida a tots a la festa, juntament amb Afrodita, Dionís, Ares i Hades. Una reunió de divinitats que promet una festa eterna però que també amaga enganys, traïcions, infidelitats i lluites internes. Amb aquesta premissa, Marc Artigau ens vol parlar de l’abús de poder, i ja no només a la Grècia clàssica sinó també en els nostres dies… i a tots els nivells. És per això que es parla de xarxes socials i l’escenari es transforma en una sala de ball, ja des d’abans de l’entrada del públic. Com a totes les festes, a vegades la disbauxa s’excedeix i pot acabar arruïnant la nit. Aquí és potser l’excés de temes, idees i estils […]

Abans de res cal aplaudir la iniciativa d’una productora com Beon Entertainment, que porta uns anys adaptant al gènere musical alguns dels més famosos bestsellers i personatges de la literatura mundial. Es van atrevir amb El médico, Antoine (basat en El Petit príncep) o ¿Quién mató a Sherlock Holmes?, i aquesta temporada porten a Barcelona El tiempo entre costuras i, d’aquí a poques setmanes, La historia interminable. Però això no acaba aquí, perquè ja tenen en producció el que sembla, a priori, un muntatge musical quasi impossible: Los pilares de la tierra. La veritat és que d’ambició no els hi falta, i això és potser el que a vegades pot jugar tant a favor, com en contra. A favor, perquè […]

La literatura universal ha parlat ja de tots els aspectes de la vida, de l’amor i les seves fases, de l’odi, de guerres i batalles i de tots els sentiments i condicions humanes. Com sempre, la importància està en com es relaten els fets i les emocions, hi ha una llarga història de maneres de fer-ho, des de la mitologia grega fins als posts que es publiquen en xarxes socials. La manera afecta al fons sense cap tipus de pal·liatiu. Es pot combinar tot per fer arribar el missatge que es vol transmetre a tot arreu? Marc Artigau escriu i dirigeix aquesta obra que es basa en la festa de noces de Zeus i Hera per parlar de temes que […]

La 39. Ja et trucarem, neix a partir d’una cançó que va compondre i escriure Carlos De Salvador (compositor i director musical) amb la idea de crear-ne un musical. La proposta li va enviar a la Bibiana Morales(directora escènica i coreògrafa) que de seguida va acceptar la idea. A partir d’aquell moment no tan sols sorgeix la voluntat de crear un musical sinó que neix la companyia escènica 3 que fan, que juntament amb en Carlos De Salvador i la Bibiana Morales, també compta amb en Víctor Sancho (autor del llibret i ajudant de direcció), que a més a més, amb aquest espectacle, s’estrena com a autor teatral. La 39. Ja et trucarem, és primer espectacle de la companyia 3 […]

Tothom té una fixació per a algú en algun moment de la seva vida. Persones que marquen un moment concret o que, simplement, passaven per allà, i van formar part d’aquest incís vital sense gairebé ni adonar-se. La importància i el ressò que tenen depèn del paper que se’ls hi atorga i la necessitat emocional d’aquell precís instant. Quatre mestres de finals dels anys setanta pugen a l’escenari per narrar un episodi que els hi acaba de marcar profundament: desengany amorós, mort d’un familiar, amor impossible i salut mental inestable. Enmig de tot aquest batibull de sentiments i emocions a flor de pell apareixerà un ésser que els hi fa mirar més enllà. Una música exquisida enllaça perfectament aquesta obra […]

Un pròleg, quatre monòlegs, un epíleg i una escena final conformen l’estructura de La dona fantasma, el nou espectacle de la companyia T de Teatre, que en aquesta ocasió ha estat escrit i dirigit el dramaturg argentí Mariano Tenconi Blanco. Som als anys setanta, i quatre mestres d’escola expliquen un episodi vital que les vincula a cadascuna amb un fantasma: una amant argentina, una mare morta, una companya sentimental i una actriu afusellada. La música en directe, a càrrec de Joan Palet (violoncel) i Rafel Plana (piano), crea un ambient acollidor i discret que acompanya les actrius en tot moment i dona unitat al conjunt de l’obra. En aquest ordre, Marta Pérez capta l’atenció i l’empatia del públic interrogant-se sobre […]

Si els vuitanta i començament dels noranta van ser camps on cultivar el Satanic Panic, els cinquanta i els seixanta van ser, sens dubte, els de l’Alien Panic (Terme del tot inventat per a aquest text). La llavor ja feia dècades que estava plantada, des dels vint amb la revista de Weird Tales i la d’Amazing Stories, on autors com Clark Ashton Smith, H.P. Lovecraft o en Robert E. Howard feien de la literatura pulp un culte on deus primigenis extraterrestres i humans d’eres prehistòriques s’enfrontessin a tota mena de criatures del tot irracionals. Va ser també, a finals de l’enrarida dècada dels trenta, on un astut Orson Welles va fer una adaptació radiofònica del clàssic The War of Worlds […]

La Muda de i amb Marina Guiu, dirigida per Raquel Arnaiz i Marina Guiu és una peça d’autoficció que aborda l’abús sexual infantil, la no legitimació d’una mateixa com a supervivent de violència sexual. És l’hora d’obrir-nos i explicar. En benefici de la própia pell (com veiem en la protagonista) i per obrir els ulls a la resta de la gent. Anem recordant moments de la infància, fins arribat als fets que ens porten a març del 2021, Islàndia. Un volcà entra en erupció, i quan veus que una cosa inestable i al final explota, per reacció també pots acabar explotant. I tot el que ens han explicat acaba en una denúncia. Un trauma infantil, que pot estar en estat […]

Entre tu i jo no en fem un és la història real de superació de Quim Llisorgas, un jove de 28 anys que ha lluitat des que va néixer contra la injustícia. En Quim explica la seva vida i els entrebancs amb què s’ha trobat a causa de la seva discapacitat.L’obra ens parla de Quim i en primera persona. El seu cas, amb un trastorn genètic que li causa problemes musculars, de visió i de veu; per fer-ho més ‘amigable’ l’anomena Manolo en tot moment.Ens comenta la seva infància, com va patir de ben petit de ser diferent. De l’escola, els mestres, l’entorn i com li van girar l’esquena. De les dificultats que ha tingut per aconseguir el que volia. […]

En Quim Llisorgas, un noi de 28 anys afectat d’una malaltia genètica anomenada síndrome de Joubert explica en primera persona tot l’esforç de superació que ha hagut de fer tots aquests anys per arribar a aconseguir el seu somni: ser actor. I ens ho demostra en aquesta re-estrena que va estar un mes en cartell a finals de l’any passat. Actualment té un paper a la sèrie de TV Com si fos ahir i agraeix a la sèrie que tingui en compte les malalties minoritàries. No és una obra de teatre basada en fets reals. És un fet real explicat pel mateix autor, qui amb totes les dificultats físiques que encara té, ens arriba a l’ànima i commou profundament amb […]

Una de les cançons més venudes l’abril del 2013 va ser la de “Ding-Dong! The Witch is Dead” de la versió cinematogràfica i musical de 1939 The Wizard of Oz. El motiu de compra d’aquesta no va ser pas el rellançament de la pel·lícula ni res semblant. Si no els mateixos britànics, sentint-se habitants de Munchkinland, celebrant la mort de la qual va ser primera ministra conservadora entre 1979 i 1990. El que va començar com una broma en una plana de Facebook l’any 2007 es va acabar materialitzant el 2013 de reproduir ben alta aquesta cançó una vegada Thatcher deixés el seu recipient mortal i s’encomanés al Senyor. El que no va ser pas broma van ser les seves […]

Aquesta co-producció de Den Norske Opera (Oslo), Teatro Real (Madrid) i el Gran Teatre del Liceu (Barcelona) es va estrenar al 2020 al Den Norske Opera sota la direcció escènica de Christof Loy. Piotr Ilich Txaikovski va ser conegut a Occident com a compositor de simfonies i ballets però també va escriure 10 òperes al llarg de la seva vida compositiva tot i que només dues formen part del repertori operístic internacional de manera permanent: Eugene Oneguin i Picovaya Dama. Aquesta última la recordem representada al Liceu al 2022 amb Sondra Radvanovsky. Oneguin és basa en un text d’Aleksandr Pushkin, novel·la escrita en vers sota la plena influencia del romanticisme. Tant és així que el mateix autor va morir en […]

Estrenada el 17 de juliol a l’Antiga Presó Model (espai de repressió del col·lectiu LGTBI, en el que van estar preses i maltractades moltes artistes com Lorena Loys, Carmen de Mairena, Ocaña o Madame Arthur), dins el Grec Festival de Barcelona 2023, i amb totes les entrades exhaurides, Jo, travesti és un homenatge a l’art del transformisme i una reivindicació i reconeixement a totes aquelles persones (artistes transvestits) que gràcies a la seva manera de fer i expressar-se, en una època on era molt difícil viure amb llibertat la seva identitat, van visualitzar i mostrar amb valentia la seva identitat al món. És gràcies a elles i al seu llegat cultural i social que, podem coneixer i gaudir de grans […]

La productora teatral Sixto Paz (Pulmons, Història, Les coses excepcionals, Classe, etc) sempre ens porta obres que fomenten el debat a la sortida, que et sacsegen d’una manera o altra i que poques vegades tenen un missatge únic i absolut. Crec que Bèsties, de la britànica Monica Dolan, hi encaixa perfectament. L’autora planteja un cas realment polèmic –una nena de vuit anys li diu a la seva mare que vol posar-se pits- i a partir d’aquí no escatima en recursos dialèctics per criticar a una societat cada cop més sexualitzada, a uns mitjans de comunicació que jutgen abans de saber, a uns mecanismes socials que coarten però no rehabiliten… Potser es pren massa temps per justificar l’actitud de la mare, […]