Recomanacions

Juan Tamariz és un dels mags més reconeguts del món, és un referent de la màgia per moltes generacions que ara són incondicionals d’aquest mestre. Des del primer moment es posa el públic a la butxaca. Durant 2 hores tenim la oportunitat de tornar-lo a tenir a Barcelona i de poder gaudir de la seva màgia, del seu humor, de la seva improvisació i de la seva presència escènica que ens enganxa a tots, nens i adults, durant tota la funció. L’espectacle MAGIAPOTAGIA no és molt diferent dels anteriors presentats a Barcelona, varien alguns números, sobre tot els de màgia de prop, però funciona, i funciona molt be. Barreja efectes clàssics com el seu “opener” del guant vermell o el […]

Jennifer Haley, autora de la novel.la “L’inframón”, és una dramaturga que en les seves obres reflecteix el seu interés per l’ètica en l’àmbit de la realitat virtual, l’impacte de la tecnologia en les nostres relacions humanes, i addicció a les xarxes i als mitjans interactius. Amb L’inframón ens ha plantejat un debat a resoldre. “L’inframón” és una obra que es mou entre dos mons: el real i el virtual. A les xarxes no hi ha fronteres, les activitats criminals que utilitza internet com a eina són cada vegada més nombroses. Què passaria si en aquest món virtual es poguessin cometre els delictes i les fantasies més perverses, sense patir-ne conseqüències? Estem davant d’un text brillant, una excel·lent direcció de Martel […]

Segurament molts sabeu de qui parlo si us anomeno a l’Estela Reynolds de la sèrie “La que se avecina” o a l’Agrado de la pel·lícula “Todo sobre mi madre” de Pedro Almodóvar, dos personatges molt reconeguts , interpretats per l’Antonia San Juan. “Mi lucha” és el tercer unipersonal després de “Otras mujeres” i “Las que faltaban” ; la seva última aposta escènica, la qual a més de dirigir, n’ha escrit els textos juntament amb l’escriptor i guionista canari Félix Sabroso i el periodista i guionista Enrique Gallego. A “Mi lucha” l’Antonia San Juan és capaç de representar a més d’una dotzena de personatges, tots ells molt diferents entre sí. Personatges en els que s’hi fica dins, els sent i transmet […]

Hem de reconèixer que entre les moltes branques de les Arts Escèniques, les corresponents al Clown, són de ben segur les que ens atrauen menys; malgrat això dissabte passat vam tornar a La Villarroel per veure aquesta proposta, que dins del Off Villarroel ens oferia Gabriel Chamé Buendia, el creador i director del OTHELO. És una comèdia que vol parlar de la forma absolutament estressant en què vivim les nostres vides; la nostra societat viu accelerada i ens obliga a viure acceleradament. Vol parlar de la nostra incapacitat per gaudir dels moments, ja que quan estem fent una cosa o estem en un lloc, ja estem pensant en quina serà la propera cosa que farem o quin serà el pròxim […]

Dissabte vam anar a veure “Magia Potagia… y más!” , el nou espectacle de màgia que en Juan Tamariz ha presentat al Teatre Tívoli . La veritat és que no sóc gaire amant dels espectacles de màgia, però els records que tenia de quan el veia per la tele, i la insistència del meu marit, van fer que comprés les entrades tan punt es van posar a la venda. Era una oportunitat de veure en directe el que està considerat, un dels principals i millors mags de la historia. Juan Tamariz és un il·lusionista especialitzat en cartomàgia i en màgia de proximitat. És un geni en l’art de la desviació de l’atenció en els jocs de mans, i un gran […]

Per fi l’hem pogut veure i estem contents de fer-ho precisament al Teatre Lliure, un dels nostres Teatres públics; estem contents perquè el Lliure i la seva direcció torna a apostar per un teatre molt minoritari, però de grandíssima qualitat, i tot i saber que no atraurà potser a grans masses d’espectadors i per tant d’escassa recaptació d’entrades venudes, torni a obrir les seves sales a espectacles com aquest, que fins ara ha estat dificilíssim de poder veure a Catalunya i a l’estat espanyol. I estem feliços perquè a més a més BBBB, és potser l’espectacle que més ens ha sorprès i el que més ens ha agradat, dels que hem vist de la companyia Agrupación Señor Serrano. BBBB és […]

El que veiem i sentim quan la Belén surt a escena, ens agrada molt, perquè creiem que han sabut donar, juntament amb el director Ángel Alonso, un gir important a la visió que teníem fins ara del personatge de la Madame Bovary. La Belén Fabra, fa una interpretació brutal, en un monòleg que no ho sembla pas, segurament molt més humà i proper a altres visions que hem pogut veure al cinema o al teatre…. ens parla d’una dona que intenta per tots els mitjans ser lliure i viure la vida el més intensament possible; de ben segur, un missatge transgressor per aquella època… i és que estem parlant de fa més de 150 anys, quan encara no havia ni […]

La multifacètica Antonia San Juan torna a la ciutat comtal amb nou espectacle i ho fa amb el suport incondicional del seu ampli grup de seguidors. De fet, aquest no decebrà en absolut als seus fans i, fins i tot, sorprendrà i arrossegarà a d’altres que no ho són tant. Així, ens trobem amb una obra que desprèn al cent per cent l’estil genuí de l’actriu, la qual exhibeix diferents registres anant molt més enllà de la comèdia. De fet, els diferents textos de l’obra mostren a una San Juan crítica i transgressora, que no té por de dir les coses com són i a on no s’escapa ni ella mateixa de la crítica. L’actriu ho dóna tot en escena […]

Barcelona (contra la paret) ens submergeix en la part menys amable de la ciutat guapa. Seguint el relat real de tres persones detingudes i condemnades injustament per fets que no van cometre, i citant un a un tots els casos de repressió, violència policial i altres actes qüestionables del sistema comesos a Barcelona, Lali Álvarez construeix una peça que transmet la por, l’angoixa i la ràbia que se sent quan el sistema abusa dels seus ciutadans. Un espectacle sense matisos i sense por al que cal anar coneixent una mica els casos principals per no perdre’s en el relat. Més informació a Somnis de teatre

L’avantatge de les sales més petites, i l’Àtic 22 és certament un paradigma d’això que diré, és que pots gaudir del treball dels actors a una distància mínima, aquella on pots captar els matisos de la respiració, les mirades i tot el que passa sota la pell de l’intèrpret. I en el cas de Si planeas vengarte cava dos tumbas us asseguro que sota la pell d’Annabel Castan i Dani Arrebola passen moltíssimes coses, algunes de ben fosques. Una habitació d’hotel, molts silencis i algunes mentides són els ingredients d’un text amb un toc sòrdid i fins i tot decadent que em va resultar d’allò més atraient. Molt i molt recomanable. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

El padre és una història que angoixa perquè la podem protagonitzar qualsevol de nosaltres o persones del nostre entorn. Ens parla de la pèrdua de la memòria, de la pèrdua de la realitat, de la confusió d’una ment envellida pels anys i de com el seu entorn ho viu. Sense anomenar-la en cap moment ens parla de la malaltia d’Alzheimer. Des de la nostra butaca assistim angoixats a aquestes pèrdues de memòria o d’identitat encara que hi ha moments que, com el pare, dubtem que no siguin la filla i el gendre qui estan fent confondre la ment del pare amb intencions amagades. Hector Alterio ens sedueix i ens fa somriure malgrat la tragèdia que ens està mostrant, un paper […]

L’acció està situada en un futur força proper, en el que les noves tecnologies han evolucionat molt i permeten “viure” també una altra vida virtual, a banda de la vida real, de manera que permet a partir de la creació d’una “avatars” personals, tenir a més a més una cibervida, que amb tota llibertat de la nostra fantasia, assolir el compliment dels desitjos i passions més “fosques” que podem a arribar a desitjar qualsevol ésser humà. Explicat d’aquesta manera, sembla que estem parlant d’una mena de “ciència ficció” molt llunyana, però solament hem de pensar en el món que ara mateix ens envolta, on els mons virtuals ja ens comencen a envair…. jocs d’ordinador o mòbil on “gaudim” matant virtualment […]

I M. Àngels Lago i Armand Villén també, doncs no és fàcil enfilar i donar continuïtat a un seguit de contes en forma d’obra de teatre sense que res grinyoli. Obra de proximitat, molt adequada per una sala petita com la Frégoli de La Seca. Allí l’Adelaida —sota la mirada acollonida del seu home— a esbroncat al sergent de la guàrdia civil que estava al carrer, just darrera nosaltres els espectadors, per apressar-los a deixar el cafè, doncs el poble estava a punt d’inundar-se. Remarcable la parla del Baix Cinca en que s’han expressat. Ben dirigida per Xisco Segura. Jo, de vosaltres hi aniria abans que el dia 2 d’octubre caigui de la cartellera. Crítica completa » bit.ly/2d2g17k

En un primer moment costa fins i tot d’entendre. Othelo i clown? Però és l’obra sencera? O una adaptació esbojarrada? Realment hi queda alguna cosa de Shakespeare? La resposta és sí. L’Othelo de Gabriel Chamé Buendia conserva tota l’essència del text de l’autor anglès però la presenta d’una forma completament inesperada barrejant tècniques de clown, teatre físic i burlesc per a aconseguir una posada en escena àgil, original, molt divertida i juganera. Amb un escenografia mínima però increïblement funcional i uns actors disposats a deixar-te bocabadat amb el que són capaços de fer, Othelo és un d’aquells espectacles únics i indescriptibles que s’han de veure sí o sí. Més informació (en castellà) a Somnis de Teatre

Dissabte finalment vaig poder anar a veure “Selecció de personal”, una obra de la companyia Maleïdes Flors Teatre que es va estrenar a Porta4 a principis de juny. Gràcies a les bones critiques del públic, ha prorrogat la seva estada al teatre fins a finals de setembre. Aquest diumenge malauradament serà l’últim dia que tindreu la oportunitat de poder gaudir d’aquesta funció. És una obra escrita i dirigida per Jordi Gispert, i interpretada per el propi dramaturg i l’actriu Helena Pariente. Tota l’acció transcorre en el despatx del subdirector d’una empresa d’hostaleria. Es tracta d’una entrevista de feina per cobrir el lloc d’encarregada en uns cafès de luxe. El procès de selecció és el nexe d’unió entre la persona que […]