Recomanacions

Malauradament ha estat un desengany en tota regla. Discrepàncies de valoracions a la sortida, l’Imma potser més benèvola que en Miquel, malgrat que a cap dels dos ens ha satisfet. … i això que en teníem moltes ganes de veure aquesta producció clàssica de Fernando de Rojas dirigit i interpretat per José Luis Gómez. A priori, un luxe, poder veure representat aquest clàssic entre els clàssics i grans expectatives. L’escena inicial ens va agradar molt amb tots els personatges a escena com si d’un quadro es tractés i amb el so de la magnífica cançó que interpreten. Però en el primer quadro on queden sols els pares de Melibea que parlen sobre el seu futur i el de la seva […]

RENARD O EL LLIBRE DE LES BÈSTIES , és una proposta escènica basada en el text “El Llibre de les bèsties”, que va escriure Ramon Llull l’any 1288 i que formava part d’una obra molt més extensa anomenada “Llibre de les meravelles”. El Teatre Lliure va impulsar un concurs per commemorar l’Any Llull, al complir-se ara en el 2016 el 700 aniversari de la seva mort; es van inscriure 15 projectes i va guanyar Teatre Obligatori amb aquesta proposta de Teatre Musical per públic familiar. Marc Rosich ha ideat una dramatúrgia que comença en una cua davant d’una furgoneta de menjar ràpid al carrer, en el que dos “yupis trepes” s’estan barallant per l’última hamburguesa, que volen comprar pels seus […]

I per això és tan difícil fer una ressenya pensada entre el cap i el cor. Els fets són indiscutibles i ningú amb el cap damunt les espatlles defensarà la decisió de cridar la lleva anomenada del biberó, canalla de disset anys que no havien sortit mai de casa. La dramatúrgia, segons el meu punt de vista ja és més discutible. A mi, que tenia informació de primera mà del meu pare, no m’ha acabat de convèncer. Ho trobareu a la meva ressenya que, avui, m’ha costat molt d’escriure, perquè costa molt de separar el que et diu el cap i el que sents al cor. Crítica completa » http://bit.ly/2ebAXHP

En català: Ha Nascut una Estrella, i ho escric perquè ho penso, ni que sigui copiar el títol, no d’una, sinó de tres pelis americanes. A la Mariona Castillo ja la coneixia i n’he seguit més o menys la seva evolució, i sempre em va semblar una promesa, però per a mi amb Nine s’ha destapat i ha crescut, i molt. Ja no és una promesa: és una realitat; felicitats! Adaptar aquesta obra deu haver sigut un repte i ella, junt amb l’equip de l’espectacle, se n’han sortit amb nota alta, alta de veritat. S’ha posat a la pell de “les dones” de Guido Contini (Federico Fellini) i ha fet tots el papers, des de la seva esposa fins a […]

El 1982 Maury Yeston i Arthur Kopit van estrenar a Broadway el musical Nine, basat en la famosa pel·lícula Otto e mezzo de Fellini. L’espectacle va ser el triomfador dels premis Tony d’aquella temporada i va inspirar un munt de revisions que han servit per donar diverses cares al sucós personatge de Guido Contini, un paper associat a Mastroianni que després cantarien actors com Raul Julia, Jonathan Pryce, Antonio Banderas i fins i tot Daniel Day Lewis a la versió cinematogràfica. Però si alguna cosa diferencia el musical de la cinta de Fellini és el gran protagonisme que dóna a una maravellosa galeria de personatges femenins, per la qual moltes actrius han sospirat i lluitat sense treva fins aconseguir clavar-ne […]

Una dramatúrgia que atrau en un principi per tractar d’un tema força inusual, un pare de família que va decidir fa anys que es vestiria de dona i fer visible d’aquesta manera la seva homosexualitat, però que va molt més enllà. El seu autor, Iñaki Garz, va veure fa uns anys a prop de casa seva, un home vestit de dona assegut tranquil·lament en un banc públic i es va plantejar com viuria aquesta persona i quins problemes socials tindria per viure amb normalitat. Va pensar llavors que podria desenvolupar un text que potser algun dia podria ser representat sobre un escenari i així ho va fer, malgrat que aquest text va quedar arxivat en un calaix una mica oblidat, […]

Tot i que aquest és un Mamet aparentment lleuger i de la primera època, molt allunyat de drames com American Buffalo, Edmond o El criptograma, s’endevina la tendència per la concreció i per tot el que s’amaga darrera dels diàlegs, a vegades intranscendents o purament anecdòtics. L’obra, que ja des del seu títol explícit ens anuncia un homenatge al món actoral, enfronta a l’escenari a dos intèrprets de diferents generacions. Tenim el jove (Dafnis Balduz), una pàgina en blanc àvida d’aprendre i perfeccionar el seu mètode, i el veterà (Enric Majó), que comença el seu declivi i experimenta cap a l’altre una barreja d’admiració i gelosia. Una relació forçada i interessada que se’ns presenta amb escenes molt curtes, algunes de […]

La fiesta en paz és un retaule de la transició espanyola. Les escenes són breus, simpàtiques i originals i es van succeint sense cap jerarquia per a mostrar-nos un ampli ventall de situacions. Hi reconeixerem el context (manifestacions, pel·lícules del “destape”, carlistes…) i els seus personatges ( Adolfo Suárez, Paul Preston, Maruja Mallo,…) I també espais que són, d’alguna manera, en la memòria col·lectiva i que identificarem fàcilment. Un dels grans encerts de l’obra és justament l’escriptura d’Aleix Duarri. A vegades semblen tretes de les millors vinyetes d’en Perich i d’altres, en canvi, tenen una estructura i una poètica molt elaborada. A tot això li hem de sumar un text simbòlic que travessa la peça i ens parla d’una transició […]

A l’Àtic22 ahir era nit d’estrena i es representava LA FIESTA EN PAZ una proposta escènica d’Aleix Duarri, que ha escrit i que també dirigeix. Una visió de la transició espanyola, realitzada per gent jove que per sort no la varen haver de viure, malgrat que segurament han hagut de sentir a parlar molt sovint al cole o als seus pares. Tot això, explicat des d’una sèrie continuada de retalls o esquetxos, que en un primer moment poden desorientar a l’espectador perquè estan representades sense cap transició, la qual cosa obliga als joves actors a fer un canvi de registre continuat. Un munt de flaixos de la història recent, on apareixen des de carlistes que fan titelles, polítics com Suárez […]

La temporada al Tantarantana ha començat amb l’estrena de “La senyora Oliver”, un espectacle escrit i dirigit per Iñaki Garz. L’acció transcorre entre tres espais: la residència on viu el pare, el banc d’un parc i la casa de la mare. La posada en escena és molt senzilla. Iñaki Garz busca que tota la nostra atenció recaigui sobre el text i el treball dels actors. La senyora Oliver (Carles Canut) és el personatge principal de l’obra. Un home madur, divorciat de fa anys i que viu en una residència. Va vestit amb roba de dona. El perquè?… Simplement perquè li agrada portar vestits. No es tracta d’un transvestit, sinó que és un home que va vestit de dona i que […]

De l’artista Santiago Rusiñol diuen que era un personatge excèntric i extravertit. També que era molt polifacètic: tanmateix pintava un quadre com escrivia una satírica obra de teatre, o muntava una performance als trens de Rodalies. La Cubana comparteix l’esperit del pintoresc artista modernista, sitgetà com ells, i ho reivindiquen amb un desplegament de savoire faire cubano anomenat Gente Bien: El musical. Jordi Milán, director i essència de la companyia, ens té acostumats a un cuidadíssim horror vacui d’estímuls, situacions, decorats, personatges i sorpreses, així que pots imaginar com de bé s’ho han passat retratant als nou-rics, amb l’exuberància que els caracteritza. A Gente Bien, la companyia suma l’experiència de més de 30 anys als escenaris amb una trama que […]

Fernando de Pessoa era un home inusual, que, sens dubte, mirava la vida desde molts punts de vista diferents. A Estranha forma de vida el coneixem en la seva faceta d’enamorat, un enamorat juganer i apassionat però que també ha de lluitar contra els seus dimonis. Amb una posada en escena senzilla però molt cuidada, un preciós acompanyament de fados cantats en directe i unes interpretacions ben ajustades, Estranha forma de vida és una d’aquelles obres petites i boniques, per veure de prop i sortir amb un somriure. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

El millor d’aquest In memoriam és, sens dubte, el seu repartiment, integrat pels components masculins de la nova Kompanyia del Lliure (acompanyats de dos magnífics reforços), que es deixa la pell en escena i ens regala escenes emotives i emocionants quan cal, carregades d’humor quan toca. En l’altre extrem, però, tenim una dramatúrgia efectista, que busca la llàgrima des de l’inici i que ofereix un relat de la Batalla de l’Ebre que no aporta cap novetat respecte aproximacions anteriors. D’altra banda, tot i que el títol promet una història de la Quinta del Biberó, acabem amb un relat de trinxera on ben aviat oblidem que els protagonistes tenen 17 anys. Una oportunitat perduda. Més informació a Somnis de teatre

O això és el que li han dit els seus assessors a La Cubana i ells, sense pensar-ho dues vegades, s’hi han llençat (com si fos la primera vegada). A Gente bien el de menys és la història de Santiago Rusiñol, l’autèntic espectacle comença quan s’encenen els llums i veiem les interioritats de la producció. Els problemes amb els egos, el pressupost, la precarietat… La Cubana reparteix amb encert i en té per a tothom, però sempre amb el seu magnífic to de comèdia esbojarrada i sorprenent, carregada d’ironia i gresca. Un espectacle ideal per veure en família o amics i passar una grandíssima estona. Més informació a Somnis de teatre

L’habitació del nen és un text francament inquietant i molt interessant que sembla inspirat, a estones, per les Historias para no dormir. En ell, Josep Maria Benet i Jornet transita amb naturalitat per la fina línia que separa la bogeria del seny i presenta un relat que amaga més que no ensenya i obliga a qui mira a prendre partit. Malauradament, ni la posada en escena ni les interpretacions d’aquest muntatge transmeten tot aquest subtext. En aquesta ocasió ens trobem amb un treball lineal, escàs de matisos i més aviat fred. Les projeccions del nen només accentuen aquest ambient desangelat on les emocions semblen haver-se evaporat. Una llàstima. Més informació a Somnis de teatre