Recomanacions

Gabriel Chame Buendía és un actor, director i pedagog argentí, que fa un any enrere va conquistar al públic català amb l’adaptació que va fer de l’obra “Othelo” de Williams Shakespeare. Que per cert, la fan a la mateixa Villaroel, i que us recomano que aneu a veure. Gabriel Chame Buendía ara s’ha instal·lat de nou a la Villaroel per mostrar-nos el seu treball “Llegué para Irme”, del que n’és l’autor i actor, i que juntament amb Alain Gautre dirigeix. La intenció d’aquesta obra és fer de mirall de lo còmics que podem arribar a ser tots nosaltres, anant corrents tot el dia, és a dir estressats. Això m’ha fet recordar d’una dita que deia el besavi d’en Lluís ”Tan […]

Irreverent, esbojarrada, divertida, hilarant, absurda, original, vertiginosa, fresca, sorprenent, burlesca, genial, excel·lent …. Aquests són només alguns dels qualificatius que hem sentit en referencia a la proposta de Gabriel Chamé Buendía sobre aquesta adaptació d’Othelo de William Shakespeare. Ara, en aquesta ocasió, a més a més dels actors que vàrem poder veure en la versió anterior (la temporada pasada), Matias Bassi i Martín López, s’incorporen dos intèrprets nous, Gabriel Beck i Elvira Gómez, el primer d’ells molt conegut aquí per la seva gran interpretació en l’espectacle “El loco y la camisa“. Oblidem-nos de les convencions i del realisme. Amb un plantejament basat en el teatre físic i gestual derivant cap al clown, els quatre actors ens mostren l’obra del dramaturg […]

L’estrès és un monstre que ens devora. Arribar a casa, obrir la porta, deixar les maletes, respondre el telèfon, netejar la casa, anar a la feina… Llegué para irme ens regala boniques imatges (dins l’univers clown) de la soledat de l’ésser humà contemporani. La necessitat de trobar l’amor en el record, la impossibilitat de descans quan el llit t’escup del paradís, el desig sexual en l’únic company que tens a mà -un electrodomèstic-, i l’omnipresent i incansable contestador que ens subratlla la incomunicació. No obstant això, el talent i la tècnica de Gabriel Chamé Buendía estan totalment desaprofitats per la manca d’una bona dramatúrgia. En molts moments ens trobem en una successió de gags buits de contingut, quan es troba […]

Creació col·lectiva d’Iván Morales i els alumnes Joves III d’Estudi Laura Jou a partir del text de Shakespeare. A la sala una nerviosa noia “pija” (magnífica Alba Encabo) està pendent de tot, de les cadires, dels papers, de les ampolles d’aigua, … entra i surt incapaç d’estar quieta. És la promotora d’un projecte teatral que finança el seu pare i que li ha donat la possibilitat de contractar en el mateix projecte als actors i actrius que ella admira. La gran directora argentina Deisy Portaluppi (Roser Vilajosana) espera amb ella l’arribada de l’extens planter d’actors que han d’aixecar aquesta versió de Shakespeare. Avui es coneixen i faran la primera lectura del text. Els actors parlen diferents idiomes, italià, castellà, anglès […]

La relació entre els compositors Mozart i Salieri ha estat objecte de varies obres literàries al llarg del temps. Segons la historia… Salieri va enverinar a Mozart. Rumors que van sorgir arran de les enveges i rivalitats que hi havia entre aquests dos grans compositors, que actualment es creu que no són del tot cert. Rumors que neixen al voltant de 1790, quan Mozart, en la plenitud de la seva carrera, va acusar a Salieri de plagi i de voler atemptar contra la seva vida. Més endavant agreujats quan Salieri emmalaltit i dement, va confessar haver-lo enverinat. Tan mateix hi ha diversos fets que ho contradiuen. El fet és que la teoria d’assassinat va perseguir a Salieri en vida, i […]

Hi ha espectacles que convencen crítica i públic per la seva contundència, la perfecció del seu text o per la seva originalitat. D’altres, en canvi, simplement, es fan estimar. Com si es tractés d’una invitació a prendre una tassa de cafè al menjador de casa seva, la companyia Cametes Teatre ofereix una d’aquestes petites propostes que deixen bon sabor de boca per la seva delicadesa, el seu esperit tendre i l’amor pels petits detalls. Pensada com a espectacle de proximitat, el carisma de les actrius i els pocs elements escenogràfics generen una atmosfera francament acollidora que transmet un bon rotllo força engrescador. La història explica la relació entre quatre germanes que han perdut a la seva mare recentment i com, […]

Tot i estar, segurament per ignorància, molt desvirtuada en l’imaginari col·lectiu de la gent, la disciplina del clown té, en realitat, un ventall de possibilitats infinites encara pendents de ser descobertes. Com a bon exemple d’aquesta flexibilitat a l’espera de ser explorada, es presenta aquesta versió pallassa d’Othelo, adaptada i dirigida per Gabriel Chamé. Sense complexos i amb una energia trepidant, la genial proposta és tot un exemple d’excel·lència còmica on el circ i Shakespeare es donen la mà amb una naturalitat al·lucinant. Els quatre actors experts en tècniques humorístiques i d’expressió corporal no només aconsegueixen fer riure amb una tragèdia com aquesta, també saben adaptar-se al text per, en moments donats, construir seqüències poètiques o, fins i tot, emocionar […]

Una cop han passat certa edat, resulta tot un luxe veure a un actor d’important trajectòria damunt d’un escenari i més si es tracta d’un paper protagonista. Aquest és el cas del veterà Héctor Alterio que, a punt de complir 87 anys, interpreta a un avi amb problemes de memòria en aquest text de l’escriptor francès Florian Zeller. La proposta gira entorn d’aquest personatge entranyable i el seu punt de vista sobre uns estranys fets que no acaba d’entendre i el fan patir. La interpretació de l’actor argentí està plena de tendresa i naturalitat i, fins i tot, aconsegueix algunes pinzellades humorístiques amb la forma de dir les seves frases que fan encara més carismàtic el seu rol. Malauradament, malgrat […]

Des d’aquí m’agradaria recolzar una nova companyia de teatre La Meybes, nascuda aquest estiu, formada per per quatre joves actors, la Berta Pipó, en David Bo, l’Elena Sánchez i la Marina Prats. Possiblement els hagueu vist treballar per separat; ara han decidit unir-se i crear aquesta jova companyia, amb la finalitat de mostrar-nos el teatre com una forma de creació i reflexió . El seu debut com a companyia s’ha presentat fa pocs dies a Porta 4 amb l’espectacle “Semidéus”, un text de nova creació, escrit per David Bo, que juntament interpreta amb la Berta Pipó. En Joan busca l’Olga, la seva germana. En el camí la trobarà i la perdrà a cada moment. L’Olga fuig d’ell sense poder evitar […]

Florian Zeller és un jove dramaturg i novel·lista francès que fa anys que gaudeix d’un notable prestigi al seu país… i també fora d’ell. No cal oblidar que les seves obres s’han traduït a diverses llengües i que a casa nostra arribarà aviat l’estrena d’un altre dels seus gran èxits, La mare, amb Emma Vilarasau. Pel que fa al text que ara ens ocupa, haig de reconèixer que no em va sorprendre ni meravellar. Juga amb la repetició d’escenes, els punts de vista i la confusió, per acabar tractant el tema de l’Alzheimer -un tema molt recorrent els darrers anys- com si es tractés d’un thriller. Sigui com sigui, tot plegat no porta a cap lloc concret ni dóna cap […]

La tradició de les formacions corals gays es remunta a unes quantes dècades enrere, quan al món anglosaxó -especialment a la costa oest dels Estats Units- algunes associacions LGTB van crear els seus cors. Des del primer moment aquelles corals van destacar per atrevir-se amb ritmes diferents, per oferir un repertori original i per incloure coreografies que convertien els concerts en autèntics shows. Avui aquesta fórmula s’ha estès a altres tipus de corals -només cal veure el model de l’Oh Happy Day– però no està de més saber que tot això ja existia… La Barcelona Gay Men’s Chorus, integrada per 40 cantants masculins, ja fa anys que s’inscriu en aquesta línia, i Ànima és el segon espectacle consecutiu que presenten […]

En principi no teníem previst veure-la. Els comentaris en el grup de Facebook “Teatre, l’opinió dels espectadors”, ens va fer decidir a comprar les entrades. I podem dir que ha estat una sorpresa i una confirmació dels comentaris positius que havíem llegit. Pensem que no es tracta d’una comèdia si bé és cert que el text conté gags que ens han fet riure, però creiem que són uns gags molt encertats i en el moment just per tal d’anar suavitzant el drama que en realitat estem veient. Un text escrit a quatre mans per Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez i dirigit pel primer. D’una banda ens parlen de l’egoisme dels fills que fan servir els avis com a cangurs […]

Dic això tenint la bola de cristall a reparar i per tant sense base científica, però té molts elements per ser-ho. Jo l’he trobat excessivament plana, tot i tenir moments de thriller i altres de comèdia, però no ens enganyem, és un drama com ho és a la vida real. També sembla una obra d’encàrrec pensant en un intèrpret concret. A parís la va estrenar Robert Hirsch, un conegut actor que ja tenia 88 anys i aquí Héctor Alterio que està a punt de fer-ne 87. El protagonista de l’obra té aquesta edat. Qualsevol cosa que expliqui serà un spoiler, o sigui que callo. Nit d’estrena i el Romea dempeus ha fet un sentit —i penso que merescut— homenatge al […]

“Avui no sopem” és una comèdia divertida, sense complicacions, molt ben dirigida per Pep Anton Gómez ,que ha estat treballada des de l’humor i la ironia. Escrita per Pep Anton Gòmez i Jordi Sànchez ( dos grans experts en comèdia), i protagonitzada per Jordi Banacolocha, Maife Gil, David Bagés, Susanna Garachana i Mercè Martinez, el Teatre Condal comença la nova temporada teatral amb molt bon peu. Les interpretacions de tots els actors són molt bones, però m’agradaria destacar, amb el permís dels seus companys, en Jordi Banacolocha i la Maife Gil, que fan un desplegament de moments còmics al llarg de tota la representació, que ens van arrencar el somriure i alguna que un altre rialla en més d’una ocasió. […]

Moltes vegades les comèdies d’ambient familiar acaben caient en un costumisme arquetípic i fins i tot caricaturesc. En aquesta ocasió, en canvi, s’eviten els llocs comuns i s’aconsegueix una obra que compleix les expectatives, aporta moltes pinzellades de realitat i acaba provocant fins i tot un cert malestar. I és que Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez saben combinar molt bé temes actuals amb diàlegs divertits i sucosos, a part de crear personatges creïbles que aguanten el tipus durant tota la funció. Per l’escenari desfilen avis estressats que es veuen obligats a cuidar dels néts, la filla que s’acosta als quaranta i que segueix apalancada a casa, el fill separat que no sap com redreçar la seva vida i la […]