Recomanacions

Clara Segura se suma a actrius com Carmen Machi, Blanca Portillo, Laia Marull, Míriam Iscla o Alejandra Jiménez-Cascón, entre d’altres, per confirmar el bon moment en el qual es troben els monòlegs dramàtics femenins. Aquest Conillet dirigit per Marc Martínez és tot un tour de force interpretatiu de la seva protagonista que torna a demostrar la seva força escènica, el seu talent tot terreny i la seva fabulosa tècnica de veu i forma física. Segura aconsegueix emocionar, fer riure o sorprendre fent semblar fàcil tot allò que no ho és gens. El text de Marta Galán Sala, però, és una mica irregular i, així com alguns fragments brillen degut a la seva originalitat, enginy o eloqüència, d’altres són massa dispersos. […]

Hi ha ocasions que vas a veure un espectacle sense gaires pretensions i, al sortir, te n’adones que has descobert una petita joia. Exactament, això és el que em va passar ahir amb aquest espectacle de la Companyia Mar Gómez, el qual barreja brillantment diferents disciplines de les arts escèniques. En aquest sentit, no saps si estàs veient una obra de teatre, uns personatges i situacions properes als clowns o un espectacle de dansa, ja que en realitat és una fusió de tots ells, encaixant a la perfecció i dotant de personalitat a la funció. Així doncs, es tracta d’una proposta molt amena, que compta amb un disseny, una direcció i una execució en total sintonia, esdevenint un producte de […]

Y- X o la fidelitat dels cignes negres posa sobre la taula un tema controvertit i arriscat. Som realment lliures a l’hora d’estimar? O estem manipulats per les històries d’amor, la literatura i el patriarcat? És tan natural com pensem la monogàmia? Però no us penseu que tot plegat és una mena de conferència pamflet en favor de l’amor lliure. Estem davant d’una peça confegida amb intel·ligència, ritme, humor i elegància. Una peça per a cinc actors que barregen amb solvència text i gest, i trenquen amb la quarta paret amb frescor i sornegueria. Una obra, en resum, que val molt la pena veure i que esperem que tingui continuïtat més enllà del DespertaLab. Més informació a Somnis de teatre

Amb moltes ganes ens vam apropar a la Seca per tal de veure aquesta nova proposta del “duet” Jordi Oriol i Xavier Albertí. El rètol de localitats exhaurides i la llista d’espera confirmaven les expectatives generades. Espectacular posada en escena que, encara que ja sabíem que a l’escenari de la Seca també plovia, ens va sorprendre per la intensitat de la pluja i sobretot pel piano-piscina-banyera. Una personal reescriptura de Jordi Oriol, centrada en dos dels personatges de l’obra de Shakespeare… Caliban i Ariel. Caliban ha après a posar paraules al seu turment, que s’ha infectat d’aquesta plaga que és la llengua, que sols li serveix per evocar el món que l’ha traït; un univers empestat. Hem de reconèixer que […]

Ahir per fi vàrem poder veure aquesta producció que potser és la revelació d’aquest Grec2016. Aquesta vegada les nostres expectatives, molt altes, s’han acomplert amb escreix. Asseguts a primera fila esperàvem l’aparició dels personatges observant les cadires, que en equilibri ocupaven una part de les golfes. Sílvia Munt porta magistralment a escena una de les obres més rodones d’Arthur Miller, que amb només quatre personatges ens parla de tots els temes que són habituals en els seus textos: la complexitat de les relacions humanes i l’encotillament que ens imposen les normes socials i morals de la societat. Dos germans que s’han enfrontat a la vida de forma diferent i han hagut de pagar un preu per fer-ho. Unes molt bones […]

Marta Galán ha escrit un text punyent, a moments delirant i absolutament divertit. Comencem veient una mare que vol arribar a tot, que vol que els seus fills siguin els més espavilats de la classe (encara que això els posi en conflicte amb l’escola), que té com a prioritat la seva feina i sembla que no li fa res haver eliminat de la seva vida “allò prescindible”: les passejades, el teatre, la tranquil·litat. Una mare que viu al límit i no té temps per a res. Una mare, com moltes, que poc a poc es va ofegant amb aquesta vida i acaba cridant ben fort: “o em doneu una tribu, escoles bressol i suport institucional, o em deixeu descansar!”. Ai, […]

Ja fa cinc anys que en el marc de l’Antic Teatre es va començar a moure un projecte que involucrava a veïns i veïnes de Ciutat Vella. Es va apuntar un grup de dones -moltes d’elles provinents d’un casal de gent gran del barri-, que ha anat creixent i modificant-se al llarg del temps. Aquella experiència les va portar a dalt d’un escenari i també a formar part de la programació de diverses edicions del Grec. Allà han cantat, han ballat, han explicat les seves vides i les raons que tenen per fer tot el que fan, han mostrat les seves limitacions i, sobretot, han donat una lliçó de vida a espectadors i fins i tot als formadors, que han […]

Parking Shakespeare estiu és una cita que no em perdo cap any. De seguida que surten els dies anunciats, em reservo a l’agenda el primer dilluns que s’hi pot anar. Així que com si es tractés d’un ritual, agafo el coixí i l’ampolla d’aigua… i som-hi corre cuita a agafar un bon lloc (s’omple ràpidament) al Parc de l’Estació del Nord. Com és habitual, cada temporada els Parking Shakespeare trien un a director perquè esculli, adapti i dirigeixi una de les comèdies de William Shakespeare. Aquest any han elegit a en Marc Rosich, i en Rosich a triat “Les alegres casades de Windsor”, una de les seves obres preferides escrites per W. Shakespeare. I que creieu que passa quan s’ajunten […]

Resulta molt interessant comprovar com Jordi Casanovas, precursor amb Ruz-Bárcenas del que s’està denominant com teatre documental tan present a la nostra cartellera darrerament, sigui ara l’encarregat de fer un pas més enllà fent evolucionar el subgènere. A Port Arthur, Casanovas posa en escena un text real d’un interrogatori policial, filtrat per WikiLeaks, on dos policies parlen amb un detingut acusat d’un crim horrible. L’elecció d’aquest material és un encert absolut i tota una troballa que conté, sorprenentment, elements de ficció dramàtica exemplar. La dosificació de la informació i els detalls del terrible succés durant la conversa genera una tensió, una intriga i un malestar molt valuosos i suggerents. El trio protagonista fa un treball interpretatiu esplèndid, tot i que, […]

Potser tocaria tornar a parlar de teatre documental, tant de moda les últimes temporades, però crec que Port Arthur va una mica més enllà. Tot i que transcriu parts d’un interrogatori real realitzat a Tasmània l’any 1996, permet a Jordi Casanovas endinsar-se en un gènere tan poc teatral, però tan agraït, com és el thriller. Una habitació preparada per a interrogatoris, dos policies i un acusat que no sap massa bé què hi fa allà són els únics elements que es necessiten per servir-nos una història que, curiosament, ja es va desenvolupar a la vida real com si fos un guió cinematogràfic. És de suposar que l’autor ha tret les parts més feixugues per fer créixer el misteri i l’interès […]

Aquest espectacle va ser un dels que primer vaig escollir en sortir la programació del Festival Grec2016 i és que en veure que es tractava d’una estrena “coproducció internacional” en la que el mateix Festival Grec s’involucrava, vaig confiar plenament en l’equip de programació del Festival. Novament aquesta confiança es va veure esgarrada per segon cop en una “coproducció internacional”, primer va ser amb “Oficina per una vida postidèntica”” el passat dia 5 de juliol… i ara santornemi…. una altra decepció gegantina amb aquesta VISIÓ ARDENT…. tan gran, que en acabar la primera part, l’Imma i jo … camesajudeume, vàrem fugir novament del Mercat de les Flors. No sabem pas si en aquesta enorme decepció dels primers 80 minuts que […]

Teatro Cinema, és una companyia que treballa en la recerca constant de noves formes de comunicar i explicar històries. “Historia de Amor” és la seva última proposta inspirada en el còmic. L’autor francès Régis Jauffret va escriure aquesta obra l’any 1988. Es tracta d’una història molt dura, una història de violència física i psicològica d’una persona vers una altra, d’una persona que per aconseguir l’estimació de l’altra li talla tota possibilitat de comunicació, tota possibilitat de resposta. Una història aparentment suavitzada pel format escollit de cinema inspirat en el còmic però que no deixa de ser punyent i colpidora. Un muntatge impressionant que combina elements del teatre clàssic amb filmacions, animacions en 2D i 3D, fins a crear un llenguatge […]

Alonzo King està considerat un dels coreògrafs, o ballet màster, més importants del moment. Veient les dues coreografies presentades en el Grec d’enguany queda clar que la seva categoria com a artista està fora de dubtes. El seu segell està present en tots els moviments dels seus ballarins, fins a punt d’haver creat un estil fàcil de reconèixer. Un estil que es basa en la tècnica del clàssic però que a estones deriva cap a moviments sincopats i trencadissos, i a d’altres cap a una volatilitat i fragilitat que sorprenen. No cal dir, a més, que tot plegat es serveix gràcies a dotze magnífics intèrprets que executen les coreografies amb una precisió absoluta, donant sempre la sensació que ha desaparegut […]

Dissabte passat, vàrem tornar al Teatre Grec, per veure dues coreografies d’un dels mestres més importants en l’actualitat de la dansa mundial, Alonzo King. Alonzo, ha sabut crear un nou llenguatge corporal amb la seva extraordinària Companyia, en la que tots els seus membres pertanyen a un escalafó de qualitat extrema, utilitzant tècniques basades en la dansa clàssica, saben obtenir noves formes de dansa que són una fusió de dansa contemporània i clàssica, amb una expressivitat extraordinària i on prima més l’elegància, subtilesa i perfecció dels moviments, que la mateixa sincronia del conjunt de ballarins, a la que donen una importància relativa. WRITING GROUND (🐌🐌🐌🐌) – En aquest cas, es prenen com a punt de partida els poemes de Colum […]

En aquest espectacle, durant hora i mitja, podem presenciar una magnètica i brillant interpretació de Pedro Casablanc, l’actor que ens va meravellar interpretant a Bárcenas en el cinema i el teatre. Sens dubte, l’intèrpret ens atrapa i sacseja a través d’una espiral d’incerteses que viu el seu personatge, en el que la seva devoció per l’actuació i la seva situació personal es barregen en escena i s’influencien mútuament fins a no saber qui és l’actor i qui és la persona. Casablanc aconsegueix moure’s amb total eficàcia entre els dos móns, denotant la seva maestria i la seva gran presència escènica. A més, l’actor es troba acompanyat del jove Samuel Viyuela, qui exerceix de contrapunt i ens ofereix una actuació molt […]