Recomanacions

L’espectacle consta de tres parts molt diferenciades, a la primera part un vestit vermell, rígid i encotillador limita l’evolució de la ballarina per l’escenari al mateix temps que investeix el moviment d’una gran bellesa plàstica, un escenari molt fosc fa ressaltar la vermellor del vestit. L’acompanyen, a la guitarra José Sànchez i el cantaor Alberto García. A la segona part, una enorme capsa de vidre amb un mirall interior es converteix en el petit escenari on canten i ballen. La guitarra i la veu estan encaixonades i esmorteïdes, i el moviment de la ballarina limitat per l’espai reduït on ha d’evolucionar. L’espai es va omplint de baf i els músics són expulsats de l’interior on només resta ella, que sembla […]

Durant dos dies, tenim la sort de poder veure aquest espectacle d’Aurélien Bory creat per a Stéphanie Fuster l’any 2008. Es tracta d’una modernització del concepte del flamenc en el que es fusiona aquest ball amb elements escènics teatrals i amb aquells propis de la dansa contemporànea, però sense arribar a perdre la seva essència. En aquest sentit, no cal ser un aficionat al flamenc per apreciar l’espectacle, ja que aquest arriba a tot tipus de públics. La peça es divideix en tres parts diferenciades, sent la part final del ball de flamenc sobre l’aigua la més aconseguida i la que ens fa treure el barret davant d’aquest creadors. No només encaixen aquests dos elements a la perfecció, sinó que […]

“Més amunt, més amunt, només perquè el motor és fort, només perquè el motor és un bòlid” És la primera vegada que l’obra de l’italià Stefano Massini “Lehman Trylogy”, es veu a casa nostra, i això, com us podeu imaginar, crea un interès per el públic més enllà de qui l’interpreta o la dirigeix. Així que de seguida que podem, adquirim les entrades per tal de no perdre’ns aquesta oportunitat. De vegades la pots o no encertar…En aquest cas l’he encertat de ple !!! És una obra del tot imprescindible!!! “Lehman Trylogy” és la història de Lehman Brothers, el banc d’inversió nord-americà que va desencadenar la crisi econòmica, ètica i social més greu dels últims vuitanta anys. Una història que […]

Una coreografia solemne amb tocs sobtats d’humor, amb els quals no vaig simpatitzar en absolut ; però es perdona per la claredat de l’acció. I és així com definiria aquesta coreografia : d’una claredat i neteja sorprenent. Una sincronització audaç de la virtuosa bailaora Stéphanie Fuster amb el cantaor Alberto García i el guitarrista José Sánchez. Molt ben defensada. És evident la influència del flamenc, però no es portat a un terreny convencional. Moviments col·locats espacialment amb un sentit, dotant-los de presència i significat, tot i ser molts lents i pausats; posseeix un bon ritme. Es pot apreciar una poètica durant el transcurs de l’obra, on aconsegueix submergir l’espectador i mantenir-lo partícip constantment. Recomanable per a amants de l’art contemplatiu, […]

Tot i que cada vegada més dramaturgs s’estan atrevint amb el gènere, cal dir que la ciència ficció encara resulta poc habitual de veure damunt dels escenaris. Aficionat a les atmosferes inquietants, Llàtzer Garcia ha decidit aventurar-se a provar sort amb la temàtica paranormal, aprofitant per fer un homenatge a la mítica sèrie de televisió nord-americana La dimensió desconeguda (The Twilight Zone) de Rod Serling. Basant-se en relats breus dels escriptors Richard Matheson, Charles Beaumont i Ray Bradbury, el director de La pols ofereix un tríptic que fa esgarrifar on el terror psicològic es barreja amb el dramatisme existencial i la poètica de la fantasia. Com qualsevol proposta episòdica, té un punt irregular per la inevitable reacció de comparar les […]

Aquest ESPLENDOR, és de les ultimes propostes que vàrem comprar ja un cop estrenada al Teatre Romea… i va anar d’un pèl, perquè el mateix dia al cap de poques hores, vàrem començar a rebre imputs “negatius” de les xarxes socials i dels blogs que parlen de Teatre. Quatre dones estan tancades dins d’una sala del que sembla un palau residencial d’un president d’un estat de l’est d’Europa, un estat que no sabem quin és exactament; el que si sabem, és que actualment està sotmès a una dictadura; elles estan esperant que arribi el president per tal de què una periodista li pugui fer una entrevista important, ja que sembla que està a punt de produir-se una revolta. La periodista […]

La Sala Flyhard acaba la temporada amb un text de Llàtzer Garcia inspirat en tres relats de tres autors de literatura de ciència-ficció: Richard Matheson, Ray Bradbury i Charles Beaumont. L’última nit del món comença amb el relat de Charles Beaumont “Shadow Play” que s’endinsa en la temàtica dels somnis o millor dit dels mals somnis. La frontera entre la realitat i la ficció, on el somni és més real que la mateixa realitat. El segon relat és el basat en “El hombre de las fiestas” de Richard Matheson que ens parla de l’enfrontament al dolor i l’angoixa que ens produeix la mort d’una persona estimada, d’una persona coneguda o d’una persona desconeguda. De com ens estem tornant d’insensibles a […]

Aquesta obra ja era difícil en el seu plantejament. Combinar La tempestat de Shakespeare, La pesta de Camus i la Suite per a piano nº 17 de Beethoven (coneguda com La tempesta) semblava més un caprici fruit de l’atzar que no pas un treball concebut des d’un punt de vista racional. No sabem massa bé com es va arribar fins aquí, però no podem obviar que de la ment de Jordi Oriol i Xavier Albertí poden sorgir barreges molt interessants i molt treballades. L’obsessió pel llenguatge i els jocs de paraules, així com la predilecció per la sornegueria pitarrenca, acaben emparentant l’espectacle amb l’anterior, La caiguda d’Amlet (o la caiguda de l’hac). No obstant, l’estètica ha canviat radicalment. Aquí, una […]

Ens dirigim il.lusionats a veure el nostre primer espectacle de la nova Sala Beckett. Es tracta d’un work-in-progress de “Mameloschn” (Llengua materna) escrit per la dramaturga alemanya Sasha Marianna Salzmann, dins del projecte europeu Fabulamundi. Fabulamundi. Playwriting Europe és un projecte de cooperació entre teatres, festivals i organitzacions de 5 països europeus (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i Romania) que té com a objectius promocionar la dramatúrgia europea i recolzar el treball dels autors de teatre contemporani, donar suport a les organitzacions culturals implicades i impulsar l’intercanvi d’informació en el sector. Sota la temàtica “Crossing generations”, els teatres i institucions participants en el projecte organitzaran muntatges de peces teatrals, lectures dramatitzades d’obres, residències artístiques d’autors, tallers i xerrades obertes al públic, […]

Diumenge passat tornem a fer sessió doble i tot surtin de la Sala Atrium ens dirigim al Mercat de les Flors per veure una nova proposta de Dansa d’una Companya francesa, que ja la darrera temporada del Grec, amb aquell espectacle anomenat CINÉMATIQUE, ja ens va agradar molt. Aquesta Companyia de dansa creada l’any 2.011, està formada per Adrien Mondot, artista pluridisciplinari i informàtic, que crea els espectacles a partir de les interaccions entre els números, la dansa i la música i amb Claire Bardaine, artista, dissenyadora gràfica i escenògrafa. Potser no és ni de lluny l’espectacle de dansa “millor” d’aquest Festival Grec, ni pel nombre de ballarins (solament tres), ni per la dificultat tècnica de la seva dansa, però […]

Diumenge 10 de juliol vam aconseguir encabir aquesta proposta dins de la nostra agenda “plagada de Grecs”. Hagués estat una llàstima, que no l’haguéssim pogut veure perquè ens va deixar absolutament aclaparats, tant pel text, com per la posada en escena com per les magnífiques interpretacions dels nou intèrprets. Estem davant d’una proposta que ens parla de la guerra dels Balcans i ens la mostra amb diferents històries que tenen lloc davant nostra al mateix temps. Partint d’un fet real, el testimoni gravat d’un franctirador que explicava d’una manera freda la seva actuació en el conflicte, l’autora (Begoña Moral) construeix un personatge, magníficament interpretat per Guillem Motos, i al seu voltant, la resta d’històries. També vol ser una crítica a […]

Dissabte vam anar cap al Teatre Grec amb moltes ganes de veure aquesta proposta de la Kibbutz Company, segurament amb masses expectatives. L’aforament a mig gas i molta calor. És una proposta que interpreten 16 ballarins, 8 homes i 8 dones en solos, duets, trios i en grup. La circularitat marca en tot moment els moviments dels ballarins en una coreografia que, al nostre entendre, li manca un fil conductor clar i en certs moments es fa absolutament repetitiva fins al punt de l’avorriment. Una banda sonora molt dispersa que tampoc sembla que segueixi una coherència i una veu en off que va parlant durant tot l’espectacle però que no està subtitulada i per tant, a nosaltres no ens diu […]

Aquesta obra és una versió lliure de La tempestat de William Shakespeare, la qual s’inspira tambè en l’inici de La pesta d’Albert Camus, fent servir alhora peces musicals de La tempesta de Beethoven. Sens dubte, Jordi Oriol apunta alt, com ja ho va fer amb La caiguda d’Amlet, i el resultat en general és satisfactori. No obstant, un pot tenir la sensació que va bastant perdut al començament de l’espectacle, podent-se sentir envaït per un discurs en el que costa entrar i amb el que potser un pot sentir que realment no sap que està passant a escena durant la primera part de l’obra. Malgrat això, la posada en escena és tan potent visualment que aconsegueix atrapar del tot a […]

Aquest passat dissabte, en un impuls d’última hora, vam comprar entrades per anar al Mercat de les Flors a veure aquesta proposta emmarcada dins de l’apartat de circ, malgrat que també es podria classificar, encerta manera com a dansa. Alexander Vantournhout és un artista de circ contemporani que amb Bauke Lievens han creat aquest espectacle on només ell i el seu cos són els protagonistes. L’espectacle ens parla del cos humà i de la manera com és percebut, l’Alexander es despulla dels seus vestits i amb el seu cos adopta postures impossibles retorçant-lo de manera inversemblant i protagonitzant caigudes espectaculars. En un començament totalment nu i més tard amb unes sabates de plataforma i uns guants de boxa. Els moviments […]

Doncs sí, que bèstia! Perquè agafar la Tempesta de Shakespeare, fer-li una passadeta per La Pesta de Camus i posar-hi música en directe de Beethoven, la Sonata núm. 17… sí, ho heu endevinat, aquella anomenada La Tempesta, doncs per dir-ho educadament, té collons! Però és clar, el Jordi Oriol, l’autor, en té; jo els hi vaig veure l’altre dia al Mercat de les Flors quan tocava el saxo en pilotes a Estació Terminus, però no parlem de boles, sinó de creativitat i d’això n’hi sobra. A veure, aquesta obra és complicada, atropellada, difícil… però te una cosa impagable: és fascinant i el magnetisme, la seducció , com deia la meva àvia no la caguen les garces. No sigueu carallots i […]