Recomanacions

Ja deia Woody Allen que contra la depressió no hi ha res com tornar a veure Sonrisas y lágrimas. Jo afegiria que per a unes determinades generacions -totes les que venen des de la dècada dels vuitanta- escoltar les cançons d’ABBA produeix el mateix efecte, ja sigui recuperant vells vinils, en forma de musical o a manera de concert. En aquesta ocasió s’ha optat per un revival amb estètica de gala televisiva i una potent il·luminació de concert a l’aire lliure. Tot el protagonisme, com era d’esperar, se l’emporten les melodies del grup suec, gràcies a la interpretació de quatre cantants competents i set esforçats ballarins que no van parar ni un moment. També hi ha una veu en off […]

Darrerament molt present a la nostra cartellera (Les bruixes de Salem, Panorama des del pont), el teatre d’Arthur Miller sempre resulta d’interès encara que sigui per retrobar-se o descobrir l’enorme profunditat dels seus textos. Tot i no ser dels més coneguts, El preu conté algunes de les constants en l’obra del dramaturg nord-americà: la incomoditat de les normes socials, la complexitat de les relacions humanes o la mirada crítica a l’American way of life. El protagonista de l’obra, interpretat per un esplèndid Pere Arquillué, presenta molts trets de l’antiheroi millerià, amb unes fortes conviccions morals i una aura de fracàs que l’omple d’una ràbia i frustració que no sap com canalitzar. Amb la taxació d’uns mobles vells com a punt […]

Teatre d’objectes i en la seva línia de denúncia, potser encara més acusada que en altres ocasions, perquè tracta sobretot de les migracions humanes que ara ens afecta tant directament i evidentment com sempre fent us de les tecnologies més sofisticades, amb un treball mil·limètricament controlat de vídeo en directe i maquetes molt i molt elaborades, però també incorporant text, performance, filmacions i so. Quan entrem a la Sala, ens trobem amb un bon escampall de milers de figuretes per tot l’espai escènic; El treball de preparació previ deu de ser acollonant, malgrat que de ben segur, ells ho tindran per la mà i utilitzaran tècniques per a què aquesta feixuga tasca preparatòria a cada una de les representacions sigui […]

Seguint l’estela del teatre documental, tan present darrerament, que exposa fets reals amb esperit de denúncia, Lehman Trilogy narra la història completa del naixement, esplendor i caiguda del famós banc d’inversions nord-americà a través del seu clan familiar de propietaris. A diferència d’altres propostes d’intencions similars, l’espectacle aborda la trama amb una predisposició narrativa total a aportar detalls de la vida dels protagonistes (somnis, aspiracions, manies, personalitat…) que enriqueixen el relat com si es tractés d’una pel·lícula de la saga El Padrino. Aquest embolcall d’elements propis de la ficció (siguin estrictament verídics o no) serveix per donar un interès personal i psicològic als fets, i recolzar la intencionalitat crítica del discurs des d’una mirada més humana. De fet, el veritable […]

Per aquest Miller imprescindible, perfecte, ajustat, amb un càsting insuperable en que els actors han interpretat a la perfecció el que has dirigit. Jo, que sóc un incondicional de Miller, t’ho agraeixo i la resta de públic que hem omplert el Goya també ho han fet a jutjar per la tanda d’aplaudiments. Arquillué, Madaula, Marco i Renom han estat perfectes. El text, situat després del crack del 29, sembla que ens parli d’avui perquè les situacions no canvien tant. És el que tenen els grans autors: sempre són actuals. Crítica completa » http://bit.ly/29w9EFx

A diferència del cinema, el teatre, més centrat en infantils i espectacles per adults, té un deute pendent amb el públic adolescent, al qual no acostuma a dirigir-se. Ningú et va dir que fos fàcil intenta compensar aquesta mancança amb un muntatge protagonitzat per joves intèrprets i destinat, precisament, als espectadors d’aquesta franja d’edat. L’obra aborda algunes problemàtiques típiques de l’adolescència com el despertar sexual, les aspiracions, els somnis, la por i les frustracions en aquest trànsit cap a l’edat adulta. El muntatge és divertit, simpàtic i àgil gràcies, sobretot, a l’encertada elecció d’actors i actrius que aporten carisma, naturalitat i ànima a la proposta. Més enllà d’això, el punt de partida promet un desenvolupament de trames interessant, entre elles, […]

D’aquest Grec 2016 he vist poques coses, s’ha de dir que ha estat del primer que he vist del Grec d’aquest any. I he começat amb aquestes “Confessió d’un expresident’. Un gir en la trajectòria que hem vist fins ara de Queco Novell. Un salt sense xarxa per allunyar-se del seu paper de còmic dintre dels espectacles de la productora Minoria Absoluta per endinsar-se en un paper totalment diferent. S’ha de dir que la gent que va al teatre a veure al personatge que veu a la TV no el veurà, però segur que surt gratament sorprès. I la gent que no pensa anar-hi per no veure un gag del Minoria Abosulta, pot perdre un gran monòleg. Això si, no […]

Després de presentar-nos dos espectacles l’any passat, la companyia Adrien M & Claire B torna al Grec amb un espectacle nou que torna a combinar les arts visuals amb la dansa, tret característic de la companyia. En aquesta ocasió, han aconseguit superar-se a si mateixos i ens ofereixen una proposta brillantment executada a on els diferents elements es fusionen en un de sol, evocant paratges de gran bellessa visual i sent combinats amb un ritme que arrossega l’espectador de principi a fi. A més, l’espectacle compta amb música original en directe, interpretada per una sola persona, la qual va tocant diferents instruments i també cantant, donant-li encara més força i evocació a la proposta. Així, aquest està totalment a l’alçada […]

A banda del Festival Grec, també està programat, durant els mesos de juny-juliol, el 9è Festival Romà de Barcelona, “Barcino ’16” El Festival Barcino va néixer l’any 2007 com un “off off del Grec”. La seva vocació és la d’esdevenir una plataforma per a propostes escèniques i audiovisuals que, tot i el seu valor artístic, per diversos motius no encaixen en les programacions estables i els circuits convencionals. De tota la programació el que més m’interessava era l’espectacle de teatre i cabaret: “De la Miss la Mitad”, una proposta de la Cia. Diversitat Teatral. Diversitat Teatral és una companyia de teatre fundada per Emili Corral, que lluita per la normalització dels artistes amb discapacitats en circuits teatrals comercials, i vol […]

La Remi és una dona un tan peculiar. Viu sola en un pis ple d’escombraries i trastos vells. De seguida ens adonem que pateix el Síndrome de Diògenes. De tan en tan, recicla per la finestra, cosa que fa que no s’avingui gens amb cap dels seus veïns. La seva mascota és una gata de peluix a la que anomena Passionaria. Li agrada fuma puros i beure anís. És atea, republicana i ex prostituta. Això sí ,com diu ella: “Puta però regida por normas morales”. L’acció transcorre durant la nit de Cap d’Any. La Remi ha portat a casa seva la Leti (Inma Alcántara), una noia que acaba de trencar amb la seva parella i es troba una mica passada […]

Ahir en un entorn inhabitual, vam poder assistir a aquesta proposta de Societat Doctor Alonso i Teatro de Babel-Dramafest. Una proposta que es va representar en el Museu d’Arqueologia. Interpretada en castellà per un músic (Nilo Gallego), dos actors (Hipólito Patón i Ramon Giró) i un escultor (Lluc Baños), amb la intervenció de Sofia Asencio i que compta amb la col·laboració especial d’un arqueòleg, René Pacheco, que és membre de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica i ens explicarà perquè i com treballen en la localització i apertura de les foses comunes de la guerra civil espanyola. Un moment realment colpidor. El col·lectiu català Societat Doctor Alonso i el mexicà Teatro de Babel reflexionen amb el cos i […]

Des de fa uns anys, la paraula crisis econòmica està en boca de tots en major o en menor mesura, però realment no moltes persones estan al cas dels origens d’aquesta. Potser gairebé tots tenim una vaga idea difuminada de tot plegat, però no suficient per demostrar que ens ha dut a la situació actual. En aquest sentit, l’obra de Stefano Massini ens apropa a la història dels Lehman Brothers i ens narra els seus origens i la seva evolució al llarg de tres generacions. No obstant, l’interés en l’obra no esdevé únicament temàtic, fent que aquelles persones que no estiguin interessades en temes econòmics puguin gaudir igualment d’aquesta. Això es deu al fet d’estar-nos explicant la història d’una nissaga, […]

“A mi em diuen l’empestat, l’home tort, el desdenyat. Sóc l’Estrany, el malentès, l’Home Revoltat. L’un i l’altre, i tot plegat” Si us pensàveu que només Ivo van Hove era l’únic capaç de posar aigua dalt d’un escenari en aquesta Festival Grec, esteu ben bé equivocats, passeu per La Seca Espai Brossa a veure “L’Empestat”, una obra que no us deixarà gens indiferents. “L’Empestat” es va estrenar a Girona el 28 de novembre de 2015 dins del Temporada Alta, i ara s’ha programat dins del Festival Grec d’enguany. La posada en escena que ha triat en Xavier Albertí, director d’aquest muntatge, no us deixarà gens indiferents. Un piano i pluja…Sí, sí, a la sala de la seca també plou !!! […]

Amb Hazte banquero les plataformes ciutadanes Xnet i 15MpaRato tornen a demostrar que el teatre documental és un gènere vigent, eficaç i molt necessari. D’una forma amena i clara, Hazte banquero ens presenta el contingut dels famosos correus de Blesa de forma entenedora i en tota la seva magnitud. Sota la batuta de Simona Levi, Josep Julien, Albert Pérez i Elies Barberà donen vida als protagonistes de la crisi recent i ens fan bullir la sang amb tot el que ens expliquen. Hazte banquero només ha estat tres dies al Poliorama, espero que això sigui l’inici d’una llarga gira perquè el que expliquen ho ha de sentir tothom. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

Això és el que van ser i són Blesa, Rato i companyia, uns éssers menyspreables, lladres i causants de la ruïna de molts petits estalviadors, i Simona Levi ho ha sabut posar en solfa a partir dels mails que algú els va fer arribar. No ho ha tractat com un informe avorrit i ple de números, sinó com un thriller trepidant i, és clar, el públic ens hem quedat amb la boca oberta fins que l’hem tancat per aplaudir, aplaudir i aplaudir… Molt bons els actors Barberà, Julien i Pérez, ho han brodat. Felicitats! Crítica completa » http://bit.ly/29upSk1