Recomanacions

El niño de la tele és un d’aquests espectacles que poden confondre. Sota l’aparença d’un monòleg còmic interpretat per una antiga estrella infantil ja oblidada, s’amaga un interessant retrat generacional que parla d’aquells a qui ens van dir que podríem ser el que volguéssim. Rubén Ramirez ho va aconseguir, ell volia ser imitador i ho ser quan només era un nen, però quan els focus es van apagar Rubén va haver d’aprendre a viure una vida normal en un món en crisi, una vida per a la qual res no l’havia preparat. Amb un agut sentit de l’humor, un ritme excel·lent i la dosi justa d’emotivitat, El niño de la tele sorprèn per la seva honestedat i missatge. Una aposta […]

Entre relatos utilitza una estructura clàssica de plantejament, nus i desenllaç per intentar donar resposta a una pregunta també clàssica: d’on sorgeix la inspiració? Una història a dues veus (la d’una mestra i la seva alumna) que conversen a través dels anys per intentar donar resposta a aquesta i altres preguntes relacionades amb el fet de narrar històries. Amb un ritme lent (en ocasions massa) i una posada en escena senzilla però solvent, Entre relatos és una obra ideal per a qualsevol aspirant a escriptor. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

Com acostuma a passar, aquesta proposta operística em va agradar molt més del que esperava i és que quan vas a veure-la després de llegir totes les crítiques negatives, pot sorgir la sorpresa; aquest és sens dubte un clar exemple. El que em va sorprendre més de tot, va ser l’excel·lent posada en escena de José Luis Gómez, per la seva senzillesa i al mateix temps per la seva espectacularitat en l’escenografia escollida… una caixa buida amb les parets i terra emmirallats que amb la combinació d’una perfecta il·luminació i el moviment de les parets, aconseguia efectes de reflex dels personatges a escena francament impactants. Aquesta proposta ha estat interpretada aquests dies per 3 diferents repartiments vocals. Nosaltres hem tingut […]

Maria Stoyanova: The Show és una performance que està construïda a partir de les experiències personals dels artistes participants, que han respost a la pregunta de la creadora: què faries si aquest fos el meu darrer show? Maria Stoyanova camina amb unes ulleres amb càmera i va enfocant a tothom, incloent-hi els espectadors. Les imatges que capta són projectades a les pantalles del fons. Davant nostre, un munt de fulls de diari tapen una dona que, en ser descoberta, veiem que està nua i s’escriu la paraula “libre” al ventre i una creu als llavis, emmudint-los, per després anar-se pintant de mica en mica tot el cos. Visualment té moments realment impactants. És un espectacle, en resum, eclèctic, de denúncia […]

S’ha d’escriure d’allò que es coneix. O això diuen els professors de dramatúrgia i d’escriptura creativa. Per aquest motiu, existeixen tantes obres de teatre que parlen del món dels artistes, de les arts escèniques i de tot allò que les envolta. La qüestió és que totes aquestes històries corren el perill de tancar-se en el seu propi submón, omplint-se de referències i bromes internes que difícilment entendran o interessaran a persones que no siguin properes al gremi. Afortunadament, existeixen casos com Sota la ciutat: un exemple de com un plantejament concret pot transcendir l’univers al qual pertany i així implicar emocionalment a qualsevol espectador. La nova obra de Llàtzer Garcia parla de les aspiracions de joventut, de la frustració i […]

La primera obra que vaig veure de Llàtzer Garcia va ser Ens hauríem d’haver quedat a casa, una comèdia esbojarrada sobre una companyia de teatre abocada al fracàs… Aquell text metateatral poc té a veure amb la seva obra posterior, tot i que Sota la ciutat torna al tema de la mediocritat, de l’èxit fugisser… i sobretot, al tema del teatre com a exemple claríssim de la fira de vanitats a la que es veuen immersos els personatges. Però és un text que, amb un to dramàtic similar al de La terra oblidada o La pols, ens endinsa en moltes altres capes de contingut. Alguns hi han volgut veure també un homenatge encobert al director Jordi Mesalles, i per extensió, […]

Ni més ni menys que 25 anys!! Per acomiadar la seu de Gràcia, durant vuit setmanes els espectadors hem pogut reviure, de la mà dels mateixos actors, directors i equips artístics, els textos que van protagonitzar en el seu dia. Ha estat una tria d’alguns dels espectacles més recordats de la trajectòria de la Sala. Per mi ha estat un plaer haver tingut l’oportunitat de poder assistir a cinc de les 28 lectures que s’han presentat. M’hauria agradat haver fet tot el cicle, però malauradament n’he vist molt poques, això sí, la tria que he fet ha valgut la pena. Ara sols ens resta conèixer i gaudir de la nova Sala Beckett. Aquestes han estat les meves valoracions. Dilluns 29/02/16 […]

(Aquesta va ser la meva recomanació de Wasted quan la vaig veure a FiraTàrrega 2015. Com podreu veure al final de l’escrit, desitjava que aquest projecte arribés a alguna sala de Barcelona i per fi ha estat possible. No us la perdeu!!) Va ser llegir que Iván Morales dirigia aquesta proposta i comprar les entrades amb els ulls tancats. La veritat és que ho vaig encertar. Ha estat de les millors propostes que he vist i valorat d’aquesta edició de FiraTàrrega. Wasted és una obra que ens parla de com tres amics de 25 anys s’enfronten a les misèries de la vida tot recordant en Toni, un company mort fa uns 10 anys. L’obra està basada en un text de […]

I l’obra no crec que sigui dolenta, però al meu entendre s’han comés errors d’envergadura, el primer que una de les actrius parla un castellà molt precari i costa d’entendre-la. A partir d’aquí altres inconvenients han estat peccata minuta, tot i que han anat llastrant l’obra. Una pregunta: perquè fan entreactes en obres que duren menys de dues hores? Potser és culpa meva perquè sóc dispers, però a mi m’han trencat l’atenció. Crítica completa » http://bit.ly/1MNk8RT

Entre relatos és una obra de l’escriptor Donald Margulies (2 de setembre de 1954), dramaturg americà guanyador del premi Pulitzer per la seva obra Sopar entre amics. Aquesta obra ens submergeix en el món de la creació literària i ens explica la trobada de dues escriptores, una de reconegut prestigi i l’altra encara començant la seva carrera. Ruth Steiner, prestigiosa escriptora de contes curts i professora universitària rep en el seu domicili, la Lisa Morrison, una brillant alumna que l’ha escollit com a tutora. On acaba la meva vida i el dret a la meva intimitat i comença la teva vida i el dret a explicar el que jo t’he explicat? Fins on podem arribar en nom de l’art? Puc […]

El barceloní Jesús Julve és Hausson, el mag Hausson, al que no havíem tingut l’oportunitat de veure exercint de mag fins ahir. Aquesta vegada ens presenta a La Seca un espectacle d’il·lusionisme on els veritables mags som els espectadors. Una posada en escena totalment teatral conforma un espectacle de màgia diferent, totalment interactiu i que compta amb la nostra complicitat. Hem de reconèixer que amb Brain i el mag Hausson, hem passat una bona estona, malgrat que alguns dels trucs els coneixíem prou bé i per nosaltres eren potser massa evidents (malauradament ja som una mica gats vells). Si més no, com deia al principi, hem jugat i per una estona ens hem tret uns quants anys de sobre. Un […]

És interessant quan una persona sap aixecar el cap, mirar al seu voltant i veure, sense cap altra pretensió que veure, el que hi passa. I, si a més a més coincideix que aquesta persona és dramaturga i es diu Xavier Morató, el resultat no pot orbitar gaire lluny del planeta èxit. I quan parlo del planeta èxit que ningú es pensi que es troba en una galàxia molt molt llunyana. Generació de Merda s’arrossega per les despulles i misèries d’una generació propera als 30 (anys amunt, anys avall) i l’olora i la palpa i l’ensenya sense manies. Ara bé, Xavier Morató i el seu equip esdevenen els reis Mides moderns capaços de convertir en situació còmica, en acudit i […]

Les llistes divideixen el món entre els elements que hi són i els que no. I la Laia Marull és a la llista i l’executa punt per punt sense passar per alt cap detall. Un goig poder veure-la treballant damunt d’un text en alguns moments intensíssim i en d’altres força irregular L’obra va progressant narrativament i a nivell d’intensitat amb algun sotrac però quan agafa la directa no hi ha qui la pari. No ens movem per un interès detectivesc (encara que ho pugui semblar al principi) sinó per la possibilitat d’entrar cada vegada més a dins d’una dona casada i amb fills que viu al camp i que contrasta la seva vida ultraordenada i programada amb la de la […]

Aquesta obra que ara arriba al Teatre Lliure, un Teatre Lliure en què Llàtzer García va fer d’acomodador durant quatre anys, es va estrenar el 13 de novembre del 2015 a la Sala La Planeta de Girona en el marc del “Temporada Alta” i ha fet estada a Igualada. El dramaturg i director gironí Llàtzer García, que va rebre el Premi de la crítica teatral 2014 al millor text per la seva obra “La Pols”, ens presenta aquest nou projecte amb la companyia Arcàdia. A SOTA LA CIUTAT, ens parla dels somnis no acomplerts, de les il·lusions perdudes, de les obsessions per aconseguir allò que sempre hem somniat encara que estiguem veient que s’ha convertit o, que sempre ha estat, […]

Es tracta del segon musical, després de Mares i filles, d’una possible trilogia de dos intèrprets, que porta la firma de la compositora Clara Peya, i del dramaturg i director de musicals David Pintó. Homes foscos és un thriller musical basat en el món literari de Patricia Highsmith, que té com a protagonistes a dos homes. Una historia fosca i turmentosa interpretada pels actors Marc Vilavella i Rubén Yuste. L’estranya relació entre aquests dos homes, et manté enganxat, fins a un final del tot sorprenent, on les pors, mentides i desitjos ocults, ens mostren la seva cara més fosca. Un musical que va in crescendo a mida que transcorre la història, tant a nivell d’intriga com d’interpretació musical. M’ha agradat […]