Recomanacions

Es tracta d’un musical de petit format, protagonitzat per dos personatges –en aquesta ocasió es tracta de dos homes–, en el que també participa en directe la creadora de la música (Clara Peya), interpretant al piano la part musical. El seu argument està estructurat com una mena de thriller de l’Amèrica dels anys 40, en el que s’utilitzen els jocs de poder, el maltractament com a eina jeràrquica, el perillós joc de víctima i botxí, les relacions malaltes on la necessitat d’un es converteix en el mecanisme opressiu de l’altre… i on potser en algun moment es poden intercanviar els rols: el que era a sota ara és a sobre… la rata ara fa de gat. El desig sexual entre […]

Estem davant d’una adaptació lliure de Hamlet dirigida per Jessica Walker i amb dramatúrgia de Compañía Laboratorio Teatro de la que podem afirmar, sense cap mena de dubte, que és una de les millors adaptacions lliures de Hamlet que hem pogut veure. Aquesta companyia treballa col·lectivament a partir d’uns personatges sobre els quals investiguen des de la improvisació i el treball corporal. Es tracta de l’anomenat teatre experimental o metateatre, que els permet crear un llenguatge propi. La posada en escena l’hem trobat extraordinària; ens ha impactat tenir la directora davant nostre i veure com dirigia amb les mans i amb la veu. Davant del micròfon situat a l’esquerra de l’espai, tots els actors, un per un –inclosos pianista i […]

Interior és un text de Maurice Maeterlinck, basat en la traducció de Jordi Coca i dramatúrgia de Sabine Dufrenoy, magníficament dirigida per Hermann Bonnín. Vaig descobrir a Maurice Maeterlinck durant la Fira de Tàrrega de l’any passat, gràcies a l’obra A house is not a home de la Companyia Ignífuga, inspirada precisament en la seva obra Interior, la segona peça de la ‘Triologia de la cegera’ (Intrusa, Interior i Los Ciegos), reconegudes com a Teatre Estàtic. A diferència de les altres dues, en què la ceguera és física, a Interior la ceguera ens arriba de forma metafòrica. No és una obra fàcil, ni per a un públic convencional, ja que es tracta d’un text de poques paraules, però ple de […]

El personatge de Don Joan té una presència arquetípica en l’inconscient col·lectiu de la cultura europea comparable només a uns altres pocs mites literaris. Això fa, per una banda, difícil aportar una visió diferent d’aquesta figura i, d’una altra, resulta fàcil caure en l’estereotip de seductor que tothom té present. En aquest cas, David Selvas ha aconseguit salvar la seva proposta d’aquestes dues dificultats amb un enfocament modern de la tragicomèdia de Molière, aproximant la poètica del text a un realisme dialèctic molt vistós. Fent servir un hotel com a escenari (idea no gaire innovadora, per cert), el muntatge té una solidesa admirable, sobretot en la seva primera meitat, sostinguda, bàsicament, per la força interpretativa de Julio Manrique. L’actor es […]

Després de l’esplèndida posada en escena que Lluís Homar va dur a terme amb L’art de la comèdia la temporada passada, sembla que els nostres escenaris estan experimentant un cert idil·li amb el teatre d’Eduardo de Filippo. Dirigida per Lluís Pasqual, el millor de A teatro con Eduardo és l’aclaparadora confirmació de la vigència humorística d’aquest dramaturg italià, sempre que se li sàpiga treure profit. L’obra està dividida en dues parts que, en realitat, són dues peces independents unides per aquest espectacle: Home i senyor i La gran il·lusió. La primera és una divertidíssima caricatura dels tics, manies i misèries que esdevenen durant un assaig qualsevol d’una companyia itinerant. El ritme frenètic, l’encertat mecanisme dels gags i uns actors en […]

A teatro con Eduardo combina una gran quantitat d’ingredients per intentar cobrir tots els fronts: un autor de moda darrerament a Barcelona (Eduardo de Filippo), una comèdia esbojarrada per a tots els públics amb picades d’ullet als teatreros (a la primera part), una tragicomèdia intel·lectual (a la segona part), grans actors de tota la vida (Bosch, Sampietro, Madaula… ), joves actors que trepitgen fort (Laura Aubert, Robert González… ), música popular italiana, belles imatges de Nàpols, una escenografia monumental i una il·luminació de somni. Però malgrat tot això el brou ha quedat insípid. Primera i segona part combinen malament, el ritme general és lent i la segona part es fa llarga, la grandiositat de la posada en escena casa poc […]

Antonio Tarantino és un artista italià que va començar pintant i que ha acabat convertint-se en un dels autors teatrals més peculiars i talentosos en llengua italiana. La seva escriptura és més abstracta que figurativa i és per això que la poesia envaeix tota la seva obra i la fa encara més universal. A Vespres de la Beata Verge ens mostra el dolor d’un home que plora al seu fill mentre li estan fent l’autòpsia. El text és enrevessat i a estones una mica críptic, però està dotat d’una humanitat que va més enllà de les paraules. La dignificació del fill per part d’un pare que no l’ha entès mai posa la pell de gallina, sobretot si aquest pare l’interpreta […]

Ja fa uns anys que el projecte televisiu Mars One, que pretén establir una colònia humana permanent al Planeta Mart, està fent càstings arreu del món. Molta gent està interessada en fer aquest viatge, encara que suposi només un viatge d’anada… A partir d’aquesta premissa, que resulta segurament el més polèmic, sorgeix el nou espectacle de la Companyia Dara. Després de la fantasia distòpica iMe, Roc Esquius ha volgut tornar a parlar en to de comèdia d’un futur més o menys proper. Però, sobretot, ha volgut tornar a parlar de relacions humanes i de personatges inadaptats o amb greus problemes de comunicació. El punt de partida de l’obra és brillant i hi ha un munt d’idees interessants que desemboquen en […]

Després d’haver col·laborat junts a Bodas de sangre, Antonio Gades i Carlos Saura es van atrevir a muntar una Carmen que combinava el flamenc i la música tradicional espanyola (pasodoble inclòs) amb l’òpera de Bizet. El resultat va ser un espectacle fascinant i una pel·lícula que va promocionar amb èxit el ball espanyol arreu del món. Tancarien la trilogia uns anys més tard amb El amor brujo, però les seves coreografies ja constituïen un gran patrimoni i eren interpretades a infinitat de teatres i països. Ara és la Companyia Antonio Gades la que presenta de nou el muntatge original amb una bona colla de joves ballarins i cantants. Tot i que a l’escenari no estan ni Gades ni Cristina Hoyos, […]

Estàvem expectants per veure aquesta proposta que ja havien anunciat difícil per a l’espectador. Per a en Maeterlinck la mort i el destí són els dos grans misteris de la vida i ens fa descobrir la força de la tragèdia quotidiana i el que té de sorprenent el simple fet d’existir. Una obra plena de silencis, de paraules no pronunciades, que ens ha arribat. En realitat els espais, els decorats, els creen els personatges a mesura que parlen, que es mouen. L’important és el que no es diu. El SILENCI ho envolta tot… el silenci al qual no estem acostumats en la societat actual. Una obra que ens ha fet mantenir una situació constant d’angoixa pel que no estem veient, […]

Fer una obra de teatre que simuli un programa televisiu no és senzill. Les dinàmiques i els tempos de la tele i de l’escena són ben diferents. No obstant això, la companyia Dara torna a sorprendre’ns amb una dramatúrgia muntada amb molt d’ofici i que gràcies a totes les tècniques que desplega (analepsis, converses paral·leles, diàlegs creuats, trencaments de la quarta paret, multiplicitat d’espais, jocs metateatrals…) aconsegueix una peça sòlida, rítmica (ben dirigida) i amb bons acabats. I tot envernissat amb una capa d’humor que fa que en alguns moments llueixi de manera excepcional. L’ànima de l’obra en aquest cas és tant o més important que la seva forma externa. L’amor, la parella, allò que la societat espera de nosaltres, […]

Interior no és un muntatge fàcil però és, sens dubte, un d’aquells que es fan difícils d’oblidar. Amb un posada en escena sòbria que genera un ambient francament opressiu, Hermann Bonnín ens submergeix en el text de Maeterlinck, un text que ens recorda que és la mort dels altres la que hem de tèmer, i no pas la nostra. Quatre actors gairebé estàtics i un magnífic ambient sonor que ens transporta a un espai gairebé oníric completen una proposta que emociona i fins i tot trasbalsa, una experiència teatral intensa que val la pena viure en primera persona. Més informació a Somnis de teatre

Hamletología és una d’aquelles obres tan fascinants com inclassificables. No espereu sentir en ella les paraules de Shakespeare, però prepareu-vos per escoltar totes les preguntes que ens planteja el seu immortal Hamlet. Sobre un escenari carregat de símbols i sensacions, vuit actors ens condueixen per territoris onírics, on ens fan riure, plorar i emocionar-nos. La Compañía Laboratorio entén el teatre com una litúrgia màgica a la qual tots estem convidats, un teatre experimental obert, amable i amb un gran sentit de l’humor pensat per compartir i transmetre emocions. Molt recomanable. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

Però genial. Un home fet merda en una sala d’espera. Que hi fa? I de què es queixa contínuament? Perquè crida contra tothom quan està sol? L’escolta algú? Doncs no, i quan la sala s’il·lumina més àmpliament ens adonem que l’únic que hi ha present és un cadàver damunt una taula de fer autòpsies. Colló! Però ell, que és el pare del mort no es pot aturar. Anirem entrant en el tema lentament, feixugament… tràgicament. Excel·lent adaptació i direcció d’un Jordi Prat i Coll magistral que ha portat a Oriol Genís a l’excel·lència. Val la pena no perdre-se-la. Fins el 17 d’abril. Crítica completa » http://bit.ly/23cWjtZ

Aquesta producció conté tots els elements que en principi poden augurar l’èxit, un tema interessant amb un component d’intriga on res no és el que sembla, un bon text ben estructurat, unes bones interpretacions dels tres actors i una bona posada en escena…. però ens ha fallat i d’una manera contundent l’audició de la sala, o en tot cas la suficient projecció de veu dels actors. La nostra valoració aquesta vegada és força baixa, provocada sobretot per la impossibilitat d’entendre correctament bona part del text; esperem sincerament que el problema d’audició que hem comentat, hagi estat corregit després de la nit de l’estrena, perquè creiem que el text i les interpretacions s’ho valen. Aquest és l’enllaç de la nostra crònica […]