Recomanacions

Romeu i Julieta és molt més que la història d’amor que tot sovint ens han volgut vendre, és una història on tots els personatges es mouen seguint les seves passions sense pensar en les conseqüències; sexe, mort i violència es barregen en un dels textos més viscerals de Shakespeare. Per desgràcia, els integrants de Projecte Ingenu han decidit centrar-se en la posada en escena i l’estètica i han deixat una mica de banda la construcció dels personatges i la recerca de les seves emocions i motivacions. Carlos Cuevas i Clàudia Benito (Romeu i Julieta) no es miren i pràcticament no es toquen durant tota l’obra, obviant el fet que allò que senten és inevitablement i òbviament carnal. Un excés d’intel·lectualitat […]

Cada vegada més estem entrant en aquesta mena de Teatre, on el text NO és la part essencial i si en canvi el gest, la mímica, el clown, l’equilibrisme i el teatre d’objectes. Una de les sales a què ens estem enganxant de valent i que mai ens deixa de sorprendre és l’Antic Teatre, un autèntic niu de creacions alternatives que paga la pena recolzar….. i ara encara mes, en assabentar-nos del nul suport que el nostre ajuntament “progressista” li atorga, pel perill del seu possible tancament, per falta de recursos econòmics. Aquest dimarts vàrem tenir l’enorme sort d’encertar-la en acudir a l’Antic Teatre per anar a veure LOS SANTOS, espectacle del que no en teníem cap referència i que […]

No es pot negar que Els cors purs ens proporciona imatges bellíssimes i un treball tècnic impecable, marca de la casa i segell indiscutible de La Perla 29. Però a banda dels resultats estètics, que són importants i mereixen tots els elogis, no acabo d’entendre ni l’elecció del text, ni tampoc la forma d’adaptar-lo ni de dirigir-lo en escena. Tot i les belles paraules i descripcions de Joseph Kessel, tot resulta massa literari i la barreja de referents no aconsegueix centrar la història ni fer-la del tot entenedora. L’elecció d’Oriol Broggi tampoc ajuda, apostant per la immobilitat dels actors en gran part de l’obra i per una absència quasi total d’acció dramàtica. Tot és explicat i referenciat, com si en […]

Des de fa anys, acostumo a anar veure tots els muntatges que fa l’Oriol Broggi, ja que sempre em sorprenen amb la seva posada en escena i per la qualitat que ofereixen els textos escollits. En aquesta ocasió, cal dir que ell mateix s’ha superat aconseguint instants d’autèntica màgia teatral, d’aquells que no només transmeten emocions, sinó dels que les fan crear dins nostre al contemplar autèntics moments de bellesa. No obstant, l’obra ha quedat coixa, ja que això no ha estat suficient per aconseguir un peça rodona. En aquest sentit, el text presentat resulta molt dilatat i dificil de digerir pel tipus narració escollida, afegint-se el fet que s’ha optat per una direcció d’actors excessivament monòtona. Així, aquesta resulta […]

No me l’he cregut. És un thriller “laboral”, però les coses que han passat, a les empreses no passen. No puc dir en quins errors ha caigut Toni Cabré perquè un spoiler en una obra d’aquesta mena ho rebenta tot, però a mi no m’ha convençut. Un altre problema me l’ha creat Òscar Molina, el director, i és que part de l’obra ha funcionat a crits, i com deia la meva àvia “no pre cridar es té més raó”. Crítica completa » http://bit.ly/1TmoaQu

Es tracta d’un treball de fi de carrera de la primera promoció de l’escola superior d’art dramàtic Eòlia. No sé pas que ens va passar, però sincerament vàrem estar ben a punt de marxar de la sala, quan tot just portàvem una mitja hora de representació i és que no ens interessava gens el que veiem i sobretot alguna de les interpretacions la trobàvem exagerada, sobreactuada i gens creïble; sabíem que es tractava d’un espectacle d’actors novells que estan començant, però precisament per això mateix la vàrem trobar en general, excessivament poc treballada. El text i també la direcció d’aquesta proposta teatral és responsabilitat de Jordi Prat i Coll; hem de reconèixer que malgrat que la proposta definitivament no ens […]

Sabíem a priori que era una mica surrealista i que calia deixar-se portar per on l’autora i directora Saara Turunen ens volgués portar, i això és el que vam fer en entrar a la sala i ocupar els nostres seients. BROKEN HEART STORY és un conte que ens parla de l’art i de l’amor. Una escriptora (Carla Torres) que se’ns presenta amb bigoti, “perquè així tot és més fàcil”, vol ser una dona independent, no vol assolir el paper que socialment li està assignat a una dona, que contempla enamorar-se i formar una família. Però una part de si mateixa vol ser aquesta dona, somia a ser una “Pretty woman” que acaba trobant l’home de la seva vida. I és […]

Com d’important és ser guapa? I qui va ser l’imbècil que va inventar els miralls? Pretty és la història d’una parella que entra en crisis arrel d’un comentari inoportú entre dos amics sobre la parella d’un d’ells, que casualment és amiga de la parella de l’altre, la qual al sentir la conversa entre tots dos, va i li explica a l’amiga el que ha escoltat. Aquest és començament de la fi. Neil Labute és possiblement l’autor teatral contemporani que més escriu sobre les afilades i inquietants relacions humanes, sobretot les relacions de parella. Les seves obres són molt reconegudes. Les històries que escriu són drames sense escrúpols, però presentades en forma de comèdia. És la primera vegada que Pretty es […]

Nacidos para bailar està produït, dirigit i coreografiat per Los Vivancos, una companyia formada per set germans: Elías, Judah, Josua, Cristo, Israel, Aarón i Josué. Tots estan formats en l’art, en la dansa i en la música.. A part compta amb la participació d’un gran equip creatiu, encapçalat pel compositor cinematogràfic Joan Martorel, que ha adaptat les composicions originals com Metallica, Deep Purple o Lehonard Cohen al rock sinfónic de Los Vivancos. Nacidos para bailar és el final d’una trilogia, presentada en forma de concert, en el que es combina el flamenc, la música metall i una orquestra simfònica, amb interpretacions musicals en directe, un vestuari espectacular, efectes de llum impressionants i una elaborada producció tècnica. L’escenografia està formada per […]

L’esplèndid equip de La Perla 29 ha anat polint, al llarg del temps i dels seus muntatges, una particular estètica basada en el bon gust tan influent que després altres companyies han volgut imitar sense mai acabar d’aconseguir els mateixos resultats. Dirigida per Oriol Broggi, com sol ser habitual, Els cors purs és una nova demostració d’aquest fascinant poder visual de les seves produccions, on la poesia del moviment, l’espai sonor i la música formen un embolcall perfecte per la feina dels actors. L’obra està basada en la novel·la Mary de Cork de Joseph Kessel, un drama situat a la Irlanda de principis del segle XX. L’analogia amb Espanya, per la presència de la religió catòlica i el fet d’haver […]

El dramaturg i director Ferran Joanmiquel i l’actor David Martínez han sumat els seus dos respectius projectes de teatre social, Cos a Cos i La Nave Va, per produir l’obra “El rey del Gurugú”. El prestigiós fotoperiodista Samuel Aranda els ha assessorat amb el seu coneixement dels campaments del Gurugú; assegurant que és el lloc més dur on ha estat mai. Gurugú és el nom castellà d’una muntanya (de fet un volcà extingit) el puig de la qual forma el punt més alt de la península del cap de les Tres Forques, a la costa nord del Marroc al costat de Melilla. Una barrera formada por dos tancats de més de sis metres d’alçada i 12 kilòmetres de llargada, separa […]

NUESTRAS MUJERES (Nos femmes, 2013) d’Éric Assous, dramaturg tunisià, va ser un èxit comercial a França, i va ser portada al cinema. Aquesta producció està dirigida per Gabriel Olivares, un director de moda a l’escena madrilenya que a l’inici d’aquesta temporada tenia sis obres en cartell, dirigides per ell. Els tres amics són Max (Antonio Garrido), que és radiòleg i solter, Paul (Gabino Diego), que és reumatòleg, està casat i té dos fills i Simon (Antonio Hortelano), que està casat i és propietari de dues perruqueries. Fa 35 anys jugant a cartes un cop a la setmana. Quan arriba Simon, està visiblement alterat perquè ha discutit i ha matat la seva dona. Els hi demana ajut i és en aquest […]

La nova proposta de Sixto Paz Produccions té una vocació més comercial que les que podien tenir “Pulmons”, “L’efecte” o “història”, fet que ja vam intuir a la roda de premsa. El text de Neil Labute (escrit l’any 2008), dirigit per Marilia Samper utilitza un diàleg molt proper, natural, i que aprofita una paraula, una entonació com punt de partida per desenvolupar una escena. Sens dubte un text ben escrit però que no aprofundeix en el tema que pretén plantejar, el de l’obsessió per la bellesa, pel cos amb les mides i el pes just. Malgrat això podem dir que ha estat una proposta divertida, simpàtica i fresca. Una bis còmica amaga el drama d’unes relacions de parella o d’amistat […]

Haig de confessar que Harold Pinter és un dels meus dramaturgs preferits. Penso que els seus textos són extraordinaris, on les paraules i els silencis es barregen amb mestria. L’ambigüitat i diferents lectures en les seves obres, ens porten a un veritable joc escènic, en que no hi ha distinció entre el que és real i el que no ho és, ni entre el que és veritat i el que és falç. És realment fascinant la capacitat que té aquest dramaturg de provocar en cada espectador les seves pròpies conclusions, les diferents lectures i maneres d’interpretar una mateixa obra. Sempre que surto de veure un Pinter em dic el mateix: és un geni !!! L’Amant és una barreja de comèdia […]

Amb mèrits compartits. Per començar Friedrich Von Shiller, l’autor d’una de les filigranes del romanticisme. A continuació Sergi Belbel amb una adaptació (i reducció) magistral. A continuació amb Max Glaenzel i Mercè Paloma (escenografia i vestuari) i per acabar amb tots els actors que han estat en el seu paper exacte per fer-nos sentir les sensacions que ens han fet vibrar fins a tocar el cel amb les mans. Gran nit de teatre amb un Lliure ple de públic entusiasta, rendit davant l’excel·lència. Ah, els clàssic ben fets… Crítica completa » http://bit.ly/1Xd4KAi