Recomanacions

Voleu tenir un postfunció interessant amb els amics? Aneu a veure Mars Joan. Us asseguro que la pregunta que planteja aquest muntatge (què faries si algú que coneixes et digués que vol anar a Mart i no tornar mai més) és una d’aquelles per les quals tothom té una resposta i una opinió. Amb Mars Joan, la Companyia Dara proposa una comèdia actual i amb un punt romàntic que fa riure i fa pensar. Una història ambientada cinc minuts en el futur habitada per personatges entranyables i molt semblants a nosaltres, magníficament interpretats per Vanessa Segura, Núria Deulofeu, Josep Sobrevals i Isidre Montserrat. Després d’iMe, Mars Joan és la confirmació que la Companyia Dara és una d’aquelles que no cal […]

Dansa d’agost ho té tot: un text emotiu, un repartiment entregat i generós, una direcció delicada i una posada en escena evocadora. Després de Traduccions – Translations, Ferran Utzet repeteix amb l’autor irlandés Brian Friel i ens regala un magnífic retrat d’època en el que cinc germanes descobreixen que la seva forma de vida està desapareixent. Un text costumista i senzill que esdevé una gran història d’aquelles que, fins i tot, us faran vessar alguna llàgrima (jo, almenys, ho vaig fer). No us la perdeu per res del món. Més informació a Somnis de teatre

Després de l’ultima sessió dels ‘Oficis del Teatre’ on vam poder gaudir dels preparatius d’aquesta producció des del punt de vista escenogràfic i tècnic, teníem moltes ganes d’assistir a l’estrena d’aquest espectacle. Dos títols d’Eduardo de Filippo versionats i dirigits per Lluís Pasqual, el primer Home i senyor és una peça de joventut de l’autor on veiem un assaig d’una companyia de teatre en un hotel (aquí només tenim l’oportunitat de veure el primer acte); el segon, La Gran Il·lusió on el primer acte també passa en un hotel per traslladar-se després a la casa del mag i acabar a casa del noble Di Spelta, atrapat en un joc d’il·lusió que no s’acaba mai i que el portarà a trastocar-se. […]

Fa un parell de setmanes em va arribar a les mans una proposta que em va interessar moltíssim des del primer moment. La companyia Laboratorio Teatro presentava a Teatre Laboratori, la seva nova creació Hamletología; una adaptació lliure de Hamlet de William Shakespeare, que ha creat l’actriu i directora xilena Jessica Walker. Hamletología és un homenatge a Shakespeare, als seus personatges i a l’ofici d’actor. Es tracta de teatre experimental, meta teatre, que utilitza un llenguatge propi i directe. Un treball corporal i de dramatúrgia col·lectiva, que es crea a partir de la improvisació i la mateixa investigació. He de reconèixer que és la primera vegada que m’apropo a aquesta sala, i la primera vegada que veig un muntatge de […]

I segurament per culpa d’això no hi he entrat. Ja em va passar amb la Pols, del mateix autor. Alguna cosa no deu lligar entre nosaltres. Dintre de poc s’estrenarà al Lliure de Barcelona, i opinions més autoritzades que la meva segurament en faran valoracions que podreu consultar. Crítica completa » http://bit.ly/1RW0wwR

Si la meva valoració fos tan sols pel primer acte de la peça Home i senyor seria de ****. M’ho he passat genial i no he parat de riure. Tots quatre actors ho han brodat! Però tot i que la posada en escena, il·luminació, text i interpretacions han estat genials en La gran il·lusió, penso que en Jordi Bosch no ha estat del tot recolzat per algun dels actors, que no han aconseguit transmetre la part còmica de l’obra d’Eduardo de Filippo. La veritat que per ser una comèdia la gent hem rigut ben poc. La meva valoració és de ***, simplement perquè no he vist l’essència de Filippo, en aquest cas, per mi, el més important de l’obra. És […]

Mort l’any passat, l’irlandès Brian Friel és un d’aquests dramaturgs l’obra dels quals és menys coneguda pel gran públic del que és mereixerien. Autor de Translations (1980) i la representada fa tres anys al Teatre Lliure Afterplay (2002), probablement la seva discreta popularitat es degui al fet que el seu estil recorda molt al d’altres escriptors com Txèkhov, Arthur Miller o Tennessee Williams que, per la seva grandesa, l’han eclipsat. Dansa d’agost és un drama lluminós, senzill i naturalista que explica la història de cinc germanes, totes solteres, que lluiten per superar la inestabilitat econòmica i emocional, amb el retorn del seu germà missioner que acaba d’arribar d’Uganda després de 25 anys. Per l’ambient femení sota l’opressió de l’església catòlica, […]

Sis ballarins professionals i una quarantena de no professionals s’enfronten a aquest espectacle de dansa de l’argentí Sebastián García Ferro. El punt en comú entre tots ells és tenir més de 45 anys, aspecte que serveix d’excusa i motor per a un muntatge que ens parla del pas del temps i dels cops que cal anar esquivant per arribar on ets, metàfora que s’explica molt bé amb les pilotes de tennis. També dóna peu a reflexionar sobre unes generacions que progressivament són apartades del focus central… Unes generacions que, tot i venir d’una època més tradicional, es veuen obligades a conviure en una societat on impera la tecnologia i la comunicació virtual. Col·lectivitat en front de l’individualisme més ferotge. L’espectacle, […]

La Sala Fènix acaba d’enlairar un Pont Aeri que porta a Barcelona propostes teatrals gens convencionals, especialment dirigides a aquells qui busquen teatre de noves tendències i l’I+D del mim, el teatre gestual, la commedia o el sainet. Jo ahir vaig flipar amb la bogeria de la companyia sevillana Tarara Teatro, que t’endinsa en la disfuncionalitat absoluta d’una familia lletja i deformada físicament amb un original i particular llenguatge que barreja el teatre gestual, la dansa i el cabaret “disgusting”. L’he batejat com “disgusting” perquè no es tallen un pèl en llançar tomàquets al públic o generar emocions a través d’accions gairebé escatològiques, però no patiu, ningú del respectable pren mal en aquest deliri teatral. Si hi aneu, també flipareu […]

En el marc d’El Cicló d’El Tantrantana, la companyia Dara estrena l’obra de teatre Mars Joan, una comèdia escrita i dirigida per en Roc Esquius, inspirada en Mars One, un projecte real, que el que pretén és muntar, a partir del 2027, una colònia permanent d’humans en el planeta Mart. Homes i dones que hauran de viure per sempre en aquest planeta, sense cap possibilitat de retornar a la Terra. La previsió és que durant l’any 2025 viatgin a Mart els primers colonitzadors, en el 2027 s’incorporin quatre persones més; així cada dos anys fins al 2035, que es calcula que s’arribarà a la vintena d’habitants. El projecte, per tal d’assegurar patrocinadors i inversors, ha previst un reality show, similar […]

Quan es va estrenar Excítame ja vaig dir que la temàtica criminal i perversa era una mena de petit subgènere dins del teatre musical, especialment el de petit format. Ara arriba Homes foscos, que comparteix amb l’anterior el format, el número d’intèrprets, una trama truculenta i una relació homosexual. Però si en aquella es pecava d’una direcció excessivament conservadora i lineal, aquí s’ha intentat fer una obra més arriscada formalment i conceptualment. De fet, s’esperava molt de la proposta, ja que el duet David Pintó i Clara Peya havia demostrat el seu talent a Mares i filles i ara venia disposat a donar-ho tot amb la que serà la segona peça d’una trilogia amb només dos intèrprets. Si a l’espectacle […]

He seguit la vida d’aquestes cinc germanes d’un poble irlandès dels anys 30, que portaven una vida estreteta per culpa del que diran, de la repressió i el guardar les formes, tot i que elles es voldrien alliberar amb coses tan simples com acudir al ball de agost per celebrar la collita… però que hi faran cinc dones solteres sense parella? Ferran Utzet ens ha servit un magnífic retaule d’aquella societat, ajudat per una posada en escena magnífica, ajudat d’una molt bona il·luminació i un vestuari exacte. Bravo! Crítica completa » http://nubr.co/VONWY6

“LA CIRERA I LA GARROFA: Llullificar, Llullificable i Llullificatiu” Haig de confessar que no sóc gaire amant de la poesia, però sí de la poesia que fa i com la recita Enric Casasses. Així que quan vaig veure que aquest any tornava a venir a la Seca, a la segona edició del Festival de poesia en escena Alcools, vaig reservar de seguida les entrades. Aquesta vegada no eren els seus poemes els que recitaria, sinó que, juntament amb el rapsode i poeta Josep Pedrals, el que volien era rendir un homenatge a un dels escriptors més reconegut dins les lletres catalanes, Ramon Llull, en el 700 aniversari de la seva mort. La direcció escènica de l’espectacle ha anat a càrrec […]

Pol López és Hamlet, un Hamlet que ens parla directament als ulls, que no parla amb ell mateix o amb Déu, que ens explica el seu profund dolor davant de la mort del seu pare, que coneix qui l’ha matat però que no sap com desemmascara-ho, que ens transmet la seva alegria i ens fa participar quan confirma la identitat de l’assassí, un Hamlet a la fi proper i humà, molt humà. El gran antiheroi shakespearià arriba convertit en un heroi de la mà de Pau Carrió. Entrem a la sala i trobem una gran capsa grisa, buida, plena de portes. Dos graons per accedir des de la platea, plens d’espelmes i flors que són retirades just al punt de […]

A Joan Pera tots el tenim per un actor de papers molt particulars. Quan vaig veure que faria d’Avar, el primer que em va venir al cap van ser les seves habituals comèdies. M’ha sorprès gratament al veure’l en un paper totalment diferent al que teníem en ment, i més en una comèdia. Tot i això s’ha de dir que hi ha moments sembla que creua aquella fina línia que correspon a l’humor que el caracteritza. Però, per sort, no la creua (si més no la nit que l’hem vist). L’Avar que podem veure al Goya és una adaptació de Sergi Belbel, que ha estat dirigida per Josep Maria Mestres. Amb l’aire clàssic pel seu encantador vestuari, una escenografia efectista […]