Recomanacions

Amb totes les entrades exhaurides abans de l’estrena, sembla obvi que la imatge de Manrique amb unes calces a la boca és ben capaç d’omplir platees. Però, malauradament, em temo que el nostre estimat Julio no acaba de trobar el to en la seva interpretació de l’immortal Don Joan. No es pot dir tampoc que l’obra de Molière hi ajudi gaire. Amb una premissa francament antiga (basada en la dicotomia fe=moral, ateisme=immoral), el text s’embranca constantment en disquisicions de caire ètic que no permeten fer brillar la part més canalla del Don Joan, aquella on potser Manrique se sentiria més còmode. Així les coses, els millors moments de l’obra són els protagonitzats per Manel Sans, Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín o […]

El recanvi promet una comèdia basada en els racons més foscos de la política, en les mentides i els tripijocs amb els que els polítics entabanen la població per fer-la votar aquest candidat o aquell altre. Malauradament, el text no mossega i s’acaba quedant en un relat ple de llocs comuns més propis de la barra del bar. Amb una direcció òbvia i amb un punt esperpèntic, la única cosa que salva la tarda són les interpretacions d’Iván Morales i Mia Esteve, que defensen amb dignitat una història previsible des de bon començament. Un esforç lloable però, malauradament, insuficient. Més informació a Somnis de teatre

Si poguessis triar entre tenir 100.000 euros ara o 1.000.000 d’aquí a 10 anys, què triaries? Aquesta és la premissa sobre la qual descansa El test, una comèdia de situació que, malgrat tenir un bon punt de partida i resultar entretinguda, no acaba de quallar. Amb un inici i un final una mica allargassats, el text ensenya la seva millor cara en el tram central, on l’acció es precipita i les situacions còmiques se succeeixen amb el ritme que caldria esperar durant tota la peça. Malgrat tot, El test és una comèdia divertida i que provoca interessants debats postfunció. Una bona tria per anar a passar una estona entretinguda al teatre, que no és poc. Més informació a Somnis de […]

Pel fet que es tracta, amb tota probabilitat, de l’obra de teatre més coneguda i emblemàtica de la història, és natural que, cada cert temps, ens arribi una nova adaptació de Hamlet. Diuen els entesos que cada generació té l’obligació de fer-se’l seu. De fer la seva pròpia lectura. Potser tenen raó (o potser no), però el cas és que, voluntàriament o per accident, aquesta versió de Pau Carrió carrega de manera formidable, l’esperit d’indignació dels temps actuals. Representada a sobre d’una escenografia freda i hostil, el director de la també interessant Victòria d’Enric V ha aconseguit perpetrar la solidesa del seu dramatisme, acompanyant-lo d’un espai sonor esfereïdor. Carrió sap el que es fa i, per aquest motiu, ha apostat […]

Les tres germanes és una les obres clàssiques del teatre rus més representades de l’escriptor Txèkhov. Escrita en el 1900, va ser representada per primera vegada el 1901. Després de Shakespeare, Txèkhov és considerat el dramaturg més popular als països angloparlants. Es tracta d’una obra naturista, amb la que es pretén copsar la realitat social d’una manera totalment objectiva amb un aire bastant pessimista. La decadència de la classe social privilegiada de Rússia i la cerca del seu significat en el món modern. Les tres germanes. Deconstructing Txèkhov és una adaptació de l’obra original, que va fer el dramaturg i director teatral José Sanchis Sinisterra (fundador del Teatro Fronterizo) a finals del 2012, per encàrrec de la Sala Atrium. Aquests […]

Juntament amb La Calòrica, Sixto Paz o À trois Teatre, entre d’altres, la Ignífuga és, probablement, una de les joves companyies de Barcelona que tenen un futur més prometedor i interessant. Després de les notables Fam oculta i La norma de l’extinció, ens proposen ara aquesta original deconstrucció de la idea de revolució prenent com a material de partida una novel·la de Heinrich von Kleist. L’obra és una curiosa barreja entre teatre documental, assaig polític i sàtira humorística amb un ritme àgil i un ús molt efectiu de l’audiovisual. El seu director, Pau Masaló, torna a demostrar el seu talent especial en abordar temes molt profunds sense caure en la pedanteria. En aquest cas, però, en comparació amb els seus […]

Us donaré unes quantes raons per les quals he qualificat d’imprescindible aquesta nova versió de Hamlet, escrita i dirigida per en Pau Carrió. –Perquè Pau Carrió fa una versió extraordinària de Hamlet (un clàssic del S. XVII), la tragèdia possiblement més famosa i interpretada, que va escriure William Shakespeare. –Representat dalt de l’escenari, any rere any d’ençà que es va escriure, segueix sent avui en dia, del tot contemporània. Hamlet és encara avui, quatre segles després, el mirall on podem veure reflectida la nostra societat més actual. Hamlet és aquell personatge que no para mai de qüestionar-se a ell mateix. –Perquè el mateix Pau Carrió la dirigeix amb mestria, fent d’aquest Hamlet un espectacle d’aquells que en diem rodó i […]

Don Joan. Quan se l’anomena, de seguida tothom reconeixem a aquest personatge de llegenda. Don Joan és la seducció per i per a la seducció. Tot i que el personatge de Don Joan ha anat canviant durant tots aquests segles, l’hem vist com el seductor amable i una mica malparit incapaç de mantenir el desig d’una sola persona durant gaire temps, com el seductor que es rebel·la contra tot i tothom saltant-se les normes. Ha estat el gran conquistador que sedueix i enganya a totes les dones. Un personatge divertit, però a l’hora egoista, cruel, violent, covard, mentider, egoista, cínic, antisocial i amoral; un conquistador que amb gran mestria aconsegueix tot el que es proposa. En conclusió, podríem definir-lo com […]

Amb les entrades exhaurides abans de l’estrena, ha iniciat el seu recorregut aquesta adaptació del clàssic de Molière, Don Joan, dirigit per David Selvas i protagonitzat per Julio Manrique. El canvi més gran d’aquesta adaptació és, sens dubte, el final. A l’obra original Molière acaba castigant Don Joan enviant-lo a l’infern. I és que a l’època en què va ser escrita, era gairebé obligatori per la cultura que imperava, que en casos com aquest, al final de l’obra, el “pecador” havia de rebre el càstig per les seves malifetes. Aquí no se li envia pas als inferns i el “càstig” s’ha reinterpretat d’una manera molt sorprenent, que a nosaltres ens ha agradat força. Ens han agradat també molt les interpretacions […]

El grup musical SPLAC, format pels germans Pau i Joan Olivé, han decidit iniciar-se en el món del teatre, creant un espectacle musical amb aquesta narració de la falsa història d’Anna Allen. L’any passat la història d’Anna Allen va commocionar el país. Es creia que l’actriu catalana havia treballat a Hollywood, al costat d’actors de fama mundial, i de cop i volta es va descobrir que tot era fals. El director ha indicat que tothom pot identificar-se amb Anna Allen i que la seva obra gira entorn de la facilitat de manipular informació a través de les xarxes socials i sobre la necessitat d’aparentar alguna cosa que no s’és. Un bon espectacle que ens ha sorprès favorablement, per la qualitat […]

Martin Crimp és un dels autors dramàtics més importants i reconeguts dels últims trenta anys, tot i que sempre s’ha mogut entre el terreny experimental i la renovació del llenguatge teatral. Obres com El camp, Atemptats contra la seva vida o Cruel i tendre són autèntics referents per a companyies que volen explorar la forma i que tenen interès en treballar, com en el cas de Pinter, tot el subtext que els personatges no mostren. Fa uns quants anys que la Sala Beckett va descobrir-nos a l’autor amb un petit cicle, però ara és el Teatre Gaudí el que ens acosta una de les seves peces més emblemàtiques. El camp vol suggerir i formular preguntes, més que donar respostes. Crimp, […]

Nova adaptació d’una obra d’Offenbach, La vie parisienne, un musical de petit format i una crítica satírica de la vida burgesa i el turisme de masses, ambientada i traslladada a la Barcelona actual. La companyia Bratislava s’ha format amb les ganes de desenvolupar una línia diferent per a treballar el gènere musical. Vol potenciar la idea d’intèrprets actors-cantants-músics, una fórmula gairebé inexistent a casa nostra. Una coreografia magnifica, on tots sis mostren les seves habilitats en el cant i en el ball a més dels seus dots interpretatius tant de la paraula com dels instruments musicals. Una perfecta sincronització. Hem passat una bona estona. Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gOj

Del bon moment del musical autòcton a la nostra cartellera, no cal tornar-ne a parlar perquè ja s’ha comentat prou vegades la quantitat d’oferta d’espectacles originals que es presenten ara comparat amb anys enrere. La majoria de format petit, nous compositors i directors catalans han demostrat que la diversitat temàtica amb les melodies corresponents de casa nostra no té gaire a envejar a Broadway en termes de creativitat. Ara bé, tenim encara pendent fer un gran musical que estigui a l’altura internacional. Si més no, l’emblemàtic Mar i cel no aguantaria el tipus si el comparem, per exemple, amb Els miserables, amb el qual té més d’una similitud. Fang i setge és una proposta molt semblant, en aquest sentit, al […]

Aquest és el punt de partida d’Abans, de Daniel J. Meyer, una pregunta que pot arribar a fer vertigen. Què passaria si la nostra vida, que creiem tan segura, desaparegués? Com ens enfrontaríem a aquest fet? Abans dóna dues respostes, les de dos germans que perden els pares i l’estabilitat econòmica, i prenen camins ben diferents. Abans no és una obra fàcil. Fa preguntes complicades i dóna respostes incòmodes, però ho fa amb una gran sensibilitat i sense donar lliçons. D’altra banda, les excel·lents interpretacions de Laia Pellejà i Marc Pociello aporten la dosi de veritat i emotivitat justes per aconseguir un muntatge compromès i, alhora, molt humà que no deixa ningú indiferent. Totalment recomanable. Més informació a Somnis de […]

La Biblioteca de Catalunya és una sala amb un encant especial i sempre és una sorpresa veure com la trobarem en cada un dels grans muntatges que ens ofereix La Perla 29. En aquest cas, s’ha fet un excel·lent treball d’escenografia i ja només per poder contemplar la sala val la pena pagar l’entrada. Tot i això, l’experiència teatral només ha fet que començar i aquesta continua amb el gaudiment de l’obra representada. En aquest sentit, la notòria posada en escena de Ferran Utzet esdevé un gran encert, traient el màxim de suc d’unes esplèndides actrius i aconseguint que en el muntatge es respiri en tot moment el sentiment de nostàlgia que es vol transmetre. Així, l’atmosfera que respira l’obra […]