Recomanacions

Dimecres vam anar a veure El camp al Teatre Gaudí, un dels textos amb més repercussió del reconegut dramaturg britànic Martin Crimp. M’agradaria recordar que The country va ser la primera obra d’aquest autor que es va poder veure als escenaris de Barcelona, més concretament a la Sala Beckett de la mà de Toni Casares, que en el seu dia la va definir com: “Sòbria, lúcida i cruel. Un retrat de l’ànima humana i l’esperit de la nostra època”. Podríem dir que Martin Crimp està entre Pinter i Sara Kane. A Crimp se’l reconeix per la seva manera de parlar de les misèries i realitats humanes de forma alliçonadora, però d’una manera fosca i confusa, amb un estil entre el […]

Set personatges viatgen en una mena de vaixell a través del temps i de l’espai; són ballarins de claqué, hip-hop i percussió corporal, cantants i músics que ens fan reviure moments de la història musical del ritme occidental, amb les seves fusions i mestissatges. Una posada en escena força espectacular, amb una excel·lent il·luminació i també amb algunes projeccions al fons de l’escenari, però sobretot amb una banda sonora que ens va transmetre unes immenses ganes de posar-nos a ballar. Cinc homes i dues dones en mig d’una escenografia que es basa únicament en elements de fusta, com poden ser els palets de transport o unes simples caixes que s’utilitzen per transportar mercaderies dins dels vaixells. El ritme que transmeten […]

La setmana passada vàrem poder veure una grandíssima òpera al Gran Teatre del Liceu, que segurament serà classificada com el millor espectacle de la temporada. Hem de reconèixer que cada vegada ens agrada més la música de Richard Wagner, a mesura que l’anem coneixent, però en aquesta ocasió, amb EL CAPVESPRE DELS DÉUS, ens ha arribat a fascinar i molt especialment el darrer acte. El muntatge de Robert Carsen ha guanyat força teatral en cada una de les parts d’aquesta tetralogia, amb una direcció d’actors plena de detalls nous, malgrat que també recupera elements ja vistos com l’ambient feixistoide i la deixalleria del Rin. Crec que el que va fer el clic necessari per fer fascinar al públic, va ser […]

Des del temps d’Animalario, l’actor Alberto San Juan ha mostrat sempre un persistent interès a fer servir el teatre com a vehicle d’exposició d’idees polítiques. A vegades amb propostes més alliçonadores i d’altres més enginyoses, el cert és que el seu Teatro del Barrio està obrint nous camins com l’emprés, recentment, amb la peculiar Ruz-Bárcenas de Jordi Casanovas. Acompanyat aquí de Guillermo Toledo i un esplèndid Luis Bermejo en el paper del monarca, El rey és, en aquest sentit, un exercici més clàssic en la seva narrativa. L’obra deconstrueix la figura de Joan Carles I a través de la seva vida i trajectòria com a forma de descriure el tipus de democràcia que els nostres polítics han anat dissenyant des […]

El fet que, cada vegada més, trobem a la cartellera musicals de creació pròpia de gran i petit format amb una àmplia varietat de temes, des dels més èpics fins als més friquis (com en aquest cas), és un símptoma de la bona salut del gènere al teatre català. El problema amb Tots som Anna Allen no és tant pel que és sinó pel que podria haver sigut i desaprofita. El controvertit cas de l’actriu que va inventar-se una carrera a Hollywood donava peu a fer una sàtira mordaç sobre el despietat món de la faràndula en els temps de les xarxes socials. En canvi, Pau Olivé i Joan Olivé, autor i director de l’obra respectivament, han optat per oferir […]

El rey és la cinquena producció de Teatro del Barrio, una cooperativa de teatre nascuda, com proclamen a la seva pàgina web, per una necessitat política de participar en el moviment ciutadà que està construint una altra forma de conviure. Alberto San Juan va decidir investigar sobre la figura del rei i ha llegit tot tipus de llibres a favor i en contra. Està convençut que en aquesta obra s’ha tractat la figura del rei amb més respecte del que ho fa el mateix sistema que l’ha fet servir quan li ha calgut, que el va utilitzar per enfortir el règim franquista i li han donat la puntada de peu quan ha convingut, fent que abdiqués a favor del seu […]

Una altra representació teatral que obté la màxima valoració a “Voltar i Voltar”. És una obra plena de tendresa, de silencis i de sentiments amagats, ofegats, totes les germanes es protegeixen i no es volen fer mal entre elles. Mirades, gestos, complicitats, protecció, servilisme, conformisme, frustracions… Tota una barreja de sentiments que queden amagats, aparentment viuen en harmonia i felicitat però cada una d’elles és intima i profundament desgraciada i en certa manera sent que les altres germanes li han tallat les ales per volar, només dues d’elles intentaran fugir d’aquesta “pau”. La música de la ràdio i el ball són les úniques vàlvules de fugida emocional, els únics moments on deixen sortir les seves ganes de viure i riure […]

Després de l’agradable experiència viscuda durant la nostra primera visita al Balneari Maldà, tornem per descobrir quina ens han preparat els de la Cia Els Pirates Teatre amb el tema de l’educació. És un repàs teatral i divertit en forma de cabaret, sobre el que ha suposat l’ensenyament durant aquests trenta anys. Esqueixos en forma d’humor, amb un cert aire d’absurditat, on no hi falta cap detall: música, cançons, coreografies i interpretacions d’allò més divertides, que durant una bona estona et fan mantenir un somriure d’orella a orella. Tot comença i acaba en una banqueta d’una sauna amb els cinc personatges vestits amb un barnús de color vermell. Només amb alguns canvis de vestuari i una taula que va i […]

Tan sols quatre dies per poder veure el Carmina Burana de la Fura dels Baus. Sé que escric aquesta recomanació fora de temps, però penso que és interessant que en quedi constància d’aquest magnífic espectacle. Qui sap, si d’aquí a un temps, es torna a programar. Tenia moltes ganes de veure el muntatge que havien preparat La Fura dels Baus de la cantata de Carl Orff, Carmina Burana, així que no m’ho vaig pensar dues vegades per comprar les entrades. La Fura dels Baus és excentricitat, innovació, adaptació, ritme, evolució i transgressió. La inquietud i la necessitat constant d’explorar noves tendències artístiques han fet que els seus espectacles tinguin un llenguatge, un estil i una estètica propis. Escenificar Carmina Burana […]

Malgrat que sabia que es tractava de teatre d’entreteniment, em feia especial il·lusió tornar a veure aquesta proposta 20 anys després de veure la versió inicial. La producció teatral es basa en una sèrie d’escenes curtes, vistes des d’una òptica potser excessivament còmica, de les relacions dels professors (siguin aquests religiosos o no), amb els alumnes, a base de tabús religiosos, ordres gairebé castrenses i castics severs, per tal de “educar-los” en “los principios del espiritu nacional”. També, entre riure i riure, ens mostra la crueltat dels nens, que des de ben petits s’enfronten ideològicament, depenent de la classe social en què han nascut i de la idiologia dels seus pares. Les interpretacions són –com us podeu imaginar– totes magnífiques; […]

“Oda: una dona infernal” és una obra escrita pel dramaturg noruec Dag Nordgaard, dirigida pel director de cine i teatre Ferran Audí, que s’ha pogut veure només tres dies a la Sala Àtrium. -Haig de dir que m’ha agradat molt la posada en escena: mobles clàssics i barrocs amb corbes i detalles estil vintage, coixins de colors vius, estampats i vermells, una catifa d’estil àrab, una cheslong plena de coixins , un cavallet de pintor,…tot el necessari per recrear l’espai bohemi en el que vivia l’Oda. -Els efectes de llum han estat molt ben aconseguits en el transcurs de tota la representació. -La banda sonora que es pot escoltar, l’ha composat expressament per aquesta obra, la pianista i compositora sueca […]

La ultima proposta de Daniel J.Meyer esta interpretada de forma itinerant per Laia Pellejà i Marc Pociello; té lloc en dos espais de les galeries Maldà, avui en dia gairebé abandonades. ABANS ens parla dels reptes, de la superació de les adversitats i de com la estructura familiar, pot quedar afectada quan ha de fer front a la precarietat o a l’emigració d’algun dels seus membres. La Laia se’ns presenta com una noia que no pot deixar enrere el seu passat… en canvi en Marc és un noi que ha decidit trencar amb el passat deixa’n enrere tot el que li fa mal. Malgrat que el desenllaç el trobem massa accelerat en el temps i potser caldria posar més cura […]

Cabaret Victoria és un espectacle entre cabaret, revista teatral i vodevil, en definitiva, un d’aquells espectacles que en diem “divertimento” pel seu estil desenfadat i alegre. Divendres a la nit vam poder viatjar en el temps a la Sala Fènix. Ens vam retrobar amb grans personatges de la literatura fantàstica de S.XIX, com Allan Poe, Tesla, Baudelaire, Honoré de Balzac, Hoffman, Gogol, Rimbaud i Julio Verne. Un viatge en el temps, amb música en directe al piano, sota la direcció del polifacètic artista Pere Cabaret. Un viatge molt especial, ple de curiosos personatges, com el pirata Titania (Judit Alarcón), el pirata (Iván Giménez), una estranya nina-autòmata (Elena Visus), el maquiavèl·lic Monsieur Ídem al piano (Pere Cabaret), la increïble veu de […]

Per dos cavalls negres i partint d’una anècdota aparentment intranscendent, Kohlhaas desencadenarà una revolució obsessiva contra el poder i la injustícia. Perd els papers i no dubta en sacrificar la seva vida i la de la seva família en pro de la justícia. Estem davant d’un documental escènic, que combina narració en present, escenes dramatitzades i la realització d’un documental en directe que es veu enriquit per la incorporació d’entrevistes realitzades a professionals que han llegit el llibre i donen la seva opinió sobre el personatge. Una proposta arriscada i una posada en escena que permet mantenir la distància necessària entre la ficció i la realitat. Unes interpretacions que ens han agradat molt i ens han fet gaudir i sentir […]

Aquesta és la pregunta que ens llança la Ignífuga des de l’escenari del Tantarantana. La primera entrega del Cicló d’enguany agafa un clàssic per regalar-nos un muntatge contemporani, arriscat i amb la tecnologia com a millor aliada. Amb detalls metateatrals i un cert aire de performance, Kohlhaas ens presenta una mena d’heroi defensor de la justícia amb certs problemes d’autocontrol. De la seva mà ens plantejarem què estem disposats a fer i a suportar en nom de la justícia i l’ordre establert. Preguntes ben actuals que, malgrat no ens ho sembli, no són pas noves. Amb unes interpretacions fresques i valentes, i una posada en escena original, multidisciplinar i molt moderna, la Ignífuga torna a sorprendre, torna a arriscar i […]