Recomanacions

Oda Krohg és una artista noruega molt coneguda al seu país però de la que jo mai no havia sentit a parlar. L’Oda va ser una víctima del seu temps, una dona que buscava ser tan lliure com els homes sense comprendre que a finals del segle XIX, i sense cap mena de control sobre el seu cos, les obligacions com a mare i esposa no li permetrien rebre el mateix tracte que els seus companys masculins. L’actriu noruega Eva Eklöf Mørkeset dóna vida a aquest personatge passional i contradictori amb força i entrega. Oda és un monòleg que narra de cap a peus tota la història d’aquesta bohèmia noruega amb un to potser una mica fred pel nostre tarannà […]

Si una cosa caracteritza a les produccions de La Perla 29 és el bon gust i la dedicació que li posen a cada projecte. Algú podria criticar aquest gust per l’estètica, amb un ús preponderant i a vegades excessiu de la il·luminació i els efectes, però també és cert que al final ningú es pot rendir a un producte ben executat. A Dansa d’agost trobem molts dels elements comuns de la companyia, entre ells una atenció especial a la part interpretativa. I és que aquesta obra de Friel no s’entendria sense cinc grans actrius capaces de transformar-se en les desgraciades germanes Mandy. Marta Marco, Nora Navas, Màrcia Cisteró, Mònica López i Carlota Olcina són el cinquet ideal, molt ben acompanyat […]

La Companyia Descartable Teatre porta a l’Almeria Teatre “Fusells”, una obra basada en “Els fusells de la senyora Carrar”,escrita per Bertolt Brecht. Es tracta d’una obra de petit format, d’un sol acte i que dura aproximadament una hora. Tot i que és molt intensa, s’utilitza un llenguatge directe i entenedor. L’obra “Fusells” està basada en la vida d’una família en plena guerra civil espanyola, una adaptació de Daniel J Meyer, que també dirigeix. Les obres de Brecht sempre intenten portar al públic a reflexionar sobre la condició humana; en aquest cas se’ns planteja el fet d’implicar-se o no en una guerra, ja sigui lluitant en el front o no. Brecht posa en dubte el que està be del que no, […]

Després de dirigir la compromesa Fusells de Bertolt Brecht sota l’eslògan “no es pot ser neutral”, el director i dramaturg Dani J. Meyer continua en una línia de teatre social molt saludable pels temps que corren. Abans és un espectacle estructurat gairebé per complet en dos monòlegs que presenta la història de dos germans maltractats per problemes econòmics i desgràcies familiars i la manera com afronten, a partir de llavors, les seves vides. El personal text de Meyer descriu de forma propera les dificultats d’alguns joves per mirar endavant quan el futur mostra un camí difícil i el passat està ple de ferides. Les bones intencions de la proposta (amb recollida solidària de roba inclosa) es guanyen fàcilment la complicitat […]

Vint-i-quatre intèrprets, entre actors i músics, ens han presentat aquesta obra mestra del Segle d’Or espanyol i de la dramatúrgia universal de tots els temps. La Compañía Nacional de Teatro Clásico sota la direcció de Helena Pimenta. Carmelo Gómez és un magnífic Alcalde de Zalamea, amb una dicció molt clara i una forma de parlar en vers que no carrega, Joaquín Notario és també un esplèndid Lope de Figueroa amb qui Pedro Crespo estableix un debat dialèctic entre jurament i jurament. També ens ha agradat molt Nuria Gallardo, la filla que ens ha semblat molt convincent en el seu paper. Estem parlant d’un text escrit en el segle XVII i no podem deixar de pensar que els temes que tracta […]

Embarcar-se en un projecte teatral clàssic sempre és un repte, perquè es poden realitzar adaptacions que no casin amb el present, o que no respectin l’essència i universalitat que els textos originals solen tenir. I en aquest cas, aquest repte s’ha superat amb escreix. L’adaptació de L’Avar de Molière que es pot veure actualment en el Teatre Goya és una veritable joia. Respectant el text original, estem davant una versió fresca, dinàmica i molt divertida. Per sobre de tot cal destacar el paper d’en Joan Pera, sincerament és la primera vegada que veig a l’actor català en escena, i encara que no conec la seva faceta més còmica, sí que puc dir que la clava amb el seu avar; tant […]

Després de l’èxit que Amores Minúsculos ha tingut a Madrid, i basant-se en un còmic de l’Alfonso Casas, tenia moltes ganes de gaudir d’aquesta comèdia. I no m’ha defraudat, però cal entendre que la seva funció principal és entretenir, que passis una bona estona a través d’uns personatges i històries divertides; no aporta molt més com a peça teatral. Té punts entranyables, alguns que et fan somriure de manera tendra i altres moments que fins i tot són empàtics, doncs certes escenes et poden fàcilment recordar a històries d’amor personals o d’amics. També alguns personatges, potser una mica estereotipats, tenen característiques, tics o actituds que de ben segur et resulten familiars i coneixes a algú similar. Això li dóna un […]

Poques vegades podem gaudir d’un equip de més de 60 persones dalt de l’escenari del Tívoli, cosa que ni tan sols fem amb els grans musicals que acostumen a veure en aquest teatre. La fura dels baus ho ha fet possible al portar-nos, per segon cop a la nostra ciutat, aquest muntatge que ha voltat per tot el món amb gran èxit. Es tracta d’una òpera de poc més d’una hora de durada que s’allunya del classicisme escènic i que incorpora una posada en escena moderna bebent dels elements característics de la companyia, cosa que fa apropar el gènere a un tipus de públic que possiblement no hi està acostumat. Realment, es noten les ganes d’explorar l’òpera i d’oferir una […]

El rey no hauria d’existir. No em refereixo a la figura del monarca (que també tinc una opinió) sinó a l’obra de Teatro del Barrio. Tanmateix, encara que no hauria d’existir, resulta imprescindible, i això és perquè aquest país està fatal, i la cosa no és nova. El teatre pot i ha de ser polític, i El rey no dubta a llançar-se de cap i dir unes quantes veritats ben dites sobre la Transició, els seus protagonistes i, com no, sobre Joan Carles I. Amb poca escenografia, molta imaginació i un gran sentit de l’humor, Luis Bermejo, Alberto San Juan i Guillermo Toledo se la juguen a cada frase i no deixen canya dreta. Com ha de ser. Un espectacle […]

Abans neix a partir de Jo abans sortia més, un monòleg que Daniel J. Meyer havia escrit personalment per l’actriu Laia Pallejà. Part d’un projecte solidari per recollir roba per a gent necessitada, es va estar representant pel carrer i cases particulars. Ara la podeu veure representada en dos indrets de les Galeries Maldà. Abans és una obra que reflecteix la crua i dura realitat que viu moltíssima gent en aquests moments. Gent de qualsevol estatus social, com és en el cas de la protagonista d’aquesta història, la Laia, una noia d’uns 30 anys, que ha acabat vivint al carrer i remenant contenidors per poder sobreviure. Una noia amb una motxilla i un violí ens pregunta si pot mirar la […]

Un dels espectacles revelació de la cartellera madrilenya arriba a casa nostra en la seva producció original, comptant en aquesta ocasió amb un nou repartiment autòcton i amb petites picades d’ullet a Catalunya. Sens dubte, es tracta d’un espectacle lleuger i fàcil de digerir que aconsegueix el seu propòsit, el d’entretenir i captivar al públic a través de la comèdia romàntica. L’obra juga bé les cartes a l’hora de presentar els sis personatges, aportant dinamisme i frescor a l’espectacle. Així, les diferents històries interconnectades es van entrellaçant amb harmonia, despertant l’atenció del públic amb un estil modern i proper, tot aconseguint crear una atmosfera pròpia durant gran part de la funció. D’altra banda, el repartiment resulta en general força encertat, […]

Ahir vaig assistir a l’estrena de Dansa d’agost, una obra del dramaturg irlandès Brian Friel dirigida per Ferran Utzet. –Agost del 1936. Mentre a Europa bufen vents de guerra, a un petit poble de Donegal (Irlanda) la vida transcorre plàcidament a casa de les germanes Mundy. Cinc germanes, totes solteres d’entre 30 i 40 anys i de caràcters totalment diferents, viuen amb l’esperança d’un futur millor. –Per tal de preparar més a fons l’espectacle, la companyia va viatjar a Irlanda, a la terra de Brien Friel (Glenties); fins i tot van buscar la casa de les germanes Mundy. –Aquesta obra reflecteix molt bé la situació d’una època; la repressió d’un món rural, que és incapaç d’adaptar-se a la modernitat. –Els […]

Segurament s’han d’haver patit les escoles dels quaranta i cinquanta per gaudir millor aquest espectacle d’Anexa i Tanttaka Teatroa. Tot i així, jo que les veig com una cosa llunyana i que les conec per referències paternes he rigut dels acudits i dels professors caricaturescos que anaven desfilant davant dels meus ulls. No sé fins a quin punt el muntatge és hereu de la versió per a nens, però sí puc dir que l’educació -o com diu el programa de mà, (des)educació- que rebien les nenes era radicalment diferent. Si a ells se’ls educava per al treball i per a l’èxit professional, a elles se les educava per a l’obediència, les tasques de la llar i el lliurament total i […]

És el primer cop que vaig a veure un espectacle per a nadons, amb el meu fill de 12 mesos. Sempre he cregut que la formació de públics, i sobretot la dels més petits, ha de passar per la participació activa de l’espectador. Per tal d’entendre el fet escènic, primer cal viure i entendre el teatre per dins. El paper de l’espectador passiu, assegut en una butaca, a les fosques i en silenci, ja vindrà més endavant. Primer cal gaudir el teatre de primera mà i, inclús, prendre’s el privilegi, per ser molt jove, de passejar tranquil·lament a quatre grapes per l’escenari. El meu fill va connectar des del minut 0. I va experimentar, per primer cop, els elements més […]

La comèdia romàntica, un gènere molt agraït pel gran públic té, no obstant, una tradició més cinematogràfica que no pas teatral. Aquesta tendència, però, podria estar canviant si tenim en compte l’èxit d’espectacles recents com Smiley o Losers que feien servir les constants més identificables d’aquest tipus d’històries en favor d’una molt saludable comercialitat. Amores minúsculos té la principal virtut de transmetre positivitat i bon rotllo a través de les vides d’uns personatges propers a la trentena. Sorprèn aquest esperit vitalista (i s’agraeix), precisament, tractant-se del retrat d’una generació que se maltractada per la falta d’oportunitats com a conseqüència de la crisi econòmica. Per una vegada en molt de temps, els protagonistes són un vehicle per transmetre la joia de […]