Recomanacions

Aquest matí l’Àneu (cinc anys) i en Roc (d’un any) han anat per primera vegada al TNC. Com a abonada del TNC tenia unes entrades per anar a veure Bítels per a nadons i li vaig regalar al meu germà per tal que hi anés amb els meus nebots. A tots tres els hi ha entusiasmat! L’Àneu s’ho ha passat pipa i en Roc s’ha passat tota l’estona amb la boca oberta, ni s’ha mogut!, cosa estranya en ell, ja que és d’aquells nens que on posa l’ull, posa la mà. El meu germà ha sortit molt satisfet i sorprès de la qualitat d’aquest espectacle. Tos tres han vingut encantats!!!

Un vagó de tren amb tres passatgers, dos nois i una noia. No sabem quina és la seva destinació, però una pantalla ens explica quin és el seu destí. No es coneixen, però els dos nois asseguts de costat inicien, accidentalment, una conversa. L’un parla anglès, l’altra no en sap ni mitja paraula d’anglès … A partir d’aquí tot és possible i l’entesa entre tots dos, complicada. Tot està absolutament pensat, els gestos, les expressions, les paraules i van conformant una història que ens atrapa fins al sorprenent alhora que esperat final. Magnífica posada en escena amb una acurada il·luminació i música. Nosaltres vàrem riure de valent i creiem és un gran espectacle que recomanem, ja que combina molt bé […]

No se m’acut altra exclamació, perquè fer un recital de cançons és relativament fàcil, però muntar un espectacle d’aquesta naturalesa, on hi passen coses màgiques, des de cagar-se amb la mare que ho va parir tot, cantar, explicar històries divertides i altres no tant, estar acompanyat de quatre músics d’un nivell poc comú i al final cantar, sí, però com a actors, no només amb la veu sinó amb tot el cos… Ho aneu agafant? Doncs això és el que fan els germans Servillo, dues forces de la naturalesa. A Barcelona ens els estimem a aquesta gent, i ells ho saben Crítica completa » http://bit.ly/24tFpFD

Si teniu ganes de passar-ho bé durant una bona estona, aneu al Maldà a veure Oh my god Barcelona, un musical de petit format que es representa per primera vegada a Barcelona. És una versió a la catalana de l’opereta La Vie Parisienne de Jaques Offenbach, que ha traduït i adaptat la Cia Bratislava. La Cia Bratislava està formada per l’Anna Arena, Laura Pau, Mònica Portillo, David Anguera, Albert Ruiz i Jofre Bellés; sis joves actors que amb tan sols l’acompanyament d’un piano en directe, ens canten, ballen i interpreten de meravella una obra que et manté un somriure d’orella a orella des del primer minut. És una burla de l’alta burgesia i una sàtira sobre el turisme a Barcelona. […]

Us donaré unes quantes raons per les quals penso que no us heu de perdre Panorama des del pont: –El text és d’Arthur Miller, un dels millors dramaturgs del segle XX, segons l’enquesta realitzada pel Royal National Theatre. –Està considerada com una de les obres més importants del del teatre contemporani. L’anterior vegada que es va poder veure a Barcelona, va ser fa deu anys al TNC, protagonitzada a les hores per Toni Sevilla, Pepa López, Carlota Olcina, Andreu Benito… –Es toca un tema del tot actual: la immigració il·legal, amb la qual Arthur Miller ens vol mostrar la gran mentida del somni americà. –Per la polèmica que va generar en el seu dia portar a escena l’amor que sent […]

La història del taxista bígam és un dels vodevils més exitosos de les últimes dècades, almenys dins del món anglosaxó. El britànic Ray Cooney, autor de peces tan conegudes com Políticament incorrecte, Diner negre o Bojos del bisturí, va escriure Taxi el 1982 i des de llavors s’ha representat infinitat de vegades. Ara Josema Yuste l’ha recuperada amb la sana intenció d’entretenir i fer passar una bona estona. Si sou un públic que només busca això i que coneix bé les regles del vodevil, segur que aquesta obra no us decebrà. A diferència d’aquests invents que es fan a casa nostra, on s’agafen obres per l’estil interpretades per actors que no se les creuen, a Taxi tots els que estan […]

Un monòleg protagonitzat per la Gemma Martínez acompanyada per la Paula Sendim. Una dona està en crisi. Una revista en l’avió en què viatjava feia una proposta als nens, escriure una carta per a ells mateixos, una carta que guardaran i llegiran quan sigui grans. I decideix emprendre un viatge en el temps escrivint aquesta carta al seu jo del futur. Vol obrir la carta en el futur per viatjar al passat, al passat del futur que és el present de l’ara. El text i la direcció de Lara Sendim han dotat la posada en escena d’una dinàmica i una agilitat que pal·lien la duresa del que estem escoltant. La música amb el piano, i amb altres elements musicals i […]

Dimarts al vespre ens vam apropar a l’Antic Teatre per tal de veure una proposta que és el resultat d’un treball d’investigació de tres directores (una basca, una catalana i una italiana). La idea original, textos i dramatúrgia són de Rakel Ezpeleta que també ho interpreta. Erebeste es crea entre Barcelona i Gasteiz. Erbeste és una dona amb vocació d’artista que ens explica tots els seus esforços per trobar el lloc que creu que li correspon. En moviment continu, anant d’un lloc a l’altre amb la seva maleta i les seves il·lusions. Disposada a fer el que calgui perquè li donin una feina en el món de l’espectacle. Una proposta arriscada amb una acurada posada en escena. Rakel és posseïdora […]

Es tracta d’un passeig interactiu, en el que als espectadors se li subministra uns auriculars per poder disfressar la realitat que els envolta, mitjançant un comandament itinerant que és dirigit per una persona que camina al costat dels participants d’aquesta experiència. Entenem que el que se’ns ha volgut mostrar, és la manera de com es pot desvirtuar la realitat del nostre entorn amb una manipulació dels sentits…. però sincerament els missatges que ens intentaven transmetre no els hem acabat d’entendre… i la cara dels que ens acompanyaven en el nostre “tour” eren tot un poema. Sincerament, aquesta proposta ens ha decebut força; segurament és que ja coneixíem els magatzems dels soterranis en una altra visita guiada… i no ens ha […]

A La Seca s’està gestant una revolució, una revolució que neix d’un text del Segle d’Or escrit en vers i signat per Lope de Vega. El que ha fet la Companyia Obskené amb Fuenteovejuna és de nota. Amb un ritme frenètic, molt sentit de l’humor i un profund respecte pel missatge de l’obra, converteixen la mort del tirà en tota una festa, la festa de les ovelles que, finalment, decideixen fer-se valdre. Amb un repartiment entregadíssim, una escenografia funcional (el muntatge es va pensar per a ser representat al carrer però encaixa com un guant a La Seca) i una gran varietat de tècniques interpretatives, Fuenteovejuna és un d’aquells muntatges que sorprenen, entretenen i alimenten l’ànima. No us la perdeu […]

El que es treu en clar d’aquesta funció és que Josep Maria Mestres té la mà trencada a l’hora d’agafar un clàssic i convertir-lo en una pièce bien faite. Ho va fer amb aquell collage que es va dir Amor & Shakespeare, i ho ha tornat a aconseguir ara amb aquesta versió de L’Avar que és, a la vegada, un homenatge gens dissimulat als cinquanta anys de carrera de Joan Pera. Potser es tracta d’un muntatge que corre pocs riscos i que potser requeria una altra mena d’adaptació, però el que està clar és que darrera hi ha una gran treball de producció que ha aconseguit un Molière més que digne. Per altra banda, s’ha de dir que Joan Pera […]

La tasca de l’actor és convertir en realitat allò que el dramaturg només ha descrit amb paraules. Però quan el dramaturg és Sartre i el que descriu, els suplicis de l’infern, calen actors amb una dosi extra d’entrega, compromís i generositat. Per sort, tot això es troba al repartiment d’Huis clos a la Sala Atrium, un d’aquells muntatges punyents, colpidors i francament intensos que no s’obliden fàcilment. Una cita indefugible amb la vessant més fosca de l’ànima humana. No us la perdeu. Més informació a Somnis de teatre

Gairebé dues setmanes després d’assistir a la roda de premsa, on es va presentar aquesta producció, els voltaires ens apropem de nou al TNC per poder-la gaudir; 13 actors i 1 actriu omplen la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya amb el text d’Arthur Schnitzler de la mà de Xavier Albertí. Un institut mèdic i el món polític interaccionen de tal forma que les decisions que es prenen en un afecten les decisions de l’altre. Una gran urna de vidre presideix un escenari blanc i asèptic on passem de l’hospital a casa del professor o al despatx del ministre tan sols amb algun canvi de la taula i les cadires. El fum que de mica en mica omplirà l’urna […]

Tots coneixem la capacitat gairebé sobrehumana de Joan Pera a l’hora d’omplir platees. En Pera té el seu públic i no tenia cap necessitat d’embrancar-se a fer un clàssic com L’avar de Molière per trepitjar un escenari. Així doncs, la pregunta és: què trobareu a L’avar? Doncs a L’avar trobareu un bon muntatge de Molière amb un Joan Pera matisat, amb un registre més calmat que aquell a què ens té acostumats, i envoltat per un repartiment jove que, tot i no brillar tant com podria, aporta dinamisme i molta professionalitat al muntatge. Si us agrada Molière i Joan Pera no us molesta, L’avar és un muntatge que us farà gaudir d’una bona tarda. Si no és el cas, no […]

Carlos Be és un autor prolífic i sempre preocupat per temes que poden tocar a l’espectador. Achicorias consta de dos monòlegs i una escena a dos que tracten, de diverses maneres, el tema dels maltractaments. Són històries dures, però tocades amb la ironia i la tendresa que desprenen els seus personatges. En aquest sentit, els actors Paco Aldeguer i Gemma Charines saben molt bé a que s’enfronten i aboquen tota la veritat possible per interpretar a les víctimes, als fills d’aquestes víctimes i en algun cas fins i tot a algun dels botxins. Històries on els personatges maquillen les seves desgràcies i amaguen els cops que els hi dóna la vida amb un instint de supervivència realment envejable. Històries on […]