Recomanacions

Juntament amb La Calòrica, Sixto Paz o À trois Teatre, entre d’altres, la Ignífuga és, probablement, una de les joves companyies de Barcelona que tenen un futur més prometedor i interessant. Després de les notables Fam oculta i La norma de l’extinció, ens proposen ara aquesta original deconstrucció de la idea de revolució prenent com a material de partida una novel·la de Heinrich von Kleist. L’obra és una curiosa barreja entre teatre documental, assaig polític i sàtira humorística amb un ritme àgil i un ús molt efectiu de l’audiovisual. El seu director, Pau Masaló, torna a demostrar el seu talent especial en abordar temes molt profunds sense caure en la pedanteria. En aquest cas, però, en comparació amb els seus […]

Us donaré unes quantes raons per les quals he qualificat d’imprescindible aquesta nova versió de Hamlet, escrita i dirigida per en Pau Carrió. –Perquè Pau Carrió fa una versió extraordinària de Hamlet (un clàssic del S. XVII), la tragèdia possiblement més famosa i interpretada, que va escriure William Shakespeare. –Representat dalt de l’escenari, any rere any d’ençà que es va escriure, segueix sent avui en dia, del tot contemporània. Hamlet és encara avui, quatre segles després, el mirall on podem veure reflectida la nostra societat més actual. Hamlet és aquell personatge que no para mai de qüestionar-se a ell mateix. –Perquè el mateix Pau Carrió la dirigeix amb mestria, fent d’aquest Hamlet un espectacle d’aquells que en diem rodó i […]

Don Joan. Quan se l’anomena, de seguida tothom reconeixem a aquest personatge de llegenda. Don Joan és la seducció per i per a la seducció. Tot i que el personatge de Don Joan ha anat canviant durant tots aquests segles, l’hem vist com el seductor amable i una mica malparit incapaç de mantenir el desig d’una sola persona durant gaire temps, com el seductor que es rebel·la contra tot i tothom saltant-se les normes. Ha estat el gran conquistador que sedueix i enganya a totes les dones. Un personatge divertit, però a l’hora egoista, cruel, violent, covard, mentider, egoista, cínic, antisocial i amoral; un conquistador que amb gran mestria aconsegueix tot el que es proposa. En conclusió, podríem definir-lo com […]

Amb les entrades exhaurides abans de l’estrena, ha iniciat el seu recorregut aquesta adaptació del clàssic de Molière, Don Joan, dirigit per David Selvas i protagonitzat per Julio Manrique. El canvi més gran d’aquesta adaptació és, sens dubte, el final. A l’obra original Molière acaba castigant Don Joan enviant-lo a l’infern. I és que a l’època en què va ser escrita, era gairebé obligatori per la cultura que imperava, que en casos com aquest, al final de l’obra, el “pecador” havia de rebre el càstig per les seves malifetes. Aquí no se li envia pas als inferns i el “càstig” s’ha reinterpretat d’una manera molt sorprenent, que a nosaltres ens ha agradat força. Ens han agradat també molt les interpretacions […]

El grup musical SPLAC, format pels germans Pau i Joan Olivé, han decidit iniciar-se en el món del teatre, creant un espectacle musical amb aquesta narració de la falsa història d’Anna Allen. L’any passat la història d’Anna Allen va commocionar el país. Es creia que l’actriu catalana havia treballat a Hollywood, al costat d’actors de fama mundial, i de cop i volta es va descobrir que tot era fals. El director ha indicat que tothom pot identificar-se amb Anna Allen i que la seva obra gira entorn de la facilitat de manipular informació a través de les xarxes socials i sobre la necessitat d’aparentar alguna cosa que no s’és. Un bon espectacle que ens ha sorprès favorablement, per la qualitat […]

Martin Crimp és un dels autors dramàtics més importants i reconeguts dels últims trenta anys, tot i que sempre s’ha mogut entre el terreny experimental i la renovació del llenguatge teatral. Obres com El camp, Atemptats contra la seva vida o Cruel i tendre són autèntics referents per a companyies que volen explorar la forma i que tenen interès en treballar, com en el cas de Pinter, tot el subtext que els personatges no mostren. Fa uns quants anys que la Sala Beckett va descobrir-nos a l’autor amb un petit cicle, però ara és el Teatre Gaudí el que ens acosta una de les seves peces més emblemàtiques. El camp vol suggerir i formular preguntes, més que donar respostes. Crimp, […]

Nova adaptació d’una obra d’Offenbach, La vie parisienne, un musical de petit format i una crítica satírica de la vida burgesa i el turisme de masses, ambientada i traslladada a la Barcelona actual. La companyia Bratislava s’ha format amb les ganes de desenvolupar una línia diferent per a treballar el gènere musical. Vol potenciar la idea d’intèrprets actors-cantants-músics, una fórmula gairebé inexistent a casa nostra. Una coreografia magnifica, on tots sis mostren les seves habilitats en el cant i en el ball a més dels seus dots interpretatius tant de la paraula com dels instruments musicals. Una perfecta sincronització. Hem passat una bona estona. Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gOj

Del bon moment del musical autòcton a la nostra cartellera, no cal tornar-ne a parlar perquè ja s’ha comentat prou vegades la quantitat d’oferta d’espectacles originals que es presenten ara comparat amb anys enrere. La majoria de format petit, nous compositors i directors catalans han demostrat que la diversitat temàtica amb les melodies corresponents de casa nostra no té gaire a envejar a Broadway en termes de creativitat. Ara bé, tenim encara pendent fer un gran musical que estigui a l’altura internacional. Si més no, l’emblemàtic Mar i cel no aguantaria el tipus si el comparem, per exemple, amb Els miserables, amb el qual té més d’una similitud. Fang i setge és una proposta molt semblant, en aquest sentit, al […]

Aquest és el punt de partida d’Abans, de Daniel J. Meyer, una pregunta que pot arribar a fer vertigen. Què passaria si la nostra vida, que creiem tan segura, desaparegués? Com ens enfrontaríem a aquest fet? Abans dóna dues respostes, les de dos germans que perden els pares i l’estabilitat econòmica, i prenen camins ben diferents. Abans no és una obra fàcil. Fa preguntes complicades i dóna respostes incòmodes, però ho fa amb una gran sensibilitat i sense donar lliçons. D’altra banda, les excel·lents interpretacions de Laia Pellejà i Marc Pociello aporten la dosi de veritat i emotivitat justes per aconseguir un muntatge compromès i, alhora, molt humà que no deixa ningú indiferent. Totalment recomanable. Més informació a Somnis de […]

La Biblioteca de Catalunya és una sala amb un encant especial i sempre és una sorpresa veure com la trobarem en cada un dels grans muntatges que ens ofereix La Perla 29. En aquest cas, s’ha fet un excel·lent treball d’escenografia i ja només per poder contemplar la sala val la pena pagar l’entrada. Tot i això, l’experiència teatral només ha fet que començar i aquesta continua amb el gaudiment de l’obra representada. En aquest sentit, la notòria posada en escena de Ferran Utzet esdevé un gran encert, traient el màxim de suc d’unes esplèndides actrius i aconseguint que en el muntatge es respiri en tot moment el sentiment de nostàlgia que es vol transmetre. Així, l’atmosfera que respira l’obra […]

Dimecres vam anar a veure El camp al Teatre Gaudí, un dels textos amb més repercussió del reconegut dramaturg britànic Martin Crimp. M’agradaria recordar que The country va ser la primera obra d’aquest autor que es va poder veure als escenaris de Barcelona, més concretament a la Sala Beckett de la mà de Toni Casares, que en el seu dia la va definir com: “Sòbria, lúcida i cruel. Un retrat de l’ànima humana i l’esperit de la nostra època”. Podríem dir que Martin Crimp està entre Pinter i Sara Kane. A Crimp se’l reconeix per la seva manera de parlar de les misèries i realitats humanes de forma alliçonadora, però d’una manera fosca i confusa, amb un estil entre el […]

Set personatges viatgen en una mena de vaixell a través del temps i de l’espai; són ballarins de claqué, hip-hop i percussió corporal, cantants i músics que ens fan reviure moments de la història musical del ritme occidental, amb les seves fusions i mestissatges. Una posada en escena força espectacular, amb una excel·lent il·luminació i també amb algunes projeccions al fons de l’escenari, però sobretot amb una banda sonora que ens va transmetre unes immenses ganes de posar-nos a ballar. Cinc homes i dues dones en mig d’una escenografia que es basa únicament en elements de fusta, com poden ser els palets de transport o unes simples caixes que s’utilitzen per transportar mercaderies dins dels vaixells. El ritme que transmeten […]

La setmana passada vàrem poder veure una grandíssima òpera al Gran Teatre del Liceu, que segurament serà classificada com el millor espectacle de la temporada. Hem de reconèixer que cada vegada ens agrada més la música de Richard Wagner, a mesura que l’anem coneixent, però en aquesta ocasió, amb EL CAPVESPRE DELS DÉUS, ens ha arribat a fascinar i molt especialment el darrer acte. El muntatge de Robert Carsen ha guanyat força teatral en cada una de les parts d’aquesta tetralogia, amb una direcció d’actors plena de detalls nous, malgrat que també recupera elements ja vistos com l’ambient feixistoide i la deixalleria del Rin. Crec que el que va fer el clic necessari per fer fascinar al públic, va ser […]

Des del temps d’Animalario, l’actor Alberto San Juan ha mostrat sempre un persistent interès a fer servir el teatre com a vehicle d’exposició d’idees polítiques. A vegades amb propostes més alliçonadores i d’altres més enginyoses, el cert és que el seu Teatro del Barrio està obrint nous camins com l’emprés, recentment, amb la peculiar Ruz-Bárcenas de Jordi Casanovas. Acompanyat aquí de Guillermo Toledo i un esplèndid Luis Bermejo en el paper del monarca, El rey és, en aquest sentit, un exercici més clàssic en la seva narrativa. L’obra deconstrueix la figura de Joan Carles I a través de la seva vida i trajectòria com a forma de descriure el tipus de democràcia que els nostres polítics han anat dissenyant des […]

El fet que, cada vegada més, trobem a la cartellera musicals de creació pròpia de gran i petit format amb una àmplia varietat de temes, des dels més èpics fins als més friquis (com en aquest cas), és un símptoma de la bona salut del gènere al teatre català. El problema amb Tots som Anna Allen no és tant pel que és sinó pel que podria haver sigut i desaprofita. El controvertit cas de l’actriu que va inventar-se una carrera a Hollywood donava peu a fer una sàtira mordaç sobre el despietat món de la faràndula en els temps de les xarxes socials. En canvi, Pau Olivé i Joan Olivé, autor i director de l’obra respectivament, han optat per oferir […]