Recomanacions

L’Atrium està d’aniversari i ho celebra amb una nova posada en escena del primer espectacle que va presentar: Huis Clos, que traduït al català significa “A porta tancada”. Era un 26 de gener de 2011, en aquella ocasió la va dirigir en Raimon Molins, un dels fundadors de la sala, juntament amb Patrícia Mendoza, Mireia Trias i Carlos Duran. Una tria molt arriscada, ja que es tracta d’una obra de Jean Paul Sartre, filòsof, dramaturg, novel·lista i periodista francès, principal representant del moviment filosòfic de l’existencialisme. Jo vaig descobrir la sala Atrium en el seu primer espectacle de la temporada 2013/2014, Invocació, una proposta molt personal de Q-Ars Teatre sobre Ricard III de Shakespeare de la que vaig sortir fascinada. […]

Infàmia és teatre dins del teatre, però també és una obra que parla de la il·lusió, de com és de fàcil perdre-la o retrobar-la en un no res. I sense il·lusió, ni veritat, ni sinceritat amb un mateix… no es pot fer teatre. Aquesta és la conclusió de Pere Riera, que tot i no ser nova ni original està embolcallada per un text molt ben escrit, que s’ajusta com un guant als quatre actors protagonistes. L’autor tria molt bé les paraules, dialoga com pocs autors ho fan en aquest país i estructura tan bé els seus textos que no saps mai si hi falta o hi sobra res. T’arrossega amb ell fins al final i no et fa perdre l’atenció […]

Tornem un altre cop al Parking d’hivern amb Parking Shakespeare. Si primer va ser la seva versió de Pell de Mercuri i posteriorment Woyzeck ara tornen amb Les males persones. Una versió molt lliure Friedrich Shiller realitzada per Carles Mallol. Un altre cop han adaptat un text que no és fàcil. Com sempre tant en les seves funcions d’hivern com d’estiu treballen sense suport tècnic, o millor dit jugant amb el que tenen disponible a l’aire lliure o l’espai escollit. I realitzar-ho sense tècnic de so o de llum, té el seu encant i el seu perill. Com sempre enamorat dels Parking Shakespeare per realitzar les seves propostes en espais no convencionals, m’agrada la seva oferta teatral i la seva […]

Perquè a la potència que de per sí ja injecten els Parking Shakespeare a les seves produccions, el text de Shiller, passat per les mans de Carles Mallol, ha esdevingut una mena de thriller que no deixaria indiferent a Frank J. Underwood de House of Cards. Il·luminació feridors, vestuari buscadament cutre i insercions musicals… per dir-vos que ha sonat Popcorn del 1969, el primer èxit de música electrònica… A mi m’ha agradat tot i la seva desmesura final. Els actors molt bé, com ja ens tenen acostumats els Parking. Crítica completa » http://bit.ly/1TzofRU

El director Daniel J. Meyer, que alhora és el responsable d’aquesta adaptació, ha volgut portar Fusells als escenaris ara, precisament en aquest 2016, any en el qual es complirà el 80 aniversari de l’inici de la guerra civil espanyola. A molta gent, els sorprèn força que Bertolt Brecht escrivís una obra basada en la vida d’una família en plena guerra civil espanyola, però la realitat és que a ell li va marcar i molt aquesta sublevació de l’exèrcit contra un govern democràticament elegit i un morien diàriament milers i milers de persones. Nosaltres hem tingut la sort de poder veure l’obra prèviament a la seva estrena, aquest passat divendres 29 de gener en un assaig, al que vàrem ser convidats […]

De poc que em perdo Sugar, el musical de “petit format” basat en el guió de la pel·lícula Con faldas y a lo loco protagonitzada per Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon. Espero que es torni a programar aviat! Us diré les raons del perquè ha de tornar el musical Sugar (Ningú no és perfecte): -Per ser la primera vegada que aquest musical es fa en català. -Perquè està fet amb gràcia i és molt divertit. -Per gaudir d’unes interpretacions espectaculars, tan a nivell de ball, com de cant. -Perquè per increïble que sigui hi ha 15 persones a escena donant-ho tot! -Per escoltar la música en directa de la ma de cinc músics excepcionals. -Perquè no us podeu […]

Altre cop torno a confiar en el nou muntatge de la companyia Sixto Paz, a la que sempre segueixo, tan pel seu tarannà, com per les seves propostes engrescadores i originals a l’hora promocionar els seus espectacles. Sixto Paz van ser pioners en el sistema de pagament a través de la taquilla Inversa a la mateixa Sala Beckett. Amb Bruno&Jan a part de portar les entrades a domicili, vam haver de dir una contrasenya per poder entrar a la sala del Maldà. En aquesta ocasió la sorpresa no ha estat menys, l’espectacle comença a casa. Després d’adquirir les entrades, vaig haver d’enviar un correu electrònic, avisant que ja les tenia comprades. Durant els dies previs a la funció, vaig rebre […]

Als anys noranta, un musical s’estrenava als escenaris de l’Off-Broadway just el dia en que el seu autor moria. Davant del seu gran èxit als circuits alternatius, aquest va fer el salt a Broadway i posteriorment a tot el món, convertint-se en un referent de l’època i en la veu de tota una generació. Havia nascut Rent. Diversos factors van contribuir al seu éxit i van fer que es convertís en una de les obres més estimades i en un musical de culte, arribant a tenir la seva versió cinematogràfica, tot i no ser gaire encertada. Així, factors com unes cançons potents d’estil rocker, una descripció punyent de la realitat dels joves, una posada en escena moderna i dinàmica o […]

Maria Rosa és una de les obres més representatives d’Àngel Guimerà. Inspirada en una historia real que va passar en el poble de Solivella (Tarragona), va ser escrita l’any 1894 per encàrrec per l’actriu Maria Guerrero. Descriu les intrigues i passions amoroses entre la Maria Rosa, l’Andreu i en Marçal, a part de recollir amb trets realistes, les inquietuds socials de l’autor, mostrant-nos els conflictes i els personatges de l’ època en la que ell va viure i n’era coneixedor. Hi ha dos temes principals, un és l’amor i l’atracció fatal, i l’altre és el món laboral, les condicions socials, la classe obrera. Tot molt ben representat en aquesta versió més actual que ens presenta la Carlota Subirós. L’argument com […]

Actualitzar un clàssic, i més si es tracta d’un clàssic de caire naturalista i molt lligat a una època, la tasca no és mai senzilla. Però salvant alguns esculls, la versió o adaptació de Carlota Subirós no és precisament el problema d’aquest muntatge. La veritat és que l’adaptació fa creïbles la pobresa dels personatges o el seu precari entorn laboral -desgraciadament, són aspectes amb els que no hem deixat de conviure-, i fins i tot aconsegueix que la rentadora o altres aparells anacrònics no facin cap mena de nosa al conjunt. Potser no calien, però actuen com a símbols atemporals i en una obra com la de Guimerà, plena de simbologia, diguem que no hi estan de més. El que […]

Ficció encarnada per actors i realitat a càrrec de professionals de la justícia. Aquest cap de setmana el Lliure de Gràcia s’ha convertit en una sala de judicis on hi ha hagut un procés judicial amb veritables professionals: la jutgessa (Marisa Maurel), l’advocada (Eva Labarta), el fiscal (Félix Martín), l’agent judicial (Irene Sánchez), el forense (Xavier Bernal) i el psiquiatra (Luís Borrás Roca), persones que en les seves vides privades exerceixen cadascun d’ells, aquestes professions. Tres actors interpretaran els personatges ficticis: Hamlet, l’acusat (Pol López), Gertrudis, mare de l’acusat (Mercè Arànega) i Ofèlia, filla de Poloni (Maria Rodríguez). Els espectadors hem estat part del jurat popular, tot i que al final, s’ha escollit entre tots els assistents a nou membres […]

L’expectativa era alta després del gran èxit que va suposar Barcelona, l’anterior espectacle de Pere Riera. Lluny d’intentar repetir la fórmula, el dramaturg i director ha optat, en aquesta ocasió, per explicar una història narrativament menys clàssica i més petita, sobre un grup de quatre actors, dos veterans i dos emergents, i el seu ric univers emocional. Riera torna a comptar amb Emma Vilarasau que tira d’ofici, acompanyada, en aquest cas, d’un esplèndid Jordi Boixaderas que sap transcórrer la línia entre la comèdia i el drama amb naturalitat i quan sigui necessari. La història no és especialment original però funciona molt bé, gràcies, sobretot, a la bona mà del seu autor pels diàlegs, el conflicte intern dels personatges, el control […]

A hISTÒRIA, Sixto Paz aborda el tema de la història i les seves interpretacions, del relat de la història, i, per fer-ho, es centra en una història petita (una història en minúscules) ocorreguda durant la Segona Guerra Mundial. Jan Vilanova signa un text magnífic que, parlant de les coses petites, aconsegueix explicar-nos coses molt grans. Un text habitat per personatges fascinants, complexos i, sobretot, molt humans, interpretats per tres actors impecables. hISTÒRIA és un muntatge interessant, que emociona i convida a la reflexió. No us el perdeu. Més informació a Somnis de teatre

Em sap greu, però de vegades no hi ha prou amb les bones intencions.

La ficció dins de la ficció ha donat lloc a algunes de les millors peces cinematogràfiques i teatrals de la història, com per exemple Eva al desnudo, però també ha estat un recurs que s’ha utilitzat desde fa segles en obres cabdals com Hamlet, en la que el protagonista demana fer una representació teatral sobre la conspiració del rei per tal d’intentar destapar-la. De fet, Infàmia utilitza fragments d’aquesta obra, tot nedant entre el terreny de la ficció i el de la realitat i despertant un allau de sentiments al transitar per dos móns tan separats com propers. En aquest sentit, això és el que el teatre sempre ofereix a l’espectador, ja que es tracta d’una ficció que evoca uns […]