Recomanacions

És una llàstima que treballs com aquests passin quasi desapercebuts per la gran majoria de públic. Jo de què me la perdo, vosaltres encara teniu la oportunitat d’anar-hi aquesta tarda. No la deixeu perdre !!! La companyia francesa Blick Théâtre ens porta un espectacle sense paraules, tan sols el gest i el moviment com a llenguatge. Hullu significa boig, bogeria en finlandès i és el resultat de la investigació sobre els trastorns mentals. És tracta d’un espectacle amb un treball escènic impressionant, màgic, delicat i poètic, que combina diferents tècniques: teatre gestual, contorsionisme, acrobàcies, màgia, manipulació de titelles i objectes. Ha estat increïble veure que els titelles tenien vida pròpia, talment semblava que eren reals, de vegades ni tan sols […]

Aquests dies, tenim l’oportunitat de veure la posada en escena d’El trencanous, a càrrec del Ballet Clàssic de Sant Petersburg. Es tracta d’una de les obres mestres d’aquesta disciplina, la qual evoca a l’esperit d’aquestes dates amb una música composada per Txaikovsky. Realment, tot i que algú no conegui aquesta obra, sens dubte haurà escoltat en més d’una ocasió molts dels temes que la conformen, ja sigui en centenars de pel·lícules, anuncis o, fins i tot, en el seu cap sense ser conscient a on pertanyen els temes. Aquesta producció compta amb una cinquantena d’intèrprets a escena, entre adults i nens, que omplen l’escenari amb gran virtuosisme. De fet, aquests últims provenen d’escoles de dansa locals, els quals s’han integrat […]

Bogeria ve del llatí vulgar “delirés”, de lira ire, que significava originalment en l’agricultura “desviat del solc recte”. La bogeria realment és la desviació de la norma?. En realitat, quina és la línia que separa el que és del que no és… la bogeria del seny ?. És tan fàcil estar en un costat o en l’altre … “Boges” és una reflexió sobre les malalties mentals, una obra sobre la nostra necessitat d’inventar-nos personatges per poder sobreviure a la realitat que ens envolta. L’autor, José Pascual Abellán, mestre d’educació especial, ha escrit aquesta obra basant-se en experiències reals, i ho fa mitjançant la seva visió teatral de la malaltia, fent-nos veure que en el comportament humà no existeixen els límits […]

El teatre del Raval trenca la quarta paret amb “Testimoni de càrrec” de l’Agatha Christie. Vuit espectadors de cada sessió tenen l’oportunitat de gaudir de l’obra des del mateix escenari, fent de Jurat Popular del judici que es representa en la funció, durant el segon i tercer acte, veient l’espectacle des d’un lloc privilegiat i podent viure l’experiència de participar-hi com actors-figurants. Un d’ells, el President, és a més a més, un figurant amb text, ja que haurà entre altres coses, de llegir el Veredicte final. Dons bé el meu marit i jo vam ser dos dels espectadors afortunats que hi vam poder participar. Una servidora com a membre del jurat i el meu marit (de sorpresa) va estar elegit […]

De totes les versions d’obres de Shakespeare i compilacions dels seus textos, el format musical és, normalment, el menys habitual. No obstant això, ja hem vist aquesta temporada el Molt soroll per no res d’Àngel Llàcer i Manu Guix on barrejaven cançons de Cole Porter amb la comèdia del cèlebre dramaturg anglès. Una mica en aquesta línea, Shaking Shakespeare presenta una antologia de peces d’òpera i espectacles de Broadway que van néixer inspirades per obres com Romeu i Julieta, Macbeth, Otello, Hamlet o El somni d’una nit d’estiu, entre d’altres. El resultat és un entretingut show de varietats on destaca, principalment, la tècnica vocal dels intèrprets, especialment, la del tenor Josep Fadó que pot arribar a posar els pèls de […]

Només sentir l’energia que desprèn aquest Rei Lear tan especial, un ja se n’adona que està assistint a un muntatge històric. En primer lloc, pel seu espectacular repartiment que reuneix uns quants dels millors talents del panorama teatral actual i, en segon (i potser aquest és el secret d’haver reunit tants caps de cartell), perquè serà, probablement, la darrera gran obra on participi Núria Espert. La mítica actriu, que ja ha fet 80 anys, sembla que tenia com a repte pendent interpretar aquest clàssic personatge shakespearià traït per les seves filles i abocat a la bogeria. Espert no deixa passar l’oportunitat de fer un recital de matisos, inflexions de veu, compromís emocional i transmissió del veritable significat de les paraules, […]

Stephan Zweig va ser un escriptor austríac molt popular durant els anys 20 i 30 del segle passat, però tot i haver tingut una vida plena d’èxits literaris el seu final va ser molt trist. L’any 1942, un cop exiliat a Petròpolis (Brasil) va decidir suïcidar-se juntament amb la seva parella, desesperats pel futur d’Europa i temorosos de que el nazisme s’acabés estenent per tot el món. L’obra que ara ens ocupa es centra en aquest últim tram de la seva vida, concretament a la tarda en que tots dos van prendre la decisió final. Ho fa, però, amb l’afegit d’un tercer personatge, un petit misteri i unes circumstàncies que més que aclarir acaben aportant nous interrogants. És evident que […]

Una versió força surrealista que segueix la tradició “ubuesca” personalitzant l’Ubú. Albert Boadella torna a generar debat per aquest cop per passiva, en convertir-se en diana d’aquest muntatge teatral. En l’espectacle apareixen a més del mateix UBÚadella, paper que s’ha reservat el mateix autor/director Victor Alvaro, personatges com Esperanza Aguirre, el mateix Jordi Pujol, el Capità Renec, l’actual director dels Joglars Ramon Fontserè …… i es fa un recorregut pels 40 anys de Joglars. La veritat és que hem rigut força i ens ho hem passat bé…. malgrat que a nosaltres aquest personatge ens produeix urticària tan sols pensar-hi. Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç… https://t.co/N1gqjH84U1 del nostre Blog “Voltar […]

Ningú no ens havia dit que fos un text fàcil, però tampoc anàvem preparats per a la complexitat que ens vam trobar. L’espai escènic de Max Glaenzel és realment espectacular; la sala gran s’ha convertit en el cap de Federico García Lorca i nosaltres hi entrem dins d’ell. Una enorme cortina de serrell platejada rodeja tota la sala i el fons de l’escenari, personatges amb la cara tapada ens mostren imatges i frases del poeta i un grup de música interpreta cançons de jazz. Un text d’una gran bellesa poètica però que no ens arriba fàcilment, aquesta ambigüitat entre el que és real i el que és al·lucinació ens pertorba i ens perdem força sovint; hem de reconèixer però que […]

De Ubu Roi a Ubú President per acabar a Ubúadella. Quasi 120 anys els separen, però la crítica continua sent crítica. Bona idea que potser han pintat amb brotxa en contes de pinzell i jo hauria preferit el segon estri. L’escenografia senzilla, però suficient i el vestuari molt bo. Els Gataro no porten la cara enfarinada. En alguns moments potser s’han excedit de barroers, però el públic s’ha ha passat molt bé. Diuen que el Boadella mossega, especialment perquè s’han ficat amb la seva dona; pitjor per a ell. A més coneix rebé el remei: quan et pica t’has de rascar… amb prudència, o et faràs mal. http://bit.ly/22oJk5j

M’ha agradat molt la posada en escena i l’escenografia, les interpretacions han estat impecables, estèticament tot ha estat perfecta, però m’he perdut d’un bon començament. He intentat d’entendre alguna cosa i al final he acabat desconnectant. Finalment m’he rendit i he perdut tot l’interès. Se m’ha fet eterna, el senyor del meu costat no ha parava de mirar el rellotge. A la sortida comentaris dispars. De segur que les valoracions seran diverses, a mi no m’ha arribat. Hauria d’haver-hi anat el dia del col·loqui, potser hagués entès alguna cosa.

El títol de l’espectacle prové de la “Ley de vagos y maleantes”. Una llei espanyola de 1933, referent al tractament de rodamóns, nòmades, proxenetes i qualsevol altre element considerat antisocial. Per ser una llei que no sancionava delictes sinó que intentava evitar la comissió futura dels mateixos no incloïa penes, sinó mesures d’allunyament, control i retenció dels individus suposadament perillosos fins que es determinés que s’havia acabat la seva perillositat. Quedant així establerta podia ser utilitzada arbitràriament per a la repressió de les persones sense recursos. Quatre coristes de diferents èpoques: Cora anys 30 ,Coral anys 50, Corina anys 80 i Corette anys 90, van morir el mateix dia, en el mateix lloc i de la mateixa manera. Ara estan […]

Un bon amic ens va insistir que anéssim a veure l’espectacle Bèsties de la companyia Baró d’Evel al Mercat de les Flors. Com sempre que m’ha recomanat alguna proposta en sortim molt satisfets, vaig comprar les entrades sense pensar-ho dues vegades. Hi ha una carpa de circ instal·lada a la Plaça Margarida Xirgu. La cua per entrar és llarga, fa dies que les entrades estan exhaurides. Entrem per grups, caminem entre mig de carpes estampades amb dibuixos que ens recorden als que feien els homes prehistòrics dins les coves. Caminem lentament donant tota la volta al circ abans de poder veure la pista. Caminem en silenci, escoltem sorolls, veiem ombres. Entrem a la pista. Tot i que érem dels últims, […]

Fins fa un anys, qui volia veure els grans musicals de Broadway o del West End, no li quedava més remei que viatjar fins a Nova York o Londres. Afortunadament, ara, ja podem veure algunes d’aquestes grans produccions a la nostra pròpia ciutat i, encara que aquestes tinguin preus força elevats, continuen costant menys que en aquestes ciutats. Són els anomenats musicals franquícia, es a dir, obres de gran èxit procedents d’aquestes ciutats i que es fan en castellà, però que conserven absolutament tots els elements de l’original, ja sigui l’escenografia, la il·luminació, la direcció o el vestuari, per exemple. Així doncs, podem gaudir de grans musicals a casa nostra, com si els estiguéssim veient a Londres o Nova York. […]

L’any 1972 Jule Styne i Bob Merril van estrenar al Majestic Theatre de Nova York el musical Sugar, basat en la famosa pel·lícula de Billy Wilder Somelike it hot. Ara és la primera vegada que es representa en català, però no el primer cop que s’adapta al petit format. Sigui com sigui, a la Sala Gaudí hi trobem quinze actors i cinc músics que actuen en un espai pràcticament buit. El cert és que a vegades sembla que l’obra demani una mica més d’espectacularitat i un reforç musical més ampli, però si ens cenyim a la producció i a l’espai triat crec que el conjunt és més que notable. Un altre dels handicaps de Sugar és que segueix fil per […]